entrevista

Anxo Lugilde: «Rajoy no ha designat successor perquè no ha pogut, s'hauria designat a ell mateix»

El periodista i historiador assenyala que "el discurs apocalíptic de la dreta espanyola pot acabar beneficiant Sánchez, com ha passat a Portugal"

per Pep Martí, 9 de juny de 2018 a les 12:50 |
Anxo Lugilde | Adrià Costa
Anxo Lugilde (Lugo, 1970) és periodista i doctor en Història. Va viure a Barcelona i coneix bé la realitat catalana. Actualment és corresponsal de La Vanguardia a Galícia i analista consolidat al programa Via Lliure de Rac 1, a més de col·laborar també en altres mitjans. Ha analitzat en diversos llibres etapes crucials de la història recent de Galícia (La fi del fraguisme, De Beiras a Podemos. La política gallega en temps de troica o El vot emigrant. Viatge per la zona obscura de la democràcia espanyola).

Però Anxo Lugilde és també un marianòleg, un coneixedor de l'univers Rajoy, un territori de difícil accés si no es coneixen tots els viaranys de l'ànima galaica. En aquesta entrevista analitza la figura del ja expresident del govern i de qui apareix com a possible recanvi, Núñez Feijóo. Ja ens adverteix que la feijoologia és més enrevessada encara que la marianologia. També ens explica com es veu la situació a Catalunya des de la costa atlàntica i algunes similituds de la política portuguesa i l'espanyola.   




- Vostè, que coneix Mariano Rajoy, creu que el comiat és definitiu?

- Sí que ho crec, sí. Manuel Fraga es va retirar i va tornar. Però eren altres circumstàncies, perquè volia apartar Hernández Mancha quan es veu en la impossibilitat de derrotar Felipe González. Mariano Rajoy portava quasi 2.000 dies de pròrroga. Des del 31 de gener del 2013, amb la publicació dels Papers de Bárcenas pel diari El País, que mostren que Rajoy Brey va cobrar reiteradament diner en negre provinent de comissions il·legals. Ha costat molt que caigués. Però un cop ha passat ja no té tornada. Ha aguantat tant per les deficiències de la democràcia espanyola, on perviuen elements del franquisme. Rajoy s'ha aprofitat del mal funcionament del sistema democràtic espanyol. I també s'ha beneficiat dels errors dels rivals.

- Quins han estat els més greus?

- L'error més greu és el fracàs que suposa per l'esquerra la investidura de Rajoy l'octubre del 2016. És el que ara han pagat Rivera i la que havia estat la gestora del PSOE, no haver-li fet a Rajoy un Mas. Rivera havia dit en la campanya que PP sí, però Rajoy no. La gestora socialista -que havia agafat la direcció del PSOE després de la caiguda de Sánchez- hagués hagut de dir al PP que s'abstenia, però amb un candidat que no se sabés que tingués vincles amb la corrupció. I Sánchez ja no hagués tingut opció.     


- Mariano Rajoy és un personatge o una tipologia humana?

- Respon a una tipologia, però hi ha un factor biogràfic i personal en Rajoy: la capacitat sobrehumana de Mariano Rajoy Brey per aguantar el que cap altre ésser humà no pot aguantar. Hi ha aquí una part de caràcter personal.  

- Quines figures o moments històrics ajuden a explicar Rajoy?

- Per mi, hi ha una figura clau: Xerardo Fernández Albor, el president de la Xunta de qui Rajoy va ser vicepresident. Cal recordar alguns fets. Un és el congrés d'Alianza Popular de Pontevedra de gener de 1986, que surt en el llibre Fariña, de Nacho Carretero, i en la sèrie televisiva que es va fer. És quan Rajoy perd el control del partit a Pontevedra enfront el sector més proper als narcotraficants, controlat per Pablo Vioque, aliat de Xosé Luis Barreiro Rivas, aleshores vicepresident de la Xunta.  
 

Anxo Lugilde. Foto: Adrià Costa.


- O sigui, que Rajoy va denunciar la corrupció del PP gallec.

- Rajoy va denunciar públicament que aquest sector del partit estava controlat per contrabandistes. És un detall simpàtic que el llibre estigui segrestat i en la documentació judicial hi ha la targeta que li va enviar Rajoy a l'autor del llibre. Pablo Iglesias va regalar el llibre a Rajoy i aquest li va enviar una nota a Carretero dient que li havia agradat. Bé, l'octubre del 1986, en un consell de la Xunta, tot el govern, amb Barreiro al davant, li dimiteix a Albor. Va ser terrible. Albor era una figura més aviat decorativa. Provenia del galleguisme i la resistència cultural. Barreiro va voler tombar Albor. Però Albor no va dimitir i es va quedar sol al govern. Fraga va donar suport a Albor i aquest va formar nou govern. I a qui designa de vicepresident? A qui s'havia enfrontat a Barreiro a Pontevedra, un Mariano Rajoy de 31 anys, que arriba a la Xunta i es troba un home, Albor, que no feia res, però que no dimitia. Resistia en la presidència. I és el que ha acabat fent Mariano.

- Uns mesos després, però, hi ha una moció de censura contra Albor i cau el govern, amb Rajoy dins.

- És una sessió del Parlament en què es veu Rajoy al seu escó fumant un pur. En el discurs que fa Rajoy, diu que en aquests mesos han viscut amb el verí dins, referint-se als escindits de Barreiro. I té una frase que recorda un altre gallec d'origen, Fidel Castro, quan diu que "ens jutjarà la història". És aleshores quan va de registrador a Santa Pola. Però la seva actuació li ha fet guanyar molts punts dins del seu partit. El 1989, torna i recupera l'escó per Pontevedra. No entra en el primer moment en el nucli d'Aznar. És curiós que l'esclat del cas Naseiro, un dels primers grans escàndols de corrupció al PP, l'ajuda a pujar a la cúpula. Dimiteix un dels responsables del partit a Génova i un altre gallec, l'exministre Pío Cabanillas, recomana Rajoy a Aznar.

- Cabanillas serà un dels qui apadrina Rajoy?

- Sí. Cabanillas, que havia estat ministre amb Franco i després amb UCD. És l'home de les grans frases, com "ganaremos pero aún no sé quienes". Hi ha dues figures clau en la trajectòria de Mariano. Una és Cabanillas. L'altra és Gonzalo Fernández de la Mora, un altre exministre de Franco, un dels fundadors d'Alianza Popular. És a través d'ell que Mariano entra al partit. Però després Fernández de la Mora abandona el partit, quan Fraga accepta la Constitució de 1978. I Mariano continua. Però crec que mentre Aznar el que aprèn de política ho aprèn de Cabanillas, Rajoy va beure també d'altres fonts.

"Mariano és un gallec molt genuí. No parla gallec, però és aborigen, del Casino de Pontevedra però aborigen"

- La marianologia és un art, una ciència sobre l'ànima gallega?

- Ser gallec és un art. Mariano és un gallec molt genuí. No parla gallec, però és molt gallec. És aborigen, aborigen del Casino de Pontevedra, però molt gallec. Molt més que Fraga, que era de mare basca i tenia un temperament basc. Aquest resistir a la cadira és molt gallec. El fundador del PSOE, Pablo Iglesias Posse, dirigex el PSOE fins a la seva mort, i els darrers temps reunia l'executiva a casa seva. Quan, després de la Segona Guerra Mundial, Joan de Borbó, avi de l'actual Felip VI, a través d'un grup de capitans generals, demana a Franco que es retiri, ell espon: "D'aquí, al cementiri". Això, a banda que tots els polítics volen aferrar-se al càrrec. Fixa't que els polítics gallecs sobreviuen als seus espònsors: Franco, a la caiguda de Hitler; Castro, a l'enrunament de l'URSS. El que va fer Aznar de renunciar a continuar, a un polític gallec no li entra al cap.

- Aquest cop, no hi haurà dedazo. Rajoy no designarà successor.

- Si Rajoy pogués designar successor, es designaria a ell mateix.
 

Anxo Lugilde conversant amb Nació Digital al jardí de l'Ateneu Barcelonès. Foto: Adrià Costa


- S'apunta en l'horitzó un possible recanvi gallec. Quins asos creu que pot tenir Alberto Núñez Feijóo i quin és el seu llast?

- Té cartes a la mà. Ha obtingut tres majories absolutes, en aquests moments l'única de l'estat espanyol. A més, el PP gallec és una de les organitzacions més potents del partit. En els seus congressos, la segona o tercera organització amb més delegats és Galícia. També té una magnífica relació amb Juan Vicente Herrera, que vol dir el PP de Castella-Lleó.

"Feijóo sempre ha aparentat lleialtat envers Rajoy, però més per por que altra cosa"

- Quins entrebancs pot tenir?

- Un és que no és diputat. És l'avantatge que pot tenir Soraya Sáenz de Santamaría. Ara bé, Pedro Sánchez acaba de demostrar que es pot ser candidat i president sense ser diputat. I el fet de no ser diputat afecta menys que si estiguéssim en l'inici de la legislatura. No és un handicap molt important en aquests moments. Però Marcial Dorado sí que ho és.

- Les fotografies amb un conegut traficant.

- És més que una fotografia: és una amistat. Quan es va publicar la fotografia, Feijóo va fer tot el contrari de Cifuentes. Va fer una compareixença immediata i va acceptar preguntes, tot donant explicacions. Van aparèixer diverses fotos i hi va haver un moment hilarant, quan li van preguntar pels llocs on va viatjar amb Dorado i va dir que hi havia un altre viatge del que no recordava el lloc, però que hi havia neu. Aquelles fotos l'haguessin pogut liquidar en les eleccions del 2009, ja que ell havia utilitzat una fotografia d'Anxo Quintana, del BNG, en un iot amb empresaris. Però després ja no. L'oposició es va equivocar. Beiras va ser molt exagerat i fins i tot li van llançar en contra els morts per la droga. En la darrera campanya les fotografies no es van emprar en el debat. Les properes eleccions gallegues són el 2020. Però si Feijóo és candidat a Espanya, les faran coincidir.       

"No crec que el llistó ètic del PP s'hagi elevat tant de cop com per qüestionar algú per haver estat amic d'un narcotraficant"

- En tot cas, no creu que el lligam amb Dorado no afectarà Feijóo com a candidat a liderar el PP.

- No crec que el llistó ètic del PP s'hagi elevat tant de cop com per qüestionar algú per haver estat amic d'un narcotraficant. Però darrerament ha tingut un problema amb la jutgessa Alejandra Fontana, que ha decidit segrestar el llibre Fariña, el que li dona rellevància. El contingut del llibre no és tan desfavorable perquè planteja el dubte de si Marcial Dorado només es va dedicar al tabac o també a la coca. Està condemnat per un cas de coca, però per haver dissenyat un vaixell per una descàrrega.

- En què es diferencia Feijóo de Rajoy?

- La feijoologia és més complicada que la marianologia, eh... Feijóo és menys genuí que Rajoy. El seu humor no és gallec. És desconcertant. Es farà pregar molt. En la successió de Fraga, hi va haver d'altres candidats. Feijóo no va sortir fins que va tenir lligats els suports de les executives d'A Corunya i Pontevedra. Mariano és un home de família bé de Santiago de Compostel·la. Feijóo ve del cor de Galícia, Los Peares, on s'uneixen el Miño i el Sil. És un lloc molt maco.
 

Anxo Lugilde: "Crec que la relació entre Rajoy i Feijóo no és bona". Foto: Adrià Costa.


- La relació entre tots dos...

- Jo crec que no és bona. Mariano ha notat que Feijóo volia moure-li la cadira. És cert que Feijóo sempre ha aparentat una actitud lleial envers Rajoy, però més per por que per altra cosa.  Un factor que s'ha de tenir en compte és la dificultat de fer-se amb el poder a Madrid des de fora, i més des d'una nacionalitat històrica. Rajoy és gallec, però va fer la carrera a Madrid. A Feijóo el seu pas per Madrid el va encisar, quan va ser a l'Insalud, quan el crida el ministre Romay. És un moment d'èxit: té 35 anys, tasta el poder a Madrid, va al Bernabeu, Florentino el vol fitxar per la constructora...  Madrid l'enlluerna.

- Quin estil de governar té, en relació a Rajoy?

- És un hàbil propagandista, és ràpid. És un altre estil. El de Rajoy és decimonònic, Feijóo és més àgil. És un producte de l'Espanya dels anys noranta. Hàbil en el cos a cos i el debat instantani, i es pot créixer en l'adversitat. Quan Feijóo arriba, aplica una austeritat excessiva i frena tota política expansiva que era necessària. Ell supedita la política econòmica de la Xunta a ser un deixeble avantatjat contra la despesa pública. Això i les seves promeses incomplertes de regeneració democràtica són la part més negativa.    

- Galícia ha estat determinant en la dreta espanyola. Però també en l'esquerra. Va escriure el llibre De Beiras a Podem. La política gallega en temps de troika.

- L'experiència gallega de Pablo Iglesias va ser fonamental, com a assessor d'Izquierda Unida. En part, Galícia va ser un laboratori per Podem, en contacte i en competència amb el nacionalisme.  Iglesias ha dit que sense Beiras no s'hagués posat en política. Es va fixar molt en el fenomen Beiras, un messianisme assembleari, una contradicció en ella mateixa.   

- Quina és la situació del BNG i quina és l'herència de Beiras?

- El BNG ha aconseguit salvar els mobles, en bona part gràcies a la bona feina d'Ana Pontón. És la que planta cara a Feijóo, a qui no té por. Però té només sis diputats. L'herència de Beiras és que En Marea governa a Santiago, A Corunya i el Ferrol. Martiño Noriega, l'alcalde de Santiago, és de fet l'hereu de Beiras. Beiras va creure que l'aliança del nacionalisme gallec i el federalisme espanyol era possible. Jo no ho crec. Ara mateix, a En Marea hi ha molt d'escàndol perquè Iglesias no es va referir a Galícia com a nació en la seva intervenció durant la moció de censura.

- No hi ha cap experiència gallega en Sánchez?

- Pedro Sánchez va ser assessor de campanya de Pérez Touriño, el darrer president socialista de la Xunta. Sánchez treballava per Pepe Blanco. En una campanya, entre els socialistes tothom l'anomenava "el guapo".   
 

Anxo Lugilde. Foto: Adrià Costa


- Des de l'Atlàntic, es veu d'una manera diferent la situació política catalana?

- Crec que hi va haver un greu error de digestió de l'1-0 i d'entendre la seva transcendència. Va demostrar l'enorme capacitat d'organització i la maduresa de la societat catalana, una cosa amb què l'Estat no hi comptava. També hi va haver gent que no comptava amb la reacció de l'Estat. A mi m'agradaria que fos possible una Espanya plurinacional. Per Galícia, seria una desgràcia que Catalunya s'independitzés. Galícia deixaria de rebre de la caixa de solidaritat, segons el càlcul que va fer el portaveu socialista al Parlament gallec, l'equivalent al 14% del pressupost de la Xunta. Però en el pla polític seria pitjor. Fa poc vam ser a Astorga per un reportatge, vam entrar en un bar i al sentir-nos parlant gallec, ens van dir: "Id a Cataluña a hablar gallego". Era un bon tipus amb qui vam acabar bevent aiguardent. La dona li deia: "¡Qué bruto eres, Ramiro!". Bé, amb una Catalunya independent, ens esperaria l'Espanya de Ramiro. L'1-0 té, però, alguns dèficits.

- Quins assenyalaria?

- Per mi, l'1-0 és el mandat que li dona a Catalunya el dret a l'autodeterminació, no la independència. El cens universal està molt bé com a element propagandístic, però... No sé si ha sortit l'informe dels observadors internacionals.

"El gran drama del sistema polític espanyol és no haver dit la veritat sobre el cafè per a tots"

- Creu que amb els nous interlocutors, Quim Torra i Pedro Sánchez, la situació pot evolucionar?

- Tant de bo. Però les posicions de tots dos no conviden, de moment, a l'optimisme.  I cal tenir en compte la posició que adopti Puigdemont. Per mi, el gran drama de l'actual sistema polític espanyol és no haver dit la veritat sobre el cafè per a tots. Entenc que és difícil anar a Múrcia a dir que no era veritat que Catalunya era igual a les altres comunitats. Potser abans acceptarien un referèndum que anar allí a dir la veritat.    

- És també corresponsal a Portugal, una realitat que ens és encara llunyana.

- Hi ha un text de Pi i Margall que diu que un espanyol coneix més qui governa Rússia que Portugal. I en canvi, és molt laboratori de la política espanyola: ocupació musulmana, passat imperial, llarga dictadura.    

- Ara mateix hi ha un govern socialista que es manté amb el suport de comunistes i alternatius. És un govern Frankenstein?

- És el germà gran del govern Frankenstein. Allí es diu Geringonça, que és una cosa construïda amb dificultat que és poc sòlida. Però les males expectatives poden acabar beneficiant aquests governs. La dreta va quedar en primera posició i inicialment van formar govern. Però hi havia una majoria d'esquerres i el Partit Comunista i el Bloco d'Esquerda van investir el socialista António Costa. Hi ha diferències clares: el Partit Socialista té una gran majoria dins del bloc progressista. Però no és un tema aritmètic. per mi, el gran factor és la personalitat de Costa, un artista de la política. Havia estat ja ministre els anys noranta i alcalde de Lisboa, i va arribar molt après.

- L'èxit de la Geringonça pot ajudar el govern Frankenstein?

- Frankenstein és més complex encara que la Geringonça. Però el discurs apocalíptic de la dreta espanyola pot acabar beneficiant Sánchez, com el discurs de la dreta portuguesa ha ajudat Costa. El primer ministre portuguès és l'home de les vaques voladores perquè un dia va dir que es podien fer coses inimaginables i que les vaques podien volar. Sánchez ha construït una vaca voladora.   
 

Lugilde: "Sánchez ha construït una vaca voladora". Foto: Adrià Costa.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació