Barcelona: Junta de Seguretat

Front comú de Colau i Buch per evitar que els furts i els narcopisos quedin impunes

L'alcaldessa reclama més efectius dels Mossos d'Esquadra per a la ciutat i el conseller li respon que "ara per ara no està previst"

per Jordi Bes, Barcelona, 13 de juny de 2018 a les 13:08 |
Junta de Seguretat de Barcelona amb Buch i Colau | Jordi Bes
La Junta de Seguretat de Barcelona s'ha reunit aquest dimecres per preparar l'estiu. La trobada ha suposat el primer acte d'aquestes característiques del nou conseller d'Interior, Miquel Buch, i han compartit amb l'alcaldessa, Ada Colau, el treball per explorar noves fórmules perquè els furts i el narcotràfic en els narcopisos no quedin impunes quan arriben als jutjats. També s'han conjurat per actuar contra el top manta, però han discrepat sobre els efectius dels Mossos d'Esquadra a la ciutat. Mentre Colau n'ha reclamat més, el conseller li ha respost que "ara per ara no està previst".

Pel que fa als furts, al voltant del 60% dels delictes a la ciutat hi estan vinculats, ha recordat Colau, i van a l'alça. L'any passat es van incrementar un 9% i la tendència es manté, però el conseller s'hi ha referit com a "petit repunt" perquè, segons ell, no significa que hi hagi necessàriament més fets delictius, sinó més denúncies. En tot cas, l'alcaldessa ha ressaltat que generen un fort impacte a la ciutat, i és per aquest motiu que busquen la manera que no acabin només amb una multa quan els lladres actuen amb reiteració.


Colau ha subratllat que una sentència impedeix recórrer a la via de la multireincidència a l'hora de castigar aquests fets delictius, i és per això que des de fa dues setmanes la Guàrdia Urbana ha iniciat una prova pilot perquè en els atestats es recullin els furts de manera que es pugui acreditar "un delicte continuat" en els casos de multireincidents.

En el capítol dels narcopisos, l'alcaldessa ha destacat que es produeixen una mitjana de dues entrades policials a la setmana per clausurar-los. Malgrat tota aquesta tasca, el tràfic d'estupefaents acaba tenint "molt poca rellevància penal", i és per aquest motiu que s'han emplaçat a treballar conjuntament amb els jutjats i la Fiscalia per veure com es pot fer que el narcotràfic tampoc quedi impune. Per això han demanat una reunió amb la jutgessa degana, Mercè Caso, que ha participat a la Junta de Seguretat.

Per a Buch, la tasca policial ha d'anar acompanyada "de decisions d'estaments judicials perquè permeti més feina de la que s'està fent". Segons Colau, la intenció és evitar que tot el treball dels cossos policials no acabi "en gairebé res", i aconseguir que si hi ha una pràctica reincident es tracti com a tal perquè no segueixi sent una situació de poca rellevància penal. Colau també ha explicat que s'aplica una nova estratègia contra els narcopisos, i és que quan els veïns detecten un pis buit, s'avisa immediatament els propietaris. D'aquesta manera s'han tapiat 18 pisos per evitar ocupacions ràpides.

Evitar "cap zona d'impunitat" del top manta


"No hi haurà impunitat amb els furts ni amb cap delicte ciutat de Barcelona", ha advertit Colau, i també s'ha inclòs en aquesta voluntat la venda ambulant il·legal. Ha precisat que continuaran amb els operatius perquè el top manta no s'instal·li al carrer i "no hi hagi cap zona d'impunitat", especialment en eixos comercials i zones sensibles com la plaça Catalunya.

L'alcaldessa ha revelat que l'Ajuntament va demanar que s'intensifiquessin els operatius dels Mossos a Ciutat Vella, cosa que es va executar poc abans de Setmana Santa. De cara a l'estiu, s'ha aprovat un pla de xoc i arribaran un centenar de nous agents de la Guàrdia Urbana, que sobretot reforçaran aquest districte, però no es preveu més Mossos a la ciutat malgrat la petició de l'alcaldessa. "Com a alcaldessa la meva obligació és demanar més recursos", ha subratllat. "I farà bé", li ha replicat Buch, el qual ha dit que no està previst, però ha recordat també que les estratègies de seguretat "no són rígides" i que es poden modificar.

També s'han referit a l'atemptat de la Rambla de l'agost passat, i han descartat per ara aplicar noves mesures, més enllà de les que ja s'han posat en marxa després de l'acció gihadista. El conseller ha subratllat que "risc zero no n'hi ha a Barcelona ni enlloc", però ha indicat que els Mossos i la Urbana treballen "intensament" perquè no es torni a repetir un atac terrorista.

Record per a Forn i incògnita sobre els canvis als Mossos

Tant Colau amb Buch han iniciat les seves intervencions amb unes paraules per a l'exconseller Joaquim Forn, en presó preventiva des de fa mesos pel procés vinculat al referèndum de l'1 d'octubre. El conseller ha indicat que es tracta d'una situació "tan cruel" que ell no ha pogut anar a despatxar amb Forn i fer el traspàs, més enllà d'una trucada telefònica. A més de l'alcaldessa i Buch, a la reunió han participat els comandaments de la Guàrdia Urbana, els Mossos, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional espanyola.

Entre els comandaments figuraven el nou director general dels Mossos, Andreu Martínez; el cap d'aquest cos policial, Ferran López; el comissionat de Seguretat de l'Ajuntament, Amadeu Recasens, i el cap de la Urbana, Evelio Vázquez. El conseller ha evitat avançar els possibles canvis que es puguin produir pròximament a la cúpula de la policia catalana un cop s'ha aixecat l'article 155 de la Constitució que s'havia aplicat per reprimir el procés català. "No toca", ha subratllat Buch.
 
El llarg combat contra els narcopisos
Els furts i el top manta genera preocupació en el consistori, però és el fenomen dels narcopisos el que més polèmica ha aixecat els darrers mesos, i ja fa temps que dura. El dispositiu municipal d'atenció assegura que a l'estiu del 2016 ja es donava una situació similar a la que ara denuncien els veïns del Raval, però la diferència és que llavors no es van unir per queixar-se com ara. Les primeres mobilitzacions van començar a finals de juny del 2017, quan van lliurar a l'Ajuntament i la Generalitat un document per exigir solucions amb unes 70 firmes.

Després van venir les cassolades. Van començar al carrer d'en Roig, on durant mesos hi va haver un dels narcopisos més actius, i es van estendre a altres punts, com al carrer d'en Gil i Sant Vicenç. Aquests veïns –agrupats ara sota l'associació Illa RPR Robadors-Picalquers-Roig)- van col·laborar amb les administracions i propietaris, i fins i tot van tapiar algun pis pel seu compte perquè, després de les operacions policials, quedaven oberts. Aquest febrer van promoure un narcotour amb periodistes per mostrar el Raval de la droga.

Cansats de la manca de solucions, a la tardor van proliferar les "ocupacions veïnals" que van promoure els veïns de carrers com el de Reina Amàlia. S'ocupaven habitatges per evitar que acabessin com a narcopis, o fins i tot per fer fora els traficants. Ara la preocupació s'ha estès també entre els veïns del Gòtic. El conflicte ja li ha passat factura al govern de Colau, i el ple de l'abril li ha reprovat la gestió dels narcopisos, però ha agafat aire amb un pla de xoc estiuenc que ha pactat en el darrer ple amb el líder del PDECat, Xavier Trias.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació