Tardà reclama un gir a Sánchez: «Els conflictes s'han de resoldre a través del diàleg»

El dirigent d'ERC justifica el seu "sí" perquè defensa que "existeixen diferències entre un govern del PSOE sustentat per Podem que un govern del PP sustentat per Cs"

Joan Tardà, al Congrés, durant la moció de censura.
Joan Tardà, al Congrés, durant la moció de censura. | Congrés dels diputats
31 de maig del 2018
Actualitzat a les 19:43h
ERC reclama que Pedro Sánchez faci un viratge al capdavant de la presidència del govern espanyol pel que fa a l'actuació davant Catalunya. "Ha de decidir si vol ser un estadista o un passavolant", ha resumit el portaveu dels republicans al Congrés, Joan Tardà, que ha demanat tornar a escoltar-se com a pas previ d'una fase marcada pel "diàleg públic, la negociació i, quan no sigui possible, la intermediació". "Tots els conflictes s'han de resoldre a través del diàleg", ha reclamat.

El dirigent republicà ha lamentat que el líder del PSOE no reconegui com a presos polítics o que pretengui donar una "resposta del segle XX" a les demandes catalanes, i ha ratificat que la petició de diàleg i negociació són sinceres i en qualsevol circumstància. "Si no hi posa atreviment, voluntat i enteniment i s'espolsa aquests temors, acabarem dient que Pedro Sánchez és un mini-Zapatero", ha avisat, en referència a la seva incapacitat per donar cos a la proposta d'Espanya federal que predicava.


D'aquesta manera, ha insistit que "perquè existeixi la negociació, hi ha d'haver diàleg" i "cal solucionar democràticament aquest conflicte a través d'un relació d'entrada bilateral perquè es pugui resoldre seguint els cànons del dret internacional". Per això, ha instat a "dotar de contingut" l'oferta de diàleg de Sánchez i li ha fet una petició directa: "No ens prenguin el pèl, tenim massa dolor per aguantar que ens prenguin el pèl". També li ha demanat que, com ell ha demanat "perdó en nom d'alguns ciutadans anònims que han insultat Joan Manuel Serrat o Rosa Maria Sardà", Sánchez ho faci arran dels insults que emeten dirigents i exdirigents socialistes.

Tardà ha justificat el suport a la moció de censura no com a un de suport a les polítiques de Sánchez, sinó com un "vot de rebuig a la corrupció del PP", i ha defensat que "existeixen diferències entre un govern del PSOE sustentat per Podem que un govern del PP sustentat per Cs", els quals pretenen "destruir el model d'escola catalana i trencar el model de cohesió social de la immersió lingüística. I en referència als Països Catalans, ha subratllat que "no és el mateix que governi Zaplana que Ximo Puig" al País Valencià, així com "no és el mateix que governi Matas que Francina Armengol" a les Illes Balears.

L'origen del "a por ellos"

El dirigent d'ERC ha retret el paper del PP contra les aspiracions catalanes, tant de l'Estatut fins al dret a decidir, optant per "tibar dels atàvics prejudicis anticatalans per recuperar el poder", unes actituds que han estat el caldo de cultiu que ha derivat en els "a por ellos" dels ciutadans que instaven els cossos policials espanyols a reprimir l'1-O. En lloc de buscar les vies per canalitzar les reivindicacions de la Generalitat, ha denunciat, els dirigents de l'Estat van optar per actuar com Slobodan Milošević a Sèrbia o Recep Tayyip Erdoğan respecte el Kurdistan, a Turquia.

Unes actituds que es recolzen en què "la majoria demogràfica va abusar amb una posició dominant", ja que "l'abús de la majoria sobre la minoria sempre acaba sent impune". Davant d'això, ha argumentat que els catalans van fer ús de l'"únic recurs, la desobediència civil, com Mahatma Ghandi o Martin Luther King", fet que ha derivat en més repressió i sense voluntat de pacta. "Estan convençuts que tenen la paella pel mànec, creient que els republicans ens cansaríem", ha lamentat.

No es tracta de rebel·lió

Fent repàs dels darrers esdeveniments, ha subratllat que la concentració del 20 de setembre a la conselleria d'Economia i Hisenda va ser "cívica i pacífica", així com l'1-O la ciutadania van fer evidenciar la "dignitat i valentia de defensar la democràcia i les urnes". També s'ha referit a la declaració d'independència, el qual va ser un "acte estrictament parlamentari". "Si no, per què no van aplicar l'article d'estat d'alarma i setge?", s'ha demanat, i ha afirmat que, en proposar una reforma del codi penal per adaptar el delicte de rebel·lió, Sánchez està "reconeixent que no hi va haver rebel·lió".

Un fet que s'evidencia davant els cops de porta a les euroordres del Tribunal Suprem, ja que "el que a Europa és ignominiós a Espanya s'eleva a la categoria de justícia". Tardà ha afirmat que "la corrupció no només és econòmica" i ha lamentat l'immobilisme dels grans partits estatals: "Després de l'1-O res serà igual, però vostès segueixen sense projecte per a Catalunya". Segons opina, amb això "es pretén escarmentar i escandalitzar i arrelar a la consciència catalana que no s'ha de tornar a intentar fins d'aquí a 20 anys".

Un moviment cívic i pacífic

Tot i això, el dirigent republicà ha alertat que Sánchez ha de tenir clar que "el republicanisme català mai no havia arribat tan enllà", que intentarà avançar a través del diàleg i a través d'un moviment "pacífic i cívic". Ara bé, també ha avisat que no assumirà "la criminalització de la desobediència civil pacífica" i ha deixat clar que el procés seguirà: "Tenim mirada llarga, estem fent una cosa molt important, una República".

Tardà ha recordat que, el 1994, José María Aznar ja va clamar "váyase señor González" arran dels casos de corrupció i ha asseverat que el règim del 78 ve marcat per la impunitat, tant la del franquisme com del rei, que mai "no va haver de donar cap explicació dels seus negocis". "Si ara no reaccionem, ja no tindrem credibilitat davant la ciutadania", ha asseverat amb l'autoritat de parlar en nom d'un partit amb "84 anys d'història i governant a totes les administracions i sense cap cas de corrupció".

Sánchez no reconeix presos polítics però promet una "relació bilateral"

En el torn de rèplica, Sánchez ha volgut deixar clar que no comparteix que hi hagi presos polítics ni que la justícia espanyola estigui polititzada. Ha recordat, a més, que a partir del ple del 6 i 7 de setembre l'independentisme va emprendre un camí unilateral al marge de la legalitat que ha acabat amb una societat catalana "partida en dos". Cal, ha dit Sánchez, "superar la política de blocs" per superar aquesta crisi i s'ha compromès a arromangar-se per crear "espais de diàleg i consens".

Això sí, dins de l'Estatut i la Constitució per buscar les vies per seguir convivint dins d'un "projecte comú". El líder dels socialistes ha concretat que l'aproximació amb els republicans pot venir per la via dels drets socials i les polítiques d'esquerres. "Em comprometo a explorar-ho", ha dit Sánchez.

Sánchez ha respost que el seu compromís és recuperar una "relació bilateral" entre els dos governs, el de Catalunya i Espanya. "Una de les grans lliçons que traiem tots és que cal reforçar mecanismes de cooperació federal i els llaços de lleialtat institucional", ha dit.