06
de juny
del
2018
Actualitzat
a la
13:36h
La sala d'apel·lacions del Tribunal Suprem ha hagut de suspendre la vista on s'havien de debatre els recursos presentats contra les interlocutòries de processament del jutge que instrueix la causa general contra l'independentisme, Pablo Llarena. La vista estava fixada per a les 10.30h, en presència de les parts però no dels encausats, tot i que finalment s'ha suspès perquè alguns acusats han al·legat indefensió per un error de terminis.
De moment, doncs, la vista queda ajornada sense nova data, després que els advocats dels encausats hagin tret a la llum un error en la tramitació del recurs que va interposar la defensa de Jordi Cuixart. Aquest error podria haver generat indefensió. El Suprem no li havia permès presentar al·legacions, i tampoc havia possibilitat a la resta de defenses personar-se. A més, també s'havia tramitat el recurs de VOX contra la decisió de Llarena de no processar ni Artur Mas ni Neus Lloveras i la llei no ho permet.
La sala havia de debatre si rebutjava o admetia els recursos i, per tant, confirmar la interlocutòria de processament. La llei preveu la suspensió de funcions abans d'anar a judici d'aquells processats per rebel·lió i amb una presó preventiva decretada. Això suposaria, doncs, deixar fora del Parlament els diputats empresonats, que perdrien l'escó.
En aquest cas, la vista s'havia de fer a porta tancada i només amb la presència dels tres magistrats que conformen la sala (Miguel Colmenero, Alberto Jorge Barreiro i Francisco Monterde), els lletrats de la defensa i representants de l'advocacia de l'Estat, la Fiscalia i l'acusació popular exercida per VOX.
El passat 9 de maig, Llarena va rebutjar els recursos de reforma de Puigdemont i 22 investigats més. Des de llavors, les defenses han anat presentant recurs d'apel·lació davant la sala. Entre d'altres, l'han presentat els advocats de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Joan Josep Nuet, Dolors Bassa, Anna Simó, Carme Forcadell, Carles Mundó, Clara Ponsatí i Lluís Puig. En el cas de Jordi Cuixart, va plantejar un recurs de reforma subsidiari al d'apel·lació. També ha recorregut l'acusació popular exercida per Vox.
Processament per rebel·lió 13 investigats
Llarena va processar per rebel·lió 13 investigats: Carles Puigdemont, Oriol Junqueras Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Antoni Comín, Dolors Bassa, Clara Ponsatí, Raül Romeva, Carme Forcadell, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Marta Rovira. Aquest delicte pot comportar penes de fins a 30 anys de presó.
El processament és un des darrers tràmits que falten perquè el jutge Llarena doni per tancada la instrucció del cas, dicti interlocutòria de conclusió i elevi el cas a la sala per tal que obri judici oral. En aquest moment, el paper de Llarena haurà acabat i s'haurà de conformar el tribunal que jutjarà els encausats del procés.
Suspensions de funcions més a prop
Ara, la sala haurà de fixar nova data per debatre els recursos de les defenses. Si no els estima, els diputats independentistes empresonats poden quedar apartats de la política per decisió del Tribunal Suprem, tot i no haver-se assegut encara al banc dels acusats. L'article 384 bis de de la Llei d'Enjudiciament criminal recull que els processats per rebel·lió, amb interlocutòria ferma i amb la presó provisional decretada quedaran "automàticament suspesos" de l'exercici de les seves funcions públiques mentre duri la situació de presó. Això suposa la inhabilitacions de funcions abans de la celebració del judici.
Segons els preceptes d'aquest article, doncs, poden quedar fora del Parlament els diputats empresonats Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva, Jordi Sànchez i Oriol Junqueras, que fins ara han pogut delegar el seu vot. Això obligaria els partits independentistes a fer córrer les llistes i reemplaçar els seus escons.
El cas de Puigdemont i Comín
Caldrà veure quina interpretació fa el Suprem en el cas que confirmi el processament de Carles Puigdemont i Antoni Comín. Ambdós diputats estan processats per rebel·lió, però no estan en presó preventiva, ja que van optar per la via de marxar a l'estranger i no s'han personat davant el Suprem.
Algunes fonts jurídiques apunten que amb una ordre de detenció ja s'inclou l'entrega a Espanya i l'ingrés a presó i que, per tant, es pot interpretar que la presó provisional ja està decretada. Per tant, si les interlocutòries de processament acaben sent fermes, el Suprem haurà d'aclarir si Puigdemont i Comín –que ha renunciat a la delegació del vot- continuen conservant l'acta de diputat.
En el cas de Comín, a més, el cas encara és més complex perquè actualment no pesa sobre ell cap ordre europea de detenció després que la justícia belga rebutgés fa dues setmanes la seva extradició. De moment, Llarena no ha reactivat el procediment de l'euroordre per reclamar l'entrega a Espanya de Comín, Puig i Serret. En canvi, en el cas de Puigdemont es continua tramitant la seva possible extradició amb la justícia alemanya.
De moment, doncs, la vista queda ajornada sense nova data, després que els advocats dels encausats hagin tret a la llum un error en la tramitació del recurs que va interposar la defensa de Jordi Cuixart. Aquest error podria haver generat indefensió. El Suprem no li havia permès presentar al·legacions, i tampoc havia possibilitat a la resta de defenses personar-se. A més, també s'havia tramitat el recurs de VOX contra la decisió de Llarena de no processar ni Artur Mas ni Neus Lloveras i la llei no ho permet.
Apelación del procesamiento ante el TS
— J. Alonso-Cuevillas (@JaumeAlonsoCuev) 6 de juny de 2018
Vista suspendida
Tanto quisieron correr que no respetaron los plazos mínimos legales
Por cierto, en Madrid cae lluvia fina persistente
La sala havia de debatre si rebutjava o admetia els recursos i, per tant, confirmar la interlocutòria de processament. La llei preveu la suspensió de funcions abans d'anar a judici d'aquells processats per rebel·lió i amb una presó preventiva decretada. Això suposaria, doncs, deixar fora del Parlament els diputats empresonats, que perdrien l'escó.
En aquest cas, la vista s'havia de fer a porta tancada i només amb la presència dels tres magistrats que conformen la sala (Miguel Colmenero, Alberto Jorge Barreiro i Francisco Monterde), els lletrats de la defensa i representants de l'advocacia de l'Estat, la Fiscalia i l'acusació popular exercida per VOX.
El passat 9 de maig, Llarena va rebutjar els recursos de reforma de Puigdemont i 22 investigats més. Des de llavors, les defenses han anat presentant recurs d'apel·lació davant la sala. Entre d'altres, l'han presentat els advocats de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Joan Josep Nuet, Dolors Bassa, Anna Simó, Carme Forcadell, Carles Mundó, Clara Ponsatí i Lluís Puig. En el cas de Jordi Cuixart, va plantejar un recurs de reforma subsidiari al d'apel·lació. També ha recorregut l'acusació popular exercida per Vox.
Processament per rebel·lió 13 investigats
Llarena va processar per rebel·lió 13 investigats: Carles Puigdemont, Oriol Junqueras Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Antoni Comín, Dolors Bassa, Clara Ponsatí, Raül Romeva, Carme Forcadell, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Marta Rovira. Aquest delicte pot comportar penes de fins a 30 anys de presó.
El processament és un des darrers tràmits que falten perquè el jutge Llarena doni per tancada la instrucció del cas, dicti interlocutòria de conclusió i elevi el cas a la sala per tal que obri judici oral. En aquest moment, el paper de Llarena haurà acabat i s'haurà de conformar el tribunal que jutjarà els encausats del procés.
Suspensions de funcions més a prop
Ara, la sala haurà de fixar nova data per debatre els recursos de les defenses. Si no els estima, els diputats independentistes empresonats poden quedar apartats de la política per decisió del Tribunal Suprem, tot i no haver-se assegut encara al banc dels acusats. L'article 384 bis de de la Llei d'Enjudiciament criminal recull que els processats per rebel·lió, amb interlocutòria ferma i amb la presó provisional decretada quedaran "automàticament suspesos" de l'exercici de les seves funcions públiques mentre duri la situació de presó. Això suposa la inhabilitacions de funcions abans de la celebració del judici.
Segons els preceptes d'aquest article, doncs, poden quedar fora del Parlament els diputats empresonats Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva, Jordi Sànchez i Oriol Junqueras, que fins ara han pogut delegar el seu vot. Això obligaria els partits independentistes a fer córrer les llistes i reemplaçar els seus escons.
El cas de Puigdemont i Comín
Caldrà veure quina interpretació fa el Suprem en el cas que confirmi el processament de Carles Puigdemont i Antoni Comín. Ambdós diputats estan processats per rebel·lió, però no estan en presó preventiva, ja que van optar per la via de marxar a l'estranger i no s'han personat davant el Suprem.
Algunes fonts jurídiques apunten que amb una ordre de detenció ja s'inclou l'entrega a Espanya i l'ingrés a presó i que, per tant, es pot interpretar que la presó provisional ja està decretada. Per tant, si les interlocutòries de processament acaben sent fermes, el Suprem haurà d'aclarir si Puigdemont i Comín –que ha renunciat a la delegació del vot- continuen conservant l'acta de diputat.
En el cas de Comín, a més, el cas encara és més complex perquè actualment no pesa sobre ell cap ordre europea de detenció després que la justícia belga rebutgés fa dues setmanes la seva extradició. De moment, Llarena no ha reactivat el procediment de l'euroordre per reclamar l'entrega a Espanya de Comín, Puig i Serret. En canvi, en el cas de Puigdemont es continua tramitant la seva possible extradició amb la justícia alemanya.