08
de juny
del
2018
Actualitzat
a les
10:40h
El president a l'exili, Carles Puigdemont, ha apostat aquest divendres en una entrevista a RAC1 per una candidatua unitària de l'independentisme a Barcelona en les eleccions municipals del 2019. Puigdemont ha assegurat que Neus Munté, candidata del PDECat, té "tot" el seu suport, i ha assenyalat que la porposta de Jordi Graupera -que ell coneix directament- és positiva perquè "sacseja tot l'espai" sobiranista.
Aquestes declaracions arriben després que Gala Pin, regidora del districte de Ciutat Vella de l'Ajuntament de Barcelona, assenyalés en una entrevista a NacióDigital que "una llista unitària independentista no beneficiarà les classes populars de Barcelona". "Respon a una lògica de gent que no té problemes en el seu dia a dia. Per tant pot permetre's pensar que la disputa per Barcelona només té a veure amb el fet que sigui la capital de Catalunya, que és un fet no menor", destaca Pin.
Puigdemont, en tot cas, ha admès que Catalunya "no és un país independent perquè no està reconegut com a país independent". Ha assenyalat, en tot cas, que cal "construir" i "fer efectiva" la República, i ha apuntat que en l'estratègia -almenys de moment- no hi ha eleccions catalanes a la vista. "No tinc en les meves previsions presentar-me enlloc", ha apuntat el president a l'exili, que espera que la legislatura catalana fins al 2022. Preguntat sobre si els comicis haurien de coincidir amb el judici al Tribunal Suprem contra la cúpula del procés, ha apuntat que espera que no passi.
Nou govern espanyol
El president a l'exili, Carles Puigdemont, ha acusat aquest divendres Josep Borrell, nou ministre d'Afers Exteriors del nou govern espanyol, de ser un "ultra" per haver participat activament en actes de Societat Civil Catalana. Una entitat, ha indicat Puigdemont, amb una relació propera "amb la ultradreta". Tot i assenyalar que cal jutjar-los pels seus actes, el dirigent de Junts per Catalunya (JxCat) ha apuntat que hi ha ministres del govern de Pedro Sánchez "que són per apretar a córrer".
S'ha referit, per exemple, a Fernando Grande-Marlaska, nou titular d'Interior, però ha destacat que cal "esperar a les seves polítiques". "Més ellà de vaguetats, no sabem quin compromís contrau el president Sánchez en relació a Catalunya", ha indicat Puigdemont, que veuria amb molt bons ulls una trobada entre Torra i el líder del PSOE al llarg de les properes setmanes. Pel que fa a la possibilitat que hi hagi una resolució a nivell internacional del cas català, el president a l'exili ha apuntat que hi hauria ua mediació "si el govern espanyol hi estigués disposat".
Vídeo a la presó
Puigdemont ha revelat que existeix un vídeo seu a la presó de Neümunster, on s'hi va estar dotze dies. Aquest document, segons ell, s'està intentant col·locar als mitjans de comunicació a través d'un pagament econòmic. Ell no l'ha vist, però sí que en coneix l'existència. Puigdemont ha considerat "un desaprensiu" la persona que el va gravar, que ara està intentant col·locar-les a nivell europeu.
Pel que fa al document d'Oriol Junqueras, Raül Romeva i Joaquim Forn a Estremera, ha estat taxatiu: "No he volgut veure el vídeo. No vull contribuir a denigrar les persones", ha ressaltat. "Les informacions diuen que va ser un pres a través d'un rellotge", ha destacat sobre la gravació publicada pel diari Ara. Sobre ell també hi ha unes imatges a la presó de Neümunster amb un xandall de color verd que s'estan intentant vendre en mitjans de comunicació. "Jo no l'he vist, però he parlat amb gent que sí. Hi ha algú que l'ha intentat vendre", ha apuntat Puigdemont, que ha donat per fet que les imatges de Junqueras, Romeva i Forn tenen un motiu econòmic al darrere.
Pel que fa a les relacions amb Junqueras, ha indicat que li ha enviat dues cartes, mentre que ell no s'ha rebut cap del seu vicepresident i líder d'ERC. Amb Marta Rovira, secretària general dels republicans, hi ha parlat dues vegades. Anna Gabriel, exdiputada de la CUP, s'ha reunit amb ell en alguna ocasió.
Retorn a Bèlgica?
El dirigent de JxCat ha rememorat el seu pas per la presó de Neümunster, on assegura haver tingut un tracte "absolutament correcte". La seva voluntat, en tot cas, és tornar a Bèlgica i no quedar-se a Alemanya en cas que decaigui el procediment d'extradició. La Fiscalia en va tornar a demanar el retorn a Espanya, i en qüestió de setmanes hi haurà ua decisió definitiva de la justícia germànica. "Potser a finals de mes" ja se sabrà la resolució, ha apuntat el president a l'exili.
Si el veredicte és contrari a l'extradició, caldrà "valorar" si es mourà per països de la Unió Europea. "A Brussel·les hi ha molta llibertat de moviments, hi ha una gran representació de països i de mitjans de comunicació", ha apuntat Puigdemont, que se sent "igual de segur" a Bèlgica que a Alemanya. El president ha indicat que el reconeixen pel carrer, perquè hi ha gent que "no entén" per què els dirigents sobiranistes s'arrisquen a tenir anys de presó per haver impulsat iniciatives com el referèndum de l'1-O. Uns turistes espanyols, això sí, li van llançar algun improperi en una trobada casual.
El marc legal dels geolocalitzadors
Puigdemont ha ressaltat que, residint a Bèlgica, es van instal·lar dos geolocalitzadors en els vehicles que feia servir pels desplaçaments habituals. "Espero que expliquin amb quins recursos ho fan i sota quin marc legal actuen", ha recalcat el president a l'exili. Segons ell, hi ha una certa preocupació també a Alemanya sobre aquesta qüestió, perquè hi ha hagut preguntes sobre la qüestió en sessió de control al govern.
Aquestes declaracions arriben després que Gala Pin, regidora del districte de Ciutat Vella de l'Ajuntament de Barcelona, assenyalés en una entrevista a NacióDigital que "una llista unitària independentista no beneficiarà les classes populars de Barcelona". "Respon a una lògica de gent que no té problemes en el seu dia a dia. Per tant pot permetre's pensar que la disputa per Barcelona només té a veure amb el fet que sigui la capital de Catalunya, que és un fet no menor", destaca Pin.
Puigdemont, en tot cas, ha admès que Catalunya "no és un país independent perquè no està reconegut com a país independent". Ha assenyalat, en tot cas, que cal "construir" i "fer efectiva" la República, i ha apuntat que en l'estratègia -almenys de moment- no hi ha eleccions catalanes a la vista. "No tinc en les meves previsions presentar-me enlloc", ha apuntat el president a l'exili, que espera que la legislatura catalana fins al 2022. Preguntat sobre si els comicis haurien de coincidir amb el judici al Tribunal Suprem contra la cúpula del procés, ha apuntat que espera que no passi.
Nou govern espanyol
El president a l'exili, Carles Puigdemont, ha acusat aquest divendres Josep Borrell, nou ministre d'Afers Exteriors del nou govern espanyol, de ser un "ultra" per haver participat activament en actes de Societat Civil Catalana. Una entitat, ha indicat Puigdemont, amb una relació propera "amb la ultradreta". Tot i assenyalar que cal jutjar-los pels seus actes, el dirigent de Junts per Catalunya (JxCat) ha apuntat que hi ha ministres del govern de Pedro Sánchez "que són per apretar a córrer".
S'ha referit, per exemple, a Fernando Grande-Marlaska, nou titular d'Interior, però ha destacat que cal "esperar a les seves polítiques". "Més ellà de vaguetats, no sabem quin compromís contrau el president Sánchez en relació a Catalunya", ha indicat Puigdemont, que veuria amb molt bons ulls una trobada entre Torra i el líder del PSOE al llarg de les properes setmanes. Pel que fa a la possibilitat que hi hagi una resolució a nivell internacional del cas català, el president a l'exili ha apuntat que hi hauria ua mediació "si el govern espanyol hi estigués disposat".
Vídeo a la presó
Puigdemont ha revelat que existeix un vídeo seu a la presó de Neümunster, on s'hi va estar dotze dies. Aquest document, segons ell, s'està intentant col·locar als mitjans de comunicació a través d'un pagament econòmic. Ell no l'ha vist, però sí que en coneix l'existència. Puigdemont ha considerat "un desaprensiu" la persona que el va gravar, que ara està intentant col·locar-les a nivell europeu.
Pel que fa al document d'Oriol Junqueras, Raül Romeva i Joaquim Forn a Estremera, ha estat taxatiu: "No he volgut veure el vídeo. No vull contribuir a denigrar les persones", ha ressaltat. "Les informacions diuen que va ser un pres a través d'un rellotge", ha destacat sobre la gravació publicada pel diari Ara. Sobre ell també hi ha unes imatges a la presó de Neümunster amb un xandall de color verd que s'estan intentant vendre en mitjans de comunicació. "Jo no l'he vist, però he parlat amb gent que sí. Hi ha algú que l'ha intentat vendre", ha apuntat Puigdemont, que ha donat per fet que les imatges de Junqueras, Romeva i Forn tenen un motiu econòmic al darrere.
Pel que fa a les relacions amb Junqueras, ha indicat que li ha enviat dues cartes, mentre que ell no s'ha rebut cap del seu vicepresident i líder d'ERC. Amb Marta Rovira, secretària general dels republicans, hi ha parlat dues vegades. Anna Gabriel, exdiputada de la CUP, s'ha reunit amb ell en alguna ocasió.
Retorn a Bèlgica?
El dirigent de JxCat ha rememorat el seu pas per la presó de Neümunster, on assegura haver tingut un tracte "absolutament correcte". La seva voluntat, en tot cas, és tornar a Bèlgica i no quedar-se a Alemanya en cas que decaigui el procediment d'extradició. La Fiscalia en va tornar a demanar el retorn a Espanya, i en qüestió de setmanes hi haurà ua decisió definitiva de la justícia germànica. "Potser a finals de mes" ja se sabrà la resolució, ha apuntat el president a l'exili.
Si el veredicte és contrari a l'extradició, caldrà "valorar" si es mourà per països de la Unió Europea. "A Brussel·les hi ha molta llibertat de moviments, hi ha una gran representació de països i de mitjans de comunicació", ha apuntat Puigdemont, que se sent "igual de segur" a Bèlgica que a Alemanya. El president ha indicat que el reconeixen pel carrer, perquè hi ha gent que "no entén" per què els dirigents sobiranistes s'arrisquen a tenir anys de presó per haver impulsat iniciatives com el referèndum de l'1-O. Uns turistes espanyols, això sí, li van llançar algun improperi en una trobada casual.
El marc legal dels geolocalitzadors
Puigdemont ha ressaltat que, residint a Bèlgica, es van instal·lar dos geolocalitzadors en els vehicles que feia servir pels desplaçaments habituals. "Espero que expliquin amb quins recursos ho fan i sota quin marc legal actuen", ha recalcat el president a l'exili. Segons ell, hi ha una certa preocupació també a Alemanya sobre aquesta qüestió, perquè hi ha hagut preguntes sobre la qüestió en sessió de control al govern.