Del «trampolí» d'Urdangarin a la «negligència» de Matas: les claus de la sentència de Nóos

El Tribunal Suprem rebaixa la pena al marit de la Infanta Cristina però fa molt difícil que pugui evitar la presó, encara que l'ingrés no sigui immediat

Iñaki Urdangarin i Cristina de Borbó aquest dimarts a l'entrada del judici
Iñaki Urdangarin i Cristina de Borbó aquest dimarts a l'entrada del judici | EFE
12 de juny del 2018
Actualitzat el 13 de juny a les 10:30h
La sentència del Tribunal Suprem sobre el cas Nóos planteja preguntes. I una, d'especialment rellevant, formulada pel gran públic: Iñaki Urdangarin, el cunyat del rei Felip VI, entrarà a presó tot haver patit una mínima rebaixa de la condemna? L'alt tribunal, en qualsevol cas, ha ratificat bona part de l'argumentari de l'Audiència de Palma i, ara, Urdangarin, el seu exsoci Diego Torres, l'expresident balear Jaume Matas i, fins i tot, la mateixa Infanta Cristina afronten una situació de condemna ferma. La trama de corrupció del cas Nóos ha quedat, doncs, acreditada.

L'Audiència de Palma ha citat Urdangarin, Torres i Matas aquest dimecres per entregar-los el manament de presó. Llavors se'ls indicarà personalment en quin termini han d'ingressar en un centre penitenciari o si l'ingrés ha de ser immediat. Per frenar aquest pas, però, encara es podria presentar un recurs d'empara al Tribunal Constitucional (TC), demanant que se suspengués cautelarment la pena penitenciària. El Constitucional no acostuma a aturar ingressos a presó de condemnats a penes més de cinc anys, però haurà de tornar a pronunciar-se. Aquests són els principals arguments que ha esgrimit el Supem en la sentència de Nóos:

 
Iñaki Urdangarin: 5 anys i 10 mesos de presó

Urdangarin, condemnat a gairebé sis anys de presó Foto: ACN


El marit de la Infanta Cristina ha estat condemnat pel Tribunal Suprem a cinc anys i deu mesos de presó per delictes de prevaricació, malversació, tràfic d'influències, frau en l'administració i dos delictes fiscals, quedant absolt del delicte de falsedat en document públic, en considerar el tribunal que no ha quedat provat. Per això, el Suprem emet una condemna cinc mesos inferior que la de l'Audiència de Palma, tot i que considera provat que Urdangarin va cometre greus fets delictius. El cunyat de Felip VI també ha estat condemnat a pagar una multa de 512.500 euros, més 326.000 euros a Hisenda per quotes defraudades en l'IRPF, i a assumir el pagament conjunt del 97,5% de 619.000 euros amb Diego Torres i Jaume Matas, a la Fundació Illesport. Aquests són els principals arguments exposats en la sentència:

- El tribunal considera que Urdangarin va valdre's d'una "situació de privilegi, com a conseqüència del seu matrimoni" amb la filla del llavors rei Joan Carles I, i que això li va servir per obtenir contractes il·lícits a través de l'Institut Nóos. El fet, però, també li va permetre "obviar les condicions [dels contractes públics], el pressupost i els projectes que altres empreses podrien oferir", fins i tot, si aquestes milloraven les condicions de l'Institut Nóos.

- Es tracta d'un clar cas de tràfic d'influències, consideren els jutges, que "posa de manifest que es va produir un subtil però patent i efectiu sotmetiment" de les autoritats, també polítiques, davant els interessos d'Urdangarin. En paraules dels magistrats, el marit de la Infanta Cristina va usar el "trampolí de la seva privilegiada posició". 

- El tribunal creu que Urdangarin va cometre tràfic d'influències en el moment de determinar actuacions de funcionaris públics o autoritats que acabessin derivant "directa o indirectament, en un benefici econòmic per a ell mateix o per a un tercer", cometent frau en l'administració i delictes fiscals. El relat dels fets, insisteixen, té "dades fàctiques sobrades" per "cobrir tots els elements de la figura del tràfic d'influències en Urdangarin". 

- Els diners "sostrets" i pagats a Nóos van provenir de fons públics a canvi de res". En aquest punt, el Suprem considera que Urdangarin va ser actiu en aquesta "activitat malversadora" de pagament indegut, ja fos induint l'activitat o cooperant-hi.

- La malversació, doncs, queda acreditada amb diverses proves de càrrec, entre altres, les manifestacions en judici d'altres condemnats. 
 
Diego Torres: 5 anys i 8 mesos de presó

Diego Torres, en el judici del cas Nóos Foto: EFE


L'exsoci d'Urdangarin a l'Institut Nóos ha estat condemnat a cinc anys i vuit mesos de presó. És la rebaixa de pena més elevada, ja que l'Audiència de Palma el condemnava a vuit anys i mig. El motiu principal és que no s'ha pogut acreditar la condemna per blanqueig de capitals, ni la de tràfic d'influències, tot i que es manté la pena per malversació, prevaricació i frau.

- Els arguments del tribunals per condemnar Torres van directament lligats als justificats per condemnar Urdangarin. Com a exsoci, se l'acusa de prevaricació per "prescindir totalment dels procediments" legals a l'hora d'adjudicar-se concursos i projectes. 

- El delicte de prevaricació es relaciona també amb el de frau en l'administració i, de manera totalment directa, també amb el de malversació. Torres era soci directe i "motor" de la trama, tal com el va considerar l'Audiència de Palma. 

- De forma concertada amb Urdangarin, Torres va tributar a través de l'Impost de Societats el que, en realitat, eren rendiments derivats de la seva activitat professional que haguessin hagut de tributar a traves de l'IRPF. En aquest punt, es va aplicar deduccions incorrectes, defraudant l'erari públic en més de 120.000 euros. El que no ha pogut acreditar el tribunal és que aquests diners es van ocultar a través d'un entramat internacional radicat al Regne Unit i Belize. 
 
 
Infanta Cristina: rebaixa de la pena econòmica a la meitat

La infanta Cristina, en una imatge recent. Foto: Europa Press


Cristina de Borbó és considerada pel Suprem com a responsable partícep a títol lucratiu dels negocis del seu marit. Per això, se la condemna pels delictes de malversació i frau del seu marit -de la mateixa manera que a Ana María Tejeiro, esposa de Diego Torres- a pagar 136.950 euros. Els jutges l'absolen com a responsable civil d'un delicte de malversació i frau a l'administració i, per tant, del pagament de 128.138 euros que també havia d'abonar sota aquests conceptes. 

- La sala penal considera que no es pot acreditar que la Infanta Cristina cometés un delicte fiscal, ja que aquest requereix un benefici econòmic directe, i ella només va ser cooperadora. Per això, descarta la petició de Manos Limpias al respecte, que demanava fins a vuit anys de presó, i rebaixa la multa a la meitat. Els diners que la Infanta no haurà de pagar, però, hauran de ser assumits pel seu marit.

- Segons el tribunal, doncs, "no existeixen precedents que s'hagi aplicat la responsabilitat civil a títol lucratiu en un delicte fiscal". I en aquesta línia, precisen, "no es contempla com a deutor" aquell (com la Infanta) que s'hagi pogut lucrar d'uns diners defraudats. No obstant això, sí que considera que se'n va lucrar.
 
Jaume Matas: 3 anys i 8 mesos de presó

L'expresident balear Jaume Matas (PP), abans d'entrar als jutjats en una imatge d'arxiu Foto: ACN


Jaume Matas, qui va ser president balear, ha estat condemnat a tres anys i vuit mesos de presó com a responsable d'un delicte continuat de prevaricació amb l'atenuant de confessió, i un delicte continuat de falsedat en document públic, a banda de malversació de fons públics.


- El tribunal considera que, de la mateixa que Nóos va actuar amb "mala fe", i que aquesta també es va veure "en les entitats públiques", on es va produir "negligència o desídia", sobretot per part dels seus representants. Aquí és on el Suprem veu acreditada la prevaricació que es va produir "en l'exercici del càrrec" com a president de la comunitat autònoma.

- El jutge considera que Matas va valdre's de la seva "íntima relació d'amistat (amb Urdangarin) i del seu privilegiat posicionament institucional" com a president del govern balear per abonar la trama de corrupció, on va falsejar documents públics que van portar a la malversació de fons.