Joseba Azkarraga: «L'actuació de Llarena és un cas de prevaricació de llibre»

Joseba Azkarraga (Salvatierra, Araba, 1950) és advocat i va ser conseller de Justícia del govern basc (2001-09), amb el lehendakari Juan José Ibarretxe. Va viure des de dins la confrontació amb l'Estat que va suposar el Pla Ibarretxe. Va militar al PNB i més tard va seguir Carlos Garaikoetxea quan va crear Eusko Alkartasuna. Ara és el portaveu de Sare, una associació en defensa dels presos bascos. Fill d'una família que va patir en carn pròpia la repressió franquista, denuncia l'actitud mesquina del govern espanyol davant el desarmament i dissolució d'ETA. Ara treballa de valent per fer possible un País Basc en convivència, en què totes les víctimes, com ell explica, es puguin mirar als ulls sense revengisme.

- ETA ja no hi és. Sense violència, ja es pot parlar de tot... Els presos encara esperen. Són la ferida més dolorosa?

- És una de les ferides importants que encara tenim, la situació dels presos i la de les víctimes generades per les diferents violències produïdes al País Basc. S'ha de donar una solució als dos problemes que tenim a Euskal Herria, que són les víctimes, que mereixen el respecte, el suport i que no se'ls utilitzi políticament, i després la situació dels presos. En totes les seves variables, l'allunyament, el tracte als greument malalts i posar fi a l'aplicació d'una política penitenciària excepcional que suposa una cadena perpètua encoberta.

""Al País Basc encara no es pot parlar de pau real"

- Es pot parlar de cadena perpètua encoberta?

- Sí, és clar. La llei 7/2003 planteja condemnes efectives de fins a quaranta anys. Estem parlant de cadenes perpètues encobertes, prohibides per la mateixa Constitució.    

- Quina és la tasca que fa la plataforma Sare?

- Sare és una associació de persones plurals políticament, que busquen al marge d'ideologies solucions al problema de vulneració de drets que pateixen els presos bascos, especialment en el tema de l'allunyament. No hi és el PP, però sí que trobem membres de partits abertzales, del Partit Socialista i molta gent que no té cap adscripció. La política d'allunyament no castiga tant els presos, sinó a les famílies, que no han estat condemnades per cap tribunal i pateixen la política venjativa dels governs espanyols. Les famílies han de recórrer dos mil quilòmetres per veure els seus parents durant quaranta minuts.
 
- No demanen cap tracte de favor.

- No, nosaltres només demanem que s'apliqui la llei general penitenciària, que té aspectes avançats. Però no es compleix amb els presos bascos. El que demanem és el mateix tracte que reben del conjunt de presos i preses dels centres penitenciaris espanyols.   

""Al País Basc encara no es pot parlar de pau real"

- Què falta per una reconciliació plena a la societat basca?

- Encara estem molt allunyats d'això, a banda que el terme reconciliació té un component quasi religiós. Jo parlaria més d'espais de convivència. Mentre no existeixi un relat en relació a les víctimes que pugui ser com a partit per tots i basat en el respecte, i sense cap utilització política, mentre es mantingui la vulneració constant dels drets dels presos, serà difícil avançar en aquest procés de convivència. S'ha avançat una mica, però encara falta perquè ens puguem mirar tots als ulls sense afany revengista. Es pot parlar de pau mentre no hi hagi un relat de tot el que ha passat? Jo no parlaria de pau real, de la mateixa manera que no ha existit un procés de pau real. Hi ha hagut decisions unilaterals per part d'ETA que han estat respostes per l'Estat amb l'aplicació d'una política penitenciària de caràcter venjatiu.

- Sí que hi ha hagut avenços, pel que fa als presos, amb el govern francès d'Emmanuel Macron.

- Sí, és un canvi que s'inicia abans de Macron. Un seguit de persones i entitats de la societat civil del País Basc Nord apleguen una gran pluralitat, a excepció del Front Nacional de Le Pen, es posen d'acord en els passos a fer. I s'ha aconseguit que hi hagi un moviment de presos, que es van acostant a presons properes als seus domicilis. És una mostra del que pot fer una societat civil articulada i plural. Aquí costa més.  

"El govern espanyol estava còmode amb una ETA que no es dissolia"

- La memòria inclusiva que reclameu inclou també la memòria de les víctimes d'ETA, el reconeixement del dolor dels altres.

- En una memòria inclusiva cal incloure la vulneració de drets exercida per la violència d'ETA, com també les altres vulneracions comeses per altres violències, les de les víctimes del GAL, les de 5.000 casos comptabilitzats de tortura, de persones que han expressat com i quan van ser torturades.  
- L'actuació de l'Estat es pot equiparar a algun altre en processos de pacificació?  

- No. La no-actuació o l'intent, a vegades, de bloquejar un procés de pau per part de l'estat espanyol no ha succeït en cap país. Un procés de pau com el d'Irlanda o Colòmbia -que va ser aplaudit pel govern de Rajoy- aquí ha estat boicotejat per part del govern espanyol. No conec cap país al món amb una situació de violència política, on una organització pren la decisió d'abandonar les armes, convida l'altra part a participar en un procés de lliurament d'armament, i l'Estat diu que no participa. Si ETA s'ha desarmat ha estat per l'actitud de la societat civil d'Euskadi Nord que ho ha propiciat. El govern espanyol se sentia còmode amb la decisió d'ETA d'abandonar les armes el 2011 però que encara no s'havia dissolt. ETA s'ha desarmat en contra dels interessos del govern espanyol. 

- PNB i Bildu han acordat un preàmbul a un projecte de nou Estatut que parla de dret a decidir. Euskadi és a les portes d'un procés sobiranista?

- Jo crec que no. Vam ser a les portes d'un procés sobiranista l'any 2004 i 2005, amb el Pla Ibarretxe. Va ser l'etapa en què jo vaig ser al Govern. Hi va haver una il·lusió i mobilització a la societat basca. Després ha vingut un període més gris, amb l'executiu de Patxi López, i ara hi ha el Govern Urkullu. Però no és tan important que partits com el PNB i Bildu defensin en un preàmbul la nació basca o el dret a decidir, sinó si hi ha voluntat de portar-ho a la pràctica. Jo no ho veig clar, sóc una mica escèptic, però m'alegra que es plantegi això.    

"No crec que Euskadi estigui a les portes d'un procés sobiranista"

- Vostè és advocat. Com valora l'actuació del jutge Llarena?

- Com a advocat i com a ciutadà, és un cas de prevaricació de llibre. És així quan un jutge decideixi qui pot i qui no pot ser president de la Generalitat, i més si un elegit està en possessió de tots els seus drets perquè no ha estat condemnat per cap delicte. Veiem com la justícia espanyola rep garrotades de la justícia europea i com continuen insistint i abusant de la presó preventiva, el que és una actitud enormement preocupant. El jutge Llarena, en el seu acte de processament, s'inclou ell mateix com a persona perjudicada pel propi procés. Això ja és l'últim. En qualsevol altre país democràtic, un jutge d'aquestes característiques estaria apartat. No ja d'aquest procés, sinó de la carrera judicial.

- Li veu recorregut al relat de Llarena?

- Jo crec que no, però és fruit de la judicialització del procés. Quan algú deixa en mans de la justícia un problema que és essencialment polític, succeeix això.   
 
- Què espera del nou govern espanyol?

- A pitjor no anirem. Altra cosa és que es puguin produir avenços significatius en temes com la situació dels presos. Estaria bé, però, que 29 anys després que un govern socialista establís la dispersió de presos, un altre govern socialista hi posés punt final. Sobretot perquè l'argumentació que es va donar en aquell moment no va tenir el resultat que es perseguia, que era la desaparició d'ETA.

"Grande-Marlaska s'emociona amb el seu gat, però va ser isntructor de sis casos en què es van denunciar tortures"

- El nomenament del jutge Grande-Marlaska a Interior dona molt de marge per l'esperança?

- És més important saber la línia del govern que el nomenament d'un ministre concret. Altra cosa és que la trajectòria de Grande-Marlaska ens faci ser molt cautes. Fa poc vaig llegir que feia unes declaracions dient que s'emocionava cada cop que acaronava el seu gat. És la mateixa persona és el que mirava cap a un altre costat quan detinguts per la Guàrdia Civil denunciaven en el seu despatx haver estat víctimes de tortures. De deu denúncies que hi ha hagut davant del Tribunal Europeu de Drets Humans contra Espanya per no investigar acusacions de tortura, en sis Grande-Marlaska era el jutge instructor.

- I de la fiscal Lola Delgado a Justícia?

- No la conec. He escoltat que és una dona progressista. Propera a Baltasar Garzón, però aquest també ha donat molts tombs, ha passat de dissenyar el concepte de "tot és ETA", que va permetre il·legalitzar partits i tancar diaris, a dir que s'ha d'obrir una nova època. Esperem les decisions de la nova ministra.

- La sortida d'escena de Rajoy és un fet rellevant? Un tema menor?

- Era una cosa necessària. Li pot venir bé fins i tot al Partit Popular, si de debò es volgués regenerar.

- Va ser vuit anys conseller de Justícia i li va tocar interlocutar amb diversos governs espanyols. Què va aprendre de l'Estat?

- Em va tocar un període molt complicat, amb una cúpula del Consell General del Poder Judicial lamentable i un ministre com Ángel Acebes. Va ser una etapa molt convulsa, amb el Pla Ibarretxe i la confrontació amb l'Estat. Amb l'arribada de Rodríguez Zapatero, no va haver un gran canvi d'actitud. Sí que va existir un inici de converses amb ETA però que no van culminar per la fi del govern socialista.