15
de juny
del
2018
Actualitzat
a les
17:12h
Corria el febrer de l'any passat quan, en una reunió del grup parlamentari de Junts pel Sí, es van escoltar diverses veus molt crítiques amb la cúpula política dels Mossos d'Esquadra. Feia només uns dies que Albert Batlle, en aquell moment director de la policia catalana, havia indicat que, en cas de rebre l'ordre de detenir la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, l'haurien de fer efectiva. "És intolerable!", es va escoltar als passadissos de la cambra. L'episodi indica com el procés va enverinar les relacions mútues entre la conselleria -en aquell moment en mans de Jordi Jané-, el Govern en el seu conjunt, els grups parlamentaris i els comandaments policials en la legislatura passada, que va culminar amb la declaració d'independència i l'aplicació del 155.
En certa manera, hi ha qüestions per les quals el temps no ha passat des d'aquests dos esdeveniments profunds del 27 d'octubre. I és Miquel Buch, nou titular del departament d'Interior, qui ha de gestionar els equilibris d'una conselleria que ja és delicada de per si -Junts per Catalunya (JxCat) la va arribar a oferir a ERC al principi de les negociacions posteriors a les eleccions del 21-D- i que ha patit la intervenció de l'autonomia a nivells molt alts. De fet, el major dels Mossos, Josep-Lluís Trapero, va ser relegat a funcions administratives tan bon punt l'Estat -via 155- es va apoderar de les competències de la Generalitat. El va substituir Ferran López, home de la seva confiança.
López, però, no comptava amb el suport del Govern per seguir en el càrrec. La prioritat de Buch i del president de la Generalitat, Quim Torra, era la de restituir Trapero. S'hi van reunir fa tot just una setmana, a Palau, i els va fer saber que no volia tornar a les responsabilitats anteriors. Els arguments desgranats, entre d'altres, es basaven en el procés judicial obert per sedició a l'Audiència Nacional. En el moment d'asseure's amb Trapero, el conseller ja sabia que López no tenia intenció de seguir al capdavant dels Mossos: ell mateix li ho havia comunicat en una reunió el 4 de juny. "Cal entendre per tot el que ha passat el cos", ressalta un alt dirigent consultat per NacióDigital.
Es refereix al paper de la policia catalana l'1-O -va tancar més col·legis que els cossos i forces de seguretat de l'Estat, però sense fer servir la força- i a la pressió a la qual van estar sotmesos per saber on se situarien en cas de xoc de legitimitats i l'Estat. Finalment, no es van haver de pronunciar, perquè el Govern va descartar desplegar la República i no hi va haver enfrontaments de cap tipus. No falten alts dirigents governamentals i parlamentaris, en tot cas, que retreuen en privat a López aparèixer somrient en fotografies amb el rei Felip VI, amb el ministre Juan Ignacio Zoido i també amb el jutge Pablo Llarena en el transcurs d'un acte a Barcelona.
Què toca fer a partir d'ara? "Cal una mica de calma", mantenen des de l'entorn de Buch. "Les decisions es prendran sense pressa", recalquen. De moment, un cop acceptada la renúncia de López, el lideratge del cos recau en un càrrec polític: Andreu Martínez. Es tracta del director general de la Policia, un dels primers nomenaments que va fer el conseller. Martínez ja va ocupar altes responsabilitats en l'etapa de Felip Puig com a titular del departament. Dirigents consultats assenyalen, a banda, que el secretari general escollit per Buch, Brauli Duart, també forma part de l'òrbita de Puig. Un dels objectius que es persegueixen és que les relacions entre la part política del departament i els comandaments dels Mossos tingui "menys verticalitat".
Canvis a la vista
"Martínez estudiarà quin és el millor sistema, però no serà igual que fins ara", recalquen les fonts consultades. "Duart i el director dels Mossos no voldran que torni a passar que decideixi la cúpula policial i que enganyin al polític de torn", afegeixen. Hi ha una vintena de comissaris dels Mossos que estarien preparats per assumir la feina de Trapero, per bé que coneixedors del mecanisme de tria indiquen que "no n'hi ha cap com ell". El seu prestigi després dels atemptats de Barcelona i de Cambrils va créixer de manera exponencial, no només per la gestió policial del cas -desactivació de la cèl·lula- sinó també per l'habilitat comunicativa demostrada per tot el departament.
Un dels aspectes que ha causat recels dins del cos de Mossos és el perfil nítidament independentista de Buch, que al llarg dels últims anys ha tingut protagonisme en el procés al capdavant de l'Associació Catalana de Municipis (ACM). "La unitat és el que ens fa més forts. Avui hi som la gran majoria, i avui també diem que després del bombardeig de la Fiscalia, de l'Estat i de la justícia, sabem que tenim molta gent que ens substituirà quan calgui", assenyalava el conseller en un acte a Palau previ a l'1-O.
Un dels problemes que afronta Buch, en tot cas, és el d'haver acceptat la renúncia de López sense tenir el substitut previst per anunciar. Les suspicàcies del cos, un dels més afectats per la intervenció de l'autonomia -fins i tot prèvia, tenint en compte que abans de l'1-O el ministeri ja va desembarcar a Barcelona-, floreixen en privat respecte dels responsables polítics de la conselleria. La restitució d'una certa normalitat és la prioritat de Buch, que aterra al departament més tensionat pel 155 en un moment complex.
En certa manera, hi ha qüestions per les quals el temps no ha passat des d'aquests dos esdeveniments profunds del 27 d'octubre. I és Miquel Buch, nou titular del departament d'Interior, qui ha de gestionar els equilibris d'una conselleria que ja és delicada de per si -Junts per Catalunya (JxCat) la va arribar a oferir a ERC al principi de les negociacions posteriors a les eleccions del 21-D- i que ha patit la intervenció de l'autonomia a nivells molt alts. De fet, el major dels Mossos, Josep-Lluís Trapero, va ser relegat a funcions administratives tan bon punt l'Estat -via 155- es va apoderar de les competències de la Generalitat. El va substituir Ferran López, home de la seva confiança.
López, però, no comptava amb el suport del Govern per seguir en el càrrec. La prioritat de Buch i del president de la Generalitat, Quim Torra, era la de restituir Trapero. S'hi van reunir fa tot just una setmana, a Palau, i els va fer saber que no volia tornar a les responsabilitats anteriors. Els arguments desgranats, entre d'altres, es basaven en el procés judicial obert per sedició a l'Audiència Nacional. En el moment d'asseure's amb Trapero, el conseller ja sabia que López no tenia intenció de seguir al capdavant dels Mossos: ell mateix li ho havia comunicat en una reunió el 4 de juny. "Cal entendre per tot el que ha passat el cos", ressalta un alt dirigent consultat per NacióDigital.
López ja va comunicar a Buch que no volia seguir en el càrrec el 4 de juny, abans de la reunió fallida amb Trapero per restituir-lo
Es refereix al paper de la policia catalana l'1-O -va tancar més col·legis que els cossos i forces de seguretat de l'Estat, però sense fer servir la força- i a la pressió a la qual van estar sotmesos per saber on se situarien en cas de xoc de legitimitats i l'Estat. Finalment, no es van haver de pronunciar, perquè el Govern va descartar desplegar la República i no hi va haver enfrontaments de cap tipus. No falten alts dirigents governamentals i parlamentaris, en tot cas, que retreuen en privat a López aparèixer somrient en fotografies amb el rei Felip VI, amb el ministre Juan Ignacio Zoido i també amb el jutge Pablo Llarena en el transcurs d'un acte a Barcelona.
Què toca fer a partir d'ara? "Cal una mica de calma", mantenen des de l'entorn de Buch. "Les decisions es prendran sense pressa", recalquen. De moment, un cop acceptada la renúncia de López, el lideratge del cos recau en un càrrec polític: Andreu Martínez. Es tracta del director general de la Policia, un dels primers nomenaments que va fer el conseller. Martínez ja va ocupar altes responsabilitats en l'etapa de Felip Puig com a titular del departament. Dirigents consultats assenyalen, a banda, que el secretari general escollit per Buch, Brauli Duart, també forma part de l'òrbita de Puig. Un dels objectius que es persegueixen és que les relacions entre la part política del departament i els comandaments dels Mossos tingui "menys verticalitat".
Canvis a la vista
"Martínez estudiarà quin és el millor sistema, però no serà igual que fins ara", recalquen les fonts consultades. "Duart i el director dels Mossos no voldran que torni a passar que decideixi la cúpula policial i que enganyin al polític de torn", afegeixen. Hi ha una vintena de comissaris dels Mossos que estarien preparats per assumir la feina de Trapero, per bé que coneixedors del mecanisme de tria indiquen que "no n'hi ha cap com ell". El seu prestigi després dels atemptats de Barcelona i de Cambrils va créixer de manera exponencial, no només per la gestió policial del cas -desactivació de la cèl·lula- sinó també per l'habilitat comunicativa demostrada per tot el departament.
El perfil nítidament independentista de Buch ha generat recels dins de sectors dels Mossos, sota pressió en tots els esdeveniments de l'octubre
Un dels aspectes que ha causat recels dins del cos de Mossos és el perfil nítidament independentista de Buch, que al llarg dels últims anys ha tingut protagonisme en el procés al capdavant de l'Associació Catalana de Municipis (ACM). "La unitat és el que ens fa més forts. Avui hi som la gran majoria, i avui també diem que després del bombardeig de la Fiscalia, de l'Estat i de la justícia, sabem que tenim molta gent que ens substituirà quan calgui", assenyalava el conseller en un acte a Palau previ a l'1-O.
Un dels problemes que afronta Buch, en tot cas, és el d'haver acceptat la renúncia de López sense tenir el substitut previst per anunciar. Les suspicàcies del cos, un dels més afectats per la intervenció de l'autonomia -fins i tot prèvia, tenint en compte que abans de l'1-O el ministeri ja va desembarcar a Barcelona-, floreixen en privat respecte dels responsables polítics de la conselleria. La restitució d'una certa normalitat és la prioritat de Buch, que aterra al departament més tensionat pel 155 en un moment complex.