31
de maig
del
2018
Actualitzat
a les
22:10h
Poc s'hauria imaginat Quim Torra, quan Carles Puigdemont li va oferir ser president de la Generalitat, que al cap d'unes poques setmanes veuria com li canviaria l'interlocutor al capdavant de la Moncloa. La caiguda de Mariano Rajoy en tres fases -sentència del cas Gürtel, moció de censura del PSOE i pèrdua del suport del PNB, fins ara soci lleial- portarà Pedro Sánchez a la Moncloa i alterarà el rumb de la legislatura. Al llarg dels propers dies, si no hi ha maniobres d'última hora, hi haurà al capdavant del govern espanyol i de la Generalitat dos dirigents que estrenen càrrec en circumstàncies excepcionals. L'independentisme ha contribuït amb escreix al final de l'era Rajoy.
El nou rumb a Espanya coincideix amb el reordenament estratègic dels partidaris de la República, que en la legislatura nascuda del 21-D han descartat la desobediència a les lleis espanyoles exhibida a l'octubre. De la renúncia de Carles Puigdemont a la presidència -vetada pel govern espanyol i el Tribunal Constitucional- se n'han derivat una sèrie d'intents que han desembocat en Torra i en un Govern que, lluny del plantejament de la restitució, prendrà possessió entre divendres i dissabte. Els consellers es trobaran nous ministres i, per sobre seu, una nova etapa de diàleg -anunciada i per concretar- per part dels nous interlocutors de la Moncloa.
Diàleg "sense condicions"
Torra, des que va assumir el càrrec, ha combinat tres tipus de missatges: compromís de fer República a través del procés constituent; voluntat de restituir Carles Puigdemont i els consellers empresonats i exiliats, fins i tot després d'acatar les ordres de la Moncloa per tal de bastir un Govern sense encausats vàlid per aixecar el 155; i oferta de diàleg "sense condicions" a l'executiu espanyol per tal d'obrir una nova etapa. El president, implicat en la cuina de la decisió del PDECat sobre la moció, ha seguit al detall el discurs de Sánchez i a la tarda s'ha desplaçat cap a les jornades del Cercle d'Economia, on ha tingut els primers contactes oficials amb l'aparell de l'establishment. Els ha demanat que ajudin a obrir una via de diàleg entre administracions.
Sense Rajoy a la Moncloa, Torra té intenció d'insistir amb el diàleg i té intenció de desplaçar-se tan aviat com sigui possible a Madrid per reunir-se amb el futur president. El dirigent de Junts per Catalunya (JxCat) té com a primera prioritat que s'aixequi la intervenció de l'autonomia -també la financera, vigent en els termes marcats des del 2015- i explorar la situació dels presos i dels exiliats. Rajoy, coneixedor que bona part dels dirigents territorials del PSOE observaran amb lupa qualsevol concessió a Catalunya, ha desafiat Sánchez a respondre si ordenarà a la Fiscalia la retirada de les querelles contra la cúpula del procés o bé farà costat al dret a l'autodeterminació.
De moment, Sánchez ha posat damunt la taula una oferta de mínims: dialogar sobre lleis socials tombades pel Tribunal Constitucional (TC). Una de les primeres decisions que tenia previst prendre el Govern és presentar al·legacions contra la impugnació per part del govern espanyol d'onze lleis d'alt contingut social durant el període durant el qual ha estat vigent el 155. El més probable és que els nous consellers prenguin possessió del càrrec aquest mateix dissabte, un cop consumada la moció de censura. En tot cas, però, el dirigent del PSOE ja ha volgut avisar que Catalunya ha de renunciar a la unilateralitat -una premissa acceptada, tàcitament, per l'independentisme des de les eleccions del 21-D- i que ha de recosir la "fractura" social existent.
Els 46 punts, de nou en boga
El futur president espanyol ha recuperat del calaix de la història els 46 punts que va presentar Carles Puigdemont a la Moncloa el 23 d'abril del 2016, dia en què es va celebrar la primera -i última- reunió oficial entre el president a l'exili i Rajoy. Aquestes demandes, que van des d'infraestructures fins a finançament de projectes concrets, eren filles de les 23 propostes que va elevar Artur Mas al dirigent del PP abans del 9-N. Sánchez ha considerat que bona part d'aquestes demandes eren assimilables per altres presidents autonòmics, i per tant, s'ha obert a escoltar-les.
En cap cas, però, Torra s'imagina un líder del PSOE amb ganes d'escoltar una proposta de referèndum, o de procés constituent. Sánchez, això sí, ha mostrat un to conciliador i no ha reproduït els insults que va proferir contra el president de la Generalitat fa unes setmanes, quan va entrar en una cursa amb Ciutadans i PP per desqualificar el nou màxim dirigent català. Carles Campuzano, portaveu del PDECat, li ha retret els insults -també ho ha fet, curiosament, Rajoy-, però no hi ha hagut disculpes explícites. En un discurs privat davant dels quadres del partit, dissabte passat, Marta Pascal, coordinadora general dels nacionalistes, situava com a condició a Sánchez fer marxa enrere en les desqualificacions contra Torra. No ha calgut per votar a favor.
Última oportunitat?
L'independentisme no votarà Sánchez amb entusiasme, com han deixat clar Campuzano i Joan Tardà, portaveu d'ERC a Madrid. El dirigent del PDECat ha situat Sánchez davant d'una "última oportunitat" per resoldre el conflicte català, però ha volgut exhibir un bon to i només li ha fet una exigència: que reconegui l'independentisme com a interlocutor vàlid i legítim. Sánchez li ha fet saber que el PSOE és l'únic partit que ha apostat per una solució política, per bé que ha evitat admetre que ha fet costat de manera acrítica a l'article 155 i a les querelles de la Fiscalia General de l'Estat contra la cúpula del procés que han derivat en nou empresonaments i sis exilis.
En una línia similar, però més vehement, Joan Tardà ha insistit en que Sánchez viri el rumb del seu antecessor i iniciï un procés de diàleg sincer que desemboqui en una negociació bilateral. No s'han posat d'acord a l'hora de reconèixer l'existència de presos polítics, però el republicà ha insistit amb la crida a obrir un nou escenari que passi per una solució política. Així mateix, ha insistit amb què l'independentisme és i serà "cívic i pacífic", afirmació que el líder socialista no ha replicat, igual com ha aparcat la seva proposta d'endurir el codi penal per encabir-hi el procés català o la d'obligar a prometre la Constitució als alts càrrecs.
El dret a l'autodeterminació
L'independentisme ha preferit no tensar la corda i limitar-se a explorar les possibilitats d'un nou escenari de diàleg, sense més concrecions, com en un pacte de no agressió pel qual no exigirien massa a Sánchez i aquest retornaria al discurs allunyat del bloc del 155 i que admet que hi hagi territoris que se sentin nació a dins l'Estat. Ni Campuzano ni Tardà han parlat de dret a decidir, però sí que ho ha fet més clarament el líder de Podem, Pablo Iglesias, en defensar clarament la plurinacionalitat i el reconeixement nacional de Catalunya i el País Basc. Aquí Sánchez ha acceptat reformar la Constitució, moment en què ha admès que tindrà dret a posar sobre la taula el reconeixement de l'autodeterminació, però sense que esperi trobar-lo a ell com a aliat en aquest camp.
El nou rumb a Espanya coincideix amb el reordenament estratègic dels partidaris de la República, que en la legislatura nascuda del 21-D han descartat la desobediència a les lleis espanyoles exhibida a l'octubre. De la renúncia de Carles Puigdemont a la presidència -vetada pel govern espanyol i el Tribunal Constitucional- se n'han derivat una sèrie d'intents que han desembocat en Torra i en un Govern que, lluny del plantejament de la restitució, prendrà possessió entre divendres i dissabte. Els consellers es trobaran nous ministres i, per sobre seu, una nova etapa de diàleg -anunciada i per concretar- per part dels nous interlocutors de la Moncloa.
Diàleg "sense condicions"
Torra, des que va assumir el càrrec, ha combinat tres tipus de missatges: compromís de fer República a través del procés constituent; voluntat de restituir Carles Puigdemont i els consellers empresonats i exiliats, fins i tot després d'acatar les ordres de la Moncloa per tal de bastir un Govern sense encausats vàlid per aixecar el 155; i oferta de diàleg "sense condicions" a l'executiu espanyol per tal d'obrir una nova etapa. El president, implicat en la cuina de la decisió del PDECat sobre la moció, ha seguit al detall el discurs de Sánchez i a la tarda s'ha desplaçat cap a les jornades del Cercle d'Economia, on ha tingut els primers contactes oficials amb l'aparell de l'establishment. Els ha demanat que ajudin a obrir una via de diàleg entre administracions.
Sense Rajoy a la Moncloa, Torra té intenció d'insistir amb el diàleg i té intenció de desplaçar-se tan aviat com sigui possible a Madrid per reunir-se amb el futur president. El dirigent de Junts per Catalunya (JxCat) té com a primera prioritat que s'aixequi la intervenció de l'autonomia -també la financera, vigent en els termes marcats des del 2015- i explorar la situació dels presos i dels exiliats. Rajoy, coneixedor que bona part dels dirigents territorials del PSOE observaran amb lupa qualsevol concessió a Catalunya, ha desafiat Sánchez a respondre si ordenarà a la Fiscalia la retirada de les querelles contra la cúpula del procés o bé farà costat al dret a l'autodeterminació.
El Govern preveu presentar al·legacions contra la impugnació d'onze lleis d'alt contingut social durant el període de vigència del 155
De moment, Sánchez ha posat damunt la taula una oferta de mínims: dialogar sobre lleis socials tombades pel Tribunal Constitucional (TC). Una de les primeres decisions que tenia previst prendre el Govern és presentar al·legacions contra la impugnació per part del govern espanyol d'onze lleis d'alt contingut social durant el període durant el qual ha estat vigent el 155. El més probable és que els nous consellers prenguin possessió del càrrec aquest mateix dissabte, un cop consumada la moció de censura. En tot cas, però, el dirigent del PSOE ja ha volgut avisar que Catalunya ha de renunciar a la unilateralitat -una premissa acceptada, tàcitament, per l'independentisme des de les eleccions del 21-D- i que ha de recosir la "fractura" social existent.
Els 46 punts, de nou en boga
El futur president espanyol ha recuperat del calaix de la història els 46 punts que va presentar Carles Puigdemont a la Moncloa el 23 d'abril del 2016, dia en què es va celebrar la primera -i última- reunió oficial entre el president a l'exili i Rajoy. Aquestes demandes, que van des d'infraestructures fins a finançament de projectes concrets, eren filles de les 23 propostes que va elevar Artur Mas al dirigent del PP abans del 9-N. Sánchez ha considerat que bona part d'aquestes demandes eren assimilables per altres presidents autonòmics, i per tant, s'ha obert a escoltar-les.
El president de la Generalitat, Quim Torra, a les jornades del Cercle d'Economia Foto: ACN
En cap cas, però, Torra s'imagina un líder del PSOE amb ganes d'escoltar una proposta de referèndum, o de procés constituent. Sánchez, això sí, ha mostrat un to conciliador i no ha reproduït els insults que va proferir contra el president de la Generalitat fa unes setmanes, quan va entrar en una cursa amb Ciutadans i PP per desqualificar el nou màxim dirigent català. Carles Campuzano, portaveu del PDECat, li ha retret els insults -també ho ha fet, curiosament, Rajoy-, però no hi ha hagut disculpes explícites. En un discurs privat davant dels quadres del partit, dissabte passat, Marta Pascal, coordinadora general dels nacionalistes, situava com a condició a Sánchez fer marxa enrere en les desqualificacions contra Torra. No ha calgut per votar a favor.
Última oportunitat?
L'independentisme no votarà Sánchez amb entusiasme, com han deixat clar Campuzano i Joan Tardà, portaveu d'ERC a Madrid. El dirigent del PDECat ha situat Sánchez davant d'una "última oportunitat" per resoldre el conflicte català, però ha volgut exhibir un bon to i només li ha fet una exigència: que reconegui l'independentisme com a interlocutor vàlid i legítim. Sánchez li ha fet saber que el PSOE és l'únic partit que ha apostat per una solució política, per bé que ha evitat admetre que ha fet costat de manera acrítica a l'article 155 i a les querelles de la Fiscalia General de l'Estat contra la cúpula del procés que han derivat en nou empresonaments i sis exilis.
Ni Campuzano (PDECat) ni Tardà (ERC) han parlat de dret a decidir, però sí que ho ha fet més clarament el líder de Podem, Pablo Iglesias
En una línia similar, però més vehement, Joan Tardà ha insistit en que Sánchez viri el rumb del seu antecessor i iniciï un procés de diàleg sincer que desemboqui en una negociació bilateral. No s'han posat d'acord a l'hora de reconèixer l'existència de presos polítics, però el republicà ha insistit amb la crida a obrir un nou escenari que passi per una solució política. Així mateix, ha insistit amb què l'independentisme és i serà "cívic i pacífic", afirmació que el líder socialista no ha replicat, igual com ha aparcat la seva proposta d'endurir el codi penal per encabir-hi el procés català o la d'obligar a prometre la Constitució als alts càrrecs.
El dret a l'autodeterminació
L'independentisme ha preferit no tensar la corda i limitar-se a explorar les possibilitats d'un nou escenari de diàleg, sense més concrecions, com en un pacte de no agressió pel qual no exigirien massa a Sánchez i aquest retornaria al discurs allunyat del bloc del 155 i que admet que hi hagi territoris que se sentin nació a dins l'Estat. Ni Campuzano ni Tardà han parlat de dret a decidir, però sí que ho ha fet més clarament el líder de Podem, Pablo Iglesias, en defensar clarament la plurinacionalitat i el reconeixement nacional de Catalunya i el País Basc. Aquí Sánchez ha acceptat reformar la Constitució, moment en què ha admès que tindrà dret a posar sobre la taula el reconeixement de l'autodeterminació, però sense que esperi trobar-lo a ell com a aliat en aquest camp.
Quim Torra i Elsa Artadi, en una imatge d'arxiu al Parlament Foto: Julio Díaz / Junts per Catalunya