14
de juny
del
2018
Actualitzat
el
15
de juny
a la
13:27h
Cornellà de Llobregat ha viscut aquest dijous un episodi negre vinculat als desnonaments. Un veí de la ciutat s'ha llançat d'un desè pis, just en el moment en què la comitiva judicial, acompanyada dels Mossos d'Esquadra, accedia a l'immoble del barri de Sant Ildefons. No hi ha hagut temps d'aturar el moviment. "Si entreu, em tiro", expliquen que ha dit la víctima just abans de la intervenció policial. Així ho han relatat fonts presencials a NacióDigital. Era la tercera vegada que el desallotjament de la família es posava en marxa a instàncies del jutge. En les anteriors, Serveis Socials havia pogut intercedir, però no en aquest cas, que ha acabat de la pitjor manera possible.
El succés de Cornellà ha tornat a posar en el focus mediàtic la xacra dels desnonaments, tot i que aquests no són un cas aïllat a Catalunya. Segons dades del Consell General del Poder Judicial, durant el 2017 hi va haver més de 13.300 famílies que van haver de marxar de casa seva per dificultats en el pagament del lloguer o la hipoteca. Una disminució del 5% respecte del 2016, però encara una xifra destacada que cada vegada s'accentua més en els lloguers. La pregunta, doncs, és clara: per què costa tant aturar un desnonament?
El problema de fons el denuncia periòdicament la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH). La reivindicació central és aixecar la suspensió de la part vinculada a l'habitatge de la llei 24/2015 sobre emergència habitacional i pobresa energètica. En aquest sentit, demanen que s'obligui els grans tenidors -com bancs o fons d'inversió- a oferir alternatives en cas d'impagaments. En el cas de Cornellà, l'immoble era propietat del fons Blackstone.
Del govern espanyol als jutjats
Un dels principals problemes en situacions de desnonament és la manca d'informació. Aquest també és un dels cavalls de batalla -des de l'inici de la legislatura- de l'Ajuntament de Barcelona, un dels que ha estat més combatiu contra la problemàtica dels llançaments. Sota el timó d'Ada Colau, s'ha emplaçat diverses vegades el govern espanyol a implantar mesures, demanant-li que modifiqui la llei d'arrendaments urbans (LAU), una demanda també compartida per altres ajuntaments metropolitans. Sobre aquest aspecte, relaten fonts del consistori a NacióDigital, s'han fet propostes com normativitzar arrendaments més llargs o aplicar l'índex de preu de lloguers.
En aquest sentit, des de l'Ajuntament de Barcelona reconeixen que l'abusiu preu de lloguer a la ciutat i a l'àrea metropolitana és, de fet, un dels grans problemes que pateix la ciutadania. Per això, han tirat endavant mesures per ampliar el parc públic de lloguer -per intentar incidir en la pujada de preus-, han creat una borsa de lloguer social o intenten fomentar la mediació i la resolució pactada de conflictes a través de la Unitat Contra l'Exclusió Residencial (UCER). Aquest grup de treball va atendre, al llarg del 2017, un total de 2.351 unitats de convivència que tenien risc de pèrdua de l'habitatge, principalment al districte de Nou Barris, Sants-Montjuïc i Ciutat Vella. Moltes de les mesures implantades a Barcelona s'apliquen, també, en altres ciutats de l'àrea metropolitanta, com Cornellà.
El primer objectiu en els casos més greus, expliquen des de les administracions locals, és intentar que les famílies puguin mantenir l'habitatge, ja sigui a través de negociacions amb la propietat o ajudes al pagament del lloguer, que pot assumir en part el consistori. En cas que el desnonament sigui inevitable, continuen les mateixes fonts municipals, l'objectiu és tenir informació de quan serà el llançament per fer "un acompanyament" i buscar alternatives "perquè ningú es quedi al carrer".
En aquest punt sorgeixen els problemes de comunicació entre els consistoris i els jutjats. L'Ajuntament de Barcelona va intentar portar a terme un protocol de desnonaments amb el TSJC per poder conèixer amb antelació les ordres que es produiran, i així prevenir-les. Ara per ara, només un 10% dels casos arriben a l'Ajuntament quan ja s'està a punt d'executar el llançament, i la majoria –80%- els arriba a les oficines d'habitatge. Segons lamenten, el protocol ha quedat en stand by fins que no se solucionin qüestions vinculades a la protecció de dades: "Aquí se'ns ha encallat la negociació".
Les dificultats d'actuar coordinadament
En el que coincideixen els ajuntaments i la PAH és en la dificultat de Serveis Socials a l'hora de respondre de forma efectiva als casos més greus. Segons expliquen fonts de l'Ajuntament de Cornellà a NacióDigital, des de la institució s'esforcen per paralitzar la majoria de llançaments, demanant més temps als jutjats, tot i que en alguns casos això és impossible. Precisament, puntualitzen, és el que va passar aquesta setmana, quan hi va haver un últim intent d'aturar el procediment dimecres a la nit. Serveis Socials de Cornellà havien informat el jutge del risc de la situació de la família de la víctima, per la via d'un informe, i ara l'Ajuntament lamenta les "presses" del banc per portar a terme l'execució.
El punt de vista de la PAH és lleugerament diferent. Segons relata a aquest diari el membre de la Plataforma a Cornellà Hassar Chaib, l'assistència de Serveis Socials "es queda curta" ja que, en la majoria de casos, les solucions apareixen al cap d'uns mesos, normalment quan el desallotjament ja s'ha efectuat. Sobre l'últim incident, explica que l'home "s'havia tancat en sí mateix" i que no havia demanat ajuda a la PAH perquè la família estava immersa en una depressió. Una combinació que, sumada a la falta de temps i la poca comunicació amb els jutjats, no ha permès organitzar l'ajuda que hagués evitar el tràgic incident.
Aquesta setmana la problemàtica dels desallotjaments es torna a posar sobre la taula i, per això, associacions i institucions s'alineen per reclamar mesures efectives i reals que ajudin a garantir el dret de tothom a l'habitatge. Una mort, recorden, que no és l'única.
El succés de Cornellà ha tornat a posar en el focus mediàtic la xacra dels desnonaments, tot i que aquests no són un cas aïllat a Catalunya. Segons dades del Consell General del Poder Judicial, durant el 2017 hi va haver més de 13.300 famílies que van haver de marxar de casa seva per dificultats en el pagament del lloguer o la hipoteca. Una disminució del 5% respecte del 2016, però encara una xifra destacada que cada vegada s'accentua més en els lloguers. La pregunta, doncs, és clara: per què costa tant aturar un desnonament?
La PAH demana que s'obligui els grans tenidors -com bancs o fons d'inversió- a oferir alternatives en cas d'impagaments
El problema de fons el denuncia periòdicament la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH). La reivindicació central és aixecar la suspensió de la part vinculada a l'habitatge de la llei 24/2015 sobre emergència habitacional i pobresa energètica. En aquest sentit, demanen que s'obligui els grans tenidors -com bancs o fons d'inversió- a oferir alternatives en cas d'impagaments. En el cas de Cornellà, l'immoble era propietat del fons Blackstone.
Del govern espanyol als jutjats
Un dels principals problemes en situacions de desnonament és la manca d'informació. Aquest també és un dels cavalls de batalla -des de l'inici de la legislatura- de l'Ajuntament de Barcelona, un dels que ha estat més combatiu contra la problemàtica dels llançaments. Sota el timó d'Ada Colau, s'ha emplaçat diverses vegades el govern espanyol a implantar mesures, demanant-li que modifiqui la llei d'arrendaments urbans (LAU), una demanda també compartida per altres ajuntaments metropolitans. Sobre aquest aspecte, relaten fonts del consistori a NacióDigital, s'han fet propostes com normativitzar arrendaments més llargs o aplicar l'índex de preu de lloguers.
En aquest sentit, des de l'Ajuntament de Barcelona reconeixen que l'abusiu preu de lloguer a la ciutat i a l'àrea metropolitana és, de fet, un dels grans problemes que pateix la ciutadania. Per això, han tirat endavant mesures per ampliar el parc públic de lloguer -per intentar incidir en la pujada de preus-, han creat una borsa de lloguer social o intenten fomentar la mediació i la resolució pactada de conflictes a través de la Unitat Contra l'Exclusió Residencial (UCER). Aquest grup de treball va atendre, al llarg del 2017, un total de 2.351 unitats de convivència que tenien risc de pèrdua de l'habitatge, principalment al districte de Nou Barris, Sants-Montjuïc i Ciutat Vella. Moltes de les mesures implantades a Barcelona s'apliquen, també, en altres ciutats de l'àrea metropolitanta, com Cornellà.
L'edifici de Cornellà des d'on s'ha llançat l'home. Foto: ACN
El primer objectiu en els casos més greus, expliquen des de les administracions locals, és intentar que les famílies puguin mantenir l'habitatge, ja sigui a través de negociacions amb la propietat o ajudes al pagament del lloguer, que pot assumir en part el consistori. En cas que el desnonament sigui inevitable, continuen les mateixes fonts municipals, l'objectiu és tenir informació de quan serà el llançament per fer "un acompanyament" i buscar alternatives "perquè ningú es quedi al carrer".
En aquest punt sorgeixen els problemes de comunicació entre els consistoris i els jutjats. L'Ajuntament de Barcelona va intentar portar a terme un protocol de desnonaments amb el TSJC per poder conèixer amb antelació les ordres que es produiran, i així prevenir-les. Ara per ara, només un 10% dels casos arriben a l'Ajuntament quan ja s'està a punt d'executar el llançament, i la majoria –80%- els arriba a les oficines d'habitatge. Segons lamenten, el protocol ha quedat en stand by fins que no se solucionin qüestions vinculades a la protecció de dades: "Aquí se'ns ha encallat la negociació".
Les dificultats d'actuar coordinadament
En el que coincideixen els ajuntaments i la PAH és en la dificultat de Serveis Socials a l'hora de respondre de forma efectiva als casos més greus. Segons expliquen fonts de l'Ajuntament de Cornellà a NacióDigital, des de la institució s'esforcen per paralitzar la majoria de llançaments, demanant més temps als jutjats, tot i que en alguns casos això és impossible. Precisament, puntualitzen, és el que va passar aquesta setmana, quan hi va haver un últim intent d'aturar el procediment dimecres a la nit. Serveis Socials de Cornellà havien informat el jutge del risc de la situació de la família de la víctima, per la via d'un informe, i ara l'Ajuntament lamenta les "presses" del banc per portar a terme l'execució.
Serveis Socials de Cornellà havien informat el jutge del risc de la situació de la família de la víctima, per via d'un informe
El punt de vista de la PAH és lleugerament diferent. Segons relata a aquest diari el membre de la Plataforma a Cornellà Hassar Chaib, l'assistència de Serveis Socials "es queda curta" ja que, en la majoria de casos, les solucions apareixen al cap d'uns mesos, normalment quan el desallotjament ja s'ha efectuat. Sobre l'últim incident, explica que l'home "s'havia tancat en sí mateix" i que no havia demanat ajuda a la PAH perquè la família estava immersa en una depressió. Una combinació que, sumada a la falta de temps i la poca comunicació amb els jutjats, no ha permès organitzar l'ajuda que hagués evitar el tràgic incident.
Aquesta setmana la problemàtica dels desallotjaments es torna a posar sobre la taula i, per això, associacions i institucions s'alineen per reclamar mesures efectives i reals que ajudin a garantir el dret de tothom a l'habitatge. Una mort, recorden, que no és l'única.