13
de juny
del
2018
Actualitzat
el
14
de juny
a les
9:38h
Per commemorar el 140è aniversari, el Museu de Ciències Naturals ha promogut el Premi NAT, una distinció honorífica per reconèixer persones i institucions que han aportat una nova mirada a la divulgació de les ciències naturals. La primera edició del premi ha estat concedit a l’etòleg Frans de Waal; i la menció –a títol pòstum–a la biòloga Roser Nos. Enguany també s’ha concedit un premi extraordinari a la trajectòria professional de David Attemborough.
En què es basa la moral? Segons Frans de Waal –que ha dedicat la vida a cercar aquesta capacitat en els animals– els dos pilars essencials són la reciprocitat i l’empatia, com ens va explicar en la conferència impartida durant l’acte de lliurament del premi. La reciprocitat va associada al sentit de justícia i d'equitat, i l'empatia s’associa a la compassió. En la moral humana clarament hi ha més factors que intervenen, però aquests són els fonamentals.
La col·laboració és un aspecte de la reciprocitat en el lligam social. Des del 1937, al Centre Yerkes de Primats s’ha enregistrat comportament cooperatiu en ximpanzés per aconseguir menjar. Quan l’animal que era interpel·lat pel company ja havia menjat, es podia mostrar més reticent a l’hora de fer la feina; però acabava col·laborant perquè l’altre mengés, potser intuint que en el futur el seu esforç es podria veure recompensat. Comportaments cooperatius s’han vist també en elefants i en mones caputxines. En uns casos més desinteressats que en altres.
L’empatia és la capacitat de comprendre i compartir els sentiments d’un altre; com requereix comprensió intel·lectual i capacitat emocional, l’animal empàtic hi involucra tot el cos, tant el gest com el sentiment. És conegut que els gossos mostren empatia, per això van estar seleccionats com el primer animal de companyia; però es veu en moltes altres espècies. Un fet que posa de relleu la capacitat empàtica d’un animal és el contagi dels badalls.
Badallem quan veiem altres badallar. Atès que en badallar s’activen les mateixes àrees del cervell, es considera que aquesta capacitat d’imitació es relaciona amb els canals de sincronització i cohesió social. Per això, les persones més empàtiques es contagien més sovint, mentre que persones amb trastorns emocionals, com ara l’autisme, no ho fan. L’equip de de Waal va trobar que el contagi del badall és més efectiu entre els membres d’un grup, que no pas amb els que pertanyien a un grup aliè.
Una altra forma d’empatia és el consol. Els ximpanzés es consolen, per exemple, quan un ha perdut una baralla; es donen confort quan estan malalts, i pateixen una mena de dol després de la mort d’un familiar. També les mones caputxines i els gossets de les praderies consolen els companys. Els elefants protegeixen les cries, que reben ajuda en situacions de risc.
Un altre sentiment compartit és l’equitat. Un treball situa dues mones caputxines en gàbies juntes. Per retornar una pedra a l’educadora, se’ls premia amb un tros de cogombre; i així poden seguir el joc fins a vint-i-cinc vegades. Ara bé, si una rep cogombre però l’altra raïm; la mona que rep el cogombre, disconforme, llança la pedra i el cogombre a la curadora. En un treball similar amb ximpanzés, el segon individu no menjava el raïm fins que els dos no rebien el mateix.
L’equitat, doncs, no va ser inventada durant la Revolució Francesa. La capacitat cognitiva –ocells que fabriquen eines o ximpanzés que identifiquen sèries numèriques– i un cert sentit moral –com l’empatia i el consol– són també presents en molts animals. Els seus mecanismes bàsics es reflecteixen en moltes espècies; hi ha, doncs, una moral evolutiva. Per què no s’ha trobat fins ara? Segons de Waal, és per què potser no tenim prou intel·ligència per comprendre la intel·ligència dels animals.
En què es basa la moral? Segons Frans de Waal –que ha dedicat la vida a cercar aquesta capacitat en els animals– els dos pilars essencials són la reciprocitat i l’empatia, com ens va explicar en la conferència impartida durant l’acte de lliurament del premi. La reciprocitat va associada al sentit de justícia i d'equitat, i l'empatia s’associa a la compassió. En la moral humana clarament hi ha més factors que intervenen, però aquests són els fonamentals.
La col·laboració és un aspecte de la reciprocitat en el lligam social. Des del 1937, al Centre Yerkes de Primats s’ha enregistrat comportament cooperatiu en ximpanzés per aconseguir menjar. Quan l’animal que era interpel·lat pel company ja havia menjat, es podia mostrar més reticent a l’hora de fer la feina; però acabava col·laborant perquè l’altre mengés, potser intuint que en el futur el seu esforç es podria veure recompensat. Comportaments cooperatius s’han vist també en elefants i en mones caputxines. En uns casos més desinteressats que en altres.
L’empatia és la capacitat de comprendre i compartir els sentiments d’un altre; com requereix comprensió intel·lectual i capacitat emocional, l’animal empàtic hi involucra tot el cos, tant el gest com el sentiment. És conegut que els gossos mostren empatia, per això van estar seleccionats com el primer animal de companyia; però es veu en moltes altres espècies. Un fet que posa de relleu la capacitat empàtica d’un animal és el contagi dels badalls.
Badallem quan veiem altres badallar. Atès que en badallar s’activen les mateixes àrees del cervell, es considera que aquesta capacitat d’imitació es relaciona amb els canals de sincronització i cohesió social. Per això, les persones més empàtiques es contagien més sovint, mentre que persones amb trastorns emocionals, com ara l’autisme, no ho fan. L’equip de de Waal va trobar que el contagi del badall és més efectiu entre els membres d’un grup, que no pas amb els que pertanyien a un grup aliè.
Una altra forma d’empatia és el consol. Els ximpanzés es consolen, per exemple, quan un ha perdut una baralla; es donen confort quan estan malalts, i pateixen una mena de dol després de la mort d’un familiar. També les mones caputxines i els gossets de les praderies consolen els companys. Els elefants protegeixen les cries, que reben ajuda en situacions de risc.
Un altre sentiment compartit és l’equitat. Un treball situa dues mones caputxines en gàbies juntes. Per retornar una pedra a l’educadora, se’ls premia amb un tros de cogombre; i així poden seguir el joc fins a vint-i-cinc vegades. Ara bé, si una rep cogombre però l’altra raïm; la mona que rep el cogombre, disconforme, llança la pedra i el cogombre a la curadora. En un treball similar amb ximpanzés, el segon individu no menjava el raïm fins que els dos no rebien el mateix.
L’equitat, doncs, no va ser inventada durant la Revolució Francesa. La capacitat cognitiva –ocells que fabriquen eines o ximpanzés que identifiquen sèries numèriques– i un cert sentit moral –com l’empatia i el consol– són també presents en molts animals. Els seus mecanismes bàsics es reflecteixen en moltes espècies; hi ha, doncs, una moral evolutiva. Per què no s’ha trobat fins ara? Segons de Waal, és per què potser no tenim prou intel·ligència per comprendre la intel·ligència dels animals.