govern espanyol

De la reculada amb la reforma laboral a l'acollida de l'Aquarius: les primeres deu decisions de Sánchez

Els primers dies del nou executiu socialista posen a prova els compromisos del secretari general del PSOE, amb la política a Catalunya com a primera incògnita

per Pep Martí, 14 de juny de 2018 a les 21:15 |
La foto de primer govern de Pedro Sánchez | La Moncloa
El govern de Pedro Sánchez ja ha començat a caminar. En el discurs que el líder del PSOE va fer al Congrés el 31 de maig, quan va presentar la seva moció de censura a Mariano Rajoy, ja va fer un gir cap a la moderació i el centre en relació al que el PSOE va dir un mes abans, quan es va debatre l'avantprojecte de pressupostos generals de l'Estat. Sánchez va passar de rebutjar els comptes de Mariano Rajoy a donar-los per bons per evitar obrir un llarg període d'inestabilitat. Molts dels compromisos del nou president, com les seves crítiques a l'austeritat i el rebuig a la reforma laboral, han quedat bandejats. D'altres, com una modificació de la llei mordassa, caldrà veure com evolucionen. I altres, com l'anunciat diàleg amb Catalunya, no han sortit encara de la incertesa. Aquestes són deu de les primeres decisions concretes que retraten, per bé o per mal, el nou executiu socialista.   

1. Reforma laboral: de la derogació al manteniment


La derogació de la reforma laboral del PP ha estat una de les promeses de Sánchez a l'oposició. El líder socialista havia arribat a dir que es tractava d'una reforma que amenaçava el futur de les pensions. Però la timidesa en aquest tema ja es va delatar en el discurs del Sánchez candidat el 31 de maig, quan va dir que el seu programa era "moderat i realista", en al·lusió també al fet que el seu partit disposa tan sols de 84 diputats. Aquest dimecres, va rebre a la Moncloa el president i vicepresident de la CEOE, Joan Rosell, i Antonio Garamendi, i els líders de CCOO, Unai Sordo, i UGT, Pepe Álvarez. Sembla imminent un acord salarial entre sindicats i patronal entorn el 2% d'increment, però això ja estava avançat abans de l'arribada de Sánchez a la presidència.

2. Economia: garantir l'estabilitat pressupostària

Ha estat la decisió més estratègica de Sánchez des del primer moment. La va explicitar en el seu discurs del 31 de maig, i després del nomenament de Nadia Calviño com a ministra d'Economia. Calviño era la directora general de Pressupostos de la UE i la seva designació va ser un gest clar dirigit a Brussel·les i als mercats. Sánchez va deixar clar que aplicaria els pressupostos aprovats per l'executiu del PP. Una opció que delimita i molt el marge de maniobra del govern socialista, però que aporta estabilitat a un govern que disposa d'una majoria curta i heterogènia.  

3. CNI: confirmada la cúpula


S'havia especulat amb possibles canvis en els serveis d'informació, que han passat de dependre de la vicepresidència a fer-ho del Ministeri de Defensa. Però la nova titular de la cartera, Margarita Robles, en una de les seves primeres decisions, ha confirmat el general Félix Sanz Roldán com a cap del CNI. Cal recordar que el mandat de Sanz -que va ser designat pel càrrec pel govern de Rodríguez Zapatero- culmina l'any 2019. Robles també ha confirmat la continuïtat de la cúpula militar, amb el cap de l'estat major de la Defensa (JEMAD), Fernando Alejandre, al davant. 

4. Frau fiscal: tolerància zero i dimissió forçada de Huerta

La dimissió del ministre de Cultura i Esports, Màxim Huerta, per haver defraudat a Hisenda 218.000 euros a través d'una societat limitada ha assenyalat el que serà el llistó del govern Sánchez quant a frau fiscal. Després de l'impacte que va causar la notícia, avançada per El Confidencial, i d'un primer gest de suport de Moncloa, la pressió sobre Sánchez de l'oposició i del mateix PSOE van decidir el president a tallar en sec la crisi i forçar la sortida de Huerta del govern.   

 5. Presos: el govern s'obre a l'acostament

Una de les incògnites del nou executiu és si farà canvis en la política penitenciària. Més enllà de les invocacions retòriques al diàleg, el tema dels presos polítics crema. Hi haurà una rebaixa de la tipificació penal del delicte de rebel·lió? S'esperen les primeres decisions de la nova fiscal general, María José Segarra. Un primer símptoma el donarà si es produeix l'acostament dels dirigents independentistes a presons catalanes. El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ja s'ha mostrat obert a l'acostament, "si el jutge Llarena ho aprova". Un primer moviment per estovar el tema. Poques hores després, el mateix Llarena intentava espolsar-se les responsabilitats assegurant que no era competència seva.

6. Tortura: Interior estudia retirar la medalla a "Billy el Niño"

El ministre de l'Interior ha demanat un informe per estudiar si és possible retirar la medalla al mèrit policial a Juan Antonio González Pacheco, més conegut com a Billy el Niño, que es va fer famós durant els anys darrers del franquisme i els inicis de la Transició per les seves tortures a membres de l'oposicó democràtica. La medalla li va ser concedida l'any 1977, sent ministre de l'Interior Rodolfo Martín Villa. Precisament, en el debat de la moció de censura, Pablo Iglesias va sol·licitar a Sánchez que una de les primeres mesures del seu govern fos treure-li la distinció a González Pacheco. Més complexes semblen altres aspectes d'una política de memòria històrica, com foragitar les restes de Franco del Valle de los Caídos.        

7. Immigració: acollir l'Aquarius

El líder del PSOE va criticar des de l'oposició la política del PP en immigració. Especialment, l'expulsió d'estrangers en frontera de manera arbitrària. Encara és aviat per valorar quina política concreta durà a terme en aquest àmbit, però ha pres una decisió que suposa un canvi radical quant a la de Rajoy: l'acollida del vaixell Aquarius, amb més de 600 persones, després que els governs d'Itàlia i Malta hagin vetat l'entrada de l'embarcació als seus respectius ports. Precisament, el dia que va triomfar la moció, un seguit d'entitats i ONG van demanar al nou president un major compromís amb el dret d'asil. La decisió de Sánchez té molt de gest simbòlic i és, alhora, un gest envers la UE i una manera de deixar en evidència la política xenòfoba i antieuropeista de l'executiu populista de Roma.

8. Diplomàcia: contrarestar el relat sobiranista a l'exterior

El ministre d'Exteriors, Josep Borrell, és una peça clau del nou executiu i es proposa reforçar el discurs de l'Estat davant les cancelleries i les capitals europees per contrarestar el relat independentista a la UE. En el seu discurs de presa de possessió, el ministre ja va dir que un dels majors reptes que afronta l'Estat és el de la seva integritat territorial. Aquest dimecres, Borrell va fer unes declaracions en què va admetre que el Diplocat no es podia prohibir ja que les comunitats autònomes tenien dret a una representació a l'estranger, però que seria vigilant sobre les seves activitats. Va subratllar que s'abocaria a la defensa d'Espanya a l'exterior i que s'havia llançat "molta insídia i mentida" contra Espanya.

9. Laïcitat: presa de possessió sense creu

L'escenificació de la presa de possessió del nou govern va ser un desplegament d'imatge estudiat al mil·límetre. Es va voler transmetre l'inici d'un temps nou caracteritzat pel dinamisme i la modernitat. No hi va haver Bíblia sobre la mesa del jurament i tots els ministres van prometre el càrrec sense el crucifix que solia haver. Un gest de laïcitat cap a un important sector de la societat espanyola.

10. Paritat: majoria de dones a l'executiu

Sánchez va dir en el seu discurs de presentació de la moció de censura a Rajoy que el seu seria un govern paritari. En aquest cas, el compromís s'ha complert amb escreix: onze dones i sis homes conformen el nou executiu socialista. També en els nomenaments del segon esglaó de l'administració sembla que es confirma la tendència, amb María José Segarra com a nova fiscal general de l'Estat i Soledad Murillo de la Vega a la secretaria d'Estat d'Igualtat.
 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació