14
de juny
del
2018
Actualitzat
el
17
de juny
a les
10:21h
Aquest dijous arranca a Rússia el Mundial de futbol, el considerat com el segon esdeveniment esportiu de més envergadura només superat pels Jocs Olímpics. El monopoli del futbol es farà encara més cru durant les properes setmanes però des de LaFosbury busquem la cara B de l'esdeveniment i ens fixem en 10 aspectes que, com passa amb la resta d'esports, quedaran ocults sota el marasme de l'onze contra onze. Deu mirades Fosbury al país organitzador. Deu canvis de pla, per enfocar cap a una altra banda, que prou falta fa.
1. La Putinada. Serem esclaus de començar amb un joc de paraules massa fàcil, però la celebració d'aquest Mundial suposa el gran esdeveniment d'autobombo del règim personalista i egòlatra de Vladimir Putin. El president etern, l'home que haurà liderat el país més temps des d'Stalin, ve d'arrasar en les darreres eleccions, s'ha ressituat com un dels actors més temuts al tauler internacional, no oculta els tints ultranacionalistes i tot i això tindrà el gran aparador mediàtic instal·lat un mes al pati de casa. El Mundial va anar a parar a Rússia per tupinada i és que la compra de vots per la nominació d'aquesta edició i de la del 2022 a Qatar va destapar tot un escàndol de corrupteles als grans estaments futbolístics. Rússia porta mesos preparant-se per lluir imatge, aprofitant la gespa i la pilota. I Putin no tolerarà que res no vagi segons el previst.
2. Ucraïna al punt de mira. L'annexió de Crimea el 2014 va fer trontollar el Mundial. Diversos polítics britànics i nord-americans a demanar a la FIFA que anul·li la seva decisió d'acollir la Copa del Món de 2018 a Rússia. La veritat és que els precedents feien que hi hagués una base jurídica que reforçava la demanda: es va prohibir a Iugoslàvia participar a l'Eurocopa de 1992 i la Copa del Món de 1994 ja que la ONU havia imposat sancions internacionals a Serbia i Montenegro. Al març de 2014, però, l'aleshores president Joseph Blatter va rebutjar la seva petició i va respondre dient: "La Copa del Món s'ha atorgat i es va votar a Rússia. Tirarem endavant amb la decisió".
3. La llarga ombra de la corrupció. Contra tot pronòstic Rússia va robar aquest Mundial a una Anglaterra que somiava en portar l'esport que va inventar a casa seva. I no va ser per tenir un millor projecte. L'ombra de la corrupció planeja sobre una elecció marcada, diuen, per la compra de vots a canvi de contractes de gas i altres costosos regals. De res van servir les queixes de la Federació Anglesa de Futbol que, fins i tot, va amenaçar amb un boicot. Avui són a Rússia i participaran al torneig.
4. La violència ultra. Els grans esdeveniments per països esdevenen, sovint, també grans operacions turístiques i bé aquest Mundial podria ser un dels que hagi acabat per convèncer menys als aficionats forans a viatjar a l'antic país soviètic. La raó: la violència ultra. Les faccions violentes protegides per l'ultranacionalisme sistèmic del país han sembrat el pànic en els darrers esdeveniments futbolístics –res a veure, aquí, amb la resta d'esports on la convivència entre aficions és exemplar i sagrada– encenent totes les alarmes. L'organització de Rússia 2018 no dona dades dels milers de policies i soldats desplegats per evitar que les escenes de violència hooligan taquin la reputació d'aquest Mundial. Els últims mesos s'han viralitzat vídeos a les xarxes d'ultres entrenant-se com si anessin a una guerra i les amenaces entre països amb historial d'aficions violentes ha estat predominant. En el marc d'un món i d'un continent cada dia més radicalitzat cap als extrems, la temença d'incidents i la incògnita de com pot actuar la policia russa representen una preocupació afegida.
5. El passat negre del Lujniki. El Lujniki és l'Estadi Olímpic de Moscou i segurament el més conegut pel públic en general. Ha acollit Jocs, finals d'Eurocopa o de Champions, grans esdeveniments atlètics i per la seva ubicació al cor de la capital russa i capacitat, 80.000 espectadors, és la joia de la corona. El Wembley dels russos, si bé regularment és la seu de l'Spartak i el Torpedo. El que és menys conegut és que també està inserit en la llista més negra dels recintes futbolístics arran de la tragèdia del 1982. En el decurs d'un partit entre l'Spartak i el Haarlem holandès, corresponent a la Copa de la UEFA, hi va haver un gran aixafament de persones als accessos. Molts eren seguidors que havien marxat i que en sentir del segon gol dels moscovites van voler tornar ràpidament als seus llocs, mentre molts altres ja en sortien. Les xifres d'aquells fets són esfereïdores: 300 morts segons la versió oficial i 60 ferits. La majoria, adolescents.
6. Atacs al moviment LGTBI. La llei contra la propaganda homosexual que va aprovar la Duma l'any 2013 consititueix una de les crítiques més grans a les que s'ha d'efnrontar el Mundial de Futbol. I no n'hi ha per menys: condemna la difusió de qualsevol tipus de promoció de l'homosexualitat dirigida a menors d'edat amb multes i penes de presó. A la pràctica és una normativa que prohibeix el moviment LGBTI i qualsevol expressió pública de l'homosexualitat. La FIFA, enlloc de reprovar-ho i condemnar-ho com marquen els seus estatus, ha girat el cap adduint que ja actuaran si hi veuen problemes. És a dir, no faran res.
7. Control de les veus crítiques. La por a que el Mundial es converteixi en escenaris de protestes ha comportat que el govern de Vladimir Putin hagi aprovat dues lleis dirigides a controlar els carrers. Per una banda, s'ha aprovat una llei que obliga els grups que reben finançament de l'exterior a registrar-se com a "agents estrangers" per desacreditar-los i privar-los de recursos financers. Per l'altra, ha promulgat una llei que obliga a demanar permís per fer protestes que impliquin només una sola persona, fent il·legal, a la pràctica, qualsevol mena de manifestació. Una combinació que ha dut als activistes locals a anunciar que no organitzaran protestes durant la competició.
8. Sotxi com a símptoma. La selecció espanyola, que està sent notícia per tot menys precisament pel futbol, debuta a la competició en l'únic derbi ibèric que, de moment, es pot jugar en un Mundial. I ho farà a la ciutat de Sotxi, que en pocs anys ha passat de ser un topònim desconegut a estar associat al món de l'esport. El 2014, aquesta capital de les reserves petrolieres va acollir uns Jocs Olímpics d'hivern que el país va elevar a la condició de gran jugada de promoció com ara mateix fa amb el Mundial. Var ser els Jocs d'Hivern més cars de la història, amb una despesa disparada fins als 1.526 milers de milions de rubles, més que triplicant el previst. Només quatre anys més tard, la ciutat russa s'insereix en la trista tradició de massa ciutats olímpiques i bona part de les seves instal·lacions milionàries resten abandonades, amb aspecte deixat o directament fantasmagòric. És la lliçó que es llega per la posteritat dels grans esdeveniments-bombolla.
9. Sacrifici de dos milions de gossos. Per fer canviar la cara a les ciutats que acolliran partits del Mundial, el govern ha fet caçar i matar una gran part dels dos milions de gossos sense llar que estima hi vivien. Res nou. Abans d'acollir els Jocs Olímpics d'Hivern el 2014, l'Ajuntament de Sochi va pagar aproximadament 25.000 euros a una empresa privada per sacrificar amb dards enverinats els animals perduts als seus carrers.
10. Una societat on la religió té un gran pes. La gran majoria dels ciutadans russos es consideren cristians ortodoxos, encara que la majoria no són religiosos. Els musulmans constitueixen la minoria religiosa més gran del país amb una població de fins a 25 milions. Amb l'excusa de la religió, però, col·lectius de comunitats religioses i tradicionalistes de ciutats organitzadores, com els cosacs a Rostov, s’han organitzat per ajudar les autoritats a garantir que els estadis són lliures de persones LGTBI. Tot plegat, diuen, per defensar els valors de la fe ortodoxa i la família.
1. La Putinada. Serem esclaus de començar amb un joc de paraules massa fàcil, però la celebració d'aquest Mundial suposa el gran esdeveniment d'autobombo del règim personalista i egòlatra de Vladimir Putin. El president etern, l'home que haurà liderat el país més temps des d'Stalin, ve d'arrasar en les darreres eleccions, s'ha ressituat com un dels actors més temuts al tauler internacional, no oculta els tints ultranacionalistes i tot i això tindrà el gran aparador mediàtic instal·lat un mes al pati de casa. El Mundial va anar a parar a Rússia per tupinada i és que la compra de vots per la nominació d'aquesta edició i de la del 2022 a Qatar va destapar tot un escàndol de corrupteles als grans estaments futbolístics. Rússia porta mesos preparant-se per lluir imatge, aprofitant la gespa i la pilota. I Putin no tolerarà que res no vagi segons el previst.
2. Ucraïna al punt de mira. L'annexió de Crimea el 2014 va fer trontollar el Mundial. Diversos polítics britànics i nord-americans a demanar a la FIFA que anul·li la seva decisió d'acollir la Copa del Món de 2018 a Rússia. La veritat és que els precedents feien que hi hagués una base jurídica que reforçava la demanda: es va prohibir a Iugoslàvia participar a l'Eurocopa de 1992 i la Copa del Món de 1994 ja que la ONU havia imposat sancions internacionals a Serbia i Montenegro. Al març de 2014, però, l'aleshores president Joseph Blatter va rebutjar la seva petició i va respondre dient: "La Copa del Món s'ha atorgat i es va votar a Rússia. Tirarem endavant amb la decisió".
3. La llarga ombra de la corrupció. Contra tot pronòstic Rússia va robar aquest Mundial a una Anglaterra que somiava en portar l'esport que va inventar a casa seva. I no va ser per tenir un millor projecte. L'ombra de la corrupció planeja sobre una elecció marcada, diuen, per la compra de vots a canvi de contractes de gas i altres costosos regals. De res van servir les queixes de la Federació Anglesa de Futbol que, fins i tot, va amenaçar amb un boicot. Avui són a Rússia i participaran al torneig.
4. La violència ultra. Els grans esdeveniments per països esdevenen, sovint, també grans operacions turístiques i bé aquest Mundial podria ser un dels que hagi acabat per convèncer menys als aficionats forans a viatjar a l'antic país soviètic. La raó: la violència ultra. Les faccions violentes protegides per l'ultranacionalisme sistèmic del país han sembrat el pànic en els darrers esdeveniments futbolístics –res a veure, aquí, amb la resta d'esports on la convivència entre aficions és exemplar i sagrada– encenent totes les alarmes. L'organització de Rússia 2018 no dona dades dels milers de policies i soldats desplegats per evitar que les escenes de violència hooligan taquin la reputació d'aquest Mundial. Els últims mesos s'han viralitzat vídeos a les xarxes d'ultres entrenant-se com si anessin a una guerra i les amenaces entre països amb historial d'aficions violentes ha estat predominant. En el marc d'un món i d'un continent cada dia més radicalitzat cap als extrems, la temença d'incidents i la incògnita de com pot actuar la policia russa representen una preocupació afegida.
5. El passat negre del Lujniki. El Lujniki és l'Estadi Olímpic de Moscou i segurament el més conegut pel públic en general. Ha acollit Jocs, finals d'Eurocopa o de Champions, grans esdeveniments atlètics i per la seva ubicació al cor de la capital russa i capacitat, 80.000 espectadors, és la joia de la corona. El Wembley dels russos, si bé regularment és la seu de l'Spartak i el Torpedo. El que és menys conegut és que també està inserit en la llista més negra dels recintes futbolístics arran de la tragèdia del 1982. En el decurs d'un partit entre l'Spartak i el Haarlem holandès, corresponent a la Copa de la UEFA, hi va haver un gran aixafament de persones als accessos. Molts eren seguidors que havien marxat i que en sentir del segon gol dels moscovites van voler tornar ràpidament als seus llocs, mentre molts altres ja en sortien. Les xifres d'aquells fets són esfereïdores: 300 morts segons la versió oficial i 60 ferits. La majoria, adolescents.
6. Atacs al moviment LGTBI. La llei contra la propaganda homosexual que va aprovar la Duma l'any 2013 consititueix una de les crítiques més grans a les que s'ha d'efnrontar el Mundial de Futbol. I no n'hi ha per menys: condemna la difusió de qualsevol tipus de promoció de l'homosexualitat dirigida a menors d'edat amb multes i penes de presó. A la pràctica és una normativa que prohibeix el moviment LGBTI i qualsevol expressió pública de l'homosexualitat. La FIFA, enlloc de reprovar-ho i condemnar-ho com marquen els seus estatus, ha girat el cap adduint que ja actuaran si hi veuen problemes. És a dir, no faran res.
7. Control de les veus crítiques. La por a que el Mundial es converteixi en escenaris de protestes ha comportat que el govern de Vladimir Putin hagi aprovat dues lleis dirigides a controlar els carrers. Per una banda, s'ha aprovat una llei que obliga els grups que reben finançament de l'exterior a registrar-se com a "agents estrangers" per desacreditar-los i privar-los de recursos financers. Per l'altra, ha promulgat una llei que obliga a demanar permís per fer protestes que impliquin només una sola persona, fent il·legal, a la pràctica, qualsevol mena de manifestació. Una combinació que ha dut als activistes locals a anunciar que no organitzaran protestes durant la competició.
8. Sotxi com a símptoma. La selecció espanyola, que està sent notícia per tot menys precisament pel futbol, debuta a la competició en l'únic derbi ibèric que, de moment, es pot jugar en un Mundial. I ho farà a la ciutat de Sotxi, que en pocs anys ha passat de ser un topònim desconegut a estar associat al món de l'esport. El 2014, aquesta capital de les reserves petrolieres va acollir uns Jocs Olímpics d'hivern que el país va elevar a la condició de gran jugada de promoció com ara mateix fa amb el Mundial. Var ser els Jocs d'Hivern més cars de la història, amb una despesa disparada fins als 1.526 milers de milions de rubles, més que triplicant el previst. Només quatre anys més tard, la ciutat russa s'insereix en la trista tradició de massa ciutats olímpiques i bona part de les seves instal·lacions milionàries resten abandonades, amb aspecte deixat o directament fantasmagòric. És la lliçó que es llega per la posteritat dels grans esdeveniments-bombolla.
9. Sacrifici de dos milions de gossos. Per fer canviar la cara a les ciutats que acolliran partits del Mundial, el govern ha fet caçar i matar una gran part dels dos milions de gossos sense llar que estima hi vivien. Res nou. Abans d'acollir els Jocs Olímpics d'Hivern el 2014, l'Ajuntament de Sochi va pagar aproximadament 25.000 euros a una empresa privada per sacrificar amb dards enverinats els animals perduts als seus carrers.
10. Una societat on la religió té un gran pes. La gran majoria dels ciutadans russos es consideren cristians ortodoxos, encara que la majoria no són religiosos. Els musulmans constitueixen la minoria religiosa més gran del país amb una població de fins a 25 milions. Amb l'excusa de la religió, però, col·lectius de comunitats religioses i tradicionalistes de ciutats organitzadores, com els cosacs a Rostov, s’han organitzat per ajudar les autoritats a garantir que els estadis són lliures de persones LGTBI. Tot plegat, diuen, per defensar els valors de la fe ortodoxa i la família.