entrevista

Horrach: «La presumpció d'innocència dels presos catalans ha saltat pels aires, com amb la infanta»

L'exfiscal anticorrupció que va portar el cas Nóos celebra la condemna de presó a Iñaki Urdangarin però afirma que no n'està satisfet, perquè ell li'n demanava una pena major

per Aida Morales , 16 de juny de 2018 a les 19:30 |
Pedro Horrach | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de juny de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Pedro Horrach (Sa Pobla, Mallorca, 1966) treballa avui en un bufet d'advocats. No obstant això, durant anys va ser una de les cares més visibles de la Fiscalia Anticorrupció, sobretot arran del cas Nóos, resolt aquesta setmana amb una sentència ferma del Tribunal Suprem que portarà l'excunyat del rei, Iñaki Urdangarin, i el seu soci, Diego Torres a la presó. Durant aquest temps, Horrach es va reivindicar com una figura independent i professional, tot i que no sempre va tenir el suport de l'opinió popular. Malgrat que va realitzar una dura petició de pena cap a Urdangarin, també es va mostrar contrari a investigar la infanta Cristina. Aquest fet li va comportar crítiques, sobretot en el sentit d'actuar com a delfí del govern espanyol i de la mateixa Casa Reial. Ara, Horrach ja s'ha retirat de la Fiscalia i "per fi", diu, ha finalitzat el cas Nóos. Ho explica en una entrevista a NacióDigital, en la qual també dona el punt de vista sobre la situació dels presos polítics catalans. 

- Aquesta setmana s'ha conegut la sentència del cas Nóos, en què es condemna Iñaki Urdangarin i Diego Torres, entre d'altres, a més de cinc anys de presó. Quina és la seva valoració d'aquesta resolució ferma del Suprem?


- Independentment de si és encertada o no, tinc tranquil·litat i satisfacció perquè s'hagi posat punt i final al procediment. Ara, els recursos ordinaris ja estan esgotats, i en aquest moment s'ha de posar punt i final també als debats. Satisfacció final, no en sento. Com a fiscal havia postulat una condemna bastant major per a ells, però l'Audiència de Palma considerava que els fets mereixien una pena menor, i el Suprem ho ha ratificat. No ho comparteixo, però s'ha de respectar el criteri jurídic.

"Satisfacció final [per la sentència de Nóos], no en sento"

- Què justifica aquesta rebaixa de pena de presó?

- És per la consideració jurídica de determinats fets i la pròpia valoració dels fets. Si la consideració jurídica és diferent, es pot lluitar amb un recurs de cassació davant del Suprem, però ara ja està.


- Ha estat una investigació llarga que, precisament vostè va iniciar com a fiscal anticorrupció. Com la va viure?

- El 99% de les causes que surten als mitjans de comunicació estan iniciades per la Fiscalia Anticorrupció. I si em pregunta com la vaig viure, doncs molt intensament, perquè es van solapar moltes investigacions alhora, i no era prioritari, inicialment, el tema Nóos. Eren al voltant de 54 investigacions que es van ajuntar, totes que van acabar amb macrocauses, i que eren molt difícils d'establir amb prioritats. La que més transcendència nacional va tenir, però, va ser aquesta.

- Transcendència per la figura d'un dels implicats finalment condemnats, que era membre de la Casa Reial. S'imaginava que això pogués passar?

- No, i ningú dels que érem allà. Havíem tingut com a imputats la presidenta de Consell Insular, el president del govern balear, molts consellers, molts directors, molts directors generals. No era res extraordinari el que estàvem fent i, inicialment, la figura d'Urdangarin no sortia. L'únic que havia subscrit convenis que llavors es va provar que havien servit per defraudar era Diego Torres. No va ser fins que vam fer els registres judicials a Barcelona que vam trobar molta documentació que després va servir per a la condemna. I després de la declaració també a Barcelona, que va demostrar que la implicació d'Urdangarin era clara.
 

Pedro Horrach. Foto: Adrià Costa


- En aquest procés, vostè ha afirmat en diverses ocasions sentir-se sol. En quins termes?

- No només jo. Cadascun dels fiscals que porten casos anticorrupció estan bastant sols. No és perquè no es rebi el suport de la institució, que en aquell moments el fiscal general Eduardo Torres-Dulce ens va donar suport, sinó perquè la pròpia institució no s'implica. Crec que és una situació poc coneguda, la de la Fiscalia. Crec que s'hauria d'intentar que no es personalitzés el cas en un fiscal determinat.

"Cadascun dels fiscals que porten casos anticorrupció estan bastant sols"

- Durant el procés judicial es van arribar a dir moltes coses, també de vostè. Una de les coses que se li va criticar és que mai demanés el testimoni del rei emèrit Joan Carles I.

- No es va citar perquè ni tan sols es va plantejar. No ho va plantejar el jutge, ni jo, ni cap dels que van intervenir en el procés global. No es va fer per una qüestió de legalitat, perquè és inviolable.

- I com a fiscal -ara exfiscal-, què en pensa que hi hagi una figura inviolable, sigui el rei que sigui?

- És una situació absurda i jo crec que anacrònica. És veritat que s'ha de tenir un cert estatus d'inviolabilitat per part del cap d'Estat, perquè no el pots exposar a denúncies sense fonament o fets insignificants. Però una altra cosa és que la inviolabilitat impliqui qualsevol fet delictiu. Això ja és anacrònic i absurd. Si el cap de l'Estat perpetra un homicidi o un assassinat, és absurd que no se'l pugui investigar o condemnar.

- Qui sí que es va investigar va ser la filla del llavors rei, la infanta Cristina.

- Contra el meu criteri.

- I això va generar polèmica, ja que contravenia el punt de vista del jutge José Castro, instructor de la causa.

- Sí, i moltes crítiques mediàtiques en el sentit que jo era una marioneta del govern, del Ministeri de Justícia o de la Casa Reial. No ho vaig portar gaire bé. Van posar en entredit la meva professionalitat i jo vaig reaccionar malament. I em segueix enfadant la situació.
 

Pedro Horrach. Foto: Adrià Costa


- Creu que es va convertir en una situació més política que judicial?

- Penso que es va dur a un procediment judicial el que era una qüestió purament d'ètica, de valoració d'un comportament determinat de la infanta Cristina. Sempre he estat molt reticent a fer valoracions de comportaments ètics, ja que crec que cadascú ha de poder fer el que vulgui. Però des del moment en què es va traslladar als mitjans un procediment ètic dins d'un procediment penal, em vaig enfadar molt.

- I en cas que la infanta no integrés la Casa Reial?

- Hi ha centenars de casos anteriors idèntics i pitjors. I això em semblava un tracte discriminatori per a ella. Hi ha centenars de socis i administradors que hem cridat com a responsables d'un fet delictiu, però que mai hem portat a judici. Sempre es porta a judici qui pren les decisions, però això va canviar amb el cas Nóos.

- Igualment, vostè va rebre una onada de crítiques. Com ho va gestionar?

- Fent un exercici de serenitat i tranquil·litat. Si cada dia durant diversos anys et diuen corrupte i et diuen marioneta, al final acaba passant factura. Per tant, no és fàcil.

- Hi va haver algun tipus de pressió, consell o recomanació per part de la Zarzuela?

- Qui va prendre les decisions en aquest procediment vaig ser jo, i la responsabilitat és exclusivament meva. Ni suggerències, ni tracte de favor. Recordo les paraules del fiscal Torres-Dulce que va dir: "No estic aquí per amagar res, ni tapar ningú". I no hi ha més històries. A més, aquestes teories i confabulacions són molt fàcils de dir, però molt difícils de demostrar. De fet, només hi ha una afirmació general i genèrica, però ningú pot dir qui, com o de quina manera.

- Té constància d'una reunió que hi va haver a la Zarzuela on van intervenir el ministre de Justícia, el rei emèrit i la Fiscalia per tractar el cas?

- No n'he tingut mai coneixement i ni tan sols sé si va existir o no. I en cas que existís, el govern no té per què comunicar-me res. I si m'haguessin comunicat alguna decisió o alguna ordre derivada d'aquesta reunió, ho hauria fet constar per escrit i m'hi hagués oposat. Tenim prou mecanismes des de la Fiscalia per garantir la nostra independència.
 

Pedro Horrach. Foto: Adrià Costa


- Per què hi va haver tanta diferència de criteri entre vostè i el jutge Castro?

- Ho vaig dir per escrit davant del jutjat i no me n'he d'amagar. Crec que els mitjans de comunicació tenen una influència que a vegades desconeixen, i un poder de condicionar que tampoc saben bé. Sempre he dit públicament que a través dels mitjans es poden visibilitzar casos de corrupció, i que la gent tingui consciència de què passa. Sense els mitjans de comunicació no hi hauria transparència. Però, alhora, que hi ha un procediment positiu, n'hi ha un altre de negatiu, que són els judicis paral·lels. I va molt millor una notícia que diu que estava conxorxat amb no sé qui, que comentar decisions correctes.

- En qualsevol cas, la sentència marca un abans i un després en la justícia espanyola.

- Crec que sí. Alguns mitjans a l'inici de la investigació deien que Urdangarin mai seuria a la banqueta dels acusats. I ara ha passat a estar condemnat. Aquí hi ha hagut un pas important. A més, s'ha retransmès en directe la investigació i també el judici oral. Allò semblava un Gran Hermano, jo no sabia ni on posar les mans. Va ser públic i notori tot el que passava durant la fase d'investigació i durant el judici, i això era la millor garantia.

- Ara, Urdangarin ha d'entrar a presó. Alguns experts parlen de la possibilitat que en pocs mesos pugui optar a un tercer grau, o a una rebaixa de pena per bon comportament.

- Una classificació en tercer grau tarda més de dos mesos en tramitar-se. La meva experiència amb condemnes vinculades a delictes de corrupció és que els condemnats han de complir més o menys les tres quartes parts de la condemna per tenir la llibertat condicional, i ja no parlo del tercer grau. Hem de donar un vot de confiança a les institucions, i veurem que tindrà el mateix tractament Iñaki Urdangarin que qualsevol altre condemnat per aquest tipus de delicte.

"veurem que tindrà el mateix tractament Iñaki Urdangarin que qualsevol altre condemnat per aquest tipus de delicte"

- No creu que s'accelerarà?

- No, ni molt menys. Pot complir perfectament tres anys.

- La seva experiència en el cas l'explica al llibre d'Ana Martínez, El fiscal que va posar en escac la corrupció.

- Sí, hi ha la feina feta durant aquests anys, i hi reivindico la llibertat i la independència amb què he actuat. No és plat de bon gust aixecar-se cada dia llegint als diaris que actues a les ordres del govern de torn o de la Casa Reial.
 

Pedro Horrach. Foto: Adrià Costa


- Quin és el seu punt de vista sobre la situació dels presos polítics en presó provisional?

- És una valoració parcial perquè no sé què ha passat. És una valoració personal i subjectiva. En presó preventiva ja hi porten més de sis mesos. La instrucció està a punt d'acabar i les presons preventives tan llargues en una instrucció que ja està feta... La presó preventiva només pot servir per evitar risc de fuga o obstaculització de la investigació. I, en aquest cas, em sembla excessiva. La presó preventiva no es pot convertir en un anticip de la condemna. La presumpció d'innocència ha saltat pels aires igual que va saltar en el tema de la infanta. Des del moment en què es va instal·lar el prejudici en l'opinió pública que va condicionar la decisió judicial. No és el mateix enfrontar-se a un judici entrant pel propi peu a la sala, que emmanillat i acompanyat per policies. Per això penso que la presó preventiva no està justificada.

"La presó preventiva només pot servir per evitar risc de fuga o obstaculització de la investigació. I, en aquest cas [dels presos sobiranistes], em sembla excessiva"

- I la rebel·lió?

- Pel que jo vaig veure a través dels mitjans de comunicació, em sembla excessiu.

- Creu que està justificada l'acusació de violència?

- Jo no la he vist, no la he notat. Ara, no sé el contingut del procediment, ni he escoltat les declaracions dels presos.

- Demanen ser traslladats a presons de Catalunya. No queda clar, almenys en les declaracions, qui té la potestat de permetre-ho, ja sigui el govern espanyol o el jutge instructor, és a dir, Pablo Llarena.

- La competència és d'Institucions Penitenciàries. Pensa que el procediment d'instrucció podria durar molts anys, i això no vol dir que hagis d'estar sempre a disposició judicial. No té res a veure. Per què no poden estar en un altre lloc?

- Com creu que acabarà la causa catalana?

- No ho sé, però el meu desig és que tingui una sortida dialogada i no una sortida judicial.

"El procés? El meu desig és que tingui una sortida dialogada i no una sortida judicial"

- Espanya té un problema de corrupció?

- Aquí no passa res que no passi en altres llocs d'Europa o del món. Però després de tants casos de corrupció, les institucions no han acabat tocades. El sistema ha seguit i, afortunadament, crec que és un país fort des d'aquest punt de vista. I per això me n'alegro.
 

Pedro Horrach. Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació