Adeu, Enric Millo

Teresa Cunillera serà la delegada del govern espanyol a Catalunya. El nomenament tanca una etapa de foscor, marcada per la violència policial de l'1 d'octubre i l'aplicació del 155. També són protagonistes Ferran López, Iñaki Urdangarin, l'Aquarius, Màxim Huerta, Julen Lopetegui i el Sónar

15 de juny del 2018
Actualitzat a les 15:04h

Enric Millo deixarà de ser aquest divendres el delegat del govern espanyol a Catalunya. Pedro Sánchez ja ha decidit que la lleidatana Teresa Cunillera -socialista amb llarga trajectòria a Madrid- substitueixi el discutit dirigent del PP. Cunillera serà l'encarregada, doncs, de normalitzar des de Barcelona la relació de l'administració de l'Estat amb les institucions catalanes. El relleu, avançat per NacióDigital, tanca de facto una etapa de foscor, marcada per la violència policial de l'1 d'octubre i la intervenció de les institucions catalanes, per primer cop des de la restauració de la democràcia.

Cunillera, que manté una bona relació amb Sánchez i disposa d'una àmplia agenda de contactes a la capital espanyola, tindrà una missió complicada. Necessita convèncer la societat catalana que el seu paper serà més dialogant que fiscalitzador. És el primer pas per recuperar la credibilitat del càrrec, rebregat per un Millo convertit en ventríloc de Mariano Rajoy. Queda lluny l'etiqueta de figura dialogant que es va voler associar al seu nomenament. 
 
La substituta de Millo arriba a la delegació del govern després d'anys de feina de frontissa entre el socialisme català i espanyol. Coneix el Congrés i la feina a l'administració, compta amb la confiança de la vella guàrdia del PSOE i també és una dona respectada pel nou executiu. Haurà de desplegar la seva experiència per ser la veu d'un govern que encara té pendent demostrar fins on està disposat per normalitzar la situació a Catalunya. Els presos esperen un gest de distensió. De moment, Pablo Llarena i el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, s'espolsen la responsabilitat sobre l'acostament dels dirigents sobiranistes. I el Parlament ja ha mogut fitxa per desautoritzar la conducta del jutge que pilota la causa general contra l'independentisme. Roger Torrent presentarà una querella aquest divendres en nom de la cambra catalana.

Interior busca la manera de rellevar Trapero.El conseller Miquel Buch ha acceptat aquest dijous la dimissió de Ferran López, comissari en cap dels Mossos d'Esquadra i encarregat de dirigir la policia catalana en els mesos d'aplicació del 155. A la conselleria d'Interior encara no han trobat la fórmula més adequada per encetar el cicle post-Trapero després de la renúncia del major dels Mossos a ser restituït. La motxilla dels fets d'octubre és pesada i condiciona les decisions. Conscient de la situació al cos, Interior s'ha concedit un marge de reflexió. La demora il·lustra la complexitat del moment. Les dificultats a Interior constrasten amb els passos endavant a Exteriors, que aquest dijous ha anunciat des de Brussel·les la reactivació de l'aparell exterior de la Generalitat.

Pas endavant d'Òmnium. Aquest dissabte farà vuit mesos de l'empresonament dels "Jordis" a Soto del Real. I, també dissabte, Òmnium celebra la seva assemblea general al pavelló de la Vall d'Hebron. Es preveu la sessió més concorreguda de la història de l'entitat, que acumula més socis que mai -gairebé 120.000-, un ampli suport ciutadà que contrasta amb la repressió que pateix el seu president. Jordi Cuixart serà ratificat en el càrrec i Òmnium projectarà un missatge de perseverança. Aquest divendres us avançarem una entrevista amb Marcel Mauri, vicepresident de l'entitat i mà dreta de Cuixart.   

Arriba l'hora d'Urdangarin.El marit de la Infanta Cristina té marge fins dilluns per ingressar en un centre penitenciari, després que el Tribunal Suprem ratifiqués bona part de la sentència dictada per l'Audiència de Palma, amb una lleu rebaixa de la pena de presó. Tot i que en els darrers anys ha pogut residir a Suïssa -gaudint de la llibertat provisional tot i haver estat condemnat-, el marge d'Urdangarin ha finalitzat. En el trajecte judicial, el cunyat de Felip VI ha aconseguit reduir sensiblement els anys de reclusió, però això no el deslliurarà de protagonitzar una estampa lesiva per a la monarquia espanyola. No us perdeu aquest article de Pep Martí, que ha analitzat amb Jaime Peñafiel, Nativel Preciado i Javier Aroca les conseqüències per a la Corona de la sentència del cas Nóos.  
 

Vist i llegit

L'episodi de l'Aquarius ha servit per constatar, altre cop, la tèbia resposta d'Europa al drama dels refugiats. Els més de 600 immigrants que les autoritats italianes han rebutjat acollir aquesta setmana arribaran aquest cap de setmana a València, després de l'oferiment del govern espanyol, amb la complicitat de les institucions valencianes, i el suport explícit de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona. Tot plegat, davant la indiferència de la Unió Europea, incapaç d'esmenar el comportament miserable del nou govern italià. Per conèixer de més a prop el complex trajecte dels tripulants de l'Aquarius, aquests dies val la pena llegir les cròniques de Naiara Galarraga Gortázar amb fotos d'Óscar Corral, tots dos a bord de l'embarcació. A les pàgines d'El País han detallat la duresa del viatge i les esperances dels refugiats.


     La frase de la setmana

"Me'n vaigperquèel sorolld'aquestacaceranoparteixiel projecte de Pedro Sánchez". La dimissió de Màxim Huerta sis dies després de prendre possessió del càrrec l'ha convertit en el ministre més efímer de la democràcia. L'elecció del periodista i novel·lista per al Ministeri de Cultura ja va ser la decisió més sorprenent de Sánchez, i el seu curt recorregut al govern ha estat una pedra a la sabata per al president espanyol. El nou inquilí de la Moncloa, que ha volgut marcar distàncies amb el comportament de Mariano Rajoy, ha deixat caure Huertas per protegir-se. Ha pesat més la necessitat de ser exemplar que la confiança en el ministre, més agressiu que autocrític en el seu comiat. Hi ha una cosa segura: José Guirao acumula més experiència en la gestió cultural que la primera elecció de Sánchez.   

 
El nom propi

La selecció espanyola debuta aquest divendres al Mundial de Rússia -s'enfronta a la Portugal de Cristiano Ronaldo-, però en les darreres hores s'ha parlat poc de futbol. La decisió de Julen Lopetegui d'acceptar l'oferta del Reial Madrid dos dies abans de l'inici de la competició ho ha sacsejat tot a Krasnodar, quarter general de la Roja. Lopetegui va donar el "sí" a Florentino Pérez sense comunicar-ho prèviament a la Federació Espanyola de Futbol -primer ho van saber els internacionals madridistes i, després, la resta de jugadors-,  i la deslleialtat li ha costat el càrrec de seleccionador. La decisió dràstica del nou president federatiu, Luis Rubiales, té un missatge implícit: a la selecció espanyola no manen els interessos de cap club. A Lopetegui ja l'han presentat al Bernabéu i la maquinària mediàtica de l'entorn blanc treballa per deslliurar Florentino Pérez de qualsevol culpa. Entre tanta distorsió, us recomano que llegiu aquesta crònica de Ramon Besa. Serveix per ser fidels als fets i prendre perspectiva. Curiosa paradoxa la que s'ha viscut a la selecció espanyola: sempre s'ha qüestionat el rol de Gerard Piqué i, a l'hora de la veritat, qui ha fet més mal a la Roja han estat les urgències del Madrid i el seu president.


Els imperdibles

El Sónar celebra 25 anys. Sense cap mena de dubte és una de les cites del cap de setmana a Barcelona. El nostre cap de Cultura, Esteve Plantada, us n'explica des de fa un parell de dies tots els detalls. Si teniu ganes de treure rendiment al festival, us proposo que consulteu aquesta guia amb els 10 punts calents: des de les actuacions de Gorillaz i Tom Yorke fins a l'activitat d'espais com L'Auditori i el Teatre Grec, així com col·laboracions com les de Refree i Isaki Lakuesta, o el flamenc d'última generació. Bon cap de setmana!
 

Joan Serra i Carné
cap de Política de NacióDigital



Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?
 
Fes clic aquí per subscriure't-hi