08
de juny
del
2018
Actualitzat
el
09
de juny
a les
10:30h
Si una cosa té clara el govern de Pedro Sánchez és que difícilment tindrà 100 dies de gràcia. El seu serà un executiu de curta durada -si esgotés legislatura, com a molt, fins al 2020- que estarà sotmès a una fiscalització constant per part de PP i Ciutadans, i que haurà de tenir per norma la negociació de tot amb els grups que van donar suport a la moció de censura. Però abans d'arribar a la Moncloa, el PSOE ja havia aconseguit teixir alguns acords importants amb Podem, els independentistes catalans i els nacionalistes bascos que han estat frenats per l'anterior govern la mesa del Congrés, el control del qual està a les mans del PP i de Ciutadans. Aquests acords, molts d'ells a favor de derogar reformes dels populars en matèria d'educació, pensions o mercat laboral, són els que a partir d'ara Sánchez pot intentar impulsar.
Cal tenir en compte, però, que la moció de censura no ha canviat la composició de la mesa del Congrés, capitanejada per Ana Pastor, i que els populars i els d'Albert Rivera compten amb cinc dels nou components. Aquesta preponderància l'han utilitzada durant aquesta legislatura per frenar més de 60 proposicions de llei en menys de dos anys. Per esquivar aquesta barrera, el govern de Sánchez té la via del decret llei.
Atenció sanitària als immigrants i revalorització de les pensions
Hi ha fins a 12 proposicions de llei que el nou govern socialista podria recuperar i fer prosperar amb el suport dels grups que van fer pinya per fer fora Mariano Rajoy de la Moncloa. A més de la derogació dels punts més nocius de la llei mordassa, Sánchez va citar durant el seu discurs al Congrés la recuperació del dret a assistència sanitària que l'any 2012 es va retirar a les persones immigrants.
Altres proposicions de llei que es podrien impulsar són la supressió de les taxes judicials, que els socialistes van presentar el 8 d'agost i el 28 d'octubre del 2016, i la de revalorització de les pensions de l'any 2017 i del 2018 en funció de l'IPC i de mesures urgents de reequilibri pressupostari de la Seguretat Social, que van rebre el suport majoritari del Congrés. També hi ha una altra proposició frenada per la mesa en la qual es demanava una millora de les pensions de viduïtat a les persones majors de 65 anys amb pocs ingressos.
Reducció de l'IVA cultural i supressió de l'impost al sol
L'executiu de Sánchez també pot impulsar la reducció de l'IVA cultural que el govern de Rajoy va aprovar l'any 2012 i que va suposar passar del 8% al 21%, el més alt de la zona euro. Els socialistes han defensat fins ara que es faci una reducció i se situï en el 10%. Aquesta és una de les grans reivindicacions del sector cultural, que denuncia que és un dels que més ha patit la destrucció de llocs de treball.
Una altra de les proposicions de llei que van topar amb el mur de la mesa del Congrés és la de foment de l'autoconsum elèctric, que té per objectiu eliminar l'anomenat impost al sol, aprovat durant la primera legislatura del govern de Rajoy. Es tracta d'evitar que els ciutadans que fomenten les energies renovables i que no fan ús de la xarxa elèctrica i s'abasteixen d'energia autoconsumida instantàniament o emmagatzemada en bateries.
Anulació dels judicis del franquisme i accessibilitat
Des de l'oposició, els socialistes també van impulsar una reforma de la llei de memòria històrica per anular els judicis sumaríssims del franquisme. La modificació plantejada d'aquesta llei que va ser aprovada pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero també obre la porta a la reclamació de patrimoni per part dels familiars de les víctimes, demana a l'Estat l'exhumació de fosses i planteja multes a les institucions que no retirin simbologia franquista. La proposició també promou la retirada de les restes mortals de Franco del Valle de los Caídos. Tot i haver estat aprovada per la majoria del Congrés, el govern de Rajoy va vetar la reforma tot argumentant que suposaria un increment del crèdit pressupostari en més de 200 milions.
Amb aquest mateix argument va barrar el pas al fons estatal proposat per garantir l'accessibilitat. L'executiu del PP va xifrar en 75 milions el cost que suposaria l'inversió en carreteres, ferrocarrils, aeroports, ports i costes, entre altres, per garantir el ple exercici dels seus drets a les persones amb diversitat funcional. A totes aquestes iniciatives se suma la de l'adaptació de la llei de propietat horitzontal a la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat de l'ONU.
En una entrevista a NacióDigitaljust abans de ser nomenada ministra de Política Territorial, Meritxell Batet va assegurar que totes aquestes iniciatives consensuades des de l'oposició amb la resta de grups seran la gènesi d'una entesa que ara ha de fructificar des del govern. Sota el seu criteri, són la prova de la capacitat de teixir aliances del PSOE. Caldrà veure, però, el paper que puguin exercir PP i Cs. Els seus dos grans fortins: la mesa del Congrés i la majoria absoluta dels populars al Senat. Han canviat els papers, però no la correlació de forces.
Cal tenir en compte, però, que la moció de censura no ha canviat la composició de la mesa del Congrés, capitanejada per Ana Pastor, i que els populars i els d'Albert Rivera compten amb cinc dels nou components. Aquesta preponderància l'han utilitzada durant aquesta legislatura per frenar més de 60 proposicions de llei en menys de dos anys. Per esquivar aquesta barrera, el govern de Sánchez té la via del decret llei.
Atenció sanitària als immigrants i revalorització de les pensions
Hi ha fins a 12 proposicions de llei que el nou govern socialista podria recuperar i fer prosperar amb el suport dels grups que van fer pinya per fer fora Mariano Rajoy de la Moncloa. A més de la derogació dels punts més nocius de la llei mordassa, Sánchez va citar durant el seu discurs al Congrés la recuperació del dret a assistència sanitària que l'any 2012 es va retirar a les persones immigrants.
Altres proposicions de llei que es podrien impulsar són la supressió de les taxes judicials, que els socialistes van presentar el 8 d'agost i el 28 d'octubre del 2016, i la de revalorització de les pensions de l'any 2017 i del 2018 en funció de l'IPC i de mesures urgents de reequilibri pressupostari de la Seguretat Social, que van rebre el suport majoritari del Congrés. També hi ha una altra proposició frenada per la mesa en la qual es demanava una millora de les pensions de viduïtat a les persones majors de 65 anys amb pocs ingressos.
Reducció de l'IVA cultural i supressió de l'impost al sol
L'executiu de Sánchez també pot impulsar la reducció de l'IVA cultural que el govern de Rajoy va aprovar l'any 2012 i que va suposar passar del 8% al 21%, el més alt de la zona euro. Els socialistes han defensat fins ara que es faci una reducció i se situï en el 10%. Aquesta és una de les grans reivindicacions del sector cultural, que denuncia que és un dels que més ha patit la destrucció de llocs de treball.
Una altra de les proposicions de llei que van topar amb el mur de la mesa del Congrés és la de foment de l'autoconsum elèctric, que té per objectiu eliminar l'anomenat impost al sol, aprovat durant la primera legislatura del govern de Rajoy. Es tracta d'evitar que els ciutadans que fomenten les energies renovables i que no fan ús de la xarxa elèctrica i s'abasteixen d'energia autoconsumida instantàniament o emmagatzemada en bateries.
Anulació dels judicis del franquisme i accessibilitat
Des de l'oposició, els socialistes també van impulsar una reforma de la llei de memòria històrica per anular els judicis sumaríssims del franquisme. La modificació plantejada d'aquesta llei que va ser aprovada pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero també obre la porta a la reclamació de patrimoni per part dels familiars de les víctimes, demana a l'Estat l'exhumació de fosses i planteja multes a les institucions que no retirin simbologia franquista. La proposició també promou la retirada de les restes mortals de Franco del Valle de los Caídos. Tot i haver estat aprovada per la majoria del Congrés, el govern de Rajoy va vetar la reforma tot argumentant que suposaria un increment del crèdit pressupostari en més de 200 milions.
Amb aquest mateix argument va barrar el pas al fons estatal proposat per garantir l'accessibilitat. L'executiu del PP va xifrar en 75 milions el cost que suposaria l'inversió en carreteres, ferrocarrils, aeroports, ports i costes, entre altres, per garantir el ple exercici dels seus drets a les persones amb diversitat funcional. A totes aquestes iniciatives se suma la de l'adaptació de la llei de propietat horitzontal a la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat de l'ONU.
En una entrevista a NacióDigitaljust abans de ser nomenada ministra de Política Territorial, Meritxell Batet va assegurar que totes aquestes iniciatives consensuades des de l'oposició amb la resta de grups seran la gènesi d'una entesa que ara ha de fructificar des del govern. Sota el seu criteri, són la prova de la capacitat de teixir aliances del PSOE. Caldrà veure, però, el paper que puguin exercir PP i Cs. Els seus dos grans fortins: la mesa del Congrés i la majoria absoluta dels populars al Senat. Han canviat els papers, però no la correlació de forces.