Sánchez no es mou però el Suprem segueix, implacable, la seva instrucció. A velocitat de creuer i amb la Fiscalia fent de contrafort a Pablo Llarena, avui celebra la vista per decidir si l'acte de processament és o no ferm i si, per tant, retira les actes de diputats i la condició de càrrec públic almenys a Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Toni Comin, Jordi Turull i Josep Rull. Ho explica Aida Morales. És possible que inhabilitin persones però -sempre que l'independentisme no renunciï als seus objectius- no podran escombrar idees. Sobre el moment polític us deixo dues entrevistes: a l'exconseller basc de Justícia Joseba Azkarraga, a càrrec de Pep Martí, i al vicepresident d'Òmnium Marcel Mauri, de Joan Serra Carné.
L'independentisme segueix buscant estratègies (aquest cap de setmana ho feia Òmnium) i, com deia, el Suprem fa la seva. Sánchez té difícil, però, escapar-se de fixar posició. Dimecres Joan Tardà, d'ERC, interpel·larà al Congrés el seu govern sobre Catalunya. Els republicans exigeixen dret a decidir i poder parlar de tot, sense renúncies. Estarem al cas.
Els presos s'ho miren amb esperança per la feina que pugui fer el nou Govern (en parlava el nou conseller Jordi Puigneró en aquesta entrevista d'Oriol March) i també amb comprensió vers els actors en joc. Anna Mira va ser a la presó d'Estremera el dissabte i va poder entrevistar l'exconseller de Territori Josep Rull. Fa reflexions de valor sobre el govern efectiu, l'exili i els presos i el paper de Sánchez. I Laura Pinyol va poder conversar, també a la presó madrilenya, amb Raül Romeva i n'ha fet aquesta crònica.
Diàleg Colau-Torra. Però més enllà del procés, que necessita mirada llarga, determinació i diàleg, hi ha el dia a dia. I també requereix política. Avui Torra es reuneix amb sindicats i empresaris al matí i amb l'alcaldessa de Barcelona Ada Colau a la tarda. Ajuntament i Generalitat s'han d'entendre. A més de temes com les finances, l'habitatge o el transport, també en podran afrontar d'altres com la crisi dels refugiats. Ahir l'Aquarius va arribar a València envoltat d'incògnites i avui podem saber més sobre el futur dels seus passatgers, que el govern de Sánchez es va comprometre a acollir. Ara ja no ho tenen tan clar.
Escalfant per les municipals. Colau serà protagonista en una dia de xup-xup per les municipals. Aquest cap de setmana el PDECat ha decidit que es presentarà com a Junts per Catalunya als ajuntaments per aprofitar que la llista de Carles Puigdemont va funcionar a les urnes. Això no ha agradat alguns independents que es van sumar al projecte del president. No van saber veure (o no ho van voler) que JxCat era també una hàbil manera del PDECat -propietari de la marca i els seus drets- de refundar amb èxit l'espai de l'antiga Convergència. Per cert que avui fa tres anys, només tres!, que CiU, que s'havia presentat a les municipals unes setmanes abans -encara funciona en alguns ajuntaments-, es va dissoldre com a federació.
A Barcelona, tothom escalfa motors i avui es presenta una plataforma que reclamarà un govern sobiranista i progressista i que pot incorporar sorpreses. És el model que agrada a Alfred Bosch. A ERC preveuen provar-ho sols. No volen confluir amb els neoconvergents -es presentin com es presentin- i ahir els devia agafar de nou la coherent iniciativa de Poble Lliure, formació integrada a la CUP. Proposen llistes transversals d'esquerres i republicanes als ajuntaments. Veurem què hi diuen els republicans. Ho explica Aida Morales. Sobre els ajuntaments i el procés llegiu l'opinió de Germà Capdevila.
Franco, encara. Per increïble que pugui semblar la democràcia espanyola encara ha de resoldre com pot ser que un dictador (Francisco Franco) i el seu ideòleg i líder feixista (José Antonio Primo de Rivera) estiguin enterrats en un espai públic (el Valle de los Caídos) i se'ls pugui homenatjar. Els seus partidaris -i els que fan la vista grossa- pensen que per això es va guanyar una guerra i es va fer una transició i no una ruptura. Zapatero ho va deixar passar per alt i avui el PSOE decideix si, 43 anys després de la mort del tirà, hi posa fil a l'agulla. Les peculiaritats de la democràcia espanyola voldran també que avui, després de molts favor judicials i privilegis, el cunyat del rei, Iñaki Urdangarin, entri a la presó per corrupte.
Els estius de la infància. Com cada dilluns tornem amb música. Dijous comença l'estiu i el lector Maties R. ens en recomana una dels Pets, d'un dels seus primers àlbums. És Pantalons curts i els genolls pelats, una bella cançó del grup de Constantí que us portarà a la vostra infància i als estius a la fresca. La podeu escoltar aquí. Pel dilluns que ve els vostres suggeriments els podeu fer arribar contestant aquest correu o a [email protected].
Vist i llegit
Guillem Martínez és una de les plomes més esmolades de casa nostra. Habitualment fa de cronista al digital Ctxt.es, vinculat a Público. Ara també hi fa reportatges in situ amb la secció Viajes Martínez. El darrer, a Benidorm per intentar entendre una mica més el fenomen Zaplana, l'auge i caiguda del polític murcià que va liderar el PP valencià i presidir la Generalitat. El podeu llegir aquí.
El passadís
Avui, com deia, és un dia important al Suprem. Llarena ha de decidir sobre el futur polític dels investigats per l'1-O, la majoria d'ells empresonats o exiliats. Ahir al vespre el jutge, que té residència a Catalunya, viatjava en l'AVE cap a Madrid. Fa uns mesos Roger Tugasus explicava la seva afectuosa trobada a la cafeteria del tren amb el portaveu de Tabàrnia, el peculiar Jaume Vives. Ahir, la coincidència en el viatge del jutge cap a la capital espanyola va ser amb dos destacats dirigents de Ciutadans, Inés Arrimadas i Carlos Carrizosa, fervorosos partidaris de la seva mà dura i que avui tenen reunió de l'executiva estatal de la formació espanyolista. Segur que van poder congeniar al tren.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 2006, ara fa 12 anys, els catalans vam votar en referèndum un nou Estatut. No és, però, el vigent perquè quatre anys després el Tribunal Constitucional, atenent recursos del PP, el Defensor del Poble i d'algunes autonomies, n'eliminaria alguns articles i en reinterpretaria a la baixa desenes. L'Estatut de gran calibre que el setembre de 2005 havia aprovat el Parlament amb els vots de CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA dibuixava un estat federal i reconeixia Catalunya com a nació a més de conferir-li un model de finançament en la línia del concert. En el tràmit a Madrid va ser fortament retallat i això va fer que, quan es va sotmetre a referèndum, ERC demanés el "no". El mateix va fer el PP per motius ben diferents. El text, que ara es dona per amortitzat fins i tot pels seus defensors, com els socialistes, es va aprovar amb gairebé un 74% de vots a favor i una participació que es va situar en el 48%. Així va explicar TVE el pacte Mas-Zapatero que el va fer possible el gener de 2016.
L'aniversari
El 18 de juny de l'any 1942, avui fa 76 anys, naixia a la ciutat anglesa de Liverpool el músic Paul McCartney. Va ser un dels integrants del mític quartet The Beatles. El liderava John Lennon però ell era qui escrivia les cançons. Un cop es va dissoldre el grup va seguir la seva carrera com a intèrpret i compositor en solitari obtenint també grans èxits i implicant-se en causes solidàries. El músic ha rebut desenes de reconeixements (té el títol de sir) al llarg de la seva carrera, que encara dura. Aquí podeu sentirYesterday, la cançó més cèlebre que va escriure per a la banda de Liverpool.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi