16
de juny
del
2018
Actualitzat
a les
9:33h
El Partit Popular de Catalunya es ressitua després de la renúncia de Mariano Rajoy, que ha encetat una nova etapa al partit. La formació celebrarà el seu congrés extraordinari per elegir el successor a l'expresident espanyol els propers 21 i 22 de juliol. El panorama apareix obert i els diferents aspirants despleguen les seves estratègies per acumular forces. De tots els noms que corren, però, és el del president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, el que apareix com a més fort. Totes les organitzacions fan números. Els populars catalans, també. I de moment, és el gallec qui s'emporta més solidaritats.
Albiol, de Cospedal al gallec
El president del PP català, Xavier García Albiol, manté una bona relació amb la secretària general de la formació, María Dolores de Cospedal. En les tensions entre la número dos del PP i la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, Albiol sempre es va alinear amb la primera. El seu entorn no ha ocultat mai la distància amb l'exvicepresidenta, de qui no entenien una estratègia a Catalunya que veien com a massa condescendent, especialment en els mesos de l'anomenada "operació Diàleg". Les darreres declaracions d'Albiol defensant una candidatura única al PP s'interpreten com un gir cap al terreny de Feijóo.
Xabier Añoveros, un nom clau
Les opcions de Feijóo troben suports rellevants entre els quadres del PP a Catalunya. Dirigents de pes com Daniel Serrano, president del partit a Barcelona, Alejandro Fernández, home fort a Tarragona, i Marisa Xandri a Lleida, estan alineats amb el president de la Xunta, segons fonts del PP consultades per NacióDigital.
Un nom a tenir en compte en els moviments "gallecs" del PP català és Xabier Añoveros Trias de Bes. Doctor en Dret, bibliòfil reconegut, Añoveros és vicepresident de la Reial Acadèmia Europea de Doctors i és vidu de l'exdelegada del govern a Catalunya durant el govern d'Aznar, Julia García Valdecasas. El seu ascendent en el si del PP català és elevat, com ho és la seva amistat personal amb Feijóo. Añoveros, ben relacionat amb Daniel Serrano, és el lligam entre el president del PP a Barcelona i el president gallec. Un lligam que s'estén a Alejandro Fernández, de qui Serrano és molt proper.
Dolors Montserrat, amb Cospedal
L'exministra de Sanitat, Dolors Montserrat, és ara mateix la dirigent popular catalana més propera a Cospedal. Montserrat ha mantingut sempre vincles amb l'estructura de Génova. Sempre que han sorgit dubtes sobre el lideratge d'Albiol al davant del partit a Catalunya, Cospedal ha mirat a Dolors Montserrat, en qui veia el perfil ideal: jove, dona, sòlidament conservadora però amb imatge centrada i, sobretot, molt disciplinada. El nom de l'exministra, sigui qui sigui el successor de Rajoy, seguirà sent valorada a Génova.
Girona, reducte de Santamaría
Les tensions entre Cospedal i Santamaría han tingut també la seva plasmació en el PP català. En aquests moments, l'organització del partit a Girona apareix com a favorable a les posicions de Santamaría. Enric Millo, que ja fa dies que recull els papers del despatx de la delegació del govern a Catalunya, és l'home fort del PP a les comarques gironines i és addicte a l'exvicepresidenta. De fet, ha estat la seva peça a Catalunya durant tot el procés. Amb ell està una altra de les dirigents gironines, Concepció Veray. Aquest cop, però, malgrat l'habilitat de Millo, la seva carta no apareix com a favorita.
Albiol, de Cospedal al gallec
El president del PP català, Xavier García Albiol, manté una bona relació amb la secretària general de la formació, María Dolores de Cospedal. En les tensions entre la número dos del PP i la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, Albiol sempre es va alinear amb la primera. El seu entorn no ha ocultat mai la distància amb l'exvicepresidenta, de qui no entenien una estratègia a Catalunya que veien com a massa condescendent, especialment en els mesos de l'anomenada "operació Diàleg". Les darreres declaracions d'Albiol defensant una candidatura única al PP s'interpreten com un gir cap al terreny de Feijóo.
Xabier Añoveros, un nom clau
Les opcions de Feijóo troben suports rellevants entre els quadres del PP a Catalunya. Dirigents de pes com Daniel Serrano, president del partit a Barcelona, Alejandro Fernández, home fort a Tarragona, i Marisa Xandri a Lleida, estan alineats amb el president de la Xunta, segons fonts del PP consultades per NacióDigital.
Un nom a tenir en compte en els moviments "gallecs" del PP català és Xabier Añoveros Trias de Bes. Doctor en Dret, bibliòfil reconegut, Añoveros és vicepresident de la Reial Acadèmia Europea de Doctors i és vidu de l'exdelegada del govern a Catalunya durant el govern d'Aznar, Julia García Valdecasas. El seu ascendent en el si del PP català és elevat, com ho és la seva amistat personal amb Feijóo. Añoveros, ben relacionat amb Daniel Serrano, és el lligam entre el president del PP a Barcelona i el president gallec. Un lligam que s'estén a Alejandro Fernández, de qui Serrano és molt proper.
Dolors Montserrat, amb Cospedal
L'exministra de Sanitat, Dolors Montserrat, és ara mateix la dirigent popular catalana més propera a Cospedal. Montserrat ha mantingut sempre vincles amb l'estructura de Génova. Sempre que han sorgit dubtes sobre el lideratge d'Albiol al davant del partit a Catalunya, Cospedal ha mirat a Dolors Montserrat, en qui veia el perfil ideal: jove, dona, sòlidament conservadora però amb imatge centrada i, sobretot, molt disciplinada. El nom de l'exministra, sigui qui sigui el successor de Rajoy, seguirà sent valorada a Génova.
Girona, reducte de Santamaría
Les tensions entre Cospedal i Santamaría han tingut també la seva plasmació en el PP català. En aquests moments, l'organització del partit a Girona apareix com a favorable a les posicions de Santamaría. Enric Millo, que ja fa dies que recull els papers del despatx de la delegació del govern a Catalunya, és l'home fort del PP a les comarques gironines i és addicte a l'exvicepresidenta. De fet, ha estat la seva peça a Catalunya durant tot el procés. Amb ell està una altra de les dirigents gironines, Concepció Veray. Aquest cop, però, malgrat l'habilitat de Millo, la seva carta no apareix com a favorita.