24
de juny
del
2018
Actualitzat
el
25
de juny
a la
13:22h
El fenomen de l'habitatge a Barcelona s'ha convertit, sense cap mena de dubte, en un problema greu per a la ciutadania i l'administració. L'elevat preu del lloguer alimenta l'especulació i, en aquest camí, els anomenats fons voltor i les grans societats immobiliàries han anat guanyant terreny. El 2013 diversos fons americans van desembarcar a l'estat espanyol, aprofitant la difícil situació econòmica de milers de famílies. També van poder gaudir de les gangues del Sareb, el banc dolent, quan aquest va promocionar antics actius immobiliaris, llavors a mans de les entitats.
Els principals moviments que els fons voltor acostumen a realitzar són la compra d'actius a preus molt baixos, i mantenir-se en stand by durant entre cinc i deu anys. A partir de llavors, l'estratègia passa per desinvertir i fomentar la venda, de manera que s'aconsegueixin grans beneficis, alterant els fluxos naturals de l'oferta i la demanda. El negoci, però, és econòmicament rentable quan aquests fons aconsegueixen finques senceres. L'objectiu, llavors, passa per vendre tot l'edifici a empreses més grosses o inquilins amb capacitat adquisitiva molt elevada.
A finals del 2017, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va donar dades sobre els edificis adquirits per fons voltor a la ciutat. Segons va assegurar, hi havia 38 immobles sencers comprats per fons d'inversió especulatius –en total 450 pisos–, i que fruit d'això, diversos veïns havien patit pressions per abandonar casa seva. Els principals barris on s'havia detectat aquesta situació era el Poblenou i el Raval. Precisament és en aquests on, segons indiquen alguns veïns a NacióDigital, sovint arriben comunicacions per motivar la venda. "Grup inversor immobiliari comprem pis a la zona de Ciutat Vella. Paguem al comptat. Màxima discreció i rapidesa", cita una targeta de contacte.
Segons el Sindicat de Llogaters, el nombre de pisos propietat de fons voltor és considerablement més elevat a Barcelona. Aquest denuncia que una desena d'empreses inversores acumulen 3.000 pisos a la ciutat, bàsicament a mans de la Societat Anònima de Propietat Immobiliària (més de 540 pisos), Elix (més de 350), Vauras Investment (més de 340), MK Premium (més de 320), o altres com Norvet, Idilia, Lozacar o Palau Manfredi. Però quines són les principals estratègies dels fons voltor per fer-se amb els edificis? Aquestes són les principals, detectades pels veïns:
- Informar sobre els inquilins en la venta de pisos o edificis
Diversos portals immobiliaris especifiquen en l'anunci de la compra d'un edifici, si aquest disposa d'inquilins o no. Es tracta d'una informació que flueix en els portals que, fins i tot, pot arribar a precisar el tipus de contracte de la persona llogatera. En si, esdevé una manera de pressionar els inquilins.
- Un edifici amb llogaters és més barat
Quan es posen en venda finques senceres o immobles concrets, el fet que hi hagi inquilins és un element que rebaixa el preu. Comprar un edifici ocupat és més barat que comprar-lo buit, ja que s'entén que s'hauran de posar en marxa mesures per desocupar-lo.
- Presència d'observadors a peu de carrer
Algunes persones treballen com a observadores de pisos o edificis susceptibles de ser comprats. En alguns casos són treballadors d'empreses que es fan passar per particulars i sovint tenen actituds agressives i intimidatòries. El seu objectiu és aconseguir el màxim d'informació de l'estat de la finca.
- Interpel·len els hereus
Quan s'aconsegueix informació sobre la mort d'alguna persona i el traspàs de la titularitat de la finca als hereus, directament se'ls interpel·la oferint-los pagaments al comptat i amb les màximes facilitats possibles. Aquestes situacions passen, sobretot, en casos de propietats verticals.
- Negociacions individualitzades
En el moment en què es busca la compra d'un edifici sencer, els fons realitzen negociacions individualitzades amb cada veí, aprofitant les necessitats de cadascú, a qui se li ofereix un tracte diferent. En casos de famílies amb necessitats o en risc d'exclusió social, se'ls ofereixen quantitats irrisòries que només solucionen el futur immediat. En casos, a més, només cobreixen el cost de la mudança.
- Càmeres de videovigilància i alarmes
A mesura que l'edifici es va buidant, un gest intimidatori és col·locar aparells de videovigilància i alarmes per tota la finca. També poden arribar a aparèixer vigilants contractats que, com a tasca principal, pretenen incomodar els veïns que encara viuen dins l'edifici.
- Moobing directe i deixadesa
La deixadesa en el manteniment dels edificis és una de les estratègies més habituals. Aquesta es tradueix en no substituir bombetes, no reparar l'ascensor quan s'espatlla -el que suposa un problema greu per a persones grans o amb problemes de mobilitat-, no substituir vidres trencats o portes malmeses, treure la barana de l'escala, acumular escombraries o runa als replans o, fins i tot, treure les bústies.
- Obres que fan la vida impossible
Realitzar obres és una de les estratègies més usades per aconseguir fer fora els veïns en un edifici on es vol especular. De fet, això és el que va denunciar el 2017 la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, que va carregar contra la "violència immobiliària" en un edifici del carrer Lancaster de Barcelona, on s'havien iniciat obres de rehabilitació sense permís, malgrat que encara hi viu una parella. En aquest cas, la dona estava embarassada i no podia entrar a casa. Això va motivar una denúncia de MK Premium a la regidora per les seves paraules sobre l'empresa. En una entrevista a NacióDigital, Pin va relatar fa pocs dies com estava vivint la situació i va insistir que denunciar el cas és una cosa que "havia de fer".
- Intervencions arbitràries per fumigar
S'han produït casos d'intervencions arbitràries i falses contra invasions de suposades termites o plagues. Aquesta és una estratègia que genera por i malestar als veïns, i s'organitza per accelerar la mudança.
- Les administracions de finques no responen
Els intermediaris i administracions de finques amb qui l'inquilí estava acostumat a parlar sobre qualsevol cosa o preocupació no responen o no atenen les peticions. El silenci per part d'intermediaris i representants arriba a punts, fins i tot, en què es modifica el número de compte on realitzar el pagament del lloguer, per tal de justificar els impagaments.
- Els narcopisos entren a escena
Alguns pisos buits es converteixen temporalment en narcopisos. Els fons voltor busca maneres efectives per aconseguir el buidatge de l'edifici i, una d'aquestes, és controlar un espai per al tràfic de drogues, convertint l'habitatge en un lloc poc recomanable per a conviure. De fet, l'alcaldessa de Barcelona ja ha dit en diverses ocasions que el narcotràfic ha trobat un "gran aliat en l'especulació".
- Sicaris a sou
El recurs més intimidatori és el d'amenaçar directament els veïns que es neguen a marxar dels habitatges. Malgrat que aquestes activitats s'han fet públiques en poques ocasions, sí que han aparegut grups com l'anomenat Desokupa, encarregat d'expulsar mitjançant la intimidació inquilins que les empreses volen fora. Així, el grup amenaça, coacciona i insta el llogater a marxar. Si aquest no vol negociar, el grup organitza un control a l'entrada de l'edifici les 24 hores.
Els principals moviments que els fons voltor acostumen a realitzar són la compra d'actius a preus molt baixos, i mantenir-se en stand by durant entre cinc i deu anys. A partir de llavors, l'estratègia passa per desinvertir i fomentar la venda, de manera que s'aconsegueixin grans beneficis, alterant els fluxos naturals de l'oferta i la demanda. El negoci, però, és econòmicament rentable quan aquests fons aconsegueixen finques senceres. L'objectiu, llavors, passa per vendre tot l'edifici a empreses més grosses o inquilins amb capacitat adquisitiva molt elevada.
A finals del 2017, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va donar dades sobre els edificis adquirits per fons voltor a la ciutat. Segons va assegurar, hi havia 38 immobles sencers comprats per fons d'inversió especulatius –en total 450 pisos–, i que fruit d'això, diversos veïns havien patit pressions per abandonar casa seva. Els principals barris on s'havia detectat aquesta situació era el Poblenou i el Raval. Precisament és en aquests on, segons indiquen alguns veïns a NacióDigital, sovint arriben comunicacions per motivar la venda. "Grup inversor immobiliari comprem pis a la zona de Ciutat Vella. Paguem al comptat. Màxima discreció i rapidesa", cita una targeta de contacte.
L'Ajuntament de Barcelona va assegurar que hi havia 38 immobles sencers comprats per fons d'inversió especulatius i que diversos veïns havien patit pressions per abandonar casa seva
Segons el Sindicat de Llogaters, el nombre de pisos propietat de fons voltor és considerablement més elevat a Barcelona. Aquest denuncia que una desena d'empreses inversores acumulen 3.000 pisos a la ciutat, bàsicament a mans de la Societat Anònima de Propietat Immobiliària (més de 540 pisos), Elix (més de 350), Vauras Investment (més de 340), MK Premium (més de 320), o altres com Norvet, Idilia, Lozacar o Palau Manfredi. Però quines són les principals estratègies dels fons voltor per fer-se amb els edificis? Aquestes són les principals, detectades pels veïns:
- Informar sobre els inquilins en la venta de pisos o edificis
Diversos portals immobiliaris especifiquen en l'anunci de la compra d'un edifici, si aquest disposa d'inquilins o no. Es tracta d'una informació que flueix en els portals que, fins i tot, pot arribar a precisar el tipus de contracte de la persona llogatera. En si, esdevé una manera de pressionar els inquilins.
- Un edifici amb llogaters és més barat
Quan es posen en venda finques senceres o immobles concrets, el fet que hi hagi inquilins és un element que rebaixa el preu. Comprar un edifici ocupat és més barat que comprar-lo buit, ja que s'entén que s'hauran de posar en marxa mesures per desocupar-lo.
- Presència d'observadors a peu de carrer
Algunes persones treballen com a observadores de pisos o edificis susceptibles de ser comprats. En alguns casos són treballadors d'empreses que es fan passar per particulars i sovint tenen actituds agressives i intimidatòries. El seu objectiu és aconseguir el màxim d'informació de l'estat de la finca.
Pancartes contra l'expulsió de llogaters en un edifici de Barcelona. Foto: Adrià Costa
- Interpel·len els hereus
Quan s'aconsegueix informació sobre la mort d'alguna persona i el traspàs de la titularitat de la finca als hereus, directament se'ls interpel·la oferint-los pagaments al comptat i amb les màximes facilitats possibles. Aquestes situacions passen, sobretot, en casos de propietats verticals.
- Negociacions individualitzades
En el moment en què es busca la compra d'un edifici sencer, els fons realitzen negociacions individualitzades amb cada veí, aprofitant les necessitats de cadascú, a qui se li ofereix un tracte diferent. En casos de famílies amb necessitats o en risc d'exclusió social, se'ls ofereixen quantitats irrisòries que només solucionen el futur immediat. En casos, a més, només cobreixen el cost de la mudança.
- Càmeres de videovigilància i alarmes
A mesura que l'edifici es va buidant, un gest intimidatori és col·locar aparells de videovigilància i alarmes per tota la finca. També poden arribar a aparèixer vigilants contractats que, com a tasca principal, pretenen incomodar els veïns que encara viuen dins l'edifici.
Realitzar obres és una de les estratègies més usades per aconseguir fer fora els veïns en un edifici on es vol especular
- Moobing directe i deixadesa
La deixadesa en el manteniment dels edificis és una de les estratègies més habituals. Aquesta es tradueix en no substituir bombetes, no reparar l'ascensor quan s'espatlla -el que suposa un problema greu per a persones grans o amb problemes de mobilitat-, no substituir vidres trencats o portes malmeses, treure la barana de l'escala, acumular escombraries o runa als replans o, fins i tot, treure les bústies.
- Obres que fan la vida impossible
Realitzar obres és una de les estratègies més usades per aconseguir fer fora els veïns en un edifici on es vol especular. De fet, això és el que va denunciar el 2017 la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, que va carregar contra la "violència immobiliària" en un edifici del carrer Lancaster de Barcelona, on s'havien iniciat obres de rehabilitació sense permís, malgrat que encara hi viu una parella. En aquest cas, la dona estava embarassada i no podia entrar a casa. Això va motivar una denúncia de MK Premium a la regidora per les seves paraules sobre l'empresa. En una entrevista a NacióDigital, Pin va relatar fa pocs dies com estava vivint la situació i va insistir que denunciar el cas és una cosa que "havia de fer".
- Intervencions arbitràries per fumigar
S'han produït casos d'intervencions arbitràries i falses contra invasions de suposades termites o plagues. Aquesta és una estratègia que genera por i malestar als veïns, i s'organitza per accelerar la mudança.
- Les administracions de finques no responen
Els intermediaris i administracions de finques amb qui l'inquilí estava acostumat a parlar sobre qualsevol cosa o preocupació no responen o no atenen les peticions. El silenci per part d'intermediaris i representants arriba a punts, fins i tot, en què es modifica el número de compte on realitzar el pagament del lloguer, per tal de justificar els impagaments.
- Els narcopisos entren a escena
Alguns pisos buits es converteixen temporalment en narcopisos. Els fons voltor busca maneres efectives per aconseguir el buidatge de l'edifici i, una d'aquestes, és controlar un espai per al tràfic de drogues, convertint l'habitatge en un lloc poc recomanable per a conviure. De fet, l'alcaldessa de Barcelona ja ha dit en diverses ocasions que el narcotràfic ha trobat un "gran aliat en l'especulació".
- Sicaris a sou
El recurs més intimidatori és el d'amenaçar directament els veïns que es neguen a marxar dels habitatges. Malgrat que aquestes activitats s'han fet públiques en poques ocasions, sí que han aparegut grups com l'anomenat Desokupa, encarregat d'expulsar mitjançant la intimidació inquilins que les empreses volen fora. Així, el grup amenaça, coacciona i insta el llogater a marxar. Si aquest no vol negociar, el grup organitza un control a l'entrada de l'edifici les 24 hores.