Jordi Xuclà: «Amb Sánchez s'ha de crear un clima de diàleg»

Quan Jordi Jané va deixar el Congrés dels Diputats per assumir la conselleria d'Interior, el juny del 2015, el nom escollit per substituir-lo com a vicepresident quart de la cambra baixa espanyola era Jordi Xuclà (Olot, 1973). Mai va arribar al càrrec. Per què? Rafael Hernando, portaveu del PP al Congrés i representant de l'ala més dura, li va retreure que en un seminari hagués defensat que la reunificació alemanya era fruit de l'exercici del dret a l'autodeterminació. Era un dels continguts que apareixia en un dossier que Hernando guardava en un calaix del seu despatx i que, curiosament, havia elaborat Enric Millo, amb el pas dels anys el delegat del govern espanyol a Catalunya.

"El PP va preferir deixar buida la vicepresidència quarta del Congrés que no pas situar-hi algú com jo", rememora Xuclà en una entrevista a NacióDigital una setmana després de la moció de censura que ha desallotjat Mariano Rajoy de la Moncloa. En aquesta conversa, el coordinador de diputats i senadors del PDECat a Madrid reflexiona sobre l'abast del diàleg amb Pedro Sánchez, nou president espanyol, sobre el rumb que ha de prendre el procés i sobre l'assemblea que el PDECat celebra els dies 20, 21 i 22 de juliol.

- Per què van votar Sánchez sense exigir cap contrapartida palpable i concreta?

- Vam votar la moció de censura per treure Mariano Rajoy de la Moncloa. Aquest és un motiu més que suficient i que recull el sentir d'una immensa majoria de la població catalana. Hi ha gent que ens atura pel carrer i ens dona les gràcies per haver-ho fet. Ens devem als ciutadans de Catalunya, als que voten una opció política o una altra.

- L'existència de presos i l'excepcionalitat del moment no obligaven l'independentisme a tenir un to és exigent per tal de demanar un gest en referència a la judicialització del procés?

- Pedro Sánchez ho té tot per demostrar. S'ha de crear un clima i uns canals de diàleg. No anàvem al diàleg mínim que vam tenir per encarar la moció de censura amb la cultura del pacte del Majèstic. No anàvem a negociar un seguit de punts concrets ni unes contrapartides. Tenim un Parlament de Catalunya amb una majoria absoluta independentista i un nou govern que ha de ser diferent de l'executiu del PP però també sabem que, com a punt de partida, no respecta ni reconeix ni recolza el dret a l'autodeterminació. Veurem quins recorreguts dona el diàleg; avui per avui, està tot per demostrar.

"No anàvem al diàleg mínim que vam tenir per encarar la moció de censura amb la cultura del pacte del Majèstic. No anàvem a negociar un seguit de punts concrets ni unes contrapartides"

- Quina valoració fa de l'alineació del govern espanyol? No sembla fet per durar mig any, com es preveia durant la moció de censura?

- No és un govern per convocar eleccions en sis mesos. Sembla que hi pot haver una aposta per la igualtat real, que és un repte per als dos anys de legislatura. Pel que fa al ministre de Cultura [Màxim Huerta], podem estar parlant d'una gran frivolitat. I hi ha una persona que ja havia estat retirada de la política, i que en la seva condició de persona retirada mantenia posicions no en la línia del PSOE ni del PSC, sinó molt més en la línia del que podria ser un partit que encara no ha cristal·litzat a Espanya però que ho pot fer a tot Europa, que és una opció intransigent. El senyor Borrell forma part d'aquesta radicalitat. Ha insultat una part molt important de la societat catalana, Aquest govern, a diferència del PP, ha de reconèixer que a Catalunya hi ha més de dos milions d'independentistes.

- Carles Puigdemont l'ha definit com a "ultra". Hi coincideix, per tant.

- Sí. Borrell va tenir el seu primer càrrec en l'administració socialista el 84, quan jo tenia 11 anys i ell va ser nomenat secretari d'Estat d'Hisenda. Respecto que la gent es dediqui a la política als 26 anys i als 71, si cal, però és un cavall cansat. No l'estic animalitzant, és una expressió que s'utilitza.
 
- Si fa una setmana li diuen que Borrell serà ministre, hauria votat Sánchez igualment?

- El que és molt important és que el PSOE, que afronta aquesta legislatura amb 84 diputats de 350, sàpiga que tota la resta dels que el van votar -Podem, ERC, PDECat, PNB- representem centenars de milers de votants que impugnem el que ha estat les últimes restes del franquisme en la política espanyola. Hem votat per posar punt i final a aquest PP, que encarnava en aquest aspecte una defensa de la cultura del franquisme. Nosaltres diem bon vent i barca nova a l'insuportable franquisme i condescendència amb el passat -i regressió democràtica- que suposava el PP. I Borrell forma part de tot això del qual volem passar pàgina.

- Junts per Catalunya (JxCat) ha estat molt més crítica que el PDECat amb la moció de censura. Aurora Madaula, diputada al Parlament, discutia l’altre dia públicament amb Sergi Miquel, amb qui vostè comparteix escó a Madrid.

- En el partit que nosaltres estem construint respectem molt que els punts de partida siguin diferents. Allò important és arribar a un punt de consens. El procés va culminar amb una coincidència absoluta del president Mas, del president Puigdemont, del president Torra, del grup parlamentari i de la direcció d'aquest partit. Benvinguts els punts de vista diferents. Vam prendre la decisió correcta.

"Borrell va tenir el seu primer càrrec en l'administració socialista el 84, quan jo tenia 11 anys i ell va ser nomenat secretari d'Estat d'Hisenda. Respecto que la gent es dediqui a la política als 26 anys i als 71, si cal, però és un cavall cansat"

- Puigdemont hi va estar a favor des d'un primer moment?

- Vam consensuar-ho. No m'agrada que es creïn relats intentant confrontar el PDECat amb Puigdemont, que és un dels militants més antics de la tradició del partit. Té carnet des del 1983, va ser diputat el 2006, alcalde de Girona el 2011 i el 2015 amb CiU, i va impulsar amb quatre persones més -totes militants del PDECat, que són Mas, Marta Pascal, David Bonvehí i Ferran Bel- en una nit a Brussel·les la idea de JxCat, que és una molt bona idea d'obertura a la societat. No m'imagino cap moment en el qual tots plegats, que ens coneixem de fa molt temps, no treballem conjuntament.

- Sánchez diu haver posat Catalunya al centre i ja tracta la reunió amb Torra. Quin gest esperen en aquests primers dies? Quin ha de ser el punt de partida d'una negociació amb l’Estat? Diu que no s'ha d'encarar com el pacte del Majèstic.

- El primer que ha de fer el nou govern espanyol és reconèixer l'altre i respectar-lo. I no tractar com una excepció els més de dos milions de catalans favorables a la independència de Catalunya. El segon punt és que prengui nota que hi ha una majoria que va molt més enllà de la meitat del Parlament partidària del dret a decidir. Em vull cenyir al que deia Puigdemont en una entrevista a RAC1 sobre el mandat de l'1-O. Vam proclamar la independència però la República no s'ha fet efectiva, i ell deia que sigui el govern espanyol qui proposi metodologia de tornar a consultar els catalans. Al Québec, per exemple, el govern canadenc va proposar un referèndum pactat després d'un que va ser fet de manera unilateral. Hem d'atendre el diàleg sabent que defensem l’autodeterminació i que la solució és l'estat propi per a Catalunya, i sabem que el govern espanyol està ple de persones que no accepten el dret a l’autodeterminació. Aquest és el punt de partida.
 - Cal tornar al referèndum pactat?

- No. La resposta l'hem de concertar moltes persones.- Sánchez va oferir dues coses en el debat d'investidura: diàleg sobre les lleis socials i els 46 punts de Puigdemont a Rajoy, el 2016. Considera que aquest és un de partida suficient per encetar el diàleg bilateral?

- És condició necessària però no suficient. Evidentment que hi ha tot un camp per explorar, per tornar-nos a retrobar en una cultura democràtica de respecte a l'altre, d'entendre l'altre de fer propostes concertades. Els 45 punts són un bon punt de partida, i també les lleis de caràcter social que la Generalitat tornarà a activar. Seria un bon punt de partida que el nou ministre de Foment complís amb la lletra i l'esperit de l'Estatut respecte les inversions en infraestructures. Els governs del PP van declarar una declaració unilateral de retirada de l'Estat respecte Catalunya en aquest àmbit.

"L'independentisme no pot renunciar a l'exercici del dret a l'autodeterminació. Aquest és un procés llarg"

- A què no pot renunciar l'independentisme?

- A l'exercici del dret a l'autodeterminació de Catalunya. Segurament hi ha coses que [en els últims mesos] s'haurien pogut fer millor, i les hem d'entendre com a lliçons. Aquest és un procés llarg.

- Què vol dir amb això?

- Em remeto a les declaracions del president Mas, del president Puigdemont i del president Torra. Cal consolidar les posicions i fer-nos respectar. Això vol dir que a Catalunya no es parli que hi ha una societat dividida en dos, sinó que ens respectem els uns als altres i dur a bon port la culminació de l'autodeterminació. Aquest no és un procés d'avui per demà. Ha dit tanta gent que això de posar-se el límit de divuit mesos va ser un constrenyiment… Segurament sense aquest límit les coses haurien fluït d’una altra manera. Però això ja és el passat.

- S'ha topat amb els límits de la unilateralitat i l'independentisme està recalibrant l'estratègia. Cal renunciar-hi?

- Vam arribar a la via unilateral perquè va ser impossible concertar una reunió amb el govern del PP. I vam arribar in extremis a aquell dia del mes d'octubre per falta d'alternatives. Ara estem en un nou escenari i hem de contemplar altres alternatives. La política ha de ser efectiva i ha d'evitar la frustració. No ens podem permetre és que en un sector de la societat catalana i de l'independentisme català acabi cristal·litzant la frustració, la impotència. En la vida i en la política, la frustració i la impotència acaben portant a la intolerància.
 
- En aquesta possible frustració no hi influeix el fet d'haver promès la restitució i no haver-la complert? O haver defensat el retorn de Puigdemont en campanya i després no haver-lo materialitzat? I parlar de fer República quan Catalunya no està reconeguda internacionalment com a tal? El que genera frustració no és la diferència entre els fets i els discursos, com a mínim des de l'octubre?

- La reflexió és pertinent. Als vuitanta hi havia un mot d'ordre que era el fer país, i ara diem que hem de fer República. Això vol dir que hem de fer que tota la gent que dona suport a la idea d'estat català vagi construint i tenin actituds, que tinguem un llenguatge a l'hora de dirigir-nos a la política espanyola i a la internacional. Fer República és la condició indispensable per qualsevol nou impuls.

"Mirem de crear les condicions perquè es respectin els drets dels nostres companys empresonats, però fem-ho de la manera més efectiva possible"

- Torra demanava que Sánchez es comprometés a fer gestos amb els presos, abans de la moció de censura. Amb el PSOE a la Moncloa aquest gest és més proper?

- El primer que hem de fer és reivindicar que els nostres companys haurien d'estar en llibertat absoluta i respectant els seus drets polítics. Haurien de poder desplaçar-se al Parlament. Respecte un possible acostament, hi ha un llibre de Shakespeare que es titula Aquest mal vol pocs sorolls; permeti'm adaptar el títol del llibre per dir que aquest assumpte vol pocs sorolls. Mirem de crear les condicions perquè es respectin els drets dels nostres companys, però fem-ho de la manera més efectiva possible.

- Podria ser que el nou fiscal general de l'Estat fes decaure les querelles?

- Aquest assumpte vol poc soroll.

- Seguint amb els presos, aquesta setmana s'han difós, a través de l'Ara i La Sexta, imatges d'Oriol Junqueras, Raül Romeva i Joaquim Forn a Estremera. Hi haurà una investigació d'Institucions Penitenciàries i vostès ja han demanat la compareixença del ministre. Considera que no s'haurien d'haver fet ni difós, aquestes gravacions?

- Evidentment. El dret a la intimitat és absolut, cal una investigació i un aclariment per part del màxim responsable del ministeri de l'Interior. En el moment de la difusió, hi ha un secretari d'Institucions Penitenciàries nomenat pel PP, que és de la línia dura molt proper a José María Aznar i a FAES.

- La legislatura catalana va arrencar oficialment dissabte passat. S'ha trigat massa a formar Govern?

- No. No podem rendir-nos a l'amnèsia ni a l'anestèsia. No podíem donar per normal que persones amb els drets polítics intactes no poguessin formar part del nou Govern, o que Jordi Sànchez no pogués sortir de la presó per presentar el seu programa. Tot això s'havia de posar davant del mirall de la societat catalana, i ha requerit uns mesos. Els drets fonamentals han de ser respectats, com l'autodeterminació.
 
- Vostè, que té una llarga trajectòria dins de CDC i del PDECat, com valora que el president de la Generalitat no tingui carnet del seu partit?

- En la millor tradició convergent. Què era CDC? Anar a buscar la millor gent des d'una transversalitat absoluta. JxCat és una actualització, un aggiornamento.  En aquesta mateixa tradició estem construint aquest nou espai polític, fundat per quatre militants del PDECat una nit a Brussel·les [Junts per Catalunya], i que té vocació d'obertura. A les municipals practicarem més JxCat. No és només una marca, és una cultura política d'integració de moltes persones.

"El Govern interior de la Generalitat és un govern de règim autonòmic, si parlem en llenguatge administratiu espanyol"

- Torra parla de Govern interior i de l'Espai Lliure d'Europa. Fins a quin punt és operatiu i fins a quin punt port distorsionar la legislatura?

- En aquest disseny que hem fet, es complementen absolutament. És important traslladar el camp per córrer que tenim davant nostre, però també la realitat: el Govern interior és un govern de règim autonòmic, si parlem en llenguatge administratiu espanyol. Aquesta és l'administració de les competències i de la possibilitat de revisar els 45 punts. Alhora, estem aquí per fer política, no per administrar la Catalunya autonòmica. Fer República és el que es podrà fer des de Brussel·les, les persones que estan al consell executu administraran les capacitats de la Catalunya de règim autonòmic.

- Abans i ara parlava només de 45 punts, no de 46, per tant sense incloure el referèndum. Dona per fet que no es podrà ni tractar?

- El que no vull és posar-ho en el mateix paquet de negociació. La ministra Meritxell Batet pot començar a obrir carteres de diàleg sectorial amb departaments i consellers sobre els 45 punts, i crec que ho faran. És també una impugnació a la greu regressió dels governs del PP. És evident que l'exercici del dret a l'autodeterminació requereix unes condicions: creació d'un respecte i reconeixement de l'altre, cal tractar-lo de manera diferent i segurament amb uns interlocutors de primeríssim nivell.

- Quin paper ha de jugar Carles Puigdemont en aquesta nova etapa?

- El mateix que ha jugat en els últims mesos: un referent indispensable. El conec des de fa molt temps: em va explicar que hi hauria internet, que faria una agència de notícies sense teletips, em va avançar què era Twitter i m'hi va donar d'alta. Puigdemont sempre ha estat un visionari i sempre ha vist més enllà.

- Aquest juliol el PDECat celebra una assemblea molt rellevant. Cal escollir càrrecs i canviar la direcció?

- Cal escollir un nou copresident [en tàndem amb Neus Munté] perquè hi ha una vacant [Artur Mas] des del 9 de gener. Pel que fa a la resta, l'assemblea serà sobirana per decidir qüestions de futur.

"Tenim l'obligació de trobar el punt de trobada entre els sectors del PDECat abans de l'assemblea del mes de juliol"

- Hi ha un sector crític que vol situar Joan Ramon Casals al lloc de Marta Pascal. Creu, com ells, que Pascal ha de deixar el càrrec de coordinadora general?

- Només en tinc notícia per La Vanguardia, d'aquest sector crític. Amb tota aquesta gent ens coneixem des de fa molts anys i hem treballat molt junts. I amb alguna d'aquesta gent ens coneixem des d'abans que els actuals responsables de l'executiva tinguessin responsabilitats de partit. Per tant, no hi ha grans diferències de fons. Tenim l'obligació de trobar el punt de trobada, de coincidència.
 
- Abans de l'assemblea?

- Tenim aquesta obligació. Estic convençut que ens posarem d'acord. Podem millorar el que hem fet els últims anys, i així ho he dit en els meus àmbits. Mas deia que Pascal té un mandat per culminar, i molt futur per davant conjuntament amb un nou president, amb qui conformarà un nou tàndem d'èxit.

- Xavier Trias?

- No donaré cap nom. Només dic que tota aquella gent que apunta les responsabilitats sobre una part de la direcció, ha de tenir present que des del 9 de gener tenim pendent completar el quadre de la cúpula. Neus Munté, que ha fet molt bona feina, té un gran repte, que és Barcelona, i hi ha de dedicar tot el temps.

- Quina ha de ser la relació estable entre el PDECat i JxCat? El partit s'acabarà anomenant Junts per Catalunya?

- Ho ha de decidir el congrés. No avançaré posicions a favor i en contra. La relació ha de ser de confluència, de la més pura tradició de convergència, en minúscula. JxCat és ara un grup parlamentari, i el PDECat és el partit sobre el qual es va fer la coalició. Aquesta fórmula treballarà per tenir un èxit rotund a les eleccions municipals. La política no és només dinars i soparets a la capital del país. La política és repassar caps de llista, saber anar a buscar gent de la societat civil.

- Existeix la possibilitat que el PDECat s'acabi integrant en un nou artefacte polític anomenat Moviment 1 d'Octubre o Moviment per la República?

- Tinc constància que el Moviment 1-O és un partit registrat, i he vist pels mitjans  que està presidit per Agustí Colomines. Em consta que no és un partit activat, i no faré publicitat d'allò que no existeix. Fer un partit polític nou del no-res no és gens fàcil. Aquest espai polític ja existeix, i es diu PDECat, que és la base de JxCat, i la feina està molt avançada a nivell territorial de cara a les municipals. Per tant, només invito que no fem res que ens entrebanquem amb nosaltres mateixos. I només una cosa: sempre passa, en política, que alguns parlen en nom d'altres. Només demano que ningú ho faci per dur a terme una operació de càlcul polític.