«Em mereixo respecte»: ofensiva per acabar amb les identificacions policials per perfil ètnic

"Et paren en qualsevol moment i a qualsevol lloc pel fet de ser de color; la gent em sembla que mereix un altre tracte, em mereixo respecte". Aquesta és l'opinió de Mohamed El Mouaouid, un veí de Barcelona que, com tants d'altres, pateix habitualment identificacions per perfil ètnic. Un tipus de discriminació policial que alguns no han viscut mai, però que cada dia afecta desenes de persones estigmatitzades pel seu origen o el color de la pell. 

Casos, segons El Mouaouid, que no són aïllats, i que a Barcelona es repeteixen i cronifiquen sobre determinats col·lectius. Aquesta és la situació que ara posa de manifest la plataforma Pareu de parar-me, que aplega diverses entitats i associacions, i que rep el suport de SOS Racisme, implicada en la denúncia. De fet, asseguren, els immigrants i membres de minories ètniques com la gitana tenen tres vegades més possibilitats de ser parats i identificats per la policia, segons una enquesta de la Universitat de València. 

Principalment, les identificacions per perfil ètnic es produeixen quan agents policials demanen la documentació a persones seleccionades pel seu aspecte físic. En molts casos, aquestes tenen una base racista i no es realitzen perquè s'hagi produït cap fet indegut. Principalment, els controls es produeixen "de forma quotidiana i amb total impuntat", denuncia l'entitat antiracista, tant en espais públics com privats. 

Els immigrants i membres de minories ètniques com la gitana tenen tres vegades més possibilitats de ser parats i identificats per la policia

Segons l'article 14 de la Constitució, discriminar per motiu de "naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social" és il·legal. Per aquest motiu, SOS Racisme fa temps que treballa per acabar amb les identificacions per perfil ètnic i ha instat a denunciar públicament aquesta situació. També han reclamat als partits polítics que es posicionin per combatre aquesta il·legalitat. L'excepció de la llei

Malgrat que la Carta Magna prohibeix les identificacions discriminatòries, la jurisprudència del Tribunal Constitucional avala que se'n puguin fer, si això permet decretar immigrants en situació irregular. Segons SOS Racisme, aquesta situació genera "fronteres invisibles internes" entre les "persones blanques" i les que tenen un altre color de pell, que sovint se sustenta amb l'argument d'augmentar la seguretat. 

El mateix estudi de la Universitat de València conclou que el 45% de les persones d'aspecte no caucàsic havien estat aturades per la policia, mentre que només un 6% dels caucàsics ho havien estat. En el cas de les persones d'ètnia gitana, el percentatge ascendia al 60%, una probabilitat deu vegades més alta que la resta. Dades aportades per l'entitat també indiquen que els musulmans tenen tres vegades més possibilitats de ser identificats que els cristians.

El 45% de les persones d'aspecte no caucàsic havien estat aturades per la policia, mentre que només un 6% dels caucàsics ho havien estat

Segons el Ministeri d'Interior, no hi ha dades oficials sobre perfilació ètnica en les identificacions policials. I en cas que es recullin, lamenta SOS Racisme, "l'administració les manté ocultes". Per això, es pretén introduir un formulari d'identificació perquè les actuacions policials quedin documentades amb el lloc, hora, motiu, perfil ètnic i resultat. Un document que permetria als cossos policials fer un control intern, i als identificats fer més fàcil la denúncia dels abusos. 

Discriminació policial, però generalitzada

El cas d'El Mouaouid n'és un, però SOS Racisme n'ha detectat molts altres. Khadra Ahmed Adan és una jove de Barcelona que acabava d'aconseguir el passaport espanyol i, amb el seu pare, s'havia regalat un viatge en avió cap a Londres, on pretenia visitar part de la família. Després de passar tots els controls, les hostesses de l'avió els van començar a demanar la documentació. "Nosaltres érem els únics d'origen africà i ens van mirar de dalt a baix, traient-nos de la cua; no enteníem res", explica. 

Un cas similar li va passar amb agents de la policia a Ngoy Ngoma, coordinador del projecte AfroDiccionario i membre de l'equip d'implementació del Decceni Afrodescendent a Espanya. Segons relata a través de SOS Racisme, la policia s'hi va dirigir directament "amb l'objectiu de criminalitzar" la seva imatge en un espai públic. "Jo parlava perfectament el castellà i sabia els meus drets, però em van acusar de desobediència i em van dir que em posarien una multa d'entre 900 i 1.200 euros", denuncia. 

Situacions, afegeix Cheikh Drame -a qui ha entrevistat NacióDigital- que "no són legals" i que s'han de denunciar: "A mi m'han identificat per perfil ètnic mil cops (...) i si no es denuncia, seguirà passant i es normalitzarà".

 

ENTREVISTA: CHEIKH DRAME

Cheikh Drame. Foto: SOS Racisme Cheikh Drame és un català nascut al Senegal, concretament a Dakar. És jove i està implicat en moviments culturals de Barcelona, però el color de la seva pell no el fa passar desapercebut. Ha viscut diverses topades amb la policia per identificacions per perfil ètnic i, segons explica a NacióDigital, està convençut que la millor manera de trencar amb aquesta tendència policial discriminatòria és la denúncia i la sensibilització. Des de fa poc, això és el que defensa i explica als seus companys. No és normal, recorda, i tampoc és legal. - Existeix discriminació per perfil ètnic? - Sí, sobretot per part de la policia, que considera que només per l'aparença o l'origen ja pot identificar-te. El pensament que tenen els agents en veure't és que ja estàs cometent un delicte o que segur que n'has comès un, o que estàs fent alguna cosa o a punt de fer-la perquè deu ser part de la teva naturalesa.  - Algun cas molt evident? - En tinc diversos. N'hi ha un que anava caminant per Martorell i que, de cop i volta, em van identificar. O el més recent, al carrer Sant Just, quan anava cap a una associació cultural amb bicicleta i em van parar. Allà estava saludant un company i la policia secreta se'm va apropar dient que necessitava veure què portava a la motxilla. Em van ensenyar la placa i els vaig dir que d'acord, tot i que després vaig demanar-los per què. L'excusa directa era que havia passat alguna cosa al barri, i que jo donava 100% amb el perfil. Llavors els vaig tornar a demanar per què jo? I va començar la meva indignació, la dels meus companys i també la de la gent que passava per allà, que va començar a gravar amb el mòbil.  - Una situació comú i, lamentablement, generalitzada. - Sí, fins i tot conec una persona a qui van arribar a parar més de quatre vegades en un mateix dia i que no té cap tipus d'antecedent. Cada vegada deia que no havia fet res. Ens trobem que són excuses de la policia.  - Com s'aturen les identificacions per perfil ètnic? - La denúncia pública serveix bastant. És un camí per visibilitar el problema, ja que identificar una persona per l'aparença és un delicte. Apareix a la Constitució que tant els agrada. Després de visibilitzar-ho, cal sensibilitzar la gent que passa per allà, cal insistir que allò no és normal i que s'està estigmatitzant una persona. I cal sensibilitzar la mateixa policia. Sabem que reben ordres i sabem que també hi ha policies que han demanat formacions, però creiem que és una qüestió de voluntat política.  - No obstant això, la situació està millorant? - No hi ha un canvi del tot. Potser visibilitzant la discriminació per perfil ètic hem aconseguit millorar-ho però encara queda molt per fer en el pensament dels cossos policials. Hi ha molta feina.