Chakir El Homrani, el conseller de la diversitat que juga a rol

El substitut de Dolors Bassa al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies demana antendre la complexitat d'una societat plural, conformada per històries com la de la seva família, originària del Marroc

Chakir El Homrani
Chakir El Homrani | Adrià Costa
10 de juny del 2018
Actualitzat el 11 de juny a les 14:33h
Només ha passat una setmana des del seu nomenament, però en els primers set dies al capdavant del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, el conseller Chakir El Homrani Lesfar (Barcelona, 1979) ha pogut constatar tres certeses que intuïa: a la conselleria s'hi acumula feina ingent després del fre que ha suposat el 155; haurà de fer veritables esforços per conciliar les obligacions al Govern amb la vida familiar -és pare d'un nen i una nena de 8 i 7 anys-; i ho tindrà complicat per quadrar les agendes amb els amics si vol mantenir una afició cultivada des de l'adolescència, dedicar algunes hores lliures als jocs de rol. "Tots els amics estan pendents que els faci una proposta per jugar, perquè des de la universitat sempre hem quedat un o dos cops al mes. Fins ara, sempre ho havíem aconseguit", explica a NacióDigital des del despatx de la conselleria, ubicat al costat del Fòrum i amb unes vistes precioses al mar.


Li agraden els jocs de rol -les partides de taula s'allarguen hores i hores- i també l'ampli món de la ciència ficció. És la llicència que es permet un sociòleg criat al barri de Les Planes de Barcelona, i compromès amb el sindicalisme i la política. Va ser secretari d'Avalot, la branca juvenil d'UGT, i milita a ERC des del 2004, sap què es fer de regidor a Granollers i de diputat al Parlament, i acumula experiència en la formació de joves, havent passat pel món acadèmic i l'empresa privada. És el currículum que podrien signar tants altres dirigents polítics, però El Homrani porta una etiqueta afegida: és el primer conseller de la Generalitat procedent d'una família d'origen marroquí. L'etiqueta l'incomoda si només es pretén visualitzar la diferència, quan del que es tracta és de normalitzar la diversitat del país. "Soc conscient del que represento", admet. "Però hauria de ser un fet de molta normalitat. Aquest és un país plural, amb gent que prové de molts llocs", afegeix per contextualitzar la incomoditat.    

Identitats múltiples

Parla de la família esbossant un somriure. El pare va marxar del Marroc sent un adolescent. Després d'estades a Bèlgica i Alemanya, es va casar amb qui seria la mare d'El Homrani, i la parella va establir-se a Catalunya. En concret, als barris de muntanya de la capital catalana. "Són gent que s'ha buscat la vida. Han fet un esforç amb els seus fills per donar-nos oportunitats i n'estan orgullosos", exposa el conseller, que sense obviar les dificultats de la vida de l'emigrant prefereix llegir les potencialitats d'una societat plural, que creix i progressa. "Un dels reptes de la política dels propers anys és la gestió de la diversitat. Però, a vegades, la gestió de la diversitat l'acabem reduint a la diversitat cultural, ètnica o religiosa. I no hauria de ser així. Les identitats cada cop són més múltiples", exposa. "La meva ho és. I, en el meu cas, és molt fàcil reduir-me a tan sols una, la que té relació amb els orígens dels pares. I això em molesta", afegeix.

"En el meu cas, és molt fàcil reduir-me a tan sols una identitat, la que té relació amb els orígens dels pares. I això em molesta"

S'ha trobat en més d'una ocasió que pels seus cognoms o l'aparença física -"perquè soc més moreno", puntualitza ell-, els seus interlocutors li parlin en castellà. Comportaments que encara no desapareixen, comportaments que responen a clixés. Ho diu el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, que parla en castellà amb els amics de la infància i en català amb la seva parella -amb qui resideix a Granollers-. Sense inconvenients, amb normalitat. Per això li couen determinats discursos, els que parlen de fractura, d'una societat esquinçada. Aquells que busquen el conflicte en l'element enriquidor de la llengua. "És molt més fàcil trencar i destruir que construir. I com que és molt més fàcil, la millor manera de respondre a aquests discursos és construint contínuament. Perquè aquests discursos triomfaran si ens quedem en la inacció", argumenta.

El Homrani entén que hi ha molta feina per fer, però posa en valor la trajectòria integradora del país. "Tenim un model de gestió de la interculturalitat força exemplar. Hem aconseguit un fet molt important: per ser català a ningú li demanem que deixi de sentir-se qualsevol altra cosa", exposa. Parla del territori d'acollida com a "agregador d'identitats". Aquesta és la Catalunya que projecta. "Amb més o menys encerts i dificultats, hem trobat un punt d'equilibri entre els valors comuns com a societat i el respecte a la diversitat", sosté. Per completar el raonament, parla dels èxits col·lectius i estableix comparacions amb les banlieus franceses o la segregació urbana de determinades ciutats belgues, un exemple conegut a la seva família. "Tenim problemàtiques, com en qualsevol societat moderna. Però les podem afrontar", sentencia.
 

El Homrani, durant la conversa amb NacióDigital. Foto: Adrià Costa


L'amistat amb Dolors Bassa i els reptes a la conselleria

El conseller porta el llaç groc a la solapa de l'americana. A l'entrada de la conselleria hi ha cartells amb la cara de Dolors Bassa, anterior responsable del departament i avui empresonada a Alcalá Meco. El Homrani diu que se li fa difícil ubicar-la a la presó, per molt que la vegi "forta i segura", perquè és una bona amiga des de fa més de 15 anys. "El que no és rebatible és que la Dolors és molt bona persona. Ningú ho pot discutir això", detalla. S'escriuen cartes i desitgen poder fer el traspàs de cartera en condicions. El millor escenari seria amb Bassa altre cop a casa.

A l'espera de la llibertat, el millor que li podrà oferir a l'anterior consellera és una gestió acurada del departament, amb reptes coneguts, com el desplegament de la renda garantida de ciutadania. És una "prioritat política", repeteix El Homrani. De moment, el Govern ja ha desencallat 42,8 milions d'euros destinats a la prestació, gairebé en paral·lel a activar el flux de relació amb les entitats socials. Hi havia més de 800 milions d'euros afectats per retards en els pagaments al tercer sector.

"Fer patir com s'ha fet patir les entitats socials en aquests mesos de 155 és indecent"

El Homrani es reunirà la setmana que ve amb tots els agents implicats en l'aplicació de la renda garantida de ciutadania per fixar línies de treball. Va ser ponent de la llei al Parlament, i sap quines són les urgències d'una normativa pendent del reglament per mostrar totes les seves potencialitats. "Ara que ens hem tret de sobre el 155 i tornem a tenir el lideratge polític a les nostres institucions, hi ha assignatures que hem d'afrontar", subratlla el conseller. "La manca de reglament ha generat disfuncions i taps, i això ho podem solucionar", concreta per defensar el projecte iniciat per Bassa, que significa un canvi de paradigma en el camp de les prestacions socials.
 

El conseller, a la seu del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies Foto: Adrià Costa


Un projecte de país

Dels mesos d'intervenció de les institucions catalanes, el conseller lamenta els danys causats en el tercer sector: "Fer patir com s'ha fet patir les entitats socials en aquests mesos de 155 és indecent. Per això, hem volgut desbloquejar ràpidament contractes i expedients". Posats els primers pedaços, ara es tracta d'actuar amb eficiència i gestionar amb criteri. Una de les prioritats del Govern és recuperar les lleis suspeses pel Tribunal Constitucional. El Homrani cita la llei per a la igualtat efectiva de dones i homes. I, específicament, la part l'equiparació en el món laboral. També es mostra exigent amb el govern de Pedro Sánchez. Als socialistes els reclama que converteixin en fets els discursos en relació a les reformes laborals i la llei de la dependència. "Veurem si realment hi ha voluntat d'actuar", afirma.

La vena sindicalista apareix en el discurs del conseller, que defensa l'actuació dels sindicats en els mesos àlgids del procés. Els defineix com a "espais transversals" i anima a valorar-los en la justa mesura, tan necessari com és per a l'independentisme trobar fronteres poroses que li permetin eixamplar la base. "Han estat al costat en tot moment del dret a decidir. I representen una realitat en aquest país que és important que mantinguem", planteja El Homrani, que té clar quin ha de ser l'horitzó en termes nacionals. "Els diàlegs constituents són una manera d'enfortir-nos. Per enfortir-nos, hem de ser més. I, per ser més, hem d'atraure una part de gent que és a la frontera [del sobiranisme]. Això es fa gestionant bé i amb bones polítiques, com en l'àmbit de les polítiques socials. Hem de demostrar que el nostre és un projecte per a tothom", conclou. El conseller de la diversitat mira endavant.
 

Chakir El Homrani Foto: Adrià Costa