Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Barcelona: entrevista

​Gala Pin: «Una llista unitària independentista no beneficiarà les classes populars de Barcelona»

La regidora de Ciutat Vella reclama implicació a la Generalitat per posar fi als narcopisos: "Si no tinguéssim pisos buits, ja hauríem acabat amb el narcotràfic al Raval"

per Joan Serra Carné / Jordi Bes, Barcelona, 7 de juny de 2018 a les 20:30 |
La regidora del districte de Ciutat Vella de Barcelona, Gala Pin | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de juny de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Gala Pin (València, 1981) va rebre fa tot just tres anys l'encàrrec d'Ada Colau d'assumir la regidoria de Ciutat Vella. La gestió d'aquest districte barceloní és una de les tasques més complexes dins del govern municipal de Barcelona en Comú. Pin s'ha forjat des de l'activisme veïnal de la Barceloneta i a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), i a principis del mandat ja li van advertir que com a edil hauria de bregar amb alguna gran polèmica vinculada a la prostitució o el narcotràfic. A ella li ha esclatat el fenomen dels narcopisos del Raval, els immobles ocupats de la droga. A més d'aquesta qüestió, la també regidora de Participació repassa en l'entrevista amb NacióDigital les dificultats per celebrar la multiconsulta, el balanç de mandat, i les expectatives obertes davant el nou context polític a Catalunya i a Espanya.

- Ara que han passat tres anys de mandat, Ciutat Vella està millor que quan van entrar a l'Ajuntament?


- Crec que està més ordenada. Hi ha coses que no es veuen, però hem fet per primera vegada un pla d'inspeccions de tot el districte i hem endreçat els serveis tècnics. El nombre d'incompliments detectats és molt major. Crec que està més cuidada en el sentit que totes les actuacions que hem fet han estat per posar el benestar de la gent que hi viu al centre. Ciutat Vella té un 52% d'origen divers que no estava dins de les polítiques públiques que es feien. Hem volgut posar la comunitat pakistanesa, filipina, bengalí al centre i tenir-la com un actor més. Crec que està pitjor en l'habitatge.

- El fet de tenir una regidora forjada com a activista veïnal a la Barceloneta ha ajudat a tenir Ciutat Vella més cuidada?

- La gent t'exigeix en base d'on vens i hem vingut aquí a fer el que hem de fer. Un exemple molt clar: el Pla d'Usos de Ciutat Vella. Com a activista de la Barceloneta vaig estar presentant al·legacions i fent campanyes contra plans d'usos anteriors perquè tenia clar que no responien al que necessitaven els veïns ni a una diversificació de l'economia, i hem fet un Pla d'Usos on no hi ha hagut cap campanya veïnal en contra. No perquè vinguem d'on venim, sinó perquè hem tingut en compte les demandes veïnals.

"En el cas del PSC em costa pensar una època en la qual ells no hagin tingut problemes de la mateixa dimensió que els narcopisos"

- La reprovació de l'oposició a la gestió del govern municipal a Ciutat Vella s'ajusta a la realitat?

- Crec que no. En l'últim ple el pacte amb el PDECat [d'un pla de xoc sobre els narcopisos] ha mostrat un canvi d'actitud, però malauradament durant molts mesos l'oposició ha estat fent un ús partidista d'una problemàtica greu que hi ha al barri del Raval. Parlant amb gent que havia estat vinculada a l'època de l'Itziar González [com a regidora de Ciutat Vella] a principis de mandat ja ens deien: tindreu un escàndol amb tema treballadores sexuals o amb tema drogues. Els narcopisos ens preocupen com a problema de ciutat i intentem trobar solucions entre tots. Malauradament, el PSC i Ciutadans no es van acabar de sumar a l'acord. Sobretot en el cas del PSC em costa pensar una època en la qual ells no hagin tingut problemes similars o d'índole diferent però de la mateixa dimensió.
 

L'activisme veïnal a la Barceloneta va forjar l'ara regidora. Foto: Adrià Costa


- Una de les darreres problemàtiques relacionades amb els narcopisos és que han arribat fins a un pis del Museu de Cera, al barri Gòtic. Hi ha descontrol?

- En el cas d'aquest pis són consumidors i no hi ha venda. Un dels problemes és el parc d'habitatge buit. Al Gòtic sempre hem tingut petits punts de venda de droga, però molt més vinculats a l'oci nocturn. En aquest barri el que ens preocupa més són les associacions cannàbiques. Amb totes les entrades policials que s'han fet [a narcopisos] des que vam implementar el pla de xoc, si no tinguéssim pisos buits on els narcotraficants poden tornar a entrar, ja hauríem acabat amb el problema del narcotràfic al Raval. Necessitem lleis que regulin l'especulació i evitin que la gent hagi de marxar de casa seva, i que penalitzin aquells propietaris que no es fan càrrec de la seva propietat. Més enllà d'això, és evident que la droga no creix al Raval, i necessitem la implicació d'altres cossos policials per veure per on entra la droga, com ara al Port.

"És evident que la droga no creix al Raval, i necessitem la implicació d'altres cossos policials per veure per on entra la droga, com ara al Port"

- Com pot ajudar la Generalitat per combatre els narcopisos?

- De manera molt immediata sense haver de canviar la legislació, la Generalitat és la que té a les seves mans la possibilitat de sancionar els pisos buits que tenim a les nostres ciutats. Podria estar fent més promocions públiques d'habitatge. Pel que fa als Mossos d'Esquadra, hi ha molt bona col·laboració amb la Guàrdia Urbana a nivell de districte, però al final necessites una directriu política que digui que els grups d'investigació que treballen a nivell de país prioritzin aquesta problemàtica i destinin més recursos humans a combatre la venda de droga a Ciutat Vella. Vam picar la porta de la Generalitat quan encara teníem Govern i no hi havia 155, i va ser bastant complicat que ens fessin cas. Post 1 d'octubre i just abans del 155, crec que els partits que estaven al Govern eren més conscients. Hem tingut un conseller injustament a la presó [Joaquim Forn] i un director de Mossos destituït. El 155 tenia afectacions concretes en la vida de la gent i dels nostres barris, i aquesta era una d'elles.

- Han fet contactes amb el nou Govern per traslladar-li aquestes peticions?

- Una de les primeres reunions que tindrà l'alcaldessa, després de la reunió amb el president, és amb el nou conseller d'Interior per traslladar-li aquestes necessitats que tenim com a ciutat. Com a Guàrdia Urbana ens estem fent càrrec de moltes qüestions que requeririen més col·laboració dels Mossos d'Esquadra.

- Pel que fa a les associacions cannàbiques, tenen un pla per evitar la seva promoció a través dels denominats punteros, les persones que capten els clients al carrer?

- Aquí el problema que tenim és que aquesta gent que està oferint publicitat de cannàbiques només ofereix publicitat. S'ha multat a gent per aquest oferiment de publicitat però no és una multa vinculada al tràfic de drogues ni a una infracció més contundent. El que hem de poder treballar amb la Generalitat és poder desfer una associació que no té llicència per actuar i fa socis de manera immediata amb turistes, no fent aquest cicle d'una gent que s'ajunta per cultivar i consumir sinó que ho fa amb ànim de lucre. També hem de treballar amb els propietaris dels locals que els lloguen a cannàbiques il·legals. Alguns es van repetint, hi ha locals que sempre pertanyen al mateix propietari. Amb el tema dels punteros, més enllà de continuar multant per l'oferiment, estudiem què es pot fer amb aquells que promocionen cannàbiques on es demostra que hi ha tràfic de drogues.
 

Pin va entrar a l'Ajuntament com a regidora fa tres anys. Foto: Adrià Costa


- Es pot fer alguna cosa en l'any que queda de mandat per intentar frenar l'increment desorbitat dels lloguers o l'expulsió dels veïns que provoquen aquests arrendaments abusius?

- L'alcaldessa ha anat a Madrid a exigir un canvi de la llei d'arrendaments urbans. Els canvis que hi ha hagut al govern de l'Estat just la setmana passada són un context d'oportunitat per reformar la llei d'arrendaments urbans. Em costa molt pensar en un PSOE que arriba al govern a través d'una moció de censura que rep el suport de partits independentistes i d'Unidos Podemos i que aquesta llei no es vulgui modificar. Més enllà d'això, crec que estem explotant les nostres competències municipals en habitatge. A Ciutat Vella en aquest mandat hem invertit 23 milions d'euros en habitatge, tant en realització com en adquisició d'edificis. Amb la gent de la taula d'habitatge de la Barceloneta hem treballat la guia del llogater en perill que és per donar eines a aquells moviments que estan lluitant pel dret a l'habitatge. Hem creat una taula interna de finques en perill per coordinar-nos millor i després de l'estiu crearem el consell de l'habitatge de Ciutat Vella.

- Un dels casos d'expulsió veïnal que han rebut el suport municipal i de grups de defensa del dret a l'habitatge és el del carrer Lancaster. Vostè va dir en el seu moment que la immobiliària MK Premium exercia "violència immobiliària" i que aquestes empreses "senten certa impunitat en les seves pràctiques". Qui els ha donat ales?

- Una legislació totalment favorable. Des de la golden visa, el fet que amb fer una gran inversió puguis obtenir la residència a l'estat, que vol dir que estàs fomentant l'especulació estrangera; una llei del lloguer que no regula perquè al cap de tres anys et poden fer fora de casa; les socimis; el fet que no es limiti l'especulació com es fa en altres països europeus; una manca d'habitatge públic. Tota la legislació que s'ha fet en els darrers 30 anys bàsicament està enfocada perquè aquesta gent senti certa impunitat, i tot un discurs per part dels poders públics que incentivava el fet que l'habitatge és una mercaderia i no un bé de primera necessitat, que ha de ser quelcom que doni beneficis. Al carrer Lancaster tens una combinació de propietaris que durant molts anys s'han beneficiat de tenir com a llogaters a gent en condicions precàries vitalment, i ara estan veient l'oportunitat de vendre-ho i que li ho paguin a preu d'or, i dels fons voltor que han arribat a l'últim moment i, com explicava MK Premium, un edifici buit és més vendible.

"Tota la legislació que s'ha fet en els darrers 30 anys [en habitatge] bàsicament està enfocada perquè aquesta gent [els especuladors] senti certa impunitat"

- MK Premium la va denunciar per les seves paraules sobre l'empresa. Tem que un jutge la condemni pel que va dir en el seu dia i que davant del jutjat va ratificar?

- Li vaig explicar a la jutge que estava descrivint una situació. A càrrec meu hi ha 105.000 persones que viuen a Ciutat Vella i tens l'obligació d'explicar quines dinàmiques es donen al territori, sabent a més que, com més tard arriba la gent a l'Oficina d'Habitatge, més difícil és actuar. Judicialment no sé com anirà, però no em preocupa si em condemnen per una cosa que tinc molt clar que havia de fer. També demostra que hi ha una gent que és absolutament impune, que en el moment que descrius què és el que fa es querellen perquè per ells això hauria de ser la norma.

- Què es pot fer des de l'Ajuntament per intentar combatre aquests especuladors? El camí és la feina de formigueta que fa el consistori?

- Cal regular els preus del lloguer per allargar els contractes i volem ser les ciutats que posem aquest índex de preus per incidir en el mercat. Humilment crec que hem fet tot el que es pot fer. Recordo en el mandat anterior anar a plenaris de districte i CiU ni tan sols sabia quants desnonaments hi havia hagut. Nosaltres hem creat la unitat contra els desnonaments que fins al mes passat havia aturat 790 a Ciutat Vella. Cal augmentar el parc públic d'habitatge. El que tenim és un endarreriment de 30 anys. Es calcula que a partir del 25% de parc públic pots començar a influir en el mercat. Estem en un 1,2% a la ciutat, a Ciutat Vella és gairebé el 5%, però perquè tens molt habitatge públic que es va fer per a reallotjats urbanístics. També pots fomentar altres formes de tinença, com la cessió d'ús o l'habitatge cooperatiu. Són petits exemples però sí que pots implantar una llavor. També buscar la col·laboració amb la gent que té bones pràctiques, i amb els fons voltor i la gent que té males pràctiques, ser més durs.
 

L'edil amb els periodistes de NacióDigital. Foto: Adrià Costa


- Pensen permetre que la seu barcelonina de l'Hermitage s'ubiqui a la marina Vela?

- Vam acordar amb el Port que, perquè hi hagi un projecte d'aquest tipus, l'Ajuntament ha d'estar d'acord. No sóc conscient que l'Hermitage hagi fet cap sol·licitud. És evident que dins del govern hi ha una posició compartida, però hi ha gent que ho veiem menys que altres, i és que està bé com a projecte museístic, però hauria d'estar en una altra zona de la ciutat. Ciutat Vella té 83 equipaments culturals i tenim barris que en tenen zero o dos. Jo sincerament no crec que sigui un equipament que ens calgui a la nova bocana, ni que ens faci falta ni que ens beneficiï. El deure que tenim com a Ajuntament, i des del moviment veïnal i d'aquells espais que s'han mostrat crítics, és pensar quines altres opcions pot haver-hi en aquell edifici central. Podem traslladar la Facultat de Nàutica o podem proposar-li al Port que faci una ampliació de Pier 01 de Tech City per ubicar empreses vinculades a la tecnologia i el sector nàutic.

"Sincerament, no crec que l'Hermitage sigui un equipament que ens calgui a la nova bocana del Port, ni que ens faci falta ni que ens beneficiï"

- Les entitats que havien promogut la multiconsulta han presentat el recurs de reposició que des del govern havíeu demanat per anul·lar l'acord del ple que va tombar-la. Quins passos s'han de seguir a partir d'ara?

- Els serveis jurídics han d'estudiar aquest recurs de reposició, que esperem que estigui ben articulat. Aquí es considera que es va equivocar el plenari i és el plenari que ha d'esmenar el seu error. Un cop hàgim estudiat el recurs, i si no n'arriba cap altre, s'anirà al ple si és favorable l'informe de serveis jurídics i es votarà el recurs de reposició que impugna l'acord de ple que negava la multiconsulta. Alhora s'estaria votant el recurs, les preguntes i la convocatòria de la multiconsulta.

- Confia que els partits rectificaran?

- Crec que els partits són a temps de rectificar. De fet el que van fer és no només saltar-se la pròpia normativa que havíem aprovat de manera sobirana al plenari municipal, sinó sucumbir també a un atac a l'autonomia i la sobirania municipal, [executat] sobretot per part d'Agbar. Ens consta que Agbar havia estat fent pressing a tots els partits. Crec que els partits tenen l'opció de rectificar. Una per defensar aquesta sobirania municipal. Dos perquè crec que en el cas d'alguns, com el PDECat, és especialment flagrant la defensa que s'ha fet del dret a decidir, en el que jo estic molt d'acord, però no pot ser dret a decidir sí en l'àmbit nacional i no en l'àmbit municipal quan toca els privilegis d'una gran empresa. El que estem dient és que donem l'oportunitat als veïns i veïnes de Barcelona de decidir sobre una qüestió bàsica. Estem segurs que Agbar continuarà fent pressió però no hem de deixar de pensar que sempre hi ha l'opció de rectificar i d'afirmar el dret a decidir a nivell local.

"Estem segurs que Agbar continuarà fent pressió, però els partits són a temps de rectificar amb la multiconsulta"

- Cal pensar que abans que acabi el mandat hi haurà multiconsulta?

- Això depèn dels tempos. El reglament diu que sis mesos abans de les eleccions no pot haver-hi una multiconsulta. Si s'aprova al plenari, això no vol dir que Agbar aturi tota la seva ofensiva judicial. Ens ha de donar temps a muntar-la amb garanties i fer-la bé. Per tant depèn ara mateix de quan s'aprovi i de qüestions que no estan a les nostres mans.
 

Pin en un moment de l'entrevista. Foto: Adrià Costa


- Vostè i l'alcaldessa van comparèixer després del ple que va tombar la multiconsulta per denunciar les pressions d'Agbar cap als partits. En tenen proves?

- Haurien de parlar amb la resta de partits. A nosaltres no ens van trucar.

- Vist amb perspectiva, considera que va ser encertada la decisió de trencar el govern amb el PSC pel suport socialista a l'article 155?

- Una de les coses que sembla que hem oblidat és el fet que vam sotmetre aquesta decisió a consulta de les nostres bases sense que els càrrecs electes, i sobretot la gent més visible com poden ser l'Ada i el Gerardo [Pisarello] es pronunciés, i crec que això va ser una decisió molt valenta de democràcia interna. El resultat tenia a veure en dir que és molt complicat governar a l'Ajuntament de Barcelona amb un partit que està donant suport a l'atac més flagrant que hem tingut a les nostres institucions, i que això a més té afectació directa a la vida de les persones. No només per a la gent que tenim a la presó i a la que ha hagut de marxar a l'exili sinó per l'exemple que posava abans dels narcopisos. Crec que va ser encertat fer una consulta a les nostres bases i fer-la de la manera que ho vam fer. La geometria variable es feia impossible. Si continuàvem amb el PSC, els partits independentistes no votarien absolutament res; si no continuàvem amb el PSC, seria el PSC el que bloquejaria per exemple la funerària pública. El que havies de fer és posar pel davant els principis. Ara amb el canvi a l'Estat, que té a veure amb el que hem demanat sempre des de Barcelona que era diàleg i poder trobar sortides comunes, això s'ha de traslladar a l'àmbit municipal. Sobretot amb els partits d'esquerres, amb PSC i ERC, ens hem de posar d'acord en objectius comuns que primin la ciutat.

"Sobretot amb els partits d'esquerres, amb PSC i ERC, ens hem de posar d'acord en objectius comuns que primin la ciutat"

- No ens ha respost la pregunta.

- Crec que va ser encertat consultar les bases i que va ser encertat fer cas del que va sortir de les bases.

- Aquell trencament ha tingut uns efectes desitjables per a la ciutat?

- [fa una pausa] Tan desitjables o no com si hagués estat el PSC al govern. Nosaltres hem continuat fent la feina que anàvem fent. Així com el primer any de mandat érem 11 i sense acabar de saber com funciona la institució sí que vèiem com molt inviable poder governar amb 11, dos anys i mig després ja estàvem ubicats i no s'ha deixat de fer res del que s'estava fent. En aquest sentit ni ha beneficiat ni ha perjudicat la ciutat. Evidentment com més consens i més possibilitat tinguis d'arribar a grans acords, millor, però el PSC té quatre regidors. Grans projectes com el de la Rambla has de poder arribar a un gran acord de ciutat que no depèn només de quatre regidors. El PSC ha tingut una actitud un poc infantil després del trencament que no ha prioritzat la ciutat. Insisteixo que espero que aquesta voluntat de diàleg i de canvi que s'ha donat a l'Estat es pugui traslladar també a altres esferes.

"El PSC ha tingut una actitud infantil després del trencament que no ha prioritzat la ciutat"

- A Badalona hi ha una situació molt complexa amb la moció de censura contra Dolors Sabater, que exigeix la suma del PSC i el PP. Té la sensació que també és una manera de fer pagar l'expulsió dels socialistes del govern de Barcelona?

- Pot tenir certa vinculació, però crec que té més a veure amb la voluntat de poder governar. Crec que té més a veure amb un error estratègic evident que és fer fora un govern d'esquerres que havia fet fora Albiol per l'últim any de mandat governar amb el PP. A la pràctica governarà el PP perquè el PSC només té tres regidors. Espero que el PSC reflexioni sobre allò que vol fer.
 

Pin també és regidora de Participació. Foto: Adrià Costa


- Un dels projectes més grans del mandat, amb una inversió de 150 milions d'euros, és el Pla de Barris per reduir desigualtats. Com pensen visibilitzar les actuacions que l'integren?

- Nosaltres vam dir que no faríem obres faraòniques i el que tens ara són més de 370 actuacions que estan en marxa. Pots fer un mapa amb puntets, però la importància que té canviar els jardins de les Voltes d'en Cirés amb un puntet en el mapa no s'explica. Crec que sí que és molt visible per a la gent que feia molts anys que estava demanant aquests canvis. El Borsí feia 10 anys que ho demanaven els veïns i feia nou que estava buit. Crec que el Pla de Barris il·lustra gran part del nostre model de ciutat, això que no són grans obres faraòniques sinó poder fer intervenció urbana, no només de pedra sinó també més de caràcter social, per revertir desigualtats i molt arrelada a les demandes i necessitats que té el territori.

- El dia del ple de la multiconsulta va escriure a Twitter: "Hi ha dies en què estar aquí dins perd sentit. Avui és un d'ells". Té ganes de continuar?

- [riu] Depèn. Hi ha una part en la qual treballar per a la teva ciutat és un privilegi que no tindràs en cap altre moment de la teva vida. Al final fas política per transformar la realitat. A vegades penses: 'Ostres, no sé si era més útil com a activista de carrer'. Hi ha dies que penses que amb aquest cansament no sé si podré tenir empenta per al mandat que ve per fer tot el que cal fer i ser útil també a la ciutat. En principi sí. Igual que fa cinc anys si algú m'hagués dit que anava a ser regidora li hauria dit que estava mig boig, una de les coses que hem après amb aquesta intensitat política que vivim és a no dir què és el que farem en el futur com una cosa 'd'això és el que farem', perquè els tempos i la vida canvien molt ràpid.

- Si posa la balança, li han decebut més coses de les que l'han entusiasmat en aquest mandat?

- L'he intentat fer, però no m'ha sortit bé. Hi ha coses que em compensen absolutament i altres, com la relació amb els partits, per a mi és una cosa incomprensible. Sí que no me'n penedeixo de la decisió d'haver entrat a l'Ajuntament.

"La relació amb els partits és una cosa incomprensible, però no me'n penedeixo d'haver entrat a l'Ajuntament"

- S'està configurant l'escenari electoral malgrat que encara queda un any per a les pròximes eleccions municipals. Creu que tenir Manuel Valls com a alcaldable de Cs els beneficia o els perjudica?

- La ciutat el que necessita és tenir gent que se la conegui, on puguem tenir models de ciutat contraposats. El que no pot ser és instrumentalitzar-la. No beneficia la ciutat i crec que tampoc ens beneficia a nosaltres [els comuns]. Crec que és una mostra de feblesa per part de Ciutadans que en aquest mandat, i més enllà de qüestions d'extrema dreta gairebé, el que sí que ha demostrat és que té un desconeixement aclaparador de la ciutat. En el ple de la multiconsulta ens deien que la reivindicació de l'aigua us l'heu inventat vosaltres, quan porta des dels anys 80. A banda de no tenir un projecte ni un model de ciutat, l'únic que fa és alimentar-se del conflicte, i aquí ha vist el forat electoral.
 

Un detall de les mans de la regidora de Ciutat Vella. Foto: Adrià Costa


- Que hi hagi un front comú de l'independentisme els beneficia o els perjudica?

- Una llista unitària independentista no crec que beneficiï les classes populars d'aquesta ciutat. Respon a una lògica de gent que no té problemes en el seu dia a dia. Per tant pot permetre's pensar que la disputa per Barcelona només té a veure amb el fet que sigui la capital de Catalunya, que és un fet no menor. Crec que justament només si li va bé a Barcelona, en un sentit de la gent que viu a la ciutat, és un element clau a Catalunya.

- Per analitzar la situació de país, i sabent que en aquests últims mesos el govern espanyol ha comès molts errors i l'independentisme també, li volem demanar que faci autocrítica. Té la sensació que els comuns han estat a l'altura del moment de país?

- Una de les coses que hem demanat com a Barcelona ha estat diàleg, respectant qüestions que creiem que eren bàsiques com ara el dret a decidir. Per això vam estar l'1 d'octubre i com a Ajuntament hem fet molta feina donant suport a la gent que va patir la repressió de l'1 d'octubre o amb els familiars [dels presos]. Crec que com a ciutat hem estat a l'altura. També és veritat que els tempos han estat molt intensos i segur que nosaltres podríem haver fet coses millors, en un context d'un govern autoritari, immobilista, amb una escala de repressió brutal, i amb un context d'uns partits independentistes que van apostar per una via unilateral, que no va ser una via unilateral, que va ser una república mental, que era simbòlica, que no tenia cap tipus de sentit. Jo estic alegre políticament. Hem fet fora Rajoy, això vol dir que s'haurà de pressionar Sánchez. No és que el PSOE sigui el paladí del dret a decidir.

- Els primers nomenaments de Sánchez són preocupants, com el de Josep Borrell al capdavant del Ministeri d'Exteriors.

- Sí, però ha arribat a la presidència amb el suport dels grups que ha arribat, i això també ho ha de tenir present. Dissabte per fi vam tenir Govern. No és el que jo voldria ni molt menys, però d'alguna manera crec que hi ha un canvi d'escenari que ens ha de permetre poder establir ponts de diàleg, poder pensar en un escenari que ens permeti no només exercir el dret a decidir sinó pensar més enllà d'un estat autonòmic com el coneixem ara mateix. Crec que nosaltres en els moments clau hem estat a l'altura.

"Els comuns segur que podríem haver fet coses millors, però crec que en els moments clau [per al país] hem estat a l'altura"

- Més enllà d'implicar-se en el combat contra els narcopisos i en l'habitatge, que li demana al nou Govern de Quim Torra?

- En matèria de seguretat, el top manta en tot allò que té a veure amb requisar material en origen, però sobretot tràfic de drogues. En habitatge que facin la inversió que els correspon, no només els canvis legislatius que calguin, i les actuacions que la llei pel dret a l'habitatge els permet fer. En educació, tenim el que deu la Generalitat a les escoles bressol i inversions en instituts que fa anys que estan pendents. En transport públic que inverteixi el que ha d'invertir. Qui té el deute més important en transport públic és l'Estat, però també la Generalitat. Tenim molts temes pendents i espero realment que el nou Govern tingui ganes de posar-se a treballar per tota la feina endarrerida.
 

L'entrevista amb Pin es desenvolupa a l'Ajuntament. Foto: Adrià Costa


- I la llista de demandes a Pedro Sánchez, més enllà de legislar en relació als lloguers abusius?

- Llei d'arrendaments urbans, socimis, especulació, golden visa, tot allò que té a veure amb l'habitatge. Crec que calen canvis legislatius i en general normatius importants per deixar de tenir una justícia patriarcal i poder respondre a les demandes que té el moviment feminista i que afecten la meitat de la població. Inversió en infraestructures i en transport públic. Ara que tenim la tancada d'immigrants, tot el que té a veure amb la llei d'estrangeria

- I en clau nacional?

- Tenim l'oportunitat, com hem estat demanant des d'aquí, d'establir ponts de diàleg. Crec que hi ha una part bàsica inicial que té a veure amb els presos i la gent que està a l'exili. Per molt que això no depengui directament del president del govern ni del ministre de torn sí que pot haver-hi un canvi de rumb. Com a mínim apropament dels presos i que es puguin arribar a retirar els càrrecs, o que no hi hagi una presó preventiva, que és una situació absolutament delirant, i que puguin tornar de l'exili la gent que ha hagut de marxar del país. D'aquí no ens hem mogut: creiem que cal poder exercir el dret a decidir, cal poder fer un referèndum amb garanties, que contempli altres opcions, no només independència sí o no, sinó que contempli també tenir més sobirania, estar en un estat confederal i que sigui sobretot en solidaritat amb la resta de pobles d'Espanya perquè al final no tens llibertat si no la tenen els que tens al teu voltant.

"Per molt que els presos i la gent que està a l'exili no depenguin de Sánchez, sí que pot haver-hi un canvi de rumb"

- Amb la minoria parlamentària de Sánchez, cal esperar una legislatura de canvis cosmètics o de reformes que tinguin una mica més de profunditat?

- Més enllà d'estar a les mans de Pedro Sánchez, també està a les nostres mans. Quan deia que ha canviat l'escenari vol dir també que vull pensar que aquesta moció de censura i fer fora Rajoy, aquest PP corrupte que semblava intocable, ha de voler dir també que la pressió que hi ha al carrer condiciona què és el que fa el partit que està ara mateix al govern i aquells partits que li han de donar suport. És complicat però hem après a no donar res per impossible.
 

Pin asseguda a la plaça de Sant Miquel, davant l'Ajuntament. Foto: Adrià Costa

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació