Meritxell Batet: «No pensem que un referèndum pugui resoldre res»

La portaveu del PSC al Congrés afirma que Sánchez està disposat aixecar la intervenció de les finances de la Generalitat si el Govern té "voluntat de complir la llei"

Meritxell Batet, líder del PSC al Congrés
Meritxell Batet, líder del PSC al Congrés | Sara González
03 de juny del 2018
Actualitzat el 04 de juny a les 17:24h
Entre la il·lusió i el vertigen. Així descriuen els dirigents socialistes com afronten el repte que tenen per davant ara que assumeixen el timó d'Espanya. Meritxell Batet (Barcelona, 1973), és la principal veu del PSC al Congrés i resta per veure quin rol assumirà en l'era de la presidència de Pedro Sánchez. Minuts després de l'èxit de la moció de censura, dirigents de la resta de partits la feliciten. Salutació especialment llarga amb el líder dels comuns, Xavier Domènech, amb qui té especialment bona relació. La paraula de la nova etapa que s'obre és "consens". Els socialistes la repeteixen amb insistència. I també ho fa Batet en aquesta entrevista amb NacióDigital, en la qual esbossa els marcs del diàleg amb Catalunya.

- Com es garanteix la viabilitat d’un govern d'un partit que té només 85 diputats?

- Tenim una tradició de parlamentarisme en la qual hi ha hagut grans majories, no sempre absolutes, però això s’ha trencat des de fa temps. Ara governa la força política que té capacitat per arribar a acords amb altres. És veritat que 85 diputats són pocs, però també ho són 134 per al PP, que fins ara ha estat governant. Per tant, cal diàleg, voluntat de consens, capacitat per flexibilitzar les posicions, no ser dogmàtic. Crec que aquesta és l’etapa política que ens toca viure ara i també d'ara en endavant. No veig en un futur proper que això canviï.

- Un diàleg que hem d'entendre que no ha de ser cosmètic i retòric, com el que en el seu dia oferia el PP.

- Era un diàleg inexistent, no hi ha hagut un diàleg sincer ni de govern a govern. Ni tan sols al Congrés amb les diferents forces polítiques. No hi ha hagut voluntat per consensuar i arribar a acords en la immensa majoria de temes. En canvi, les iniciatives socialistes amb aquesta composició del Congrés han tirat endavant pràcticament totes. Cada setmana hem presentat proposicions de llei, mocions o proposicions no de llei i això vol dir, per tant, que som capaços de sumar aquestes voluntats, tenir aquest diàleg sincer amb les forces polítiques amb representació parlamentària. Estic segura que tota aquesta feina que hem fet des de l’oposició ara tindrà els seus rèdits, i podrem recollir fruits i consensos importants que ja existeixen per tirar endavant lleis fonamentals que són d’emergència social.

"Estic segura que tota aquesta feina que hem fet des de l’oposició ara tindrà els seus rèdits, i podrem recollir fruits i consensos importants"

- Pedro Sánchez ha fixat objectius com negociar els pressupostos del 2019, derogar la llei mordassa o recuperar l’atenció sanitària per als immigrants. Quant de temps de legislatura es necessita per fer tot això i com es determinarà el final de la legislatura?

- Qui marca el final de la legislatura és el president del govern. Ell ha mostrat la voluntat de no esgotar-la i no arribar al 2020, però sí d'aconseguir un mínim d’estabilitat institucional per fer i posar en marxa mesures immediates que tenen consens a la cambra i que estan paralitzades perquè el PP i Cs es posaven d’acord. Hi ha més de 40 lleis que han estat vetades pel govern del PP i que no s’han pogut ni debatre. Tot això es revertirà i cal un temps suficient per tirar endavant lleis que nosaltres, com a partit, hem impulsat, com ara la d’habitatge. Aquestes urgències i emergències, sobre les quals pot haver-hi un consens enorme, és imprescindible tirar-les endavant. Hem de demostrar que es pot governar d’una altra manera i que és possible que aquesta recuperació econòmica que suposadament estem vivint la notin els ciutadans.

- Fa tot just 20 mesos que Pedro Sánchez havia de plegar de forma forçada. Com descriuria la seva trajectòria?

- Pedro Sánchez es va enfrontar a un moment intern del partit molt complicat. Va optar per la valentia i resistir. I va guanyar unes primàries de forma molt nítida. Això li reconeix tothom. Aquesta fortalesa, l’experiència de tots aquests atzucacs i dificultats, també et preparen molt per a moments com el que vivim ara. És un dia d’emoció, per celebrar i estar il·lusionats, però també sense perdre de vista la immensa responsabilitat d’afrontar els reptes que tenim al davant amb humilitat. Ho ha dit la portaveu Margarita Robles i ho ha dit el ja president Sánchez i crec que aquesta és l’actitud que presidirà aquest nou govern, que és imprescindible per tirar endavant els reptes que tenim.
 

Batet s'abraça a Sánchez just després de ser proclamat president Foto: Flickr PSOE


- En els darrers mesos s'ha evidenciat un Sánchez polièdric: va intentar governar amb Ciutadans en la investidura fallida, se'l va veure després defensant l’Espanya plurinacional i que Catalunya és una nació i, darrerament, onejant una reforma del codi penal i endurint el discurs contra Catalunya. Quin Pedro Sánchez veurem ara?

- Crec que és el mateix Pedro Sánchez i no crec que sigui contradictori. Aquest país necessita grans consensos i això significa posar-se d’acord amb forces polítiques que pensen molt diferent. Això inclou el PP i Ciutadans. I Units Podem, que en aquest cas els hem tingut al costat, i la resta de formacions. Al final, les grans solucions polítiques, si no venen de la mà del consens, és molt difícil que surtin bé. Crec que aquesta visió continua existint i estant present. L’aposta per la política en el problema amb Catalunya i la crisi territorial no l’hem abandonada. Ho diem des de fa molts anys, criticant precisament que el govern del PP l’hagi deixat de banda totalment. Primer negava el problema, després va decidir que el problema només s’havia de combatre per la via judicial. Això en part també ens ha portat fins on hem arribat.

- En quins termes es produirà, però, aquest "consens" i aquesta "solució política"?

- Pensem que el problema és polític i que les solucions que s’han d’oferir són polítiques. Aquesta és la voluntat. Evidentment, aquest diàleg anirà acompanyat del compliment de la llei i del respecte al marc constitucional i estatutari, perquè no entenem una democràcia que no passi pel respecte a la llei. Tots som polièdrics d'alguna manera. Per tant, la suma de totes les peces configura una oportunitat en el canvi de govern per tenir una aproximació a la crisi territorial des d’una perspectiva totalment diferent.

- Una de les primeres estacions d’aquest nou govern es diu 155, perquè aquest dissabte han pres possessió els consellers del Govern Torra. Què farà el PSOE de diferent que no hagi fet el PP amb Catalunya més enllà del diàleg.

- El 155 s’aixecarà automàticament perquè, de fet, ja estava en mans del senyor Torra aixecar-lo. Un cop s’ha produït els nomenaments, desapareix. I espero que no es doni cap mena de circumstància en què s’hagi de tornar a aplicar. No se’m passa ni pel cap. Jo el que espero és que les institucions catalanes quedin preservades, que les institucions d’autogovern recuperin les plenes competències per dignificar la institucionalitat catalana, que ha patit molt tots aquests mesos. La presidència de la Generalitat i la Generalitat en el seu conjunt i el Parlament, que també va ser malmès i durament atacat els dies 6 i 7 de setembre de l’any passat. Crec que aquesta etapa ha passat i s’obre una finestra d’oportunitat. El govern d’Espanya i el seu president al capdavant arriba amb la millors de les voluntats, la mà estesa, i espero que aquesta resposta tingui una correspondència amb el Govern de la Generalitat.

"Tot allò que faci referència al poder judicial, difícilment hi poden incidir el poder executiu i el legislatiu"

- Aquesta finestra d’oportunitat inclou demanar a la Fiscalia que retiri les acusacions sobre els dirigents independentistes o que hi hagi un apropament dels presos?

- Hem dit amb tota claredat, sempre que hem tingut ocasió, que un govern té unes competències però no ho pot fer tot perquè vivim en una democràcia en la qual hi ha separació de poders. Tot allò que faci referència al poder judicial, difícilment hi poden incidir el poder executiu i el legislatiu. I ja m’agrada que sigui així perquè ens dona garanties. Ara bé, podem parlar del document del Cercle d’Economia, dels punts que van posar sobre la taula els anteriors presidents de la Generalitat, com són els 45 de Puigdemont o els 23 de Mas. També parlar seriosament i en profunditat de quins són els desencontres i els problemes de fons, de com ho podem afrontar, de com reflexionar sobre el nostre model territorial perquè hi hagi aquest sentiment de reconeixement del màxim de ciutadans de l’Estat. Nosaltres volem construir un projecte comú del qual tots ens en puguem sentir part i orgullosos del projecte comú. Aquesta voluntat hi serà.

- Però el govern sí que té facultats per poder dir a Fiscalia que rebaixi la tensió amb peticions com les que li he plantejat.

- Les competències tampoc són ben bé de la Fiscalia. Segur que hi ha coses a fer i s’hauran d’explorar quines són les capacitat i fins on es pot arribar. El que és indubtable és que hi ha procediments judicials oberts i continuaran el seu carril que, com deia, poc pot incidir el govern espanyol.
 

Meritxell Batet, abans d'entrar al Congrés dels Diputats Foto: Flickr PSOE


- El que sí que està clar és que el govern té la capacitat d’aixecar la intervenció de les finances de la Generalitat. Hi haurà voluntat en aquest sentit?

- Sí. De fet, hi ha hagut deixadesa del govern del PP, que en comptes de pactar un mou del finançament ha mantingut que les comunitats autònomes tirin del FLA sine die. Totes les comunitats han de retre comptes. I és lògic, perquè quan tu tens un crèdits de la Unió Europea, lògicament aquesta et demana explicacions i que passis el control dels comptes. Crec que és bo que el control que s’apliqui a Catalunya sigui el mateix que es fa a totes les comunitats autònomes. D’alguna manera, ara s’està vivint una excepció perquè Catalunya està sotmesa a un major control respecte la resta de comunitats. Crec que si el Govern té la voluntat de complir la llei i no tornar a explorar vies que sabem que acaben en fracàs seria bo que Catalunya estigués sotmesa als mateixos controls que qualsevol territori que s’ha acollit a aquesta forma de finançament excepcional i que ja dura massa anys.

- Dona per descartat que en aquesta negociació amb Catalunya es posi sobre la taula un referèndum pactat per escollir la relació que els catalans volen tenir amb Espanya?

- La nostra posició sempre ha estat claríssima. Nosaltres no pensem que un referèndum pugui resoldre res. De fet, hem viscut dos referèndums, encara que no hagin estat reconeguts i encara que hagin estat il·legals. I l’únic que han provocat és abocar-nos com a societat a una major confrontació i a problemes de convivència dins de Catalunya. Per a mi això és molt preocupant i crec que hauria de ser un dels objectius principals, precisament, que hauria de combatre el Govern de la Generalitat. Un referèndum al final és intentar guanyar o desempatar una cosa que sabem que està molt igualada. Hem d’abordar el problema i l’anàlisi molt més de fons i buscar grans consensos, no buscar desempatar.

"Ningú mínimament conscient de com està el país i dels reptes que tenim per davant pot estar feliç sense sentir el pes de responsabilitat a les espatlles"

- Bé, es podria incorporar una tercera resposta i que no fos binari.

- No soc partidària de resoldre els grans reptes amb preguntes. Al final, una pregunta es resol en un moment, en un minut, en una votació. Mai podràs preguntar tot allò perquè tota la ciutadania se senti representada. Som heterogenis, tots, per molt que se’ns vulgui encasellar en blocs o en partits. Som heterogeneïtat. I els partits polítics tenim la responsabilitat de canalitzar aquesta heterogeneïtat. I això vol dir dialogar i arribar a aquests grans acords i grans consensos i que representin al 80 o el 90 o el 100% de ciutadans. Tothom quedarà insatisfet, segurament, i això voldrà dir que és un bon acord. Crec que la democràcia és confrontació en determinats moments, és contrastar posicions ideològicament diferenciades, però per a les grans qüestions de país democràcia és també consens. S’ha de combinar aquestes dues coses i en una qüestió tan rellevant com el futur d’un país i la convivència ciutadana, per aquestes qüestions, sens dubte, jo aposto pel consens.

- Es veu ministra del govern de Sánchez?

- Vivim amb il·lusió el moment però també amb molt vertigen. Ningú mínimament conscient de com està el país i dels reptes que tenim per davant pot estar feliç sense sentir el pes de responsabilitat a les espatlles. El que sí que em sento és molt compromesa amb aquest projecte i amb ganes de seguir treballant i de continuar donant el millor de mi mateixa. Això sé que ho podré fer des d’allà on estigui, tant si estic de diputada, perquè els reptes per aconseguir acords seran enormes, o sigui on sigui.