El Sónar dels 25 anys arrenca apostant per l'avantguardisme del flamenc i el trap

Són 25 anys de Sónar, d'exploracions que van més enllà de l'ordre establert, de radar de noves tendències, de sons que trenquen esquemes i que marquen les pautes del futur de la música popular. Són 25 anys de marcar el pas i de mostrar una ànima infatigable, que s'ha vist en una primera jornada coronada per la proposta d'un dels artistes imperdibles dels darrers anys, El Niño de Elche, que ha impactat el públic assistent a l'auditori del SonarComplex amb l'art del bailaor Israel Galván. I d'això va, la cosa: d'art.
 
L'art de subvertir el gèneres, de barrejar conceptes i d'elevar-los al màxim exponent. Galván com a bailaor avantguardista per suor i mèrits. El Niño de Elche, com a renovador de la manera de cantar i de portar el flamenc al públic. Sense concessions, la seva actuació conjunta, una de les més esperades de la primera jornada de Sónar, ha respòs a les expectatives. Amb el punt de partida de les paraules de Machado, el cantaor ha posat el tempo amb la veu, amb totes les possibilitats que pot oferir, amb crits, laments, jocs i maneres de percudir les paraules sense que deixin de sonar sempre profundes.
 
Com a contrapunt, el ritme del ball, amb Galván fent servir el cos com a percussió, valent-se de cops, de l'espasme mesurat, de la manera de fer parlar els objectes i el terra de l'escenari, com a acompanyament d'un so que furga els sentiments de qui canta i qui escolta, meravellant l'auditori amb un flow que parteix del flamenc per arribar molt més enllà de l'imaginable, amb distorsions i escrivint noves pàgines en l'avantguarda sonora que és aquest festival. Com si fos la constatació d'un fet ancestral, d'aquella manera de moure's, de viure i de ser tan rítmics com ho són les coses que ens pertanyen des de fa molt temps.
 
Trap calent... i amb discurs
 
Karma Cereza i Joaco J Fox, Mueveloreina, han estat un dels gran protagonistes de l'escenari Sónar XS. Ampliats des del seu èxit a Youtube, el duo ha mostrat el seu repertori de cançons ballables i que sonen contestatàries, amb lletres àcides que no defugen el pas del dia a dia, amb la política, amb les crisis socials que assoten el panorama de la quotidianitat. Trap i consciència, amb l'embolcall de climes més càlids que el nostre. Una hora abans, Putochinomaricon demostraven que són alumnes avantatges de la nova escola de l'escena millenial més desacomplexada.
 
Com a gran punt neuràlgic del festival, el SónarDôme ha viscut un dels moments més àlgids amb l'actuació de dos dels millors DJs portuguesos de l'actualitat, els aclamats Violet X Photonz. Del house al techno, encenent els peus de qui gosi escoltar, movent-se sinuosament per percussions i ritmes que sempre tenen alguna sorpresa a oferir. Una contundent mostra del so "rave" des de l'escenari on pots no deixar mai de veure el sol, culminat amb dues hores de sessió incombustible de Laurent Garnier.