accident d'avió

Sola i sense pensió: una vídua oblidada de Germanwings contradiu el TC

La Mònica (nom fictici per mantenir l'anonimat) va perdre el seu company en l'accident d'avió dels Alps i, tres anys després, encara lluita per ser reconeguda com a parella de fet per cobrar la pensió

per Aida Morales, 17 de juny de 2018 a les 13:04 |
Familiars de les víctimes deixant flors a la placa que recorda la tragèdia | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de juny de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Les conseqüències de la tragèdia aèria de Germanwings als Alps segueixen presents. Aquell terrible viatge on van morir 150 persones -45 de nacionalitat espanyola- que volaven entre Barcelona i Düsseldorf i que va deixar ferides obertes arreu del món. L'accident es va encobrir d'una espessa boira d'incertesa i saber què va passar segueix sent avui una incògnita per a les famílies i bona part de la societat.

Els estralls de l'accident aeri, però, segueixen vigents més de tres anys després del sinistre. Així és per a la Mònica -un nom fictici per mantenir l'anonimat-, que va quedar vídua arran de la tragèdia. El 23 de març del 2015, la seva parella viatjava a l'avió, que havia agafat per motius laborals. L'incident va trencar la família, la va deixar sola amb una menor de dos anys i una hipoteca sobre la qual quedaven pagaments per més de 20 anys.


Davant d'aquesta situació, la Mònica va sol·licitar les prestacions de mort i supervivència, així com la pensió de viduïtat, per constar -aparentment- com a parella de fet des del 2006. En el primer cas, l'asseguradora Mútua Asepeyo va concedir la pensió d'orfandat a la filla, però va denegar cap ajuda per ser vídua, al·legant que "no existia cap declaració" que justifiqués que constituïa parella de fet del treballador que havia mort. Per què? Què havia passat?

Canvis legals no informats a la ciutadania


La Mònica va interposar una reclamació a la Seguretat Social que va ser desestimada. Allà, l'administració la va informar que, des de l'11 de març del 2014, el Tribunal Constitucional havia realitzat un canvi legal que unificava els criteris sobre què es considerava parella de fet arreu de l'estat espanyol. 

Fins a l'11 de març del 2015 i segons el Codi Civil de Catalunya, les parelles catalanes podien tenir consideració legal de parella de fet si acreditaven la convivència no interrompuda de cinc anys

Fins llavors, i segons el Codi Civil de Catalunya, les parelles catalanes podien tenir consideració legal de parella de fet si acreditaven la convivència no interrompuda durant cinc anys. Per això no calia que s'inscrivissin davant de notari, registre municipal o autonòmic. Catalunya funcionava, en aquest aspecte, de forma paral·lela i individual, sota uns criteris propis que posteriorment el Constitucional va unificar. 

A partir de l'11 de març del 2014, doncs, la llei ja no considerava que la Mònica formés part d'una parella de fet i, malgrat que aquest precepte legal no es va comunicar a la ciutadania, va tenir efectes d'aplicació directa sobre tots els catalans.


Un tribunal de primera instància li dona la raó

Temps després, el jutjat d'instrucció 33 de Barcelona va donar la raó a la Mònica. Va ser l'abril del 2017, segons consta en una sentència a la qual hi ha tingut accés NacióDigital. El magistrat encarregat del cas, Joan Agustí, va creure absolutament acreditat que es tractava de dues persones que estaven convivint com a parella de fet. A més, va recordar que "ni l'INSS, ni el Ministeri de Treball del que depèn, van informar la societat en general" del canvi legislatiu del TC. 
 

La placa commemorativa que han col·locat al lloc on es va estavellar l'avió Foto: Plataforma per la Llengua


Per això, assegurava el jutge, la Mònica tenia "la convicció que, atesa la seva convivència marital i el fet de tenir una filla", en cas de "faltar un d'ells", podia accedir a la pensió de viduïtat. A més, i si això no fos prou, havien formalitzat una hipoteca conjunta. Per tant, Agustí assegurava que s'havia vulnerat el principi d'igualtat, ja que la parella estava "en la lògica i legítima confiança jurídica" de la norma autonòmica, així com la majoria de parelles de fet de Catalunya que, sense saber-ho, havien passat a no considerar-se com a tals. 

El TSJC defensa que no eren parella

L'última notícia respecte del cas és decebedora per a la Mònica. Després que l'asseguradora presentés un recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), aquesta alta instància judicial afirma, segons la sentència, que "la ignorància de les lleis no excusa el seu compliment".

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya afirma que "la ignorància de les lleis no excusa el seu compliment"

A més, el TSJC considera que no es vulnera el principi d'igualtat, sinó al contrari, que permetre la prestació seria un greuge per a altres parelles. En aquest camí, la llei contravé el que molts veurien com una decisió argumentada i de sentit comú. El tribunal, doncs, no considera que la Mònica i el seu company formessin una parella de fet i, per tant, descarta l'ajuda per viudetat. 

Situació de desempara

En quina situació queden la Mònica i tantes altres persones que van perdre la parella en aquest mateix accident o d'altres? En declaracions a NacióDigital, fonts judicials lamenten que, sovint, les lleis siguin injustes i deixin massa poc marge. Arran de l'última sentència, la Mònica té encara possibilitat de presentar un recurs al Tribunal Suprem i, posteriorment, un recurs d'empara al Tribunal Constitucional. Les expectatives, però, no li juguen a favor. Les lleis es modifiquen i sovint la ciutadania no en té coneixement dels canvis. Ella, però, segueix lluitant per aconseguir ser reconeguda com a parella de fet.
 

Un helicòpter, durant les tasques de rescat Foto: Europa Press

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació