31
de maig
del
2018
Actualitzat
a les
19:35h
Fa 31 anys, però aquests dies Mariano Rajoy deu recordar aquella altra moció de censura que va viure a la seva Galícia natal. Va ser el 1987. Governava Aliança Popular, que encara no s'havia refundat amb la nova marca de Partit Popular. El president era Gerardo Fernández Albor, un galleguista moderat que havia estat fitxat per Manuel Fraga per fer-se amb la presidència de la comunitat. Mariano Rajoy era el seu vicepresident. L'oposició socialista va presentar una moció de censura després que el PP patís una forta crisi interna que va fer que un dels seus dirigents, José Luis Barreiro, abandonés la formació i s'integrés a Coalició Galega.
Aquella moció va triomfar. Els socialistes van sumar forces amb el Partit Nacionalista Gallec, Coalició Galega i un grup de trànsfugues liderats per Barreiro. Aquell episodi va obrir una ferida profunda en el si de la dreta gallega. Per Rajoy, va suposar la seva retirada del primer pla. Va començar aleshores el que seria un parèntesi de dos anys escassos com a registrador a Santa Pola. Alguns periodistes recorden el lament d'un Rajoy derrotat que expressava el seu desencís pel joc brut de la política i el seu desig d'allunyar-se'n per sempre.
L'any 1989, sorprenent a molts que el donaven per liquidat, Mariano Rajoy va tornar a la política activa. AP es va refundar i va néixer el PP. Manuel Fraga va donar el relleu a un jove José María Aznar. Es va produir un relleu generacional i Rajoy va entrar a l'executiva del partit. El dirigent retirat i fastiguejat de la política va tornar a demostrar un principi etern de l'art dels amants del poder: els animals polítics no es retiren.
El record de la moció de censura del 1987 és ben present en la memòria de Rajoy. L'enemistat amb José Luis Barreiro va durar anys. Però el gener del 2017, van fer les paus. Rajoy i Barreiro es van retrobar al Club Nàutic de Sanxenxo en companyia de la presidenta del Congrés, Ana Pastor. Segons les cròniques, en un moment donat, va entrar al club la filla d'un dels antics enemics de Rajoy en el PP gallec, Xosé Cuiña, i es van saludar amb afecte. Fa poc més d'un any, potser intuint que entrava en l'epíleg de la seva etapa de president, va decidir fer les paus amb el seu passat.
Aquella moció va triomfar. Els socialistes van sumar forces amb el Partit Nacionalista Gallec, Coalició Galega i un grup de trànsfugues liderats per Barreiro. Aquell episodi va obrir una ferida profunda en el si de la dreta gallega. Per Rajoy, va suposar la seva retirada del primer pla. Va començar aleshores el que seria un parèntesi de dos anys escassos com a registrador a Santa Pola. Alguns periodistes recorden el lament d'un Rajoy derrotat que expressava el seu desencís pel joc brut de la política i el seu desig d'allunyar-se'n per sempre.
L'any 1989, sorprenent a molts que el donaven per liquidat, Mariano Rajoy va tornar a la política activa. AP es va refundar i va néixer el PP. Manuel Fraga va donar el relleu a un jove José María Aznar. Es va produir un relleu generacional i Rajoy va entrar a l'executiva del partit. El dirigent retirat i fastiguejat de la política va tornar a demostrar un principi etern de l'art dels amants del poder: els animals polítics no es retiren.
El record de la moció de censura del 1987 és ben present en la memòria de Rajoy. L'enemistat amb José Luis Barreiro va durar anys. Però el gener del 2017, van fer les paus. Rajoy i Barreiro es van retrobar al Club Nàutic de Sanxenxo en companyia de la presidenta del Congrés, Ana Pastor. Segons les cròniques, en un moment donat, va entrar al club la filla d'un dels antics enemics de Rajoy en el PP gallec, Xosé Cuiña, i es van saludar amb afecte. Fa poc més d'un any, potser intuint que entrava en l'epíleg de la seva etapa de president, va decidir fer les paus amb el seu passat.