Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Eleccions municipals 2019: Entrevista

Jordi Graupera: «No penso convertir les municipals en una qüestió de frontisme nacional»

L'impulsor de les primàries sobiranistes, en una entrevista a NacióDigital, assegura que el referèndum i la DUI són idees "temporalment cremades"

per Oriol March, Barcelona, 30 de maig de 2018 a les 19:20 |
Jordi Graupera, durant l'entrevista a NacióDigital | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de maig de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"El catalanisme és un vocabulari, una caixa d'eines, pensada per ajudar-nos a fer autocensura en allò important mentre ens esbravem amb allò simbòlic", deia Jordi Graupera (Barcelona, 1981) en la conferència que va pronunciar al Teatre Victòria al març. Per superar aquesta etapa de "decadència", Graupera ha posat damunt la taula unes primàries sobiranistes per escollir candidat a l'alcaldia de Barcelona. Habitual en mitjans de comunicació i format acadèmicament als Estats Units, en aquesta entrevista amb NacióDigital desgrana el diagnòstic elaborat sobre la ciutat i també reflexiona sobre el moment polític convuls que viu el país després de l'1-O, el 27-O i el 21-D.

- Les primàries sobiranistes que promou ja sumen 30.000 signatures.


- Volíem saber si hi havia massa crítica. Vam buscar voluntaris per la logística i ja en tenim 700, que és una bestiesa si ho comparem amb participants a les primàries dels partits que n'han fet a Barcelona. Tenim els objectius acomplerts abans del que ens esperàvem, cosa que ens ha generat una mica de crisi de creixement.

- Quins són els propers passos de la plataforma?

- La segona fase és fer avançar la campanya de manera que els partits vagin veient que aquesta és la millor opció per a tothom, i anar concretant algunes de les idees que tenen a veure amb les primàries. En les properes setmanes farem dos actes, un sobre cultura -hi convidem creadors específics perquè parlin ells, no nosaltres- i un amb els voluntaris. Hem detectat que la política de la ciutat i l'espai sobiranista tenen un problema de cultura política. Ens converteix en un espai que de vegades és acrític, massa folclòric, obsessionat per la unitat, les adhesions i la lleialtat, i esdevé estèticament populista o autoritari. Començar el diagnòstic per la cutura és la manera correcta de fer-ho. La reconciliació política que li cal a la ciutat només pot passar per l'aprofundiment de la democràcia, no perquè algú renunciï a les seves idees.

"La reconciliació política que li cal a la ciutat només pot passar per l'aprofundiment de la democràcia, no perquè algú renunciï a les seves idees"

- S'aniran reunint amb els dirigents dels partits a Barcelona.

- Hem enviat cartes a tothom per demanar reunions formals, explicar el projecte i veure com respiren. Ens hem vist amb Ferran Mascarell, una persona de molt nivell polític que accepta jugar i que representa un espai ideològic diferent del nostre. Representa l'herència del maragallisme i del primer masisme, i volem enfrontar-nos-hi democràticament.

- S'esperava que se sumés a les primàries?

- Sorpresa, no. Alegria, tota. És una de les persones amb més nas de la política catalana. La reacció que té davant l'envit de les primàres demostra tenir un nas finíssim. La tradició del maragallisme no és aliena a les primàries.

- Treballen amb algun calendari concret d'actuació?

- Portem mesos treballant en l'esborrany del reglament. L'objectiu és que les primàries siguin el més obertes possble i que sigui justes per a tothom, vinguis d'un partit o t'hi presentis a títol individual. Hem posat condicions, com la celebració d'onze debats, de manera que necessites un espai de temps en el qual hi càpiguen. Al final del procés no només haurem triat candidat i algun dels regidors, sinó que haurem de pactar un programa de mínims comú en una convenció o congrés. Ens hem de posar a treballar a la tardor, segur. Hem de començar el 2019 amb això fet. Si els partits ens demanen fer les primàries després de Nadal, ja ho arreglarem. Som flexibles.

"Ens hem de posar a treballar a la tardor, segur. Hem de començar el 2019 amb això fet. Si els partits ens demanen fer les primàries després de Nadal, ja ho arreglarem"

- Creu que el PDECat s'hi acabarà sumant?

- No puc parlar per ells. Els convé, és tot el que puc dir. De les tres forces i mitja potencialment sumables, els que tenen de més a menys incentius són: Demòcrates, el món de Carles Puigdemont, el PDECat i ERC.
 

Graupera és un col·laborador habitual en els mitjans de comunicació catalans. Foto: Adrià Costa


- El món Puigdemont ho veu amb més simpatia que la cúpula del PDECat, doncs?

- Des del punt de vista objectiu, em sembla que tenen més incentius que la direcció del partit perquè no estan incardinats en la cúpula.

- Quan va anar a veure el president a a l'exili a Waterloo, li va expressar suport?

- Em va expressar moltíssimes coses que no soc jo qui les ha d'expressar públicament.

- La setmana passada, Puigdemont va fer costat públicament a Neus Munté, candidata del PDECat a Barcelona. Li va sorprendre, tenint en compte les diferències estratègiques que van conduir Munté a sortir del Govern al juliol?

- Mai hem sabut per què va sortir del Govern. No especularé. Crec que [el suport de Puigdemont a Munté] entra dins del lògic. Era previsible. No interpreto res més enllà del que és habitual en la política de partits.
 
- El PDECat i ERC es poden permetre anar en llistes separades a Barcelona?

- Per descomptat.
 
- Fins i tot en un conteext de fragmentació i en un moment en el qual irromp Manuel Valls com a possible candidat de Ciutadans?

- No sempre guanyar les eleccions és la teva prioritat. Els partits, a vegades, necessiten restablir els seus espais, treballar a llarg termini per fronteres ideològiques que els han quedat mortes, i això a vegades implica el sacrifici o el risc de saber que no seràs a les institucions el temps que hi voldries ser. La pregunta diferent és si ens ho podem permetre els barcelonins. No ens ho podem permetre no perquè no guanyi Ciutadans, sinó perquè no ens podem permetre continuar permetent un espai polític que viu sense idees noves, fagocitant els independents que s'hi acosten, que viu cremant etapes i idees -com el referèndum o la declaració de la independència-, que renuncia a parlar de les qüestions de fons perquè això genera conflictes a l'interior de la sagrada unitat. La nostra cultura política està en franca decadència.

- Al marge de la reflexió general, a nivell electoral creu que sumen més les llistes separades o les llistes conjuntes? Aquest és un debat que el sobiranisme ha afrontat repetidament des que va arrencar el procés català.

- El que suma més són les bones idees, les bones campanyes, les bones candidatures i els bons projectes. Això és el que rebenta les costures. Jo, que no penso renunciar mai a ser independentista, aspiro a que un votant potencial de Ciutadans vegi que el que dic sobre Barcelona és veritat, que és una ciutat que hauria d'estar ocupant un lloc a l'espai global equivalent a una capital, i això no està passant. Proposo al sobiranisme que s'atreveixi a fer evidents les seves diferències a partir de la idea dels projectes de ciutat, i que convertim aquest xoc en una idea que brilli. Si ets capaç de relligar el relligam que hi ha entre el lloc que ocupa Barcelona al món i l'amplada de la vorera i els arbres, que tot forma part del model de llibertat i de les oportunitats per ser pròspers, això és el que rebenta les costures.

- Per què no compta amb la CUP?

- Sempre faig la mateixa broma: no sóc ningú per dir-li a la CUP per dir-li que no participi d'això, però si van separats potser els torno a votar. Tenen dues virtuts: saben dir que no i són anticapitalistes. Barcelona necessita un espai anticapitalista. Aquest espai que és únic, al qual han renunciat els comuns, s'ha de preservar.
 

Demòcrates de Catalunya és el partit més procliu a participar en les primàries. Foto: Adrià Costa


- Potser no els vol sumar per una qüestió ideològica.

- No els vull sumar per eix ideològic. No perquè jo sigui de dretes o no sigui de dretes.

- Com ja li han criticat.

- La gent necessita encasellar els altres perquè si no se senten insegurs. [No sumar la CUP] No és per rebuig al seu espai, sinó per admiració. El vull fort, interactuant.

"No aniré a cap candidatura en la qual no hi hagi primàries, ni acceptaré que un partit em doni el número tres, o el set [de la llista]"

- Si les primàries no triomfen, veurem una candidatura seva a l'alcaldia?

- No aniré a cap candidatura en la qual no hi hagi primàries, ni accceptaré que un partit em doni el número tres, o el set [de la llista]. Tampoc faré una candidatura yo, mi, me conmigo amb els meus amics. No puc dir que em presento com a alcalde: ho he de fer amb un col·lectiu dosposat a arriscar-se amb el que significa aquesta aventura en qualsevol dels escenaris. A mi no em fa res anar-me'n a casa. He presentat aquesta idea perquè crec que és necessària, de manera noble, jugant-me la cara i els calers, sense el coixí de ningú. Si la societat catalana o barcelonina, els partits o la societat mediàtica rebutgen aquesta idea, no passa res.

- I podria ser candidat de Demòcrates, que és qui té més incentius de formar part d'aquestes primàries?

- El seu funcionament intern ja és per primàries. Vam col·laborar en la campanya Demòcrates pel Sí, però jo he col·laborat amb tots els partits sobiranistes, inclosa la CUP. Espero que Demòcrates triï un candidat per participar en les primàries, no espero ser el candidat de les primàries de Demòcrates.

- És crític amb el bagatge d'Ada Colau al capdavant de l'Ajuntament.

- La nostra millor virtut és també el nostre principal defecte. En un líder polític, la primera cosa a la qual renuncia és la cosa que l'acaba matant. Van renunciar als mecanismes de democràcia directa i participativa, van assumir que ella era cap de llista, van pactar amb ICV per tenir els drets electorals. En lloc d'aprofitar la força de les 30.000 persones inscrites, van preferir apostar per la via del màrqueting. Van renunciar a part de la seva substància a favor d'un relat que fos atractiu, d'una narrativa de venda, i tot el seu mandat s'ha vist condicionat per haver de mantenir viu aquest relat. Quan ets depenent del relat, acabes sent incapaç d'explicar a la gent els problemes que hi ha.

- Com el problema del lloguer?

- Hi ha un problema general d'habitatge a la ciutat que és complex. [Els comuns] Han trobat el clic, que és una llei que impedeixi les pujades de lloguer, que no depèn d'ells, sinó del govern de l'Estat. Estic encantat d'entrar al debat, però hem de dir la veritat a la gent: és igual qui governi a la ciutat. Això no forma part de les coses que l'Ajuntament pot fer, ni a Barcelona ni a altres ciutats. Un altre exemple són els desnonaments.

- La bandera principal de Colau en campanya.

- Se'ns va explicar que els desnonaments eren un problema de qui governava: manava la màfia i calia treure-la per tal que governessin els bons i això no passaria. Però la quantitat de desnonaments s'ha mantingut o ha crescut, i quan et trobes amb això i t'adones que la problemàtica és complexa, la solució és complexa. Quan depens d'un relat, no pots rectificar.
 

Format als Estats Units, Graupera aspira a liderar una llista a l'Ajuntament. Foto: Adrià Costa


- Ha passat el mateix amb el turisme?

- Els ha passat el mateix en el sentit que el turisme a Barcelona no és culpa de ningú. No hi ha unes persones dolentes a la ciutat que l'estan prostituint amb els turistes. Estem en un període excepcional, i el 90% del turisme es concentra en el 15% de la ciutat. Necessites distribuir els equipaments globals a tot Barcelona per esponjar el turisme i que la riquesa que genera arribi a tot arreu. Però és obvi que l'has de substituir: necessites que l'economia de la ciutat no depengui de que passi airet, que faci sol i que condemnem les nostres joves a tenir salari de cambrer. Això no passa per prohibir el turisme, no fa aparèixer l'economia que soluciona el problema. Hi ha un vici en la política barcelonina, en gairebé tots els partits, que és que parlem dels problemes de la ciutat com si fossin coses aïllades, com és el cas del tramvia.

"Necessites distribuir els equipaments globals a tot Barcelona per esponjar el turisme i que la riquesa que genera arribi a tot arreu. Però és obvi que l'has de substituir"

- Una qüestió en la qual Colau ha enrocat.

- Sembla que demanem tota l'estona un debat tècnic. La realitat és que les ciutats són ésses vius: si mous una peça, es mouen totes les altres. El problema del lloguer, del turisme, del tramvia, de l'obertura de la ciutat a Collserola, la riva fluvial del Besòs... Només es pot respondre de manera complexa i a partir de visions de ciutat. Ens quedem atrapats en el debat d'una cosa petita, les superilles, una altra cosa que Colau ha fet fatal, perquè ha estat executada de manera lamentable. S'hauria de provar al cor de l'Eixample, no al Poblenou.

- Aquestes qüestions, malgrat la ciutat sigui un organisme viu, requereixen de posicionaments tècnics per trobar solucions.

- No dic que no s'ha de parlar de l'apartat tècnic. Però la superilla i el tramvia estan relacionats amb la xarxa ortogonal de l'autobús, per exemple. La lògica et diu que connectar les puntes de la Diagonal a l'exterior i entre elles et genera un corredor. L'única cosa que pots fer [amb el tramvia] és connectar-lo o apostar per una altra cosa, com ara busos elèctrics. El que no té sentit és deixar-ho com està.

- Cada alcalde ha tingut algun projecte emblemàtic. Vostè en té?

- Estic en contra de la idea de deixar petjada. La metàfora de fer créixer la ciutat s'ha acabat, i ara anem a connectar-la, o a obrir-la. En el cas de Collserola, hi ha la Ronda de Dalt, que és com una muralla. S'hi ha de fer alguna cosa. Es poden trobar solucions flexibles, es pot tenir la Gran Via de Dalt. Hem d'obrir la ciutat al Besòs, per viure bé, amb bulevards, arbres, parcs, escoles i equipaments de barri i globals. Són projectes mastodòntics? No. Un bon alcalde és algú que es preocupa amb la mateixa passió per una inversió de zero euros que per una inversió de 500 milions, perquè és algú que ha entès que la inversió de zero euros i la de 500 milions és la mateixa.

- Calen grans esdeveniments per mantenir la ciutat al mapa mundial?

- No, no cal. Barcelona té el lideratge en congressos i en passatgers de creuers del Mediterrani. París depèn dels grans esdeveniments? Londres? Tel Aviv? No. Barcelona, quan necessita aquests grans esdeveniments, és per inseguretat.
 

El filòsof assegura haver col·laborat amb tots els partits sobiranistes. Foto: Adrià Costa


- Com es pot fer de Barcelona una capital d'Estat sense tenir un estat?

- Cal una reconcilició entre la ciutat i la resta del territori. Barcelona ja és al centre d'un territori que comença amb la Gran Barcelona [l'àrea metropolitana], continua amb Terrassa, Sabadell, Reus, Girona, Tarragona i Lleida; continua amb Tolosa, Perpinyà, València, Castelló i Alacant; continua amb Nàpols, Múrcia, Casablanca i Sicília. Barcelona és la ciutat més important del Mediterrani occidental, només superada per Estambul i El Caire. Si articules bé les aliances amb Nàpols, Gènova i Marsella, automàticament ets una capital, i entres en conflicte amb Madrid perquè disputes la seva hegemonia. L'única via de prosperitat de Barcelona és la via que en un moment o altre l'enfrontarà amb les elits de Madrid que volen seguir extraient la riquesa. Necessites que a l'alcaldia hi hagi algú a qui o importi aquest conflicte, aquesta topada. Les dues alternatives que tindrem seran la lenta decadència dels comuns i la ràpida decadència de Ciutadans.

"L'única via de prosperitat de Barcelona és la via que en un moment o altre l'enfrontarà amb les elits de Madrid que volen seguir extraient la riquesa"

- El procés hauria anat millor amb un alcalde independentista els últims anys?

- La resposta és no. No tinc clar que si Alfred Bosch o Xavier Trias haguessin estat alcaldes, no sé si s'haurien donat les condicions culturals i polítiques perquè s'hagués fet una cosa gaire diferent del que s'ha fet a Barcelona.

- Des del sobiranisme s'ha intentat eixamplar la base amb els comuns. Se n'ha obtingut algun benefici palpable, d'aquesta seducció?

- Plantejar-ho en termes de seducció és insultant. El que és exigible és defensar les teves idees de manera apassioanda davant de gent que pensa diferent que tu, i que després s'hi acosti o no. El que és molt català, i a mi no m'agrada, és adaptar les teves idees al que creus que a l'altre li agrada.

- S'ha arribat al 47,% dels vots a favor de la independència.

- Valorar percentatges com si estiguéssim en condicions normals és un frau. No sabem si hi ha un 47,5%. Sabem que hi ha un 47,5% que enmig d'una onada repressiva, amb gent a la presó, amb els drets retallats, els principis democràtics vulnerats, amb el dret a l'autodeterminació negat, amb la policia als carrers i pegant gent han sortit a votar uns partits que van fer unes coses al voltant de l'1-O, algunes de bones i algunes de dolentes, i que es van tornar a presentar demanant unes coses una mica rares, que no sabíem exactament què volien dir, i després han fet unes coses que no sabem si són coherents. Hem entrar a comptar uns vots que són deslegitimats pel sistema. Tots els independentistes volem que n'hi hagi més. Com es fa? No es fa apel·lant al màrqueting. No es fa transvestint-te. Hi ha una reconciliació pendent a la societat catalana: estem molt enfrontats. Aquesta reconciliació només pot passar per més democràcia i no menys. El conflicte s'ha exacerbat en el moment en què les vies democràtiques han quedat tancades. En la mesura que hi hagi vies democràtiques obertes, hi haurà una possibilitat oberta de reconciliació. Què vol dir? No només un referèndum.

"Tots els independentistes volem que n'hi hagi més. Com es fa? No es fa apel·lant al màrqueting. No es fa transvestint-te. Hi ha una reconciliació pendent a la societat catalana: estem molt enfrontats"

- S'ha malgastat el capital polític de l'1-O?

- No sé com respondre. El problema de l'1-O i del 27-O és que s'ha cremat la idea del referèndum i la idea de la declaració d’independència. Idees molt bones, molt necessàries, de valor universal les dues, i les hem cremat per bastant de temps, i no les ha cremat el govern espanyol. Qui les ha cremat és el nostre sistema polític, que va fer un referèndum sense saber què passaria l'endemà, pensant-se que no acabaria de passar, i que va fer una declaració d'independència sense tenir pensat què passava després. El capital de l'1-O no s'ha malgastat; no s'ha començat a gastar. Encara no l'hem entès. Hi ha un sèrie de temptacions de folcloritzar-lo, o instrumentalitzar-lo per altres finalitats. En aquest sentit s'ha gastat malament, s'ha fet servir malament. Però el que va passar aquell dia és un canvi de cultura bestial a l'interior de la nostra història que encara no hem digerit. El que em preocupa és la mitificació folclòrica, que el convertim en el nou Onze de Setembre, que sigui una forma d'expressar el lament per la nostra manca de llibertat en lloc d'entendre que l'1-O és la negació d'aquesta manera de fer política dels últims anys. La millor manera d’honorar l'1-O és no mitificar-lo.
 

De moment, Graupera viu a cavall entre Brooklyn i Barcelona. Foto: Adrià Costa


- Si aquestes idees de referèndum i de declaració de la independència estan cremades...

- Temporalment.

- Si això és així, en el curt termini, sobre quines idees ha de pivotar l'acció de Govern?

- No ho sé. El Parlament ha renunciat al seu poder, és un lloc on no passaran coses durant un temps.

- Quin ha de ser el detonant perquè passin coses?

- Si ho sabés, plantejaria unes primàries al Parlament de Catalunya.

- El president de la Generalitat, Quim Torra, deia en el debat d'investidura que les municipals també serien molt importants en clau republicana. Es corre el perill que aquestes eleccions es converteixin en un plebiscit?

- No, si ho puc evitar.

- Per tant, cal desvincular una cosa de l'altra.

- Res és desvinculable. El que jo no penso fer és convertir les eleccions municipals en una qüestió de frontisme nacional. No tinc cap interès en això. La raó per la qual Ciutadans i els comuns tenen una visió insuficient, reduccionista i equivocada de la ciutat té a veure amb la seva perspectiva sobre el món.

"El que em preocupa de l'1-O és la mitificació folclòrica, que el convertim en el nou Onze de Setembre, que sigui una forma d'expressar el lament per la nostra manca de llibertat"

- Diu que no farà frontisme nacional, però si Valls és candidat de Ciutadans serà precisament per portar el debat cap aquí.

- M'encantaria que Valls fos el candidat d'un seguit de partits que tenen en comú la perspectiva nacional. El model de ciutat de províncies francesa, que és el model que encarna Valls, és el model de ciutat de províncies que Espanya voldria per a Barcelona.Ell coneix perfectament Barcelona. Sap perfectament que quan la ciutat s'aixeca, París també es despentina. Valls coneix perfectament la problemàtica de Barcelona. Per mi això no és frontisme nacional, és una discussió sobre la ciutat. El problema que representa Barcelona a la Península Ibèrica fa emergir part del discurs nacional uniformitzador a la francesa, l'intent de convertir Madrid en París, com diu Germà Bel. Que vingui Manuel Valls. És un adversari digne de vèncer i és el seu model de ciutat el que jo estic qüestionant.

- Era millor anar a eleccions abans de constituir un nou Govern?

- He defensat públicament que sí, l'important era plantar-se. Anem a un escenari en el qual la Generalitat executarà el contingut equivalent al del 155, encara que l'aixequin, amb uns polítics que tindran l'incentiu per explicar-nos que tot això no està passant. Els polítics independentistes estaran maquillant la recentralització amb la seva presència. I això és perquè hem renunciat. Podies triar entre anar a una confrontació -eleccions tantes vegades com faci falta- i anar a un bloqueig, o fer un Govern resistencialista de veritat, obrint el conflicte a través de les institucions. El que hem triat no és cap de les dues coses. El que hem triat és anar a les institucions a veure si podem fer República -eufemisme-, si podem alimentar el teixit associatiu -clientelisme-, dir que l'important és que els funcionaris no estiguin a mercè dels espanyols -frontisme barat-, i la idea de la unitat, que anul·la el pensament crític. No només no solucionem cap dels problemes, no només els agreugem, sinó que mantenim i accelerem una cultura política que ens fa incapaços de solucionar-los.
 

Graupera treballa amb l'horitzó de fer les primàries abans que acabi el 2018. Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació