Quan el nou Govern prengui possessió acabarà la intervenció de la Generalitat (no la financera) i, si no és que les coses canvien molt a Barcelona i a Madrid, serà difícil transitar el camí del mig entre acatar i fer república. L'ANC ja es va regirar ahir contra Torra per haver acceptat el veto de Rajoy. La nota positiva és que aquest executiu sí que és paritari. Dels tretze consellers sis són dones gràcies a la rectificació de Torra després de les queixes pels primers nomenaments. Caldrà estar molt atents també als moviments d'Elsa Artadi a Presidència, que farà de contrapès al vicepresident Pere Aragonès. Sobre els riscos de l'independentisme en el seu procés d'adaptació al nou context us aconsello llegir l'opinió Francesc-Marc Álvaro.
De nou, en mans del PNB. I mentre el panorama es va aclarint a Catalunya, a Madrid el més calent és a l'aigüera i el rellotge corre. Demà i divendres es debat la moció de censura de Pedro Sánchez i és encara una incògnita saber si tindrà prou suports i hi haurà una revolució a la política espanyola. Ciutadans sembla que no li donarà els seus vots i opta per fer costat a Rajoy i la clau la té, de nou, el PNB perquè els independentistes catalans sí que estan per acabar amb el govern del PP. Sobre la moció en parla Sara González en aquesta entrevista amb l'alcalde de Cornellà, Antoni Balmón, un dels pesos pesants del PSC i que promet que amb ells les coses seran diferents amb Catalunya. Veurem si això afecta, per exemple, als presos. Ahir els seus familiars es van explicar a Estrasburg i Aida Morales els va acompanyar i fa aquesta entrevista a Diana Riba, la parella de Raül Romeva. Us aconsello també llegir l'opinió d'Irene Ramentol a La Veu de Nació.
Vist i llegit
Molt s'ha dit i escrit sobre les acusacions per les quals quatre docents estan sent investigats per delicte d'odi professors de l'IES El Palau de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat), els quals han rebut mostres de solidaritat des de quasi totes bandes. En aquest reportatge de Gemma Garcia a La Directa, set mares d'alumnes prenen la paraula -des de l'anonimat- i posen en qüestió algunes de les denúncies que van formular guàrdies civils amb fills a l'institut que, a més, van preferir explotar mediàticament el cas abans de fer ús dels canals interns que el centre va intentar habilitar.
El passadís
El Cercle d'Economia preferia ahir fer veure com si no passés res. La seva trobada anual, que arrenca demà i acaba dissabte a Sitges, havia de tenir com a grans protagonistes els líders polítics, però la moció de censura els ha esguerrat els plans. Quim Torra obre dijous les jornades però el seu discurs quedarà eclipsat pel que estigui passant al Congrés en a primera jornada de debat. Divendres era el torn de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias que, per motius obvis, no hi seran. Ahir des del lobi econòmic s'escudaven en que hi ha 40 ponents més, però és clar que no serà el mateix. Només els pot resoldre la papereta que la moció no prosperi i Mariano Rajoy compleixi el seu compromís de ser-hi dissabte... i repartir llenya contra els que l'han intentat tombar.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 2010, avui fa vuit anys, Sabadell es va convertir en la primera gran ciutat catalana que votava en una consulta independentista. En total, van votar a Catalunya 549 municipis, començant a Arenys de Munt el 2009 i acabant a Barcelona l'abril de 2011. Van participar a les consultes 881.564 persones, un 20,5% del cens electoral conjunt del municipis on es van celebrar. A la capital del Vallès van votar un 13,76% de les 173.000 persones amb dret a vot, bastant per sobre de la de Lleida (8,2%) i a tocar de la de Reus (14,9%), els dos municipis més grans que fins aquell moment havien passat per les urnes. A la capital vallesana, el "sí" va tornar a ser rotund i va estar al voltant de la mitjana: un 92,4%. Aquí podeu recuperar les entrevistes a alguns dels participants.
L'aniversari
El 30 de maig de l'any 1948, avui en fa 70, naixia a Barcelona l'activista anarquista català Salvador Puig Antich, que va ser executat el 1974 després d'un consell de guerra ple d'irregularitats, acusat de la mort del sots-inspector de policia Francisco Anguas. La brutalitat del règim va ser altre cop evident i va marcar una generació. El règim, rabiós dos mesos després de l'atemptat contra Carrero Blanco, volia escarmentar oposició. De les manipulacions de les proves, Jordi Panyella, al seu llibre Salvador Puig Antich, cas obert, en va explicar detalls escabrosos. Queda la memòria, un judici no anul·lat i una cançó, A Margalida, de Joan Isaac, cant a la vida a través del record de la companya de Salvador. La podeu escoltar aquí. I ara que tenim advocats omnipresents ve a tomb recordar que el lletrat que va redactar la sentència de mort al tribunal militar, Carlos Rey, va ser, 39 anys després, defensor d'Alícia Sánchez-Camacho en el judici en que l'aleshores líder del PP va mentir afirmant no tenir res a veure amb la gravació de la Camarga. Quan vaig publicar el tema a l'Ara, Rey em va dir que no es penedia de res del consell de guerra. Em va glaçar la sang.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi