entrevista

Daniel Innerarity: «L'Estat i el sobiranisme ja saben que l'altre és irreductible»

El catedràtic de Filosofia Política, un pensador de prestigi internacional, creu que "l'independentisme ha de passar de les grans paraules a explorar les seves possibilitats reals"

per Pep Martí, 10 de juny de 2018 a les 17:00 |
Daniel Innerarity | Albert Alcaide
Daniel Innerarity és catedràtic de Filosofia Política a la Universitat del País Basc. Especialista sobre governança, ha estat professor convidat en algunes de les universitats més prestigioses, entre elles la Sorbona i la London School of Economics. El setmanari francès Le Nouvel Observateur el va incloure en un llistat dels pensadors més influents del món. Ha fet una incursió en política, quan va ser a les llistes de la coalició nacionalista Geroa Bai al Congrés per Navarra.

En les seves publicacions (La política en temps d'indignació o El futur i els seus enemics), Innerarity adverteix del parany que pot suposar una actitud de simple irritació davant l'statu quo i proposa, més que un "Indigneu-vos!", un "Compreneu!". Ha estat a Barcelona, convidat per la UB per inaugurar Catalunya i Espanya. Debats UB, un cicle organitzat per la universitat per analitzar el conflicte polític i buscar vies de resolució. El filòsof atén Nació Digital en una breu entrevista en què dona la seva opinió sobre l'actual moment del conflicte.


- Què significa per Catalunya la caiguda de Rajoy?

- Una de les lliçons que hem d'extreure'n és que el 155 és insostenible en el temps. L'aplicació de l'article 155 és una de les causes de la caiguda de Mariano Rajoy. Ha causat una inestabilitat enorme i, a més, l'operació d'ocultació de la corrupció que pretenia, no només no ha reeixit, sinó que ha acabat beneficiant un altre partit, que és Ciutadans.

- Fins a quin punt el nou escenari polític, amb la formació del govern de Pedro Sánchez, és una oportunitat real per resoldre el conflicte Catalunya-Estat?    

- Jo crec que la formació dels dos governs, el de Quim Torra a Catalunya, i ara el de Pedro Sánchez a Espanya, posen fi a l'etapa que definiria com d'autoafirmació de les respectives comunitats amb la supervivència com a objectiu. L'independentisme s'ha afirmat fins a l'extrem en el seu desig de voler constituir una comunitat diferenciada. I el món constitucionalista, tant a Catalunya com a Espanya, també ha tractat d'afirmar-se. En el moment en què estem, probablement les dues parts, l'Estat i el sobiranisme, hagin descobert ja que les seves forces són suficients per donar la batalla però insuficients per guanyar-la de manera rotunda, i que l'altra part és irreductible. Un cop feta aquesta constatació, es poden preparar per passar a una fase ulterior, que és la negociació.


"La fase de negociació ve precedida per una etapa de distensió, que crec que és on estem entrant ara"

- Veu oberta aquesta porta a una negociació?

- La fase de negociació sol venir precedida per un període de distensió, de relaxament, que crec que és on estem entrant en aquests moments. Ara la millor contribució de totes les forces polítiques seria rebaixar el to de la confrontació. Només a partir d'aquí es podria anar a un escenari de negociació. Que es pot donar, però que xocarà amb moltes resistències en tots dos costats.
 

Daniel Innerarity durant l'entrevista, realitzada a la UB. Foto: Albert Alcaide.


- De quin tipus?

- Continuarà havent-hi sectors que esgrimiran els grans principis o les raons d'Estat, i que vigilaran sospitosament als qui iniciïn moviments de transacció. Es configurarà una mena de Tea Party en cadascun dels dos blocs, i que tindrà com a objectiu la vigilància dels propis que vulguin transigir.       

"Sorgiran Tea Party en els dos blocs enfrontats per vigilar els qui vulguin transigir"

- El que ha passat a Catalunya des de l'octubre ha mostrat un xoc entre democràcia i legalitat?

- Clarament. Una societat democràtica necessita sempre revalidar les seves pertinences i adscripcions, fins i tot remoure amb més profunditat els seus canals de participació habituals. I a la vegada necessita un principi de legalitat que asseguri que això es realitzi d'acord amb un ordenament legal. Sempre hi ha un moment que jo anomeno de desordre i un altre de representació. I les dues coses s'han d'harmonitzar. Perquè no hi ha democràcia on no s'obrin en alguns períodes processos de resultat incert, en els quals no tot està lligat i ben lligat.  

- Amb la perspectiva dels mesos, respecte a la tardor de l'any passat, què creu que ha fet bé i què no el sobiranisme? Què li aconsellaria?

- Crec que el sobiranisme ha estat molt focalitzat en les estructures d'Estat i poc en ampliar la seva base social. Està en unes posicions bàsicament tàctiques i ha de fer una major reflexió estratègica. Tot està ara en un terreny ple de principis i grans paraules i ofenses, moltes d'aquestes ben reals. L'independentisme ha de passar a un tipus de discurs tant intern com extern que explori les seves possibilitats reals.  

- La resposta de l'Estat al "desafiament" sobiranista ha mostrat "la solidesa de les institucions" o més aviat la seva feblesa?

- En el curt termini, l'Estat ha demostrat que no podia no prendre's seriosament l'amenaça d'aplicació de l'article 155. Si algú pensava que l'Estat romandria impassible i no es recorreria al 155, va fer un càlcul completament equivocat.    
 

Innerarity: "No hi ha democràcia si de tant en tant no s'obren processos de resultat incert". Foto: Albert Alcaide.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació