04
de juny
del
2018
Actualitzat
a les
19:45h
Amb la presa de possessió del nou Govern català, dissabte passat, l'article 155 va decaure de manera automàtica. Així ho preveia el decret aprovat pel Senat espanyol el 27 d'octubre passat, a proposta de l'executiu de Mariano Rajoy i amb els vots del PSOE i Cs. Però ha decaigut de la mateixa manera la intervenció de l'Estat en les finances públiques catalanes, que era anterior? El vicepresident de la Generalitat i conseller d'Economia, Pere Aragonès, ha assegurat aquest dilluns que així com ja ha caigut el 155 "il·legal", "avui articularem com decau també en l'àmbit econòmic". La Intervenció General de la Generalitat ha remès avui a tots els departaments un comunicat en què els notifica l'aixecament de la intervenció.
En les seves primeres declaracions com a vicepresident i conseller d'Economia, Aragonès ha explicat que decauen les mesures de control imposades per l'Estat els mesos de juliol i setembre i que després van ser incloses en l'aplicació de l'article 155.
Avui mateix, en una entrevista a Espejo Público d'Antena 3, José Luis Ábalos, secretari d'organització del PSOE i home fort en el nucli que envolta Pedro Sánchez, ha volgut deixar clar que la fiscalització dels comptes prèvia al 155 es podria eliminar només si la situació política "es normalitza".
Aixecament dels controls
La fi de la intervenció suposa que Hisenda deixarà de retenir els lliuraments a compte del sistema de finançament i tornarà a transferir les bestretes a Economia, de manera que el tresor espanyol ja no pagarà directament les despeses que corresponen a la Generalitat. Deixaran d'emetre's els certificats de despesa i es deixarà d'efectuar la declaració dels òrgans de contractació que certifiquen que els béns o serveis no estan vinculats a actuacions il·legals o prohibides pels tribunals.
Diversos nivells d'intervenció
Des de fa tres anys s'han fixat diverses intervencions de l'Estat sobre els comptes catalans. El 20 de novembre del 2015, després de la declaració del Parlament del 9 de novembre, el govern espanyol va imposar a la Generalitat mesures de control financer més enllà de les que estableix el FLA per a totes les comunitats autònomes i que limiten l'ús del crèdit a pagar proveïdors. Des de novembre de 2015, el ministeri d'Hisenda va passar a controlar tots els pagaments del Govern. La intervenció de la Generalitat havia d'emetre un certificat mensual amb totes els despeses. Hisenda fins i tot podia controlar en temps reals totes les factures que es pagaven per assegurar que res anés destinat "al procés", tal com va acabar certificant fa unes setmanes l'ara ministre d'Hisenda en funcions, Cristóbal Montoro.
El 15 de setembre del 2017, es va produir un enduriment extra del control. Ja s'havien aprovat les lleis de desconnexió i, a les portes del referèndum de l'1-O, el xoc institucional era total. L'executiu de Carles Puigdemont deixa de tenir capacitat per gestionar els recursos propis (es queda sense caixa) i és l'Estat el que paga directament totes les despeses. El 21 de desembre, el mateix dia de les eleccions catalanes convocades per Mariano Rajoy arran del 155, l'Estat decideix allargar la intervenció financera decretada el setembre fins a la fi de la vigència del 155. L'Estat volia evitar que la intervenció extraordinària fos tombada pels tribunals, on havia recorregut Oriol Junqueras, i vinculava la intervenció al 155 per dotar-la se seguretat jurídica plena.
El 15 de maig, Mariano Rajoy i Pedro Sánchez van acordar mantenir el control financer de la Generalitat encara que s'extingís el 155, però no es va arribar a articular legalment. Ara, amb la fi de la intervenció de l'autonomia, l'escenari queda, en principi, com va quedar establert pel decret del 20 de novembre del 2015, però el PSOE s'obre a una "normalització". L'aixecament del 155 implica, per tant, que la Generalitat recupera la caixa malgrat que amb una intervenció superior a la resta d'autonomies del FLA. Si el govern del PSOE vol anar més enllà, com es va fer amb el 155, ho haurà d'aprovar el consell de ministres.
En les seves primeres declaracions com a vicepresident i conseller d'Economia, Aragonès ha explicat que decauen les mesures de control imposades per l'Estat els mesos de juliol i setembre i que després van ser incloses en l'aplicació de l'article 155.
Avui mateix, en una entrevista a Espejo Público d'Antena 3, José Luis Ábalos, secretari d'organització del PSOE i home fort en el nucli que envolta Pedro Sánchez, ha volgut deixar clar que la fiscalització dels comptes prèvia al 155 es podria eliminar només si la situació política "es normalitza".
Aixecament dels controls
La fi de la intervenció suposa que Hisenda deixarà de retenir els lliuraments a compte del sistema de finançament i tornarà a transferir les bestretes a Economia, de manera que el tresor espanyol ja no pagarà directament les despeses que corresponen a la Generalitat. Deixaran d'emetre's els certificats de despesa i es deixarà d'efectuar la declaració dels òrgans de contractació que certifiquen que els béns o serveis no estan vinculats a actuacions il·legals o prohibides pels tribunals.
Diversos nivells d'intervenció
Des de fa tres anys s'han fixat diverses intervencions de l'Estat sobre els comptes catalans. El 20 de novembre del 2015, després de la declaració del Parlament del 9 de novembre, el govern espanyol va imposar a la Generalitat mesures de control financer més enllà de les que estableix el FLA per a totes les comunitats autònomes i que limiten l'ús del crèdit a pagar proveïdors. Des de novembre de 2015, el ministeri d'Hisenda va passar a controlar tots els pagaments del Govern. La intervenció de la Generalitat havia d'emetre un certificat mensual amb totes els despeses. Hisenda fins i tot podia controlar en temps reals totes les factures que es pagaven per assegurar que res anés destinat "al procés", tal com va acabar certificant fa unes setmanes l'ara ministre d'Hisenda en funcions, Cristóbal Montoro.
El 15 de setembre del 2017, es va produir un enduriment extra del control. Ja s'havien aprovat les lleis de desconnexió i, a les portes del referèndum de l'1-O, el xoc institucional era total. L'executiu de Carles Puigdemont deixa de tenir capacitat per gestionar els recursos propis (es queda sense caixa) i és l'Estat el que paga directament totes les despeses. El 21 de desembre, el mateix dia de les eleccions catalanes convocades per Mariano Rajoy arran del 155, l'Estat decideix allargar la intervenció financera decretada el setembre fins a la fi de la vigència del 155. L'Estat volia evitar que la intervenció extraordinària fos tombada pels tribunals, on havia recorregut Oriol Junqueras, i vinculava la intervenció al 155 per dotar-la se seguretat jurídica plena.
El 15 de maig, Mariano Rajoy i Pedro Sánchez van acordar mantenir el control financer de la Generalitat encara que s'extingís el 155, però no es va arribar a articular legalment. Ara, amb la fi de la intervenció de l'autonomia, l'escenari queda, en principi, com va quedar establert pel decret del 20 de novembre del 2015, però el PSOE s'obre a una "normalització". L'aixecament del 155 implica, per tant, que la Generalitat recupera la caixa malgrat que amb una intervenció superior a la resta d'autonomies del FLA. Si el govern del PSOE vol anar més enllà, com es va fer amb el 155, ho haurà d'aprovar el consell de ministres.