La brúixola

Cau el mur de Rajoy... comença el diàleg?

Demolit el líder del PP, ara és el moment de comprovar si Pedro Sánchez tindrà més cintura negociadora a Catalunya que el seu predecessor. També són protagonistes la presa de possessió del Govern Torra, Arkady Babchenko, Zinedine Zidane, Rosalía Iglesias i el Primavera Sound

per Joan Serra Carné, 1 de juny de 2018 a les 06:45 |

Mariano Rajoy només ha resistit una setmana a la Moncloa després de la primera sentència del cas Gürtel. El relat judicial -que va confirmar l'existència de la caixa B del PP i va lesionar la credibilitat del líder popular- ha dinamitat finalment l'era Rajoy. El moviment de Pedro Sánchez en forma de moció de censura ha estat definitiu per alterar els equilibris al Congrés. Tan dèbil era la majoria alçada pel PP en seu parlamentària i tan corcat estava el partit que ostentava el poder, que Rajoy ha passat d'aprovar els pressupostos amb el PNB a perdre la Moncloa. Són dies de vertigen a Madrid, dies que obren una nova etapa. El president espanyol estava ahir a desaparegut i Albert Rivera, del tot descol·locat.

Ha caigut el mur de Rajoy, hàbil en el combat dialèctic amb Sánchez, pobre en els arguments. Amb els seus vots en la jornada d'aquest divendres, l'independentisme contribuirà a superar la barrera que representava la dreta espanyola per trobar una solució política al cas català. Demolit Rajoy, ara és el moment de comprovar si el PSOE tindrà més cintura negociadora que el PP. També fins quan tindrà vida l'etapa Sánchez -el PNB ja li ha demanat que sàpiga consensuar la data d'unes noves eleccions-. L'escenari no és precisament senzill, per molts motius, inclosa la presència de presos i exiliats. El diàleg permetria avançar per primer cop, però els socialistes han de saber que no significarà la renúncia als objectius de fons del sobiranisme. Li han deixat clar Joan Tardà i, amb menys contundència, Carles Campuzano.



De les primeres paraules de Sánchez se'n dedueix la voluntat d'esmenar l'estratègia de Rajoy -ha insinuat el rescat de lleis socials tombades pel Tribunal Constitucional-, però poc entusiasme per entendre la profunditat del projecte independentista. Certament, el líder del PSOE acumula molts interrogants, poc respectuós com ha estat fins ara amb el president de la Generalitat, Quim Torra. I els haurà d'esvair si no vol embarrancar en el mateix terreny que Rajoy, el del plet territorial. 

Ahir vam ser a Madrid i aquest divendres continuarem seguint des del Congrés la votació de la moció de censura. No us perdeu la crònica de Sara González des de la capital espanyola -amb un títol diàfan, Agur, Rajoy- ni tampoc l'opinió des de Barcelona del nostre subdirector, Ferran Casas, així com la informació de Roger Tugas i Oriol March sobre l'escenari que s'obre a Catalunya arran de la sacsejada a la Moncloa.

El Govern, a l'espera de la presa de possessió. El focus és ara a Espanya, i l'independentisme ho observa expectant després d'anunciar que contribuirà amb els seus vots a fer caure Rajoy. L'executiu de Quim Torra -reformat amb la renúncia forçada a restituir els consellers presos i exiliats- encara ha de prendre possessió. Ho podrà immediatament ja que l'Estat ha publicat finalment el nomenament dels consellers del Govern al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).

Pugna Colau-Generalitat per l'habitatge social. Quan dimarts va conèixer la composició definitiva del Govern, l'alcaldessa de Barcelona va fer una primera petició a l'executiu de Torra: destinar pisos públics que la Generalitat ha tret a subhasta a ús social. La pugna entre el govern de Colau i la l'administració catalana pel destí d'aquests habitatges, però, està lluny de finalitzar. El motiu de les desavinences és que l'Ajuntament considera que no haurien de vendre's uns immobles que l'executiu català ha rebut d'herències intestades –que no tenen hereu-, i creu que hauria de destinar-los a habitatge social tenint en compte les dificultats creixents del mercat immobiliari. La Generalitat ha respost aquest dijous a les demandes del consistori, i ha assegurat que els pisos que se subhastaran no poden tenir un ús social. La meitat de les finques en venda ja han despertat l'interès de veïns i inversors per comprar-les. El conflicte no està desencallat.

 

Vist i llegit

Un dels protagonistes de la setmana és Arkady Babchenko, un periodista crític amb el govern de Putin que va ser assassinat dimarts i va ressucitar dimecres en una roda de premsa. En una història de pel·lícula, Babchenko va acceptar formar part d'un muntatge dels serveis d'intel·ligència ucraïnesos -país al qual va fugir- per descobrir la connexió rusa en el seu intent d'assassinat. La trampa, alimentada també pel primer ministre ucraïnès, va servir per buscar proves del complot ordit per acabar amb la vida del periodista i exsoldat a la guerra de Txetxènia. En un article d'Iñigo Sáenz de Ugarte a eldiario.es se subratllava la "segona mort" de Babchenko, la que implica "prestar-se a formar part d'un muntatge propi d'una pel·lícula d'espies". "Babchenko és viu -això almenys ara està clar- i tindrà protecció policial les 24 hores del dia. Professionalment, està gairebé tan mort com la foto en què suposadament apareixia estès a terra amb tres impactes de bala a l'esquena", sentencia l'article.


     La frase de la setmana

Zinedine Zidane deixa el Madrid. Ho fa després d'afegir al seu palmarès la tercera Champions League consecutiva en tres cursos a la banqueta blanca. Incapaç, això sí, de revertir l'hegemonia del Barça a la Lliga. Conscient de la dificultat de millorar aquests registres, potser desgastat per la gestió d'una plantilla carregada d'egolatria i de la pressió que Florentino Pérez sempre exerceix sobre la direcció esportiva del club, el francès tanca una etapa per sorpresa. El seu comiat ha recordat al de Guardiola del Barça. "És el moment [...] Els jugadors necessiten un canvi", ha dit aquest dijous Zidane, paraules que evoquen l'erosió patida en una temporada que no ha estat precisament plàcida, per molt que la maquinària mediàtica de la capital espanyola ho hagi maquillat. El tècnic encara no té successor, però la premsa madrilenya ja ha apuntat tres noms: Guti, exjugador de la casa; el seleccionador alemany, Joachim Löw; i l'entrenador del Tottenham, l'argentí Mauricio Pochettino. Comença un nou cicle al Santiago Bernabéu.

 
El nom propi

Rosalía Iglesias és la dona de Luis Bárcenas. Condemnada per la sentència del cas Gürtel a 15 anys i un mes de presó, Iglesias ha passat poques hores en presó provisional perquè l'Audiència Nacional va fixar una fiança de 200.000 euros. Aquest dijous l'ha abonada i ha abandonat Soto del Real, on va ingressar a principis de setmana, amb alguns privilegis. Tal com detallava El País citant fonts penitenciàries, Iglesias es va poder reunir amb el seu marit unes hores després d'arribar a la presó, un tracte diferent del que es dispensa als nous reclusos. Les anomenades "comunicacions extraordinàries" estan recollides en el reglament penitenciari, però no és habitual aplicar-les als presos en el seu ingrés. El tracte dispensat a la parella de Bárcenas contrasta amb la situació dels presos polítics, reclosos preventivament malgrat no haver estat ni tan sols jutjats -i encara menys condemnats-. A Espanya costa defensar l'afirmació que tothom és igual davant la llei.


Els imperdibles

La cita musical del cap de setmana és, sense cap mena de dubte, el Primavera Sound. El nostre cap de Cultura, Esteve Plantada, us n'informarà detalladament aquests dies. De fet, ja us ha fet una tria del millor del cartell: aquests són els 10 concerts imprescindibles del festival. Nick Cave & The Bad Seeds, Björk, Jane Birkin, Lorde o Spiritualized formen part dels imperdibles del Primavera, que ha tornat a arrencar amb força. Bon cap de setmana!


Joan Serra i Carné
cap de Política de NacióDigital



Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?
 
Fes clic aquí per subscriure't-hi

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació