Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Procés català

Ara sí: l'1x1 definitiu del Govern de Quim Torra

El president de la Generalitat nomena substituts per als consellers empresonats i exiliats davant del bloqueig imposat per l'Estat

per R. Tugas / E. Plantada / S. Ambudio / O.March, 29 de maig de 2018 a les 20:30 |
Quim Torra ha signat el nou decret de nomenament dels consellers | Govern
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de maig de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El president de la Generalitat, Quim Torra, ja ha escollit la composició definitiva del seu Govern. Hi ha set homes i sis dones, una formació molt més paritària que l'original. Combina dirigents del PDECat, de Junts per Catalunya (JxCat) i ERC que tenen com a missió urgent aixecar el 155. Consulta aquí tots els integrants:

President: Torra

Debat d'investidura de Quim Torra, 131è president de la Generalitat Foto: Adrià Costa


El 131è president de la Generalitat va ser designat per Carles Puigdemont el 10 de maig per evitar noves eleccions. Quim Torra (Blanes, 1962) va anar de número onze a les llistes de Junts per Catalunya (JxCat) i ha estat un dels encarregats de negociar amb la CUP en els primers compassos de legislatura. En el discurs d'investidura va reconèixer la legitimitat de Puigdemont -les primeres paraules com a president van servir per comprometre's a investir-lo tan bon punt sigui possible-, va assumir el mandat de l'1-O i va defensar posar en marxa el procés constituent. En el primer acte després de ser investit, en una roda de premsa conjunta a Berlín, Torra va demanar una reunió a Mariano Rajoy. Va ser acceptada pel president espanyol, però el va avisar que no es mouria de la legalitat espanyola a l'hora d'atendre qualsevol demanda.
Vicepresident i Economia: Aragonès

Pere Aragonès serà l'home fort d'ERC al Govern. Foto: Adrià Costa


Viva imatge del que no fa tant es coneixia com a JASP -"Jove, tot i que sobradament preparat", en les seves sigles en castellà-, Pere Aragonès (Pineda de Mar, 1982) sembla que hagi mamat política tota la vida. Portaveu de les joventuts d'ERC entre 2003 i 2007, va bregar-se durant onze anys al Parlament encarant-se progressivament cap a qüestions pressupostàries i fiscals, sobrevivint a cada canvi de líder al partit, fins que Oriol Junqueras el va triar ma dreta al seu departament com a secretari d'Economia. Arran dels empresonaments i exilis dels darrers mesos, aquest representant del sector liberal d'ERC ha estat ungit com a home fort dels republicans a l'interior i ara també serà la seva cara més visible al Govern en una àrea en què haurà de bregar amb la intervenció financera que l'Estat ja ha anunciat que mantindrà.
Presidència: Artadi

Elsa Artadi, durant un ple del Parlament Foto: Adrià Costa


Mà dreta de Puigdemont en campanya, Elsa Artadi (Barcelona, 1976) tindrà un rol fonamental en el Govern com a consellera de Presidència i portaveu. Serà la dona forta de JxCat dins de l'executiu i, amb el seu coneixement de l'administració -va ser alt càrrec amb Andreu Mas-Colell a Economia i després va fer el salt a Palau, al capdavant de la direcció general d'Afers Interdepartamentals-, serà un dels pilars de Torra. La seva entrada al Govern deixarà vacant la plaça de portaveu parlamentària a la cambra catalana, fet que obligarà a un pas endavant d'Eduard Pujol i, previsiblement, d'Albert Batet. El nom d'Artadi havia circulat amb molta força com a successora de Puigdemont, però es va descartar.
Empresa i Coneixement: Chacón

La consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, en una imatge d'arxiu. Foto: ACN


Maria Àngels Chacón (Igualada, 1968) no es mourà del departament d'Empresa i Coneixement, on exercia el càrrec de directora general d'Indústria des de l'estiu passat, quan va substituir Núria Betriu. Ha dedicat tota la seva trajectòria professional al món empresarial i, en política, és també regidora i primera tinent alcalde de la capital de l'Anoia. Llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona i especialitzada en Comerç Internacional, la dilatada experiència de Chacón té els fonaments en l'àmbit de les exportacions del sector paperer en mercats d'Orient Mitjà i Europa de l'Est.
Polítiques Digitals i Administració Pública: Puigneró

Jordi Puigneró, en una imatge d'arxiu Foto: Adrià Costa


És un dels fitxatges del PDECat que s'integren dins del Govern. Fins ara era secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital, un àmbit en el qual Puigdemont hi tenia molt interès. En incorporar competències sobre política digital-que perd Afers Religiosos i Habitatge, la primera destí Justícia i la segona, a Territori, Jordi Puigneró (Sant Cugat del Vallès, 1974) és considerat l'home adequat per liderar el nou departament de Política Digital i Administració Pública de l'executiu. Forma part d'un grup d'alts càrrecs sorgits de Sant Cugat del Vallès, com ara Marta Subirà i Damià Calvet. En l'anterior legislatura tenia sota el seu comandament del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), a qui s'ha atribuït un paper important en el referèndum de l'1-O.
Ensenyament: Bargalló

Josep Bargalló, en un acte a Palau. Foto: ACN


Retirat de primera fila institucional des del 2010, aquest filòleg, escriptor i catedràtic de secundària té una llarga trajectòria política darrere, a l'Assemblea de Catalunya de Torredembarra, el PSUC, el PSAN i Nacionalistes d'Esquerres fins que el 1995 va entrar a ERC, partit pel qual va ser regidor a Torredembarra i diputat. Josep Bargalló (Torredembarra, 1958) ja va ser conseller d'Educació el 2003, fins que el cessament de Josep-Lluís Carod-Rovira com a conseller en cap va motivar que ell n'agafés el relleu. Posteriorment, va ser director de l'Institut Ramon Llull i, ja fora del Govern, ha estat coordinador de l'Institut de Ciències de l'Educació de la URV. Ara el partit l'ha repescat en un moviment que aposta per l'experiència en contrast amb l'auge d'algunes cares noves i joves a l'executiu, per tal que blindi la immersió lingüística i defensi els professors contra les acusacions d'adoctrinament que arriben de l'Estat.
Salut: Alba Vergés

Alba Vergés a la mesa del Parlament Foto: Adrià Costa


ERC ha fiat a una dona de partit el relleu de l'independent Toni Comín al Govern. Alba Vergés (Igualada, 1978) és l'especialista dels republicans en salut, ostentant el càrrec de secretària de salut i benestar a l'executiva del partit i especialitzada en aspectes sanitaris des que va entrar al Parlament, el 2012, fins al punt que va presidir la comissió de salut de la cambra, en la darrera legislatura. Exponent de la nova fornada de joves dirigents d'ERC, havia treballat d’economista en el sector social de la gent gran abans de ser diputada i actualment és la secretària quarta de la mesa del Parlament.
Interior: Buch

Miquel Buch, exalcalde de Premià de Mar i expresident de l'ACM Foto: Junts per Catalunya


Pes pesant del PDECat, exalcalde de Premià de Mar i expresident de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), Miquel Buch (Premià de Mar, 1975) arriba a la conselleria de l'Interior en un moment especialment delicat. Els Mossos d'Esquadra han estat un dels col·lectius de l'administració que més han patit els efectes del 155, començant per la decisió d'apartar el major Josep Lluís Trapero i acabant per la destitució de la cap de comunicació per haver fet un tuit crític amb la sentència contra la Manada. Amb experiència en la gestió municipal, bon creador d'equips, Buch es posa al capdavant d'un dels departaments més sensibles i amb més pressió dels que hi ha al Govern. 
Territori: Calvet

Damià Calvet, en una imatge d'arxiu Foto: ACN


Damià Calvet (Vilanova i la Geltrú, 1964) agafa el relleu de Josep Rull com a conseller de Territori. Va ser una de les incorporacions que va fer Carles Puigdemont a la war room de Junts per Catalunya, i amb el temps s'ha convertit en una peça imprescindible en l'engranatge de la candidatura. És habitual veure'l al Parlament amb un feix de carpetes i envoltat de la plana major de JxCat. Amb àmplia experiència dins la conselleria -ha estat director de l'Incasòl-, assumeix una de les conselleries amb més projecció de l'executiu.
Cultura: Borràs

Laura Borràs, en una imatge al Parlament. Foto: Europa Press


És difícil trobar a algú del món cultural català a qui no li agradi Laura Borràs (Barcelona, 1970). La seva etapa al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), de 2013 a 2018, va servir per presentar en societat una dona empàtica i entusiàstica, infatigable, d'aquelles que s'arremanga, que sempre fa acte de presència i que procura ser a tot arreu on se la demana o allà on el càrrec la porta. També una dirigent de gran oratòria, amb un bagatge intel·lectual sòlid i amplíssim en lectures. Filòloga de formació, és especialista en teoria de la literatura i literatura comparada, així com en la difusió de la literatura en entorns digitals. La seva vida a les xarxes socials és, de fet, d'una intensitat inusualment entusiasta.
Justícia: Capella

Ester Capella i Carles Mundó, en una imatge del setembre del 2017 Foto: ACN


El departament de Justícia serà la primera experiència política a nivell nacional d'aquesta advocada, amb experiència a l'ajuntament de Barcelona i a Madrid, com a senadora i fins ara com a diputada al Congrés. Ester Capella (Barcelona, 1963) va entrar al consistori de la capital el 2007 com a independent, quan era presidenta de l'Associació Catalana de Juristes Demòcrates, de la mà de Jordi Portabella, llavors líder del partit a la ciutat, de qui es va anar distanciant. Com a consellera, tindrà l'encàrrec de posar en marxa l'Oficina per la Defensa dels Drets Civils i Polítics, per perseguir l'auge de les agressions ultres, així com assumirà la tasca de memòria història i afers religiosos.
Treball, Afers Socials i Famílies: El Homrani

Chakir El Homrani, en un acte de partit. Foto: ERC


Mentre l'unionisme s'esforça per penjar l'etiqueta de xenòfob a Quim Torra pels seus polèmics escrits, el nou president nomenarà el primer conseller amb arrels marroquines de la història de la Generalitat (va néixer a Barcelona, però els pares són d'origen marroquí). Després de quatre anys com a líder d'Avalot -la branca juvenil d'UGT-, regidor a Granollers des del 2015 i diputat la legislatura passada -ara ha recuperat l'acta arran de diverses renúncies a ERC-, Chakir el Homrani (Barcelona, 1979) agafa el relleu de Dolors Bassa en una conselleria amb molts camps candents a gestionar, com la posada en marxa de la renda garantida de ciutadania i l'Agència Catalana de Protecció Social, o la lluita contra l'emergència habitacional -tot i els vetos del TC a les lleis del Parlament-.
Afers Exteriors: Maragall

Ernest Maragall al Parlament Foto: Adrià Costa


Qui ocuparia el departament d'Exteriors que liderava Raül Romeva era una de les incògnites, i ja s'ha resolt: el relleu l'agafa Ernest Maragall. Conseller amb el tripartit i provinent de les files del PSC, el veterà dirigent -ara ja amb carnet d'ERC- assumirà les competències exteriors en un moment delicat perquè l'Estat hi estarà, més que mai, al damunt. Té el repte de tornar a desplegar les delegacions i el Diplocat.
Agricultura: Jordà

Teresa Jordà, en una imatge d'arxiu. Foto: Adrià Costa


Aquesta exalcaldessa de Ripoll és una de les cares carismàtiques del front de Madrid d'ERC, d'on és diputada des del 2011. Aquell any, va liderar la candidatura dels republicans al Congrés a la circumscripció de Girona, malgrat que Oriol Junqueras apostava perquè el cap de llista fos precisament Quim Torra -militant de Reagrupament, amb qui feien coalició-. Teresa Jordà (Ripoll, 1972) i la cúpula del partit en aquelles comarques, però, ho van evitar i ara els dos coincidiran en el consell executiu. Propera a Joan Tardà, representa l'ala més d'esquerres de la formació, amb un verb afilat i sense pèls a la llengua.
Secretari del Govern: Cullell

Víctor Cullell, en una compareixença al Parlament Foto: ACN


Torra ha determinat que Víctor Cullell (Barcelona, 1976) segueixi en el seu càrrec com a secretari del Govern. Hi va entrar després de la remodelació de l'executiu del mes de juliol, que va acabar amb l'adeu de Joan Vidal. Cullell va ser un dels arquitectes de la desconnexió dins de Palau, en coordinació amb Carles Viver i Pi-Sunyer, i ja va formar part -com a secretari- del Consell Assessor per a la Transició Nacional.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació