procés català

José Zaragoza intenta humiliar Torra i la Patum amb una polèmica foto i en surt escaldat

El diputat del PSC obvia la tradició de la festa popular que data del segle XVII i la xarxa no li perdona

per Redacció, Berga, 13 de juny de 2018 a les 14:50 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de juny de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El diputat del PSC al Congrés dels Diputats José Zaragoza ha piulat en les darreres hores una fotografia de Quim Torra amb els administradors de la Patum, fent-ne la comparativa amb una fotografia del president espanyol Pedro Sánchez al costat dels seus ministres. En el tuit només hi ha escrit: "El president Pedro Sánchez i el president Quim Torra", en castellà. Malgrat tot, ha servit per aixecar polseguera a la xarxa. 
 

Zaragoza ha fet un tuit posterior en què comparava les fotografies oficials del govern espanyol i català. En aquest cas, expressant: "Mentre tothom parla de Pedro Duque, Grande Marlaska, Nadia Calviño, Josep Borrell o Meritxell Batet, del govern de Quim Torra ningú ha dit ni piu si no és per mostrar la seva estupefacció per radical i ranci. Un Govern optimista davant d'un Govern pessimista". 
Molts usuaris n'han criticat els tuits. Pel que fa a la fotografia que Quim Torra va fer-se a Berga, diverses persones han recordat a Zaragoza que els administradors són una figura tradicional de la festa que data del segle XVII. A més, la publicació s'ha omplert de comentaris destacant que les comparacions son "odioses" i posant de relleu altres fotografies de dirigents socialistes com Iceta o Susana Díaz.  La indumentària tradicional dels administradors de la Patum va protagonitzar just després de Patum ja un article de Crònica Global titulat: "Torra i la Cospedal catalana" que explicava que Torra s'havia fotografiat amb un grup de persones vestides "per l'ocasió" sense concretar que es tracta d'una figura característica de la celebració. 

Històricament, els administradors de la Patum eren els encarregats de pagar una part de la celebració de la Patum. La festa s'allargava vuit dies i qui en pagava les despeses eren la parròquia, el rector, els preveres, l'Ajuntament i els ciutadans, distribuïts en quatre barris: el Centre, Capdamunt de la Vila, Sant Pere i el Raval.

La primera referència documental d'aquestes figures data de 1619. La seva tasca era la de recaptar fons al seu barri per pagar les despeses de l'Octava de Corpus, però si no n'aconseguien prou, eren ells qui posaven la part que faltés. Actualment, la tradició ha evolucionat, la festa és viva i els administradors del segle XXI tenen un paper protocol·lari, presidint les festes des del balcó de l'Ajuntament i tots els actes oficials del Corpus, així com Els Elois. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació