monarquia

Els escàndols de la reialesa europea: els precedents d'Urdangarin al continent

Del príncep Bernard d'Holanda al germà del rei dels belgues, les cases reials del continent acumulen escàndols de tot ordre

per Pep Martí , 16 de juny de 2018 a les 22:00 |
El príncep Laurent de Bèlgica, germà del rei. | Europa Press
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de juny de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La condemna a sis anys de presó del cunyat del rei, Iñaki Urdangarin, ha estat el final d'un escàndol, el cas Nóos, que va caure com un llamp mortífer al Palau de la Zarzuela. L'ingrés a presó per corrupció d'una persona amb un parentiu tan proper al rei no té precedents en la història contemporània espanyola i, de fet, és un cas força excepcional en les cases reials europees. I no pas per manca de figures que hagin protagonitzat episodis tèrbols.

La discreció que envoltava l'activitat de les monarquies europees ja fa molt de temps que va caducar. Va ser la família reial britànica la primera a trencar el tabú i convertir-se en carn de canó de la premsa rosa... i de l'altra. Però molt aviat altres dinasties van afegir-se al còctel d'excessos i espectacle. Aquest és un breu retrat d'algunes personalitats de la reialesa europea que han deixat pel terra la imatge de les seves cases reials, inclòs un curiós precedent espanyol.


Lluís Ferran d'Orleans, l'ovella negra dels Borbó

L'historiador José Carlos García Rodríguez va publicar el 2012 la biografia Luis Fernando de Orrleans, el más depravado príncipe Borbón, on dona detalls de la vida d'aquest infant d'Espanya que va viure entre 1888 i 1924. Els seus delictes eren molt diferents als d'Iñaki Urdangarin, però és un dels casos rars en què el rei, en aquest cas Alfons XIII, de qui era cosí, li va treure el títol d'infant. Va ser el 1924, després que Lluís Ferran protagonitzés tota mena d'excessos.  


Lluís Ferran d'Orleans va ser un dels vividors més reconeguts de la seva saga. Fins aquí això no havia de posar en perill la seva distinció, que tenia des del naixement. Però sembla que va ultrapassar tots els límits. Es va casar diverses vegades, sempre amb persones amb molta fortuna, una d'elles una princesa francesa de la família Broglie, una de les més riques del seu país. La decisió d'Alfons XIII d'apartar-lo de la casa reial es va produir després d'una orgia amb homosexuals a París en el transcurs de la qual va morir un home. Sembla que l'infant va intentar amagar el cadàver a l'ambaixada espanyola, però l'ambaixador ho va impedir, provocant un gran escàndol. Això li va valer la pèrdua del títol.

La reina d'Holanda salva el marit de la presó


De totes les dinasties europees, potser un dels personatges més carismàtics va ser el príncep Bernard de Lippe-Biesterfeld (1911-2004), el marit de la reina Juliana d'Holanda (1909-2004). Aristòcrata i negociant, amb ambicions polítiques, va ser un dels fundadors del Club Bilderberg. Va compartir amb Juliana la popularitat de la casa reial holandesa, però els anys setanta se'l va acusar d'haver acceptar suborns de l'empresa nord-americana Lockheed. Aquest va ser un escàndol que va esquitxar dirigents de diversos països. La companyia aeronàutica va estar en el centre de l'huracà. Bernard, finalment, va admetre la veritat: s'havia embutxacat un bon pessic de dòlars per afavorir la compra d'avions de Lockheed. Després de la seva mort, va deixar un testimoni pòstum que va generar encara més controvèrsia sobre la seva biografia.

Bernard va estar a punt de ser processat. La reina Juliana ho va impedir amenaçant amb la seva abdicació. El Parlament va votar que el príncep no hagués de respondre davant la justícia. Més tard, però, d'altres afers van encerclar-lo, com l'anomenat cas Lock, en teoria un projecte per organitzar un exèrcit privat per combatre els traficants d'ivori a l'Àfrica, i que es va convertir en una mena de tropa mercenària aliada al règim de l'apartheid a Àfrica del Sud.   

Henrik de Dinamarca, el consort que vol ser rei

Un cas més irrellevant és el dei príncep consort de Dinamarca, el marit de la reina Margarida II. Henrik, mort el febrer passat, portava molt malament el fet de ser tractat com a príncep i no pas com a rei, i feia anys que reclamava que se li atorgués el mateix títol que el de la seva dona. Fa dos anys que va anunciar la seva jubilació i es va dedicar a viatjar per tot el planeta a compte del diner públic sense fre i fent declaracions provocatives criticant la reina. L'any passat, va generar una nova polseguera quan va dir que no volia ser enterrat al costat de la seva dona si no el feien rei.

Laurent, el barrut de Bèlgica

Possiblement, sigui el príncep Laurent de Bèlgica el campió dels barruts que es mouen per la reialesa europea. Germà de l'actual rei Felip, Laurent acumula un reguitzell d'escàndols de tot tipus i s'ha convertit en un mal de cap per palau i pel govern belga. L'any 2011, va ser centre de polèmica quan es va descobrir que havia usat fons de la marina belga per pagar obres a casa seva. El príncep està descontrolat i du a terme una diplomàcia paral·lela a la de l'executiu dels eu país, establint contactes amb governs estrangers sense demanar permís al primer ministre, com és preceptiu. En el passat, va fer negocis poc transparents amb la família Gadafi. Recentment, el govern belga ha decidit retallar el sou que rep de l'erari públic: cobrarà 46.000 euros menys, el que suposa el 15% dels seus ingressos.  Laurent, però, com la majoria dels seus homòlegs, no sembla que estigui disposat a fer propòsit d'esmena.  
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació