Marcel Mauri: «No demanarem impossibles al Govern»

Marcel Mauri de los Ríos (Badalona, 1977) es va convertir en la veu d'Òmnium Cultural arran de l'empresonament de Jordi Cuixart a Soto del Real. Vuit mesos després d'aquella controvertida decisió presa a l'Audiència Nacional, Mauri serà al capdavant d'una concorreguda assemblea que servirà per renovar el mandat de Cuixart i de l'equip que l'acompanya a la junta directiva. Òmnium no havia tingut mai tants socis i tampoc havia patit la reclusió d'un president, fet que constata l'excepcionalitat dels dies que vivim. En aquesta entrevista amb NacióDigital, el vicepresident de l'entitat repassa el moment del sobiranisme civil, mostra poca confiança en els canvis de fons que pugui aplicar el govern de Pedro Sánchez i assegura que seran exigents amb l'executiu de Quim Torra, sense demanar impossibles.

- Òmnium convoca aquest dissabte una assemblea general important, per com serà i pel context en què se celebra. Què n'hem d'esperar?

- És important, per diversos motius. Passaran algunes coses que no han passat mai a Òmnium. Primer, mai havíem fet una assemblea sent tants socis, gairebé 120.000; tampoc havíem fet mai una assemblea amb tanta participació, serà la més massiva que s'hagi fet mai en la història de l'entitat; i serà la primera vegada que el president d'Òmnium és reelegit estant a la presó. Són elements que fan singular aquesta assemblea, perquè demostra la força que té l'entitat i el moment d'excepcionalitat i repressió que vivim.

- L'entitat vol visualitzar un punt d'inflexió?

- Volem visibilitzar aquest punt d'inflexió i la situació d'excepcionalitat. Per una banda, s'evidencia el moment dolç de suport que tenim, que demostra la bona trajectòria de l'entitat, pel paper dels equips de Jordi Porta, Muriel Casals, Quim Torra i Jordi Cuixart. I, a la vegada, mai ens havíem trobat enmig d'un escenari de tanta repressió, a l'ull de l'huracà i amb el president a la presó. Havíem estat en la clandestinitat, però mai havíem estat així. Òmnium, quan surt de la clandestinitat fa 50 anys, retorna amb molta força, amb iniciatives com el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, a banda de l'impuls a l'aprenentatge del català i la formació de mestres. Aquesta empenta condueix Òmnium a tenir un paper cabdal a la Transició. I ara estem vivint, malauradament, un moment molt similar en certs aspectes.

- Com deia, Òmnium té més socis que mai i es revalidarà la confiança en Jordi Cuixart, víctima de la repressió de l'Estat. Però quin camí ha d'emprendre ara l'entitat?

- A l'assemblea del febrer ja vam començar a definir-lo. I ara es tracta d'explicar-nos, de subratllar aquesta lluita antirepressiva, visualitzada en les grans campanyes que estem fent, com la que demana la llibertat dels presos polítics i la que porta per lema Demà pots ser tu, per fer arribar aquesta sensibilització en relació als presos i els exilitats al màxim nombre de ciutadans del país.

- Òmnium ha de ser l'entitat icònica en la defensa dels drets civils?

- D'entitats que treballen pels drets civils n'hi ha moltes. Aquesta feina la fem i la volem fer amb moltes entitats que fa anys que s'hi dediquen, entitats que treballen per atendre les persones que intenten arribar al nostre país, buscant un present que sigui digne. En aquest sentit, considerem imprescindible el gest d'humanitat que s'ha fet obrint el port de València [als regufiats], però hi continuen havent murs al sud de l'estat espanyol, amb tot el que això significa. Per tant, en la defensa dels drets humans hi ha moltes entitats amb les quals ens hi sentim molt còmplices. Hem de continuar lluitant contra la repressió, una tasca que no podem abandonar, i a la vegada cal seguir treballant per protegir la llengua, la cultura, la cohesió social, l'educació i els drets civils a la societat catalana. I ho hem de fer perquè entenem que són els pilars fonamentals del que ha de ser la República i la millor forma de compartir aquest projecte amb el màxim nombre de ciutadans del nostre país. Si només ens dediquéssim a la lluita antirepressiva, voldria dir que els que ens volen reprimir, han guanyat. Per tant, és important que no oblidem mai els objectius polítics que té una entitat com la nostra. Si oblidéssim aquests principis, els que ens volen reprimir, ens haurien vençut.

"Si només ens dediquéssim a la lluita antirepressiva, voldria dir que els que ens volen reprimir, han guanyat"

- Jordi Cuixart serà ratificat com a president però continuarà, de moment, empresonat. S'ha de pensar en una direcció col·legiada? Vostè i Cuixart continuaran fent tàndem?

- Jordi Cuixart segur que serà el president escollit amb més vots de la història de l'entitat, perquè la participació serà massiva. Ell és el líder d'Òmnium i també és evident que la mirada que tenim sobre l'entitat implica lideratges compartits. Tant jo, com la resta de companys de la junta, estem al seu costat perquè hi tenim un compromís. Tenim, doncs, una mirada continuïsta. Volem fer d'Òmnium l'instrument més útil possible per construir un país que sigui més just en tots els seus termes. La cultura ens ajuda a crear una societat socialment més justa, també més culta, democràtica i lliure. Aquí és on posem la banya. Es tracta de compartir el projecte amb el màxim de persones possible. L'Òmnium de Cuixart és el de les lluites compartides. I ara volem passar també a les vides compartides. Estem convençuts que s'ha fet bona feina i que es pot continuar fent.  
 
- Amb una fiscal general de l'Estat progressista com María José Segarra, la situació dels presos pot canviar?

- De confiança en el govern espanyol no n'hi tenim gens ni mica. Quan [el PSOE] estava a l'oposició, en una situació més còmoda, no va fer cap gest empàtic amb els presos de forma pública, tot el contrari, va avalar el 155. Han arribat alguns moviments a escala municipal, això sí, com és el cas de Núria Parlon. La confiança en aquest govern espanyol és zero, perquè els antecedents ens fan témer que no hi haurà cap canvi de posició, tot i que n'hi hagi en les formes, que és benvingut. No oblidem que el ministre d'Exteriors està atiant la confrontació i utilitzant com a argument polític la divisió social, quan això és una absoluta irresponsabilitat. Ens agradaria pensar que aquest govern que diu optar pel diàleg i que sembla que és sensible amb els refugiats, també prendrà decisions [sobre els presos]. Fa pocs dies que governen, i els deixarem els 100 dies que ells no van deixar al president Quim Torra, perquè van començar per l'insult, a ell i tot l'independentisme. Veurem què passa, però de moment han començat amb mal peu.

"La confiança en aquest govern espanyol és zero, perquè els antecedents ens fan témer que no hi haurà cap canvi de posició, tot i que n'hi hagi en les formes, que és benvingut

- Com comentàvem, Pedro Sánchez ha rellevat Mariano Rajoy a la Moncloa, i a Catalunya s'ha aixecat el 155. Quin és l'últim missatge que li ha transmès Jordi Cuixart sobre la situació política?

- En Jordi Cuixart és una persona generadora de consensos i sempre ple d'esperança. El que compartim, també des de l'empatia amb el Govern de Quim Torra, és la lleialtat a les institucions, com sempre hem fet. Al Govern li hem demanat el màxim diàleg i la necessitat de compartir aquesta República de tothom i per a tothom. El Govern ha de tenir la capacitat de sumar el màxim de complicitats possibles i, davant d'aquells que ens volen dividits, ha d'ajudar a contrarestar aquests missatges. També plantegem a l'executiu que no s'abandoni mai la gent que està patint la repressió. Era important, per exemple, que el conseller d'Ensenyament anés als instituts on s'han perseguit professors [Sant Andreu de la Barca] per donar-los suport. Els professors, precisament, són fonament d'una societat més cohesionada, justa i democràtica, que és el que volem.  

- Òmnium va ser molt insistent en la formació de Govern a Catalunya? Se senten còmodes amb el rumb de legislatura traçat per Quim Torra?

- No ens pertoca valorar l'acció del Govern, però sí que hem reclamat que es treballi per fer aquest país de tothom i per a tothom, i creiem que el Govern està assumint aquests reptes. Es volen recuperar lleis socials suspeses pel Tribunal Constitucional i s'ha avançat en la recuperació del Diplocat, mesures amb les quals l'executiu s'havia compromès i que demostren la importància de controlar la Generalitat. Abans posava l'exemple dels professors, però també podríem citar la injecció econòmica als mitjans de comunicació públics. I no demanarem impossibles al Govern. És evident, per exemple, que el Govern de la Generalitat no té cap capacitat per treure ningú de la presó ni fer-los tornar de l'exili. Però sí que pot fer la pressió política al govern de l'estat espanyol perquè actuï de la forma adequada. L'acció conjunta del Govern, dels dirigents de l'exili i de la societat civil són les tres potes que han de permetre seguir avançant per construir aquest país més just, que una majoria vol que sigui en forma de República. 
 
- Parla d'avançar, però deixi'm preguntar el que li demanava abans d'una altra manera. Quin ha de ser l'horitzó nacional de la legislatura?

- El que hem d'aconseguir és fer el que sempre ha fet aquest país, que és avançar, avançar i avançar, sempre amb els màxims consensos possibles. I quan caus, et pertoca aixecar-te per continuar perseguint aquest objectiu. No estic dient que aquest hagi de ser l'horitzó de la legislatura, perquè això correspon al Govern dir-ho. Però segur que, com a societat, tenim l'obligació de ser fidels a allò que va passar l'1 d'octubre, al missatge del 3 d'octubre i, finalment, aprendre del que va passar el 27 d'octubre. I, a partir d'aquí, seguir avançant. Pensem que davant hi tenim un estat espanyol que, com a únic projecte per a Catalunya, té la fractura social. No em refereixo ni al govern espanyol ni als ciutadans, parlo de l'Estat. I ens hem de defensar contra això. Hem d'estar més units que mai i el nostre projecte per a Catalunya ha de ser de futur compartit. Entenem que la República és l'únic projecte viable per poder sortir de la situació d'asfíxia en la qual estem ara. Per això, necessitem un país que sigui exemple de drets civils i de defensa de la democràcia. Això es farà en aquesta legislatura? Això hauria de ser sempre en l'horitzó de les institucions i de la ciutadania que l'acompanya. Un dels aprenentatges de l'octubre passat és que no es construeix un país, i menys el nostre, des de les institucions. És la societat civil qui s'aixeca sempre davant la no voluntat de l'Estat per oferir respostes, i presenta solucions àmpliament compartides.

"Un dels aprenentatges de l'octubre passat és que no es construeix un país, i menys el nostre, des de les institucions

- L'ANC, una entitat rellevant de la societat civil, va expressar que el president de la Generalitat estava "acotant el cap" per reunciar a nomenar consellers presos i exiliats. Ho comparteix?

- No recordo en quins termes es va fer l'afirmació. Però estic convençut que tothom comparteix que el president Torra s'hagi posat al capdavant del Govern per recuperar el Diplocat o que el conseller Bargalló hagi mostrat el suport als professors. Al Govern de la Generalitat, això sí, se li ha de demanar la màxima ambició per construir un país amb valors republicans. I ha de mostrar la seva excel·lència en aquesta tasca, i no pot cometre errors. El govern espanyol sí que pot permetre errors, per exemple, deixant que el ministre d'Exteriors digui barbaritats. A nosaltres no ens en permeten ni un d'error.
 
- Hi ha marge per pensar que el govern de Pedro Sánchez pot passar dels gestos de diàleg a la negociació?

- No hi compto. En el tema de Catalunya, veig un acomplexament molt important del govern espanyol. La gent que forma aquest govern ni tan sols va tenir capacitat per reprovar l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i l'exministre Juan Ignacio Zoido després de l'1 d'octubre. Per tant, què en podem esperar d'aquesta gent? El que ja haurien d'haver fet és anunciar quin dia deroguen la llei mordassa o treballar perquè els presos polítics i els exiliats puguin tornar a casa seva. Això és el que haurien de fer ara mateix. I ja no parlem d'acceptar els drets i principis bàsics que demana una part molt important de la ciutadania de l'estat espanyol, la catalana. I entre aquests drets hi ha el dret a l'autodeterminació. Serà capaç el govern espanyol d'entendre això i d'acceptar-ho? Crec que no. Tant de bo ens sorprenguin.

- L'última vegada que el vam entrevistar a NacióDigital, en els dies àlgids del mes d'octubre passat, em deia això sobre una possible il·legalització d'Òmnium: "No ens la podem imaginar però, malauradament, l'hem de preveure". Ha desaparegut aquest perill?

- En aquests mesos, a banda que s'ha allargat l'empresonament de Jordi Cuixart, la Guàrdia Civil ha entrat dues vegades a la seu d'Òmnium, i en l'última ocasió, amb intimidació; i han publicat informes acusant-nos de tot de disabarats. És evident que estem patint la repressió, com mai l'havíem patida. Per tant, les prevencions continuen sent les mateixes. I ho hem de tenir tot al cap.
 
- Josep Borrell va apuntar que a Catalunya hi havia el perill d'un "enfrontament civil". Ciutadans ha alimentat també aquesta idea. Com s'han de combatre aquestes afirmacions?

- El que produeix fractura de debò és la situació social. El 20% dels ciutadans d'aquest país està en risc d'exclusió, segons les dades que publica Càritas. I davant d'aquesta situació de tanta vulnerabilitat social hi ha partits polítics, aquest populisme lerrouxista de dretes, que en treu profit. Fa uns anys, els immigrants eren els culpables de tot, i encara hi ha gent que fa aquest discurs, com el líder del PP al Parlament, i ara es reprodueixen altres missatges que atien la divisió. Es diu que el president Torra no pot representar tots els catalans, però la cap de l'oposició sí que pot representar tots els andalusos que al llarg del temps han arribat a Catalunya? A mi i a la meva família no ens representa. La meva família va arribar d'Andalusia i no s'hi sent representada en el discurs de confrontació. Alguns, com Ciutadans, s'han quedat sense relat, han perdut força en les enquestes i es dediquen a alimentar el missatge de l'enfrontament civil, que no existeix als nostres carrers. El que sí que existeix és la impunitat amb què actua l'extrema dreta. I també la voluntat orquestrada de crear aquesta percepció per intentar fracturar la ciutadania. Davant d'això, més responsabilitat que mai i més treballar pels consensos que mai, que ens permetrà articular espais unitaris, que fan de mur de contenció contra els partits que atien la divisió.

"Alguns, com Ciutadans, s'han quedat sense relat, han perdut força en les enquestes i es dediquen a alimentar el missatge de l'enfrontament civil, que no existeix als nostres carrers"

- Situem-nos en l'horitzó del judici als presos polítics. El judici pot ser una oportunitat per transmetre què passa a l'Estat?

- El judici ha de servir com un mirall cap a Europa i el món per transmetre la manca de llibertats i de drets civils a l'estat espanyol. I que s'entengui que s'estan jutjant els drets fonamentals i la democràcia. És una oportunitat que s'ha d'aprofitar, però no només en clau independentista. Cal transmetre que estan en joc les llibertats i la pròpia democràcia. I recordem que, arreu de l'estat espanyol, també hi ha gent que viu amb indignació tot el que està passant. Hem de ser un altaveu de reivindicació, tant a dins de Catalunya, com a l'estat espanyol, i arreu d'Europa. A tots els que defensem el projecte de l'estat independent i la República, des de l'1 d'octubre i fins avui, ens sobren els arguments.

- Per tant, diria que el sobiranisme civil està millor avui que l'octubre passat.

- Quan hi ha gent que està patint la repressió, quan tenim presos i exiliats, dir segons quines coses poden semblar frívoles. Però hi ha una cosa molt clara que expliquen els presos: que ells estan fent una feina, com els que estan fora, per avançar cap a la llibertat. Hem de fer que aquest projecte polític sigui àmpliament compartit, encara per més gent. L'1 d'octubre i el 3 d'octubre ho vam aconseguir, el camí el tenim allà. I ens hem perdut massa mesos en batalles partidistes que no ens han dut enlloc. Hem malbaratat uns mesos. Ara que hi ha una mica més de calma, és important fixar aquests objectius àmpliament compartits. Nosaltres no tenim full de ruta perquè la nostra estratègia és que hi hagi una estratègia unitària. I ho continuem reclamant. Negligiríem si no seguíssim endavant, perquè els presos i els exiliats són on són per aquest motiu.