13
de juny
del
2018
Actualitzat
a les
14:47h
El cunyat del rei Felip VI Iñaki Urdangarin carrega aquest dimecres una llosa una mica més pesada: ha de començar a complir la condemna ferma de cinc anys i deu mesos de presó, com a màxim, dilluns de la setmana que ve. Segons l'ha informat l'Audiència de Palma, té fins aquest 18 de juny per entregar-se a un centre penitenciari -el que esculli- de l'Estat, i serà allà on començarà a complir pena de presó després que hagi quedat acreditat que va utilitzar les seves influències com a membre de la família reial per fer negocis il·lícits. Urdangarin, conjuntament amb el seu exsoci a l'Institut Nóos Diego Torres, van cometre frau fiscal a l'erari públic a partir de contractes irregulars amb l'administració.
Urdangarin encara així la recta final d'un cas que ha esquitxat la Corona i ha propiciat la marxa de la seva família a Suïssa, apartada de l'activitat de la Casa Reial. El Tribunal Suprem ha estat clar, i malgrat que encara hi ha temps per recórrer la pena en empara al Tribunal Constitucional, la condemna és ferma: el marit de la Infanta Cristina ha d'entrar a la presó per haver comès delictes de malversació, prevaricació, frau, dos delictes fiscals i tràfic d'influències. Tanmateix, el codi penal i la política penitenciària espanyola permeten encara algunes llicències i interpretacions. I és aquí on apareixen els interrogants. Quin és el futur immediat d'Urdangarin?
1. Complir íntegrament la pena de cinc anys i deu mesos
Que Iñaki Urdangarin -així com Torres o l'expresident balear Jaume Matas- compleixin íntegrament la pena imposada pel Suprem és una opció gairebé del tot descartable. Els condemnats poden escollir qualsevol presó de l'Estat on entregar-se i, en aquest punt, s'obre la possibilitat que Urdangarin o Torres puguin acabar ingressant en presons catalanes. En el cas de Matas, ja s'ha entregat al centre penitenciari d'Aranjuez. Si la Secretaria d'Institucions Penitenciàries considerés que la presó escollida per ells no és adequada, també podria sol·licitar un canvi de centre.
2. Rebaixar la pena de presó
La pena de presó podria rebaixar-se si Urdangarin -o la resta de condemnats- al·leguen i justifiquen bon comportament. Previsiblement ja quedaran internats, d'entrada, en un mòdul de respecte, és a dir, ocupat pels interns menys conflictius, per l'escàs perill de baralles, robatoris o tràfic de drogues. En la majoria dels casos, es tracta de mòduls penitenciaris en els quals els presos s'encarreguen de la seva gestió i organitzen la convivència. En un d'aquests mòduls d'Estremera s'hi troben Oriol Junqueras, Quim Forn i Raül Romeva.
3. El privilegi del tercer grau
També s'apunta la possibilitat que Urdangarin pugui gaudir del privilegi del tercer grau només dos mesos després de començar a complir la condemna. Malgrat que no és comú, se li podria oferir aquest règim de semillibertat, que li permetria sortir de la presó durant els caps de setmana, i de dilluns a divendres, si acredita tenir un lloc de feina extern i localitzable. Només hauria d'ingressar a la presó en horari nocturn. En aquest supòsit, les circumstàncies que podrien determinar el tercer grau serien l'existència d'un entorn familiar i laboral estable, que no tingui antecedents o el nul risc de fuga. Qui ha de decidir el grau d'internament és la Junta de Tractament Penitenciari, que farà una proposta a la Secretaria General d'Institucions Penitenciàries, depenent del Ministeri d'Interior, ara dirigit per Fernando Grande-Marlaska.
4. Llibertat provisional decretada pel Constitucional
L'exduc de Palma encara pot presentar un recurs d'empara al Tribunal Constitucional per demanar que se suspengui cautelarment l'execució de la sentència i, per tant, la seva entrada a presó. En aquest punt, però, el TC no acostuma a paralitzar empresonaments de condemnats a més de cinc anys. Així ho va reconèixer l'alt tribunal en una interlocutòria, la condemna dels ultres que van atacar la Llibreria Blanquerna de Madrid durant la Diada del 2014. En aquest cas, el Constitucional va suspendre la seva entrada a la presó perquè no era superior als cinc anys i, per tant, no la considerava "greu". Així mateix, va establir aquest supòsit dels cinc anys com una "directriu general" que, si se la saltés, hauria de justificar.
5. Un indult "irreal", però no impossible
La figura de l'indult sempre segueix present com a última esperança per als condemnats. Si es valorés, Urdangarin i la resta de condemnats el podrien demanar al govern espanyol, tot i que la portaveu del PSOE al Congrés, Adriana Lastra, ja ha dit en una entrevista a RNE que la possibilitat és "irreal". Segons ha manifestat, l'executiu central serà "respectuós amb les decisions judicials" i ha recordat que en diverses ocasions s'ha descartat indultar autors de delictes de corrupció, així com violència de gènere o condemnes greus. L'indult és una mesura de gràcia excepcional que permet l'ordenament jurídic espanyol i que va ser aprovat per llei el 1870, i posteriorment modificat el 1988.
Urdangarin encara així la recta final d'un cas que ha esquitxat la Corona i ha propiciat la marxa de la seva família a Suïssa, apartada de l'activitat de la Casa Reial. El Tribunal Suprem ha estat clar, i malgrat que encara hi ha temps per recórrer la pena en empara al Tribunal Constitucional, la condemna és ferma: el marit de la Infanta Cristina ha d'entrar a la presó per haver comès delictes de malversació, prevaricació, frau, dos delictes fiscals i tràfic d'influències. Tanmateix, el codi penal i la política penitenciària espanyola permeten encara algunes llicències i interpretacions. I és aquí on apareixen els interrogants. Quin és el futur immediat d'Urdangarin?
1. Complir íntegrament la pena de cinc anys i deu mesos
Que Iñaki Urdangarin -així com Torres o l'expresident balear Jaume Matas- compleixin íntegrament la pena imposada pel Suprem és una opció gairebé del tot descartable. Els condemnats poden escollir qualsevol presó de l'Estat on entregar-se i, en aquest punt, s'obre la possibilitat que Urdangarin o Torres puguin acabar ingressant en presons catalanes. En el cas de Matas, ja s'ha entregat al centre penitenciari d'Aranjuez. Si la Secretaria d'Institucions Penitenciàries considerés que la presó escollida per ells no és adequada, també podria sol·licitar un canvi de centre.
2. Rebaixar la pena de presó
La pena de presó podria rebaixar-se si Urdangarin -o la resta de condemnats- al·leguen i justifiquen bon comportament. Previsiblement ja quedaran internats, d'entrada, en un mòdul de respecte, és a dir, ocupat pels interns menys conflictius, per l'escàs perill de baralles, robatoris o tràfic de drogues. En la majoria dels casos, es tracta de mòduls penitenciaris en els quals els presos s'encarreguen de la seva gestió i organitzen la convivència. En un d'aquests mòduls d'Estremera s'hi troben Oriol Junqueras, Quim Forn i Raül Romeva.
3. El privilegi del tercer grau
També s'apunta la possibilitat que Urdangarin pugui gaudir del privilegi del tercer grau només dos mesos després de començar a complir la condemna. Malgrat que no és comú, se li podria oferir aquest règim de semillibertat, que li permetria sortir de la presó durant els caps de setmana, i de dilluns a divendres, si acredita tenir un lloc de feina extern i localitzable. Només hauria d'ingressar a la presó en horari nocturn. En aquest supòsit, les circumstàncies que podrien determinar el tercer grau serien l'existència d'un entorn familiar i laboral estable, que no tingui antecedents o el nul risc de fuga. Qui ha de decidir el grau d'internament és la Junta de Tractament Penitenciari, que farà una proposta a la Secretaria General d'Institucions Penitenciàries, depenent del Ministeri d'Interior, ara dirigit per Fernando Grande-Marlaska.
4. Llibertat provisional decretada pel Constitucional
L'exduc de Palma encara pot presentar un recurs d'empara al Tribunal Constitucional per demanar que se suspengui cautelarment l'execució de la sentència i, per tant, la seva entrada a presó. En aquest punt, però, el TC no acostuma a paralitzar empresonaments de condemnats a més de cinc anys. Així ho va reconèixer l'alt tribunal en una interlocutòria, la condemna dels ultres que van atacar la Llibreria Blanquerna de Madrid durant la Diada del 2014. En aquest cas, el Constitucional va suspendre la seva entrada a la presó perquè no era superior als cinc anys i, per tant, no la considerava "greu". Així mateix, va establir aquest supòsit dels cinc anys com una "directriu general" que, si se la saltés, hauria de justificar.
5. Un indult "irreal", però no impossible
La figura de l'indult sempre segueix present com a última esperança per als condemnats. Si es valorés, Urdangarin i la resta de condemnats el podrien demanar al govern espanyol, tot i que la portaveu del PSOE al Congrés, Adriana Lastra, ja ha dit en una entrevista a RNE que la possibilitat és "irreal". Segons ha manifestat, l'executiu central serà "respectuós amb les decisions judicials" i ha recordat que en diverses ocasions s'ha descartat indultar autors de delictes de corrupció, així com violència de gènere o condemnes greus. L'indult és una mesura de gràcia excepcional que permet l'ordenament jurídic espanyol i que va ser aprovat per llei el 1870, i posteriorment modificat el 1988.