09
de juny
del
2018
Actualitzat
a les
19:40h
De l'arribada de Jorge Fernández Díaz al nomenament de Fernando Grande-Marlaska van sis anys i mig d'història del Ministeri de l'Interior. Pel mig, un seguit d'escàndols que van posar el focus sobre els baixos fons i les clavegueres que han fet niu al ministeri, i que van propiciar la caiguda de Jorge Fernández; la repressió de l'1-0 sota el comandament de Juan Ignacio Zoido i, finalment, l'arribada del mediàtic magistrat després de la moció de censura que ha apartat Mariano Rajoy. Grande-Marlaska és el ministre de l'Interior del socialista Pedro Sánchez, però també ho hagués pogut ser d'un executiu del PP o de Ciutadans.
Tot i el triomf de la moció de censura i la formació d'un govern de signe diferent al del PP, Interior ha quedat en mans d'una persona del tot aliena al PSOE o al seu entorn. Grande-Marlaska és un jutge considerat conservador i ben vist pel PP. De fet, va accedir al Consell General del Poder Judicial a proposta del PP, i aquest és un dels llocs crucials pel control de la judicatura. El seu nomenament ha causat sorpresa i ha incomodat tots els partits que, a banda del PSOE, van avalar la moció de censura de Sánchez. La gran incògnita és si el jutge farà net de l'herència que rep a Interior, un ministeri corcat per les clavegueres i desprestigiat després de la repressió de l'1-0.
La pesada llosa de Fernández Díaz
Des del 22 de desembre del 2011 al 4 de novembre del 2016, Interior va estar en mans de Jorge Fernández Díaz. Va ser una etapa caracteritzada per l'acció del deep state espanyol. El juny del 2016, va esclatar l'escàndol de les converses gravades amb el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, que va comportar la renúncia de Daniel de Alfonso i va deixar enfangada la imatge del ministre. Aquest, en el transcurs de les gravacions, admetia que el president del govern coneixia la conxorxa muntada per incriminar els líders independentistes.
Un altre escàndol van ser les actuacions de la Brigada d'Anàlisi i Resolució de Casos (BARC), sota la direcció del comissari Eugenio Pino, que actuava com a unitat fora de control practicant la guerra bruta contra dirigents sobiranistes. Se la va anomenar la "brigada patriòtica". El documental Las cloacas de Interior, realitzat per Jaume Roures, va posar en evidència l'anomenada Operació Catalunya. El Congrés va obrir una investigació que el setembre del 2017 va concloure que havia existit una estructura policial paral·lela, amb ple coneixement del ministre. Per la seva banda, el Parlament de Catalunya va demanar la dimissió de Rajoy.
Quan Mariano Rajoy va poder formar finalment govern, el novembre del 2016, Jorge Fernández –molt proper al president– va ser substituït pel magistrat sevillà Juan Ignacio Zoido. El nou ministre va admetre, implícitament, les acusacions de l'oposició i la situació de desgavell intern i va canviar remodelar la cúpula del departament. Però l'actuació de les forces de seguretat l'1-0, quan van escometre contra els col·legis electorals oberts, no va fer més que subratllar la sordidesa de la direcció política d'Interior.
Una trajectòria controvertida
Ara és el torn de Fernando Grande-Marlaska. El seu currículum com a jutge el va convertir en un home molt apreciat per la dreta mediàtica i pels governs del PP. La seva instrucció del cas de l'accident de l'avió militar Yak 42, el maig del 2003 (63 morts), en què va arxivar les diligències després d'atribuir el sinistre a un error dels aviadors ucraïnesos, és una taca que l'ha empaitat des d'aleshores. El cas va ser reobert i el mateix Grande-Marlaska va acabar processant la cúpula militar. En els sectors més progressiistes, aquesta trajectòria ha causat estupor. El tinent d'alcalde de Barcelona Jaume Asens recordava aquests dies alguns episodis de la seva carrera.
El jutge es va convertir en un heroi per la caverna mediàtica com a martell de membres d'ETA. Va processar i empresonar membres de la cúpula de Batasuna, com el mateix Arnado Otegi, per pertinença a ETA. La seva popularitat en el si de la dreta espanyola va créixer encara més per la seva investigació de l'anomenat cas Faisan, quan en plenes negociacions entre l'executiu de Rodríguez Zapatero i ETA, algú d'Interior va advertir l'organització d'una operació de detenció imminent. Els focus del cas apuntaven directament, segons alguns mitjans, a l'entorn de l'aleshores ministre Pérez Rubalcaba. Un Pérez Rubalcaba que dijous era al ministeri per assistir a la presa de possessió del nou ministre.
En una de les seves decisions més discutides, el 2011 va arxivar acusacions de tortures a mans de membres de les forces policials. Un fet que li va ser recordat en un debat televisiu. Després, el jutge es va adaptar al nou context produït per l'inici de la fi d eles activitats d'ETA. L'any 2013, va ordenar l'excarceració de Josu Uribetxeberria Bolinaga, qui havia participat en el segrest del funcionari de presons Ortega Lara. També va permetre a una de les principals activistes d'ETA, Idoia López Riaño, coneguda com "La Tigresa", que pogués sortir de presó per treure's el carnet de conduir.
Grande-Marlaska també va destacar per la seva duresa contra dos militants independentistes que el 2007 van cremar fotos del rei. Van ser condemnats a 15 mesos de presó, una cosa que permet el polèmic article 490.3 del codi pena. Finalment, el Tribunal d'Estrasburg va anul·lar la condemna.
Els defensors del jutge destaquen, per la seva banda, que el magistrat ha estat valent a l'hora de defensar els drets dels homosexuals. Ell mateix va sorprendre l'opinió reconeixent la seva condició de gai.
El sobiranisme desconfia
En les properes setmanes, la gestió de Grande-Marlaska donarà la raó o la traurà els qui ara han rebut amb cert astorament el seu nomenament des de posicions oposades: simpatia des dels sectors més conservadors i desconfiança des de l'esquerra. Les seves passes davant el procés i la situació dels presos polítics es mirarà amb lupa. Des de Berlín, Carles Puigdemont ha mostrat irritació per la designació a Interior, com també d'altres ministres, com Josep Borrell. De moment, ja ha rebut la petició d'una quinzena d'eurodiputats perquè se'ls permeti visitar-los als centres penitenciaris, cosa fins ara impossible. La de Grande-Marlaska és una de les incògnites que decidirà el veredicte sobre el govern Sánchez.
Tot i el triomf de la moció de censura i la formació d'un govern de signe diferent al del PP, Interior ha quedat en mans d'una persona del tot aliena al PSOE o al seu entorn. Grande-Marlaska és un jutge considerat conservador i ben vist pel PP. De fet, va accedir al Consell General del Poder Judicial a proposta del PP, i aquest és un dels llocs crucials pel control de la judicatura. El seu nomenament ha causat sorpresa i ha incomodat tots els partits que, a banda del PSOE, van avalar la moció de censura de Sánchez. La gran incògnita és si el jutge farà net de l'herència que rep a Interior, un ministeri corcat per les clavegueres i desprestigiat després de la repressió de l'1-0.
La pesada llosa de Fernández Díaz
Des del 22 de desembre del 2011 al 4 de novembre del 2016, Interior va estar en mans de Jorge Fernández Díaz. Va ser una etapa caracteritzada per l'acció del deep state espanyol. El juny del 2016, va esclatar l'escàndol de les converses gravades amb el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, que va comportar la renúncia de Daniel de Alfonso i va deixar enfangada la imatge del ministre. Aquest, en el transcurs de les gravacions, admetia que el president del govern coneixia la conxorxa muntada per incriminar els líders independentistes.
Un altre escàndol van ser les actuacions de la Brigada d'Anàlisi i Resolució de Casos (BARC), sota la direcció del comissari Eugenio Pino, que actuava com a unitat fora de control practicant la guerra bruta contra dirigents sobiranistes. Se la va anomenar la "brigada patriòtica". El documental Las cloacas de Interior, realitzat per Jaume Roures, va posar en evidència l'anomenada Operació Catalunya. El Congrés va obrir una investigació que el setembre del 2017 va concloure que havia existit una estructura policial paral·lela, amb ple coneixement del ministre. Per la seva banda, el Parlament de Catalunya va demanar la dimissió de Rajoy.
Quan Mariano Rajoy va poder formar finalment govern, el novembre del 2016, Jorge Fernández –molt proper al president– va ser substituït pel magistrat sevillà Juan Ignacio Zoido. El nou ministre va admetre, implícitament, les acusacions de l'oposició i la situació de desgavell intern i va canviar remodelar la cúpula del departament. Però l'actuació de les forces de seguretat l'1-0, quan van escometre contra els col·legis electorals oberts, no va fer més que subratllar la sordidesa de la direcció política d'Interior.
Una trajectòria controvertida
Ara és el torn de Fernando Grande-Marlaska. El seu currículum com a jutge el va convertir en un home molt apreciat per la dreta mediàtica i pels governs del PP. La seva instrucció del cas de l'accident de l'avió militar Yak 42, el maig del 2003 (63 morts), en què va arxivar les diligències després d'atribuir el sinistre a un error dels aviadors ucraïnesos, és una taca que l'ha empaitat des d'aleshores. El cas va ser reobert i el mateix Grande-Marlaska va acabar processant la cúpula militar. En els sectors més progressiistes, aquesta trajectòria ha causat estupor. El tinent d'alcalde de Barcelona Jaume Asens recordava aquests dies alguns episodis de la seva carrera.
El jutge es va convertir en un heroi per la caverna mediàtica com a martell de membres d'ETA. Va processar i empresonar membres de la cúpula de Batasuna, com el mateix Arnado Otegi, per pertinença a ETA. La seva popularitat en el si de la dreta espanyola va créixer encara més per la seva investigació de l'anomenat cas Faisan, quan en plenes negociacions entre l'executiu de Rodríguez Zapatero i ETA, algú d'Interior va advertir l'organització d'una operació de detenció imminent. Els focus del cas apuntaven directament, segons alguns mitjans, a l'entorn de l'aleshores ministre Pérez Rubalcaba. Un Pérez Rubalcaba que dijous era al ministeri per assistir a la presa de possessió del nou ministre.
En una de les seves decisions més discutides, el 2011 va arxivar acusacions de tortures a mans de membres de les forces policials. Un fet que li va ser recordat en un debat televisiu. Després, el jutge es va adaptar al nou context produït per l'inici de la fi d eles activitats d'ETA. L'any 2013, va ordenar l'excarceració de Josu Uribetxeberria Bolinaga, qui havia participat en el segrest del funcionari de presons Ortega Lara. També va permetre a una de les principals activistes d'ETA, Idoia López Riaño, coneguda com "La Tigresa", que pogués sortir de presó per treure's el carnet de conduir.
Grande-Marlaska també va destacar per la seva duresa contra dos militants independentistes que el 2007 van cremar fotos del rei. Van ser condemnats a 15 mesos de presó, una cosa que permet el polèmic article 490.3 del codi pena. Finalment, el Tribunal d'Estrasburg va anul·lar la condemna.
Els defensors del jutge destaquen, per la seva banda, que el magistrat ha estat valent a l'hora de defensar els drets dels homosexuals. Ell mateix va sorprendre l'opinió reconeixent la seva condició de gai.
El sobiranisme desconfia
En les properes setmanes, la gestió de Grande-Marlaska donarà la raó o la traurà els qui ara han rebut amb cert astorament el seu nomenament des de posicions oposades: simpatia des dels sectors més conservadors i desconfiança des de l'esquerra. Les seves passes davant el procés i la situació dels presos polítics es mirarà amb lupa. Des de Berlín, Carles Puigdemont ha mostrat irritació per la designació a Interior, com també d'altres ministres, com Josep Borrell. De moment, ja ha rebut la petició d'una quinzena d'eurodiputats perquè se'ls permeti visitar-los als centres penitenciaris, cosa fins ara impossible. La de Grande-Marlaska és una de les incògnites que decidirà el veredicte sobre el govern Sánchez.