Corrupció: cas Gürtel

Ingressa a presó la dona de Bárcenas després de no poder pagar la fiança

L'Audiència Nacional havia fixat en 200.000 euros l'import que havia d'abonar Rosalía Iglesias per evitar entrar a presó

per Aida Morales , 30 de maig de 2018 a les 15:51 |
Luis Bárcenas i Francisco Correa, entre els acusats de la trama Gürtel | Europa Press
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de maig de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'esposa de l'extresorer del PP Luis Bárcenas, Rosalía Iglesias, entrarà a la presó. No ha pogut reunir els 200.000 euros de fiança que li havia imposat l'Audiència Nacional i serà empresonada fins que pagui l'import. Iglesias va ser condemnada a 15 anys de presó al considerar-la implicada en el cas i coneixedora dels negocis del seu marit, que també va ser condemnat a 33 anys de presó i a pagar una multa de 44 milions d'euros. La sentència també va ser contundent pel líder de la trama, Francisco Correa, que haurà d'afrontar 51 anys de presó, així com pel PP, que va ser condemnat a 245.000 euros com a responsable a títol lucratiu.

El PP i l'exministra Mato, responsables a títol lucratiu


Com a partícip a títol lucratiu, el tribunal va considerar culpable l'exministra de Sanitat Ana Mato, que haurà de pagar 28.492 euros. El motiu principal són els viatges i festes que va pagar amb diners provinents de l'entramat societari de Correa. Pel que fa al PP, la sentència indicava que la trama va permetre finançar irregularment el PP mitjançant una "caixa B", i que aquesta estava activa des de l'any 1998. 

Concretament, la sentència assegurava que hi havia una veritable "estructura financera i comptable paral·lela a l'oficial existent", amb "fulls manuscrits" on constaven "ingressos i despeses del partit o en altres casos quantitats entregades a membres rellevants" del PP. En conjunt, recull, un "autèntic sistema de corrupció institucional". 


Per contra, la resolució -de més de 1.700 pàgines- absolia vuit persones, entre les quals Álvaro Pérez, conegut com "El Bigotes".

Un vot particular en defensa del PP


De la sentència també se'n desprnia el debat que s'apuntava durant el judici entre els magistrats i la implicació del PP en el cas. El president del tribunal Ángel Hurtado va emetre un vot particular en què defensava que el partit de Rajoy no havia de ser condemnat com a responsable civil. No obstant això, els altres dos magistrats considaven provat el finançament irregular del partit.

Segons Hurtado, el PP "desconeixia els fets delictius" i "cal partir de la seva total absència de participació". A més, considerava que no hi havia proves que acreditessin que el partit conegués què passava a Majadahonda i Pozuelo de Alarcón, i afirmava que els "beneficiaris" de la corrupció van ser, en qualsevol cas, els dos exalcaldes. 

Contractes públics irregulars

Al judici, que va finalitzar el el novembre del 2017, es va posar sobre la taula l'entramat de societats emprat per Correa per aconseguir adjudicacions irregulars de contractes públics en connivència amb responsables del PP a les comunitats de Madrid i Castella-Lleó, l'ajuntament de la capital espanyola i dels municipis madrilenys de Majadahonda i Pozuelo de Alarcón i la localitat d'Estepona. Segons la Fiscalia Anticorrupció, amb aquesta operativa es van ocultar a Hisenda més de 40 milions d'euros.

Aquest fet se sustentava, segons el fiscal, per una "aclaparadora prova documental" que demostrava que l'entramat liderat per Correa s'havia instal·lat en les administracions com un "càncer de corrupció". Durant el judici, a més, el líder de la trama va donar dades que havien portat a reobrir la investigació d'una presumpta "comptabilitat extracomptable", com també la va anomenar Bárcenas. 

La resolució judicial s'ajusta en gran part al relat dels fets de la Fiscalia, així com a la seva petició de pena.

Un cas llarg, mediàtic i enigmàtic

Durant el judici van declarar 37 acusats, i aquest es va convertir en un dels casos més comentats sobre la corrupció política a l'estat espanyol, en actiu del 1999 al 2005. El seu principal atractiu mediàtic era la implicació de diversos alts càrrecs del PP. El cas, però, també es va convertir en un dels més enigmàtics dels últims anys, sobretot per la llegenda negra que el va rodejar.

En tres anys van morir vuit persones implicades en el cas o ramificacions d'aquest, en situacions més o menys estranyes, un fet que va alimentar l'anomenada maledicció vinculada al PP. Entre les principals morts de persones investigades consta la de Rita Barberà, Antonio Pedreira, Francisco Sánchez, Francisco José Yáñez, Maria del Mar Rodríguez y Álvaro Lapuerta. 

El judici també va ser un dels més llargs de la història espanyola, només superat pel Cas Malaya, que va indagar en la trama corrupta de l'ajuntament de Marbella, amb l'exalcalde Julián Muñoz com a principal imputat. I com a fet excepcional, també va marcar un abans i un després en la democràcia espanyola, ja que va ser el primer en què un president espanyol va haver de declarar. De fet, Mariano Rajoy va comparèixer com a testimoni per la seva responsabilitat en l'organització de les campanyes electorals, una tasca que ocupava amb anterioritat a la presidència espanyola.
 

Mariano Rajoy declarant com a testimoni a l'Audiència Nacional en el judici del cas Gürtel Foto: Pool EFE


Per altra banda, també van declarar com a testimonis altres polítics i alts càrrecs populars, com ara l'expresidenta de la Comunitat de Madrid Esperanza Aguirre, el llavors president del Senat, Pío García-Escudero; o els exministres Francisco Álvarez Cascos, Ángel Acebes, Rodrigo Rato, Javier Arenas i Jaime Major Oreja.
 
La Fiscalia demanava penes exemplars

La Fiscalia va mantenir, després del judici, una petició de pena exemplar i en els seus termes màxims, de 125 anys i un mes de presó per a Francisco Correa -que finalment s'ha rebaixat considerablement- per revelar dades que van portar a reobrir la recerca d'una presumpta "caixa B del PP". 

La trama Gürtel, però, no finalitza amb aquesta sentència, ja que encara s'ha de resoldre una de les seves peces separades, que relaciona el cas amb l'activitat a Boadilla del Monte i Arganda del Rei, a Madrid, anomenada "Època II: 2000-2009". A més, la resolució també es pot recórrer, encara, al Tribunal Suprem. 
 

Sentència del cas Gürtel by naciodigital on Scribd

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació