Barcelona: assentaments

​Barcelona atribueix el creixement dels assentaments a les expulsions de França i Itàlia

El nombre de residents en barraques instal·lades en solars abandonats ja supera el mig miler

per Jordi Bes, Barcelona, 12 de juny de 2018 a les 18:17 |
Campament de barraques a la zona de Glòries | Albert Alcaide
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de juny de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El nombre d'assentaments i de persones que hi viuen va a l'alça a Barcelona. L'Ajuntament sospita que és per les arribades d'immigrants expulsats de ciutats del sud de França i del nord d'Itàlia, i que ja prèviament havien hagut de marxar de Romania o Ucraïna per poder-se guanyar la vida. "El context europeu és molt dur ara mateix i és d'expulsió de determinats ciutadans", ha afirmat Albert Sales, que és el responsable municipal del pla de la lluita contra el fenomen dels sensesostre, durant la presentació d'un informe sobre la intervenció social en els solars amb barraques o altres modalitats d'habitatge precari, com caravanes.

En el primer trimestre d'aquest any hi havia a la capital catalana 536 persones vivint en 77 assentaments, quan en tot el 2017 la mitjana va ser de 444 persones en 68. L'atenció municipal es realitza des de l'Oficina del Pla d'Assentaments Irregulars (OPAI) i el Servei d'Inserció Social per a Famílies (SISFA). El fenomen és dinàmic. Les persones originàries de l'Àfrica subsahariana i d'ètnia rom –gitanos- procedents de Galícia i Portugal es redueix, però augmenta el de famílies originàries de l'Europa de l'Est –també d'ètnia rom-, en molts casos a partir de reagrupaments familiars i de les expulsions de països com França i Itàlia.


Sales i la tinent d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, han explicat que un grup de recerca de la Universitat de Barcelona (UB) està ultimant un estudi per corroborar que el repunt ve de l'expulsió de ciutats franceses i italianes, però per als equips municipals que estan a primera línia no hi ha dubte que és així. Han detectat que hi ha persones procedents de Marsella, Lió, Tolosa, París i Roma, que en aquestes ciutats es troben que no se'ls presta ajuda o se'ls dificulta la manera que tenen habitualment de buscar-se la vida, com la recollida de ferralla, i acaben arribant a Barcelona.

En els darrers anys els assentaments han tendit a ser de dimensions més reduïdes, però hi ha una excepció, i és el que hi ha al solar delimitat pels carrers Bolívia, Àlaba, Tànger i Pamplona, molt a prop del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) i del mercat dels Encants. L'Ajuntament té en marxa els tràmits perquè es realitzi un desallotjament per ordre judicial, però no ha concretat la data. El consistori té detectat que hi viuen 50 persones que han iniciat un pla de treball amb els serveis socials, i n'hi ha 20 més ho rebutgen.

Presència de molts infants a les barraques

En aquest assentament s'hi poden comptar una trentena de barraques, però al consistori defensen que no totes estan habitades. Algunes senzillament serveixen de magatzem de la ferralla. A més, els equips d'atenció sostenen que qualsevol amenaça de desallotjament fa d'efecte crida per veure si s'aconsegueix alguna atenció social encara que no s'hi visqui. En tot cas, l'Ajuntament no ha volgut concretar quantes de les persones que resideixen en assentaments són menors, però sí que ha donat algunes pistes d'aquest solar que poden donar una idea de l'elevada presència d'infants en les barraques.


Entre el 2016 i el 2017 s'ha treballat en el reallotjament de persones que viuen en el solar del carrer Bolívia. Es tracta de 10 famílies amb 30 menors i 20 adults, i finalment han acceptat ser reallotjades dues famílies amb cinc menors i quatre adults. El procés per acompanyar-les encara continua. De fet, el consistori ha exhibit un cas d'èxit d'una família que ha deixat d'estar en una barraca per passar a un pis. La necessitat que els nens siguin atesos sol jugar un paper clau per iniciar aquests processos. En total, el servei municipal SISFA Rom va atendre l'any passat 594 persones d'un total de 145 famílies. L'any anterior, el 2016, van ser 481 persones de 113 famílies.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació