31
de maig
del
2018
Actualitzat
a les
16:53h
El principal obstacle per sortir d'una situació de pobresa extrema és aconseguir un habitatge digne. És una de les principals conclusions de la memòria 2017 de Càritas de Barcelona basant-se en la seva experiència en l'ajuda a milers de famílies en situació precària, ja que totes tenen aquesta problemàtica en comú. De les més de 12.000 famílies ateses, més de la meitat vivien en situacions no dignes com barraques, relloguers o pisos d'acollida, mentre que el 2016 eren el 44,5%.
En general, durant el 2017, Càritas va atendre 22.635 persones, un 1% més que el 2016 i 2,3 vegades més que el 2007, quan van ser menys de 10.000. Els serveis prestats, 50.740, s'han multiplicat per quatre. El 65% de les persones ateses ja ho havien estat en anys anteriors i el 22% fa més de cinc anys que són ateses. El 77% en edat de treballar estan a l'atur. Al 44% de les llars ateses hi ha infants. El 17% de les famílies ateses eren monomarentals, mentre que representen el 12% del conjunt de la societat, i el 55% de les persones ateses van ser dones. El 41% de les llars ateses corresponen a persones soles.
El 59% dels atesos (12.045) són estrangers (29% de Llatinoamèrica, 14% del Magreb i 5% de l'Àfrica subsahariana) i el 25% són immigrants irregulars. 1.868 procedeixen de països en conflicte.
De totes les llars ateses, unes 12.165, el 50,15% vivien en habitatges no dignes, mentre que el 2016 suposaven el 48% del total. Així, viuen al carrer, vehicles o en barraques (6% de les famílies ateses), en habitatges ocupats (3%), acollides per familiars o amics (7%), de relloguer en una habitació (25%) o amb entitats socials (8,6%). En total es van atendre 2.921 persones sense habitatge, 600 famílies més que el 2016. Respecte al 2016 han baixat les famílies que viuen en pisos de propietat i han augmentat la resta, com les que viuen al carrer, en barraques o vehicles, un 36% més, o les que habiten pisos ocupats, un 28%.
La situació aquest 2018, fins a l'abril, no és millor. Entre les famílies ateses, han augmentat un 7% les llars on viuen persones soles i un 25% les que viuen en situació de sensesostre.
Per pal·liar la situació, l'entitat va destinar 2,8 milions d'euros a ajudes econòmiques directes, un 10% més que el 2016, el 47% dels quals, 1,3 milions, van ser per a despeses relacionades amb l'habitatge, com ajudes a lloguer, electrodomèstics o subministraments.
Gràcies a ajuts econòmics, a la mediació amb els propietaris i a 1.351 places destinades a habitatge (335 pisos unifamiliars, 31 centres residencials i 25 pisos compartits) s'ha evitat que 3.629 persones es quedessin al carrer. El director de Càritas, Salvador Busquets, ha dit que mentre en els primers quatre anys de la crisi es va poder aturar un desnonament cada dia per la mediació amb els bancs, ara és més difícil la negociació perquè els bancs s'han anat venent els pisos a particulars, que en volen o en necessiten treure un rendiment econòmic. De fet, la pròpia Càritas té problemes per adquirir habitatges a causa de l'increment dels preus.
Regular el preu del lloguer i més habitatge públic
Per tot això, Càritas constata la manca d'habitatge a preu assequible per a les persones vulnerables, sobretot a Barcelona i el seu entorn, i proposa regular el preu del lloguer i incrementar el parc d'habitatge públic del 2% actual al 15% de mitjana europea, amb la creació d'uns 2.000 pisos cada any.
A més, demanen que es descongelin les ajudes al lloguer, ja que actualment no hi pot accedir cap família més si no se'n dona de baixa una altra, i volen que la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) sigui compatible amb aquestes ajudes al lloguer, tal com ho era fins ara la Renda Mínima d'Inserció, i fins i tot amb els salaris baixos.
Càritas també proposa millorar el mercat laboral, perquè les feines no siguin tan precàries i que el salari mínim interprofessional pugi dels 730 euros actuals als 1.000. Per als immigrants, demanen desvincular el permís de residència a l'obtenció d'una feina estable, i que s'escurci el temps mínim per demostrar arrelament. També ha fet una crida als ajuntaments a facilitar els empadronaments.
L'acció de les 170 Càritas parroquials i arxiprestals de Barcelona abasten la comarca del Barcelonès, la meitat sud del Maresme i la part del Baix Llobregat més propera a Barcelona. Dels 22,3 milions d'euros recaptats, el 85% procedeixen de fonts privades, i 18,5 es van destinar a atenció social. Tenen 7.677 socis i donants, 160 persones contractades, 2.427 voluntaris i 700 entitats col·laboradores. També s'han contractat 235 persones externes per a projectes concrets.
De les més de 22.000 persones ateses, més de 4.700 han seguit algun dels 418 cursos de formació, 1.189 han trobat feina gràcies a empreses col·laboradores, i s'han destinat 300.000 euros a ajudes per a extraescolars, material escolar, escoles bressol, casals d'estiu i menjadors escolars.
S'han atès més de 2.000 infants en projectes de reforç educatiu i centres oberts, 74 famílies monomarentals i dones soles (167 persones) en recursos residencials destinats a la protecció de la dona, i prop de 600 nens han estat acollits en vuit espais de guarda. Un total de 104 persones han estat ateses pel servei d'ajuda als refugiats.
En total es van destinar 4,45 milions d'euros a ajudes d'emergència per a necessitats bàsiques, un 3% més que el 2016 i tres vegades més que el 2007. 2,8 milions han estat per a ajudes directes en metàl·lic, un 10% més que el 2016, i de les quals se n'han beneficiat 6.464 persones. D'aquests diners, 1,3 milions han estat per a habitatge, 835.000 euros per a aliments, 300.000 per a infància, 120.000 per a transport, 93.634 per a formació ocupacional i 75.000 per a sanitat. Prop d'1,2 milions d'euros han anat a menjadors socials i entrega d'aliments i 0,45 milions per a alimentació i higiene infantils.
En general, durant el 2017, Càritas va atendre 22.635 persones, un 1% més que el 2016 i 2,3 vegades més que el 2007, quan van ser menys de 10.000. Els serveis prestats, 50.740, s'han multiplicat per quatre. El 65% de les persones ateses ja ho havien estat en anys anteriors i el 22% fa més de cinc anys que són ateses. El 77% en edat de treballar estan a l'atur. Al 44% de les llars ateses hi ha infants. El 17% de les famílies ateses eren monomarentals, mentre que representen el 12% del conjunt de la societat, i el 55% de les persones ateses van ser dones. El 41% de les llars ateses corresponen a persones soles.
El 59% dels atesos (12.045) són estrangers (29% de Llatinoamèrica, 14% del Magreb i 5% de l'Àfrica subsahariana) i el 25% són immigrants irregulars. 1.868 procedeixen de països en conflicte.
De totes les llars ateses, unes 12.165, el 50,15% vivien en habitatges no dignes, mentre que el 2016 suposaven el 48% del total. Així, viuen al carrer, vehicles o en barraques (6% de les famílies ateses), en habitatges ocupats (3%), acollides per familiars o amics (7%), de relloguer en una habitació (25%) o amb entitats socials (8,6%). En total es van atendre 2.921 persones sense habitatge, 600 famílies més que el 2016. Respecte al 2016 han baixat les famílies que viuen en pisos de propietat i han augmentat la resta, com les que viuen al carrer, en barraques o vehicles, un 36% més, o les que habiten pisos ocupats, un 28%.
La situació aquest 2018, fins a l'abril, no és millor. Entre les famílies ateses, han augmentat un 7% les llars on viuen persones soles i un 25% les que viuen en situació de sensesostre.
Per pal·liar la situació, l'entitat va destinar 2,8 milions d'euros a ajudes econòmiques directes, un 10% més que el 2016, el 47% dels quals, 1,3 milions, van ser per a despeses relacionades amb l'habitatge, com ajudes a lloguer, electrodomèstics o subministraments.
Gràcies a ajuts econòmics, a la mediació amb els propietaris i a 1.351 places destinades a habitatge (335 pisos unifamiliars, 31 centres residencials i 25 pisos compartits) s'ha evitat que 3.629 persones es quedessin al carrer. El director de Càritas, Salvador Busquets, ha dit que mentre en els primers quatre anys de la crisi es va poder aturar un desnonament cada dia per la mediació amb els bancs, ara és més difícil la negociació perquè els bancs s'han anat venent els pisos a particulars, que en volen o en necessiten treure un rendiment econòmic. De fet, la pròpia Càritas té problemes per adquirir habitatges a causa de l'increment dels preus.
Regular el preu del lloguer i més habitatge públic
Per tot això, Càritas constata la manca d'habitatge a preu assequible per a les persones vulnerables, sobretot a Barcelona i el seu entorn, i proposa regular el preu del lloguer i incrementar el parc d'habitatge públic del 2% actual al 15% de mitjana europea, amb la creació d'uns 2.000 pisos cada any.
A més, demanen que es descongelin les ajudes al lloguer, ja que actualment no hi pot accedir cap família més si no se'n dona de baixa una altra, i volen que la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) sigui compatible amb aquestes ajudes al lloguer, tal com ho era fins ara la Renda Mínima d'Inserció, i fins i tot amb els salaris baixos.
Càritas també proposa millorar el mercat laboral, perquè les feines no siguin tan precàries i que el salari mínim interprofessional pugi dels 730 euros actuals als 1.000. Per als immigrants, demanen desvincular el permís de residència a l'obtenció d'una feina estable, i que s'escurci el temps mínim per demostrar arrelament. També ha fet una crida als ajuntaments a facilitar els empadronaments.
L'acció de les 170 Càritas parroquials i arxiprestals de Barcelona abasten la comarca del Barcelonès, la meitat sud del Maresme i la part del Baix Llobregat més propera a Barcelona. Dels 22,3 milions d'euros recaptats, el 85% procedeixen de fonts privades, i 18,5 es van destinar a atenció social. Tenen 7.677 socis i donants, 160 persones contractades, 2.427 voluntaris i 700 entitats col·laboradores. També s'han contractat 235 persones externes per a projectes concrets.
De les més de 22.000 persones ateses, més de 4.700 han seguit algun dels 418 cursos de formació, 1.189 han trobat feina gràcies a empreses col·laboradores, i s'han destinat 300.000 euros a ajudes per a extraescolars, material escolar, escoles bressol, casals d'estiu i menjadors escolars.
S'han atès més de 2.000 infants en projectes de reforç educatiu i centres oberts, 74 famílies monomarentals i dones soles (167 persones) en recursos residencials destinats a la protecció de la dona, i prop de 600 nens han estat acollits en vuit espais de guarda. Un total de 104 persones han estat ateses pel servei d'ajuda als refugiats.
En total es van destinar 4,45 milions d'euros a ajudes d'emergència per a necessitats bàsiques, un 3% més que el 2016 i tres vegades més que el 2007. 2,8 milions han estat per a ajudes directes en metàl·lic, un 10% més que el 2016, i de les quals se n'han beneficiat 6.464 persones. D'aquests diners, 1,3 milions han estat per a habitatge, 835.000 euros per a aliments, 300.000 per a infància, 120.000 per a transport, 93.634 per a formació ocupacional i 75.000 per a sanitat. Prop d'1,2 milions d'euros han anat a menjadors socials i entrega d'aliments i 0,45 milions per a alimentació i higiene infantils.