01
de juny
del
2018
Actualitzat
el
06
de juny
a les
7:50h
Pedro Sánchez va tenir el seu 1 d’octubre. El del 2016. Aquell dia, bona part dels barons que al seu dia l'havien catapultat fins a la secretaria general el van arrossegar fins a la dimissió. "És un cadàver polític", deien aquella nit dirigents socialistes a Ferraz. Eren els mateixos que avui, 1 de juny del 2018, l'abraçaven i l'aplaudien celebrant que ara és el nou president d'Espanya.
Ningú hagués apostat fa 20 mesos que, sense plataforma institucional –va renunciar a l'escó per no abstenir-se a la investidura de Rajoy ni trencar la disciplina de vot del partit-, primer la militància el retornaria al timó del PSOE, que ho faria en una èpica gesta contra la presidenta d'Andalusia, Susana Díaz, bona part dels capitans territorials i els vells tòtems socialistes; i que finalment seria president d'Espanya. Ell mateix és, de fet, l'únic que havia dit que ho aconseguiria quan, "com un militant del PSOE més", va agafar el seu cotxe per recórrer les federacions del seu partit i sumar suports per tornar a liderar el partit.
L'advertència de Zapatero
A l'espera de com es desenvolupen uns mesos que estaran marcats per la incertesa i per les peripècies aritmètiques del nou govern per assegurar-se l'estabilitat, Sánchez s'ha penjat la medalla d'haver fet fora Rajoy de la Moncloa. La seva inesperada resurrecció política ha eclipsat per moments que Sánchez carrega sobre les espatlles el fet d'haver encapçalat en dues ocasions els pitjors resultats electorals que el PSOE hagi obtingut mai. La seva gran assignatura pendent segueixen sent les urnes, malgrat que el partit està disposat a arromangar-se des del govern per apuntalar la remuntada. Els socialistes no han aixecat cap en uns resultats electorals des de la crisi en què va entrar el partit amb la caiguda de José Luis Rodríguez Zapatero.
L'expresident va ser precisament qui, el 24 d'abril del 2017, a l'antiga seu del carrer Nicaragua del PSC, va dir sobre Sánchez: "Un no pot guanyar si deixa que el vent el porti cap a un costat o altre". La realitat ha desmentit l'expresident, però és cert que el líder del PSOE s'ha demostrat polièdric: de la mà de Susana Díaz va erigir-se líder del partit l'any 2014; va intentar ser investit aliat amb Ciutadans el 2016; el mateix any en què va recuperar la secretaria general del PSOE amb la bandera de l'Espanya plurinacional i el gir a l'esquerra que l'aproximava a Podem. I en aquests darrers mesos, se l'ha vist competir amb Rajoy i Rivera per exhibir mà dura contra l'independentisme. A continuació, els quatre perfils que ha exhibit el flamant president d'Espanya, durant la seva trajectòria.
Ningú hagués apostat fa 20 mesos que, sense plataforma institucional –va renunciar a l'escó per no abstenir-se a la investidura de Rajoy ni trencar la disciplina de vot del partit-, primer la militància el retornaria al timó del PSOE, que ho faria en una èpica gesta contra la presidenta d'Andalusia, Susana Díaz, bona part dels capitans territorials i els vells tòtems socialistes; i que finalment seria president d'Espanya. Ell mateix és, de fet, l'únic que havia dit que ho aconseguiria quan, "com un militant del PSOE més", va agafar el seu cotxe per recórrer les federacions del seu partit i sumar suports per tornar a liderar el partit.
L'advertència de Zapatero
A l'espera de com es desenvolupen uns mesos que estaran marcats per la incertesa i per les peripècies aritmètiques del nou govern per assegurar-se l'estabilitat, Sánchez s'ha penjat la medalla d'haver fet fora Rajoy de la Moncloa. La seva inesperada resurrecció política ha eclipsat per moments que Sánchez carrega sobre les espatlles el fet d'haver encapçalat en dues ocasions els pitjors resultats electorals que el PSOE hagi obtingut mai. La seva gran assignatura pendent segueixen sent les urnes, malgrat que el partit està disposat a arromangar-se des del govern per apuntalar la remuntada. Els socialistes no han aixecat cap en uns resultats electorals des de la crisi en què va entrar el partit amb la caiguda de José Luis Rodríguez Zapatero.
L'expresident va ser precisament qui, el 24 d'abril del 2017, a l'antiga seu del carrer Nicaragua del PSC, va dir sobre Sánchez: "Un no pot guanyar si deixa que el vent el porti cap a un costat o altre". La realitat ha desmentit l'expresident, però és cert que el líder del PSOE s'ha demostrat polièdric: de la mà de Susana Díaz va erigir-se líder del partit l'any 2014; va intentar ser investit aliat amb Ciutadans el 2016; el mateix any en què va recuperar la secretaria general del PSOE amb la bandera de l'Espanya plurinacional i el gir a l'esquerra que l'aproximava a Podem. I en aquests darrers mesos, se l'ha vist competir amb Rajoy i Rivera per exhibir mà dura contra l'independentisme. A continuació, els quatre perfils que ha exhibit el flamant president d'Espanya, durant la seva trajectòria.