Shakespeare, Llach i consciència: l'homenatge de Dagoll Dagom als refugiats

Després de 44 anys de trajectòria, Dagoll Dagom segueix demostrant que no té por de fer salts al buit. Amb Maremar, que suposa el 30è espectacle de la companyia i que ha estat presentat en públic aquest dimarts, s'atreveixen per primera vegada amb un autor com Shakespeare, reivindiquen la dansa i la creació col·lectiva, s'allunyen del musical arquetípic i proposen una reflexió al voltant de la crisi dels refugiats que pateix Europa i que té el mar Mediterrani com a escenari d'una tragèdia sovint massa silenciada.
 
L'obra, una història "despullada de colors i d'ornaments", s'estrenarà el proper mes de setembre al Teatre Poliorama –un escenari de mides més escaients que el tradicional Victòria– i adapta lliurement Pèricles, el Príncep de Tir, una de les peces menys representades de William Shakespeare, mai abans vista a Catalunya o a l'estat espanyol. "Una de les raons que expliquen que l'obra s'hagi representat tan poc és que passa per 18 localitzacions diferents. Això en complica la posada en escena", explica Joan Lluís Bozzo.
 
Localitzacions que coincideixen amb "punts molt calents" pel que fa a les migracions de refugiats. "La pròpia obra de Shakespeare ens dibuixava un mapa on era molt difícil no acabar fent cap o referència a tot el que està passant ara". Amb direcció de Bozzo i producció executiva d’Anna Rosa Cisquella, Maremar mostrarà la cruesa d'aquests paisatges, així com la lluita per reunificar les peces d'una família esquinçada. Les veus d'un drama "que assola els camps de refugiats" i que també mostrarà "els sofriments de la població que fuig de la guerra per trobar un futur millor".
 

Una Odissea amb el mar sempre present

Tal com assenyala Bozzo, les aventures de Pèricles recorden molt les de l'Odissea, amb el mar sempre present. I aquest és un dels factors que lliga la història amb Lluís Llach: el mar i les cançons, convertides en uns dels grans reclams de la versió que està acabant d'enllestir Dagoll Dagom, amb una música inspirada en l'univers del cantautor de Verges i que crea noves peces i atmosferes, majoritàriament interpretades "a cappella", amb percussions i algun instrument tocat pels mateixos actors. Andreu Gallén és el responsable de la direcció musical, "minimalista i expressiva", i Ariadna Peya de la coreografia, que dotarà de "poètica, plasticitat, ritme i emoció" els moviments dels actors.
 
"L'espectacle és un repte, una il·lusió i una por, perquè és tal com treballàvem al començament", assegura Cisquella. Un espectacle que serà especial, "en molts sentits", convertit en un homenatge "a tots els qui creuen els mars: per a nosaltres no son víctimes, sinó herois", afegeix la productora. Una obra austera amb 9 joves actors i actrius –Roger Casamajor, Anna Castells, Cisco Cruz, Mercè Martínez, Marc Pujol, Aina Sánchez, Marc Soler, Elena Tarrats i Marc Vilajuana– i conduïda per la melodia del Cant de l'enyor, les Corrandes d'exili, Cançó a Mahalta, Abril 74, Un núvol blanc o I si canto trist. Una petita joia que té tots els elements per ser un dels muntatges teatrals del nou curs.