04
de juny
del
2018
Actualitzat
a les
18:20h
El Tribunal Suprem ha avalat la imposició de limitacions del Ministeri de Foment a les llicències de vehicles de lloguer amb conductor (VTC), que són les que fan servir empreses com Uber o Cabify per operar. Així, el tribunal considera ajustat a dret i "no discriminatori" el límit d'una llicència per cada 30 taxis, així com l'exigència a les empreses d'arrendament de vehicles amb conductor que desenvolupin el 80% dels seus serveis en l'àmbit de l'autonomia on estigui domiciliada la seva autorització.
D'altra banda, el tribunal anul·la la limitació que les empreses de VTC hagin de tenir una flota mínima de set vehicles per desenvolupar aquesta activitat. En aquest punt, doncs, dona la raó a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), i a Uber i Unauto.
Els magistrats recullen aquests criteris a la sentència que resol els recursos de la CNMC, Uber, Unauto i Maxi Mobility Spain (Cabify) contra el Reial Decret pel qual es va modificar el reglament de la llei d'Ordenació dels Transports Terrestres.
Sobre la limitació de llicències VTC, el Suprem destaca que la previsió d'una proporció entre el número de llicències és una mesura "idònia i proporcionada", i afegeix que "no sembla fàcil" arbitrar una mesura alternativa que pugui ser menys restrictiva.
Pel que fa a la proporció 1-30, el Suprem admet que l'Administració no ha ofert una "justificació raonada" sobre les xifres, però les considera "ajustades a dret i no discriminatòries" perquè els recurrents "tampoc han plantejat una possible alternativa". A banda, el tribunal puntualitza que és un "límit màxim" que pot ser "rebaixat" per les administracions competents. És a dir, obre la porta al fet que hi hagi "més d'una llicència VTC per cada 30" de taxi.
I sobre la limitació de desenvolupar el 80% de l'activitat a la Comunitat Autònoma que ha autoritzat la llicència de lloguer de vehicle amb conductor, el tribunal considera que té la finalitat d'evitar que utilitzar-la en altres comunitats esdevingui "una forma fraudulenta d'incomplir la regla de proporcionalitat".
Finalment, sobre l'exigència de flota mínima de set vehicles, que el Tribunal Suprem tomba, s'entén que esdevindria una "limitació" a l'activitat de VTC que "exclou" petits empresaris del seu exercici. A banda, s'afirma que aquesta exigència no té "una raó d'interès general o de necessitat que la justifiqui".
D'altra banda, el tribunal anul·la la limitació que les empreses de VTC hagin de tenir una flota mínima de set vehicles per desenvolupar aquesta activitat. En aquest punt, doncs, dona la raó a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), i a Uber i Unauto.
Els magistrats recullen aquests criteris a la sentència que resol els recursos de la CNMC, Uber, Unauto i Maxi Mobility Spain (Cabify) contra el Reial Decret pel qual es va modificar el reglament de la llei d'Ordenació dels Transports Terrestres.
Sobre la limitació de llicències VTC, el Suprem destaca que la previsió d'una proporció entre el número de llicències és una mesura "idònia i proporcionada", i afegeix que "no sembla fàcil" arbitrar una mesura alternativa que pugui ser menys restrictiva.
Pel que fa a la proporció 1-30, el Suprem admet que l'Administració no ha ofert una "justificació raonada" sobre les xifres, però les considera "ajustades a dret i no discriminatòries" perquè els recurrents "tampoc han plantejat una possible alternativa". A banda, el tribunal puntualitza que és un "límit màxim" que pot ser "rebaixat" per les administracions competents. És a dir, obre la porta al fet que hi hagi "més d'una llicència VTC per cada 30" de taxi.
I sobre la limitació de desenvolupar el 80% de l'activitat a la Comunitat Autònoma que ha autoritzat la llicència de lloguer de vehicle amb conductor, el tribunal considera que té la finalitat d'evitar que utilitzar-la en altres comunitats esdevingui "una forma fraudulenta d'incomplir la regla de proporcionalitat".
Finalment, sobre l'exigència de flota mínima de set vehicles, que el Tribunal Suprem tomba, s'entén que esdevindria una "limitació" a l'activitat de VTC que "exclou" petits empresaris del seu exercici. A banda, s'afirma que aquesta exigència no té "una raó d'interès general o de necessitat que la justifiqui".