Els rècords del Govern Sánchez (tant positius com negatius)

Cinc fites històriques assolides pels nous inquilins de la Moncloa

El flamant consell de ministres de Pedro Sánchez
El flamant consell de ministres de Pedro Sánchez | EP
16 de juny del 2018
Actualitzat a les 14:06h
El flamant govern d'Espanya tot just comença a fer camí i ja acumula diversos passos en fals. Antonio Machado ho va advertir en un dels seus poemes: "Caminante no hay camino, se hace camino al andar". L'executiu liderat per Pedro Sánchez és un aparador de polítics, experts de l'àmbit civil i una clara intenció de canvi de model a la Moncloa. Les intencions, però, no són accions reals si no es duen a terme. En el seu debut, el nou govern acumula, de moment, més rècords que accions polítiques o legislatives.

Pedro Sánchez sap afrontar situacions adverses fins i tot dins de les seves pròpies files socialistes. Susana Díaz i la vella guàrdia del PSOE van encapçalar un front per derrocar-lo quan era secretari general del partit, però es van acabar entrebancant amb les bases socialistes. Pedro va sortir reforçat del búnquer de Ferraz després d'una intensa batalla on es recorden les llàgrimes de la dirigent andalusa o les pizzes entrant per la porta de la seu socialista.

Arribats fins a la moció de censura i l'enderrocament de Mariano Rajoy, el govern Sánchez acumula des de la seva investidura un llistat de rècords inèdits en la història de la democràcia espanyola.

L'executiu més feminista de la història. És una dada indiscutible. El nou consell "de ministras" està liderat per un gran quantitat de dones. 17 persones conformen el govern socialista, de les quals 11 són dones. Tal i com va inaugurar el seu predecessor socialista, José Luis Rodríguez Zapatero, la vicepresidència ha estat per a una dona, Carmen Calvo. Mariano Rajoy també va fer aquest pas amb Soraya Sáenz de Santamaria. El missatge feminista del nou govern no té precedents a Espanya.

En minoria a les dues cambres. Cap executiu de la història democràtica d'Espanya ha governat amb una minoria al Congrés i al Senat. José Luis Rodríguez Zapatero, tant en el seu primer com en el seu segon govern, va presidir amb majoria simple al Congrés dels Diputats i una minoria al Senat. Adolfo Suárez, Calvo Sotelo, Felipe González, José María Aznar i Mariano Rajoy han disposat sempre d'una majoria a les dues cambres, en alguns casos (González, Aznar i Rajoy) d'absoluta en ambdues. A Europa no és cap novetat. Al Regne Unit, Theresa May i el seu partit (Conservadors i Unionistes) governa en minoria a la Cambra dels Comuns i a la Cambra dels Lords.

El ministre cessat més ràpidament. Sis dies. Aquest és el període de temps que Màxim Huerta va ser ministre de Cultura i Esports, del 7 al 14 de juny. La democràcia espanyola té el dubtós honor d'haver vist com 30 ministres han estat despatxats, cessats o dimitits des de l'any 1978. Huerta ha estat el més ràpid en dimitir. Defraudar 218.00 euros entre els anys 2006 i 2008 li ha passat per damunt una dècada més tard. El seu llegat són diversos tuits i l'onzè Roland Garros de Rafa Nadal. 

El primer president espanyol sense haver guanyat unes eleccions. Els països democràtics europeus, a diferència d'Espanya, tenen un recorregut ple de coalicions parlamentàries, de govern i de socis electorals. En contraposició, a Espanya sempre ha governat la llista més votada en eleccions parlamentàries (a diferència de Catalunya, amb Pasqual Maragall l'any 2003, on va ser la llista més votada però no amb més escons, i on ara governen JxCat i ERC malgrat que Cs va ser el partit amb més suport). Pedro Sánchez, gràcies a la moció de censura, s'ha convertit en el primer president investit sense el suport majoritari a les urnes.

El primer president sense escó de diputat. El líder socialista és un veritable au fènix. El juny del 2016, Sánchez va encaixar els pitjors resultats del PSOE a la història d'unes eleccions democràtiques a Espanya: 85 diputats. Amb el seu "no és no" Sánchez no estava disposat a fer Rajoy president, però els barons del PSOE sí la van voler facilitar amb una abstenció, així que el van fer plegar l'1 d'octubre com a secretari general. Per no haver de trencar la disciplina de vot i mantenir intacta la possibilitat de tornar a ser secretari general, va decidir deixar l'escó el 29 d'octubre de 2016. No ha tornat a ser diputat.