15
de juny
del
2018
Actualitzat
a les
12:34h
Una resposta "urgent" i "immediata" del Govern de la Generalitat a la crisi de l'habitatge. Aquesta és l'exigència que fa Catalunya en Comú Podem després de la tràgica mort d'un veí de Cornellà de Llobregat que anava a ser desnonat aquest dijous malgrat que hi havia tres informes de vulnerabilitat realitzats pels serveis socials municipals. Els diputats Susana Segovia i David Cid han presentat aquest divendres una bateria de mesures per intentar pal·liar una de les principals problemàtics que afronten fins a 200 ajuntaments que no estan en disposició de poder oferir habitatges assequibles als seus veïns per l'increment desorbitat dels preus dels lloguers i la manca d'habitatge social.
"Totes les institucions en són responsables", ha insistit Segovia, que ha puntualitzat, però, que els ajuntaments estan fent "molts esforços" i s'estan trobant "sols". Les xifres són demolidores: 6 de cada deu desnonaments durant el 2017 van ser per impagaments de lloguer. Reformar la llei d'arrendaments urbans per incrementar els contractes de lloguer dels 3 als 5 anys i intervenir per regular l'augment del preu dels lloguers és una de les accions que els comuns consideren que està sobre la taula del president espanyol, Pedro Sánchez. Però també insten el Govern de Quim Torra a liderar aquesta exigència i a compromete's a fer allò que estigui al seu abast. Interpel·laran l'executiu català el pròxim dimecres per tal que reculli el guant i doni resposta.
La comparativa amb Barcelona
D'entrada, Catalunya en comú demana un increment de la inversió en polítiques d'habitatge. Segovia ha subratllat que l'Ajuntament de Barcelona "inverteix 100 euros per persona" en habitatge mentre que la Generalitat "n'inverteix 23", i que mentre a la capital catalana estan en marxa 66 promocions d'habitatges socials a tota Catalunya la Generalitat en té cinc. Encara han afegit una tercera xifra comparativa: Barcelona destina 160 milions en habitatge i la Generalitat 178 milions per a tot el territori. L'objectiu, ha resumit, ha de ser passar d'un 0,02% del PIB d'inversió en habitatge a un 1,5%.
Una de les mesures aplicables "a curt termini" que segons els comuns podrien donar resultats "en un o dos anys" és una major "contundència" a l'hora d'aconseguir que les entitats financeres posin en lloguer els pisos buits. "Si no ho fan, que posin sancions. Fins ara la Generalitat no n'ha posat cap i és ella la que té la competència per fer-ho", ha dit la diputada. Ampliar el pressupost destinat a habitatge social és també una intervenció que ha dit que es podria fer amb els actuals pressupostos, així com recuperar l'obligació del 30% d'habitatge assequible a les noves promocions, requisit que va ser suprimit per les lleis òmnibus del Govern d'Artur Mas. "No podem tenir institucions judicials que posen per davant del dret a l'habitatge i a la vida, el dret a l'especulació de fons voltors i bancs", ha advertit Segovia.
"Totes les institucions en són responsables", ha insistit Segovia, que ha puntualitzat, però, que els ajuntaments estan fent "molts esforços" i s'estan trobant "sols". Les xifres són demolidores: 6 de cada deu desnonaments durant el 2017 van ser per impagaments de lloguer. Reformar la llei d'arrendaments urbans per incrementar els contractes de lloguer dels 3 als 5 anys i intervenir per regular l'augment del preu dels lloguers és una de les accions que els comuns consideren que està sobre la taula del president espanyol, Pedro Sánchez. Però també insten el Govern de Quim Torra a liderar aquesta exigència i a compromete's a fer allò que estigui al seu abast. Interpel·laran l'executiu català el pròxim dimecres per tal que reculli el guant i doni resposta.
La comparativa amb Barcelona
D'entrada, Catalunya en comú demana un increment de la inversió en polítiques d'habitatge. Segovia ha subratllat que l'Ajuntament de Barcelona "inverteix 100 euros per persona" en habitatge mentre que la Generalitat "n'inverteix 23", i que mentre a la capital catalana estan en marxa 66 promocions d'habitatges socials a tota Catalunya la Generalitat en té cinc. Encara han afegit una tercera xifra comparativa: Barcelona destina 160 milions en habitatge i la Generalitat 178 milions per a tot el territori. L'objectiu, ha resumit, ha de ser passar d'un 0,02% del PIB d'inversió en habitatge a un 1,5%.
Una de les mesures aplicables "a curt termini" que segons els comuns podrien donar resultats "en un o dos anys" és una major "contundència" a l'hora d'aconseguir que les entitats financeres posin en lloguer els pisos buits. "Si no ho fan, que posin sancions. Fins ara la Generalitat no n'ha posat cap i és ella la que té la competència per fer-ho", ha dit la diputada. Ampliar el pressupost destinat a habitatge social és també una intervenció que ha dit que es podria fer amb els actuals pressupostos, així com recuperar l'obligació del 30% d'habitatge assequible a les noves promocions, requisit que va ser suprimit per les lleis òmnibus del Govern d'Artur Mas. "No podem tenir institucions judicials que posen per davant del dret a l'habitatge i a la vida, el dret a l'especulació de fons voltors i bancs", ha advertit Segovia.