La vida després de Rajoy

El PP tancarà files però ningú confia que l'expresident tingui futur com a líder. Els aspirants a succeir-lo saben que ara no toquen passos en fals. Avui també són notícia el govern Sánchez, Roger Torrent i els llaços, el canvi a la direcció d'"El País", Pep Guardiola i Federico García Lorca

05 de juny del 2018
Actualitzat a les 7:00h
De portes enfora avui Mariano Rajoy, desallotjat de la Moncloa des de finals de la setmana passada, rebrà un suport sense fissures al comitè executiu del PP. Un tancament de files. Però el cert és que els dirigents del PP, i ni un ni dos, pensen ja en el seu relleu. Saben que el PSOE intentarà esgotar els dos anys que queden de legislatura però que el joc d'aliances li posarà difícil. El temps que Sánchez sigui a la Moncloa serà, en qualsevol cas, temps suficient perquè s'obri el debat intern sobre quin ha de rellevar Rajoy. Saben que no tornarà a ser president. Ha incendiat Catalunya i la seva aparició als papers de Bárcenas ha pesat i pesa com una llosa. Circulen ja els noms de Soraya Sáenz de Santamaría i Alberto Núnez Feijóo com a successors. Es mouen, però amb prudència. Ara, qualsevol moviment en fals els pot treure de circulació.

Qui no serà -no li cal- tan prudent és la FAES. Aquesta tarda, també a Madrid, José María Aznar presenta el llibre de Javier Zarzalejos, secretari general de la fundació dretana. L'expresident s'ha acostat a Cs pel seu espanyolisme sense complexos i s'esperen dards enverinats contra el seu successor. I mentre, Pedro Sánchez va configurant el seu govern. Sembla segur que hi serà l'andalusa Carmen Calvo, exministra de Cultura i que apunta a la vicepresidència, el valencià José Luis Ábalos i Meritxell Batet. Hi haurà, segur, un altre català: Josep Borrell. La tria del nou ministre d'Exteriors no és precisament un gest amb els independentistes, als que ha atacat de forma furibunda en entrevistes o actes de caràcter unionista. Sara Gonzálezho explica en aquesta informació.   

Parlament... i llaços. I ja amb el govern constituït -que per cert avui no podrà visitar alguns dels consellers empresonats- el Parlament reprèn la seva activitat. De moment ha resolt la polèmica dels llaços. Roger Torrent ha acordat amb la majoria de grups que puguin seguir als escons. Roger Tugas en dona els detalls.

Ignomínia a Badalona. Avui també tindrem més notícies de Badalona, on el pacte del PSC amb el PP i Cs per desallotjar Dolors Sabater i el seu govern sobiranista i d'esquerres es dona per segur. Una mala notícia perquè els socialistes intentaran governar la ciutat amb només tres regidors i amb un fort condicionament, per més que facin veure que el suport és gratuït, de Xavier García-Albiol, que va practicar la xenofòbia institucional com a alcalde. Les eleccions seran mogudes al cinturó. Pep Martí ens explica com es prepara Ciutadans per competir amb el PSC i Joan Serra Carné opina amb rotunditat sobre el que passa a Badalona.  


Vist i llegit

El director d'eldiario.esIgnacio Escolar escrivia ahir, en primera persona, un relat sobre la seva relació amb l'extresorer del PP, Álvaro Lapuerta, que va morir aquest cap de setmana i que va ser el creador de la caixa B del PP que ha acabat fent caure Mariano Rajoy. El tresorer va conèixer Escolar, van fer relació i, malgrat les distàncies ideològiques, li va oferir escriure-li les memòries. L'endemà que li oferís va tenir una misteriosa caiguda i va quedar en un coma del que mai es va acabar de recuperar.


 El passadís

Dies remoguts a la redacció d'El País. El relleu del director del diari de Prisa, Antonio Caño, és imminent. Fins i tot es podria anunciar demà. Caño, que va arribar des de la delegació americana del diari, ha hagut de practicar des de 2014 fortes retallades i ha imposat una línia editorial propera a Ciutadans i extremadament crítica -poc té a envejar a la de l'ABC o La Razón- amb el procés català, que fins i tot li ha costat sentències judicials en contra. La distància amb la redacció ha anat a més. I amb els lectors també, atesa l'alarmant baixada en les vendes del diari, encara líder però que ja ven menys de 90.000 exemplars a quiosc a tota Espanya.

Ara, l'empresa busca un gir per reconciliar-se amb els lectors més progressistes i millorar les relacions amb Pedro Sánchez i a la direcció del diari s'hi podria situar una de les seves fundadores: Soledad Gallego-Díaz. N'ha estat directora adjunta i corresponsal en diverses capitals mundials. La periodista, de 67 anys, és molt respectada a la redacció de Madrid i aquests dies la majoria de periodistes creuen els dits perquè la notícia es confirmi com un fre al gir conservador i la caiguda de vendes. Veurem també què passa amb la guàrdia de corps de Caño, que formen noms com José Manuel Calvo, David Alandete o Javier Ayuso.   


 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 2008 Pep Guardiola signava el seu primer contracte com a entrenador del primer equip del Futbol Club Barcelona. Guardiola, que havia estat una estrella del Dream Team que entrenava Johan Cruyff, va ser una aposta personal de l'aleshores president, Joan Laporta. Durant quatre anys Guardiola, que només havia entrenat el Barça B després de deixar el futbol professional, va convertir el Barça en una màquina de jugar a futbol i guanyar títols atacant i fent gaudir al màxim els culers. Va aconseguir un triplet i un sextet i tot estava a l'abast d'una esquadra on lluïen Messi, Xavi o Iniesta. Els seus enfrontaments amb l'aleshores entrenador del Madrid, José Mourinho, a qui va definir irònicament com "el puto amo", van ser també memorables a les sales de premsa. Aquí ho podeu recuperar.   


 L'aniversari

El 5 de juny de 1898 va nàixer a Fuente Vaqueros, a Granada, el genial dramaturg i poeta Federico García Lorca, un dels màxims exponents de la Generació del 27. Lorca va estudiar a Madrid, a la Residència d'Estudiants, i va entrar en contacte amb Salvador Dalí o Luis Buñuel, amb els que va col·laborar en diversos projectes artístics. Lorca, un intel·lectual que va aconseguir ser popular en vida, va passar temporades a Nova York i Barcelona i va morir encara jove, el 1936, quan les tropes feixistes el van afusellar per les seves idees esquerranes i la seva condició d'homosexual. Les despulles encara no s'han localitzat malgrat els intents d'exhumar-les. Durant la segona república Lorca havia dirigit la companyia pública de teatre La Barraca, que va produir grans obres del segle d'or espanyol. També en va escriure de memorables com Bodas de Sangre, La casa de Bernarda Alba o Yerma. El romancero gitano o Poeta en Nueva York destaquen en el camp de la lírica. El cantant de flamenc de Badalona Miguel Poveda li ha dedicat Enlorquecidos, un dels seus darrers treballs. Podeu escoltar-lo i veure'l aquí.
   

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi