Drons i helicòpters amb làser, els aliats aeris per prevenir incendis

Diu el refrany que els incendis forestals s'apaguen a l'hivern. I una de les estratègies per prevenir-los passa per reduir al màxim el risc vinculat a les línies i instal·lacions elèctriques. En els darrers anys han aparegut nous aliats aeris per aquesta tasca: drons i helicòpters amb làser i càmeres d'infrarojos. Aquestes i altres accions suposen que Endesa inverteixi fins a 24 milions d'euros a Catalunya en el pla d'estiu de neteja i protecció de boscos.

Marcos Lalueza, responsable de les línies de mitjana i baixa tensió a la Catalunya Central, ha explicat aquest dijous en la presentació del pla que s'ha fet a la colònia Antius de Callús que l'estratègia se sustenta en dues potes: la neteja del bosc i la massa vegetal que hi ha a prop de les línies i la incorporació de noves tecnologies per dur a terme aquestes tasques.

Drons per controlar tallafocs

L'ús de drons per comprovar l'estat de la xarxa elèctrica catalana va començar el 2012. Aquests vehicles aeris no tripulats estan equipats amb càmeres d’alta resolució estabilitzades giroscòpicament que permeten captar imatges de les línies, especialment en punts de difícil accés, i sense haver d’interrompre el servei.

Ara, Endesa també els utilitza per verificar l'amplada dels tallafocs que hi ha a l'entorn de les línies elèctriques, de manera que serveixen per auditar la tala i poda. La informació, una vegada digitalitzada, permet saber de manera ràpida i georeferenciada si cal ampliar o no les distàncies de seguretat. Aquests treballs s'han iniciat en tres línies elèctriques de mitjana tensió del Bages, on precisament aquest dijous la companyia ha presentat els treballs del pla d'estiu de neteja i protecció de boscos.
 
Helicòpters amb làser, càmeres infra-rojos i vídeos HD

La prevenció passa pel control de la xarxa elèctrica. En aquest sentit Endesa realitza revisions termogràfiques com a mínim una vegada cada tres anys a totes les línies àeries d'alta, mitjana i baixa tensió així com les subestacions.

La termografia, tècnica basada en el control de la temperatura, consisteix en sobrevolar les línies elèctriques amb un helicòpter dotat d’una càmera de raigs infrarojos. Es passa per sobre la línia i detecta si hi ha o no algun punt calent, impossible de veure a simple vista. Un punt calent és aquell que té una temperatura superior a la de la resta de la línia i té un risc de sobreescalfar-se. Normalment, l'origen és el deteriorament prematur de la instal·lació a causa sobretot dels fenòmens meteorològics.

Les revisions termogràfiques no només es fan amb helicòpter, sinó que també es complementen amb revisions oculars a peu de línia. En cas de detectar alguna anomalia, com que les coordenades del “punt calent” queden registrades, automàticament s'activa el mecanisme per solucionar-ho de manera immediata.
 
A banda, també s'utilitza tecnologia làser per revisar des de l’helicòpter que les distàncies entre la massa forestal i les línies l’alta tensió –o bé entre el cablejat i qualsevol element- són les reglamentàries. Es fa amb la denominada tecnologia LIDAR (sigles de Light Detection And Ranging), que es va començar a aplicar l’any passat a Catalunya i que aquest 2018 s'ha consolidat.

Aquest sistema, que realitza un escaneig làser del terreny, crea un fitxer informàtic amb un núvol de punts georeferenciats que, des d’una aplicació, permet mesurar quines són les distàncies entre cables i la vegetació. A més, també permet fer estudis de creixement de la massa forestal, una informació molt útil alhora de preveure treballs de tala i esporga.

Finalment, els helicòpters que realitzen les revisions també porten instal·lada una càmera de vídeo i/o fotografia d’alta definició (HD). Les imatges permeten constatar el tipus de vegetació –important per saber si el creixement serà ràpid o lent– i la seva densitat, a més de detectar defectes visuals que hi puguin haver a les instal·lacions.
 Un projecte pilot amb enzims al Bages

Endesa ha escollit el Bages per presentar la campanya d'estiu ja que, a banda de la utilització de drons i helicòpters, està sent l'escenari d'un estudi pilot per reduir la vegetació que creix al peu de les torres o pals elèctrics a partir de l'ús d'enzims.

El projecte, pioner a la Península, va començar fa uns anys al Parc natural de Montserrat on es van fer unes primeres proves en vuit suports elèctrics. Aquest 2018 s'ha passat a fer un segon pas a l'entorn del recinte de la subestació Congost de Manresa. Concretament, es tracta d'aplicar uns enzims naturals que faciliten la compactació dels primers centímetres de sòl, redueixen l'absorció d'aigua i, així, minimitzen el creixement de la vegetació.

Marc Coromines, l'ambientòleg responsable del projecte, explica que la prova s'aplica en aquells punts on pot haver-hi "més problemes a nivell de risc laborals pels treballadors". L’èxit dependrà de tres factors: l’aplicació correcta del producte, la mescla de diferents percentatges de terres i, per últim, el mètode de compactació. El punt fort del tractament és que té un impacte ambiental mínim. Així, en el supòsit d’aplicar aquests enzims a la base d’un suport elèctric que en el futur es trobés en desús, la vegetació tornaria a créixer simplement llaurant la terra i es recuperaria, per tant, el seu estat natural.