Així van ser els dies immediats a la mort de Fidel Castro: s'estrena el documental que ho detalla

És un dels fets més rellevants de la història recent del món. Fidel Castro va ser el líder de la revolució cubana, però també moltes altres coses que van quedar encara més evindeciades el dia de la seva mort. Però, com es van viure a Cuba aquelles hores? Com va reaccionar una població que no havia conegut altre règim, ni líder, en 60 anys? Hi va haver alegria, por, tristesa, resignació? Com ho van relatar els mitjans cubans? En part, això és el que explica Nueve días sin Fidel, documental que es podrà veure aquest divendres 8 de juny a l'auditori del MACBA, en el marc del festival Barcelona Creative Commons.
 
"La mort de Fidel Castro em va enganxar per casualitat", explica Sofia Cabanes en declaracions a NacióDigital. La periodista, fundadora d'Aguaita.cat i codirectora del documental, era a l'Havana fent un curs a la prestigiosa Escola de Cinema de Cuba. El dia dels fets ja feia dues setmanes que era a l'illa. "Havíem acabat de rodar el documental propi del curs i aquella nit vam sortir a celebrar-ho amb els companys". Cabanes recorda que l'anunci es va fer a les deu de la nit, però que ells no en van saber res fins una hora després.

"Érem en una sala de ball. Una de les companyes es va quedar paralitzada quan va veure en  pantalla un 'lead' de la mort de Fidel". La festa es va acabar. L'escena posterior és de caos, amb els cubans de la sala trucant a casa, tots. "El que era una nit de disbauxa es va acabar convertint en una nit excepcional. En aquell moment, cap dels que érem allà vam pensar en la idea de fer-ne un documental. Però dels dotze alumnes del curs, n'hi havia tres que som periodistes, i per pur instint vam començar a gravar. Vam veure que teníem un material molt valuós. El vam posar en comú i va sorgir la idea del documental".
 

Un país paralitzat durant nou dies: "semblava que no fóssim a Cuba"
 
El que més va sobtar a Cabanes va ser que el país es va paralitzar durant nou dies. "Jo ja havia estat a Cuba anteriorment. I ja sabia que Cuba és un país que vibra, molt sorollós i de festa. Em va produir un gran impacte que, de cop, tots aquells bioritmes i la manera ser dels cubans es trenquessin de cop. Es va prohibir la música, qualsevol celebració i l'alcohol. Durant nou dies no semblava que estiguéssim a Cuba", afegeix. Amb aquest mar de fons, la idea inicial del documental era fer un retrat d'allò que va suposar aquest lapse de temps.
 
"Vam viure com els mitjans oficials monopolitzaven el discurs de la realitat. La primera nit va ser per les reaccions espontànies: del dolor màxim, a gent que li era igual que morís o, directament, que no ho celebrava. Però, dia a dia, els mitjans oficialistes anaven monopolitzant l'espai públic i el discurs, i van anar imposant la visió que Fidel Castro havia mort només físicament, però no les seves idees. Que tot havia de continuar igual", subratlla Cabanes. Una idea que es veu perfectament al cartell del film, on surt la figura de Castro i una televisió. "El ritme narratiu és el discurs de la televisió, convertida en una mena de Gran Germà, amb un ull que tot ho controla".
 
"L'oficialitat marcava un sentiment de dolor i d’incertesa, però és cert que la idea unánime entre els cubans, favorables o no al sistema, és que la Cuba d'ara és fruit de la revolució que va emprendre Fidel i de 60 anys de govern liderat per ell, com a balanç del seu llegat". Fidel Castro com una enorme figura que ha transcendit Cuba, clau en la Guerra Freda, de gran influència a Llatinoamèrica. El film, que també ha estat seleccionat al festival mónFilmat i es presentarà a Amposta el 8 de juliol, viurà una estrena de luxe a Barcelona aquest divendres.