Diana Riba, parella de Romeva: «No ens podem desmuntar perquè siguin a la presó»

De la mateixa manera que els presos, per a les famílies la presó també pot ser una condemna. I quan el centre penitenciari es troba a 600 quilòmetres de casa, la pena s'intensifica i es fa més dura. Aquest és el cas que denuncien les parelles, fills i germans dels presos polítics catalans. També Diana Riba, parella de Raül Romeva, que ha viatjat fins a Estrasburg per denunciar aquest greuge al Parlament Europeu. Acompanyada de familiars d'altres presos, Riba ha decidit fer 1.000 quilòmetres més fins al cor de la democràcia europea, on ha relatat la vulneració de drets fonamentals i de la infància. "Això és un càstig a les famílies", assegura en la conversa amb NacióDigital. Segons Riba, es tracta d'una mostra més de la falta d'humanitat de l'Estat. No renuncia, però, a una Europa més democràtica.

- Aquesta setmana ha fet 100 dies de l'empresonament -en dues etapes- de Raül Romeva. Cent nits entre reixes que les famílies també han patit. Com viuen aquesta situació?

- En el nostre cas, el dia a dia el portem bastant bé perquè sempre hem sigut una família en què la presència del Raül era molt important, tot i que ell no era cada dia a casa. El nostre dia a dia, entre cometes, no ha canviat, però sí que és veritat que a nosaltres ens afecta moltíssim el fet que mai vingui i que sàpigues on és. Això és el més dur. Saps on és i saps que no et pot trucar quan vol i que no pot tornar quan vol. És la distància de 600 quilòmetres i un sistema penitenciari que es basa en l'aïllament absolut. És un sistema penitenciari que no obre vies de comunicació amb l'exterior.

- Poden parlar sovint?

- En aquests moments el Raül té 10 trucades de 5 minuts cadascuna a la setmana. I són 5 minuts que es tallen. Us animo a trucar algú 5 minuts i que es talli, i no poder-hi tornar a parlar fins que no torna a trucar. La gestió de la informació és el que costa més de portar. 

"En Raül estarà igual a la presó al costat de casa que a una presó a Madrid, l'únic a qui afecta és als familiars"

- La presó provisional és un un doble càstig. 

- Clarament és així. Els primers mesos que els presos van estar a la presó o que el jutge necessitava tenir-los a prop, tenia certa lògica. Però en el moment en què ara ja ens hem d'esperar fins al judici, és clarament un càstig per a les famílies i els infants que ho estan patint. Estan fent dispersió i un càstig a les famílies. En Raül estarà igual a la presó al costat de casa que a una presó a Madrid, l'únic a qui afecta és als familiars. Costa de pair que hi hagi casos com els de Blanquerna, que hi ha condemna ferma de tres anys i mig de presó, i que no entren a presó perquè són pares i tenen fills menors. Jo tinc fills menors i els consideren diferents dels fills d'aquestes persones, i això costa. 

- En parlen, d'això?

- Nosaltres tenim un dia a dia molt quotidià. Parlem de què hem fet durant el dia, els nens, i ells també hi han de poder parlar. Alhora, hi ha una part més de feina, que és la de parlar del cas, enviar coses...

- Ell delega en vostè...

- Totalment, ara som la seva veu. 
 
- Aquesta setmana ha viatjat a Europa, el terreny que va ser de Romeva durant 10 anys i on va treballar com a eurodiputat. Quin és el missatge que ha intentat traslladar? 

- En Raül és una persona de construir, de dialogar, és una persona molt pragmàtica i clarament vol que expliqui què passa a Catalunya i a Espanya. Que ho faci sense filtres i que recordi com és. Amb moltes de les persones a qui he vist va treballar colze a colze. Amb ell van tirar endavant mocions per defensar els drets humans a diferents països de la Unió, i ell segueix sent la mateixa persona. Hem d'interpel·lar-los i dir-los que avui a Catalunya passa això, però que demà poden ser ells. És aquest el missatge. No podem tancar els ulls davant el que està passant perquè si hi ha un país de la Unió Europea on es vulneren els drets humans i polítics, aquesta no és la Unió Europea que volem. 

- Està perdent la confiança en la UE després de la poca reacció?

- És difícil parlar d'Europa com una sola cosa perquè hi ha una Europa dels estats, una de més social i una de més econòmica. Però no es perd la confiança en Europa perquè aquesta la conformen els ciutadans de tots els estats membres, i els ciutadans opinen de maneres diferents. 

"En Raül No sortirà de la presó per això, però si podem interpel·lar el govern espanyol perquè deixi de vulnerar tots aquests drets dels infants o de la defensa, ho farem"

- Però se n'espera alguna cosa? Un compromís que vagi més enllà?

- El que nosaltres esperem de la societat europea, espanyola i catalana és la mobilització i la crítica per defensar les bases fonamentals de tot país democràtic. En Raül no sortirà de la presó per això, però si podem interpel·lar el govern espanyol perquè deixi de vulnerar tots aquests drets dels infants o de la defensa, ho farem. Encara que només serveixi per posar la llavor de quatre eurodiputats més que s'interessin, coneguin i obrin ponts i vies de diàleg. Al final això és com tot; s'ha d'omplir el got i no sabem quina serà l'última gota, però totes seran importants. 

- D'aquesta manera s'intenta mirar el costat positiu de les coses. És així com es porta millor la situació?

- Nosaltres no estem en un procés judicial normal i corrent. Sí que érem unes famílies que vivíem la política de molt a prop, però lo sorprenent és que s'ha judicialitzat el procés polític. Dit això, no ens podem desmuntar perquè els nostres familiars siguin a la presó, ja que el que estem vivint és una cosa molt més amplia que afecta moltíssima gent. Això ho veiem cada dia als sopars grocs, a les manifestacions, a les mobilitzacions... Veiem clarament com afecta aquest procés als catalans de totes bandes perquè tothom s'està mobilitzant, i és això el que dona força. La frase "no esteu soles" clarament la notem.
 
- Centenars -si no milers- de persones es manifesten cada setmana pels carrers de Catalunya per l'alliberament dels presos.

- Sí, i això ens omple d'energia. Són espais per parlar i compartir coses amb altra gent a qui toca de ben a prop. Nosaltres estem a la punta de l'iceberg, però a sota hi ha uns 700 alcaldes imputats i moltíssima gent afectada per un procés que no sabem fins on arribarà. Estem en un moment convuls de la política, i això fa que no puguis decaure. És una cosa molt gran. 

- Darrerament sembla que s'han endurit encara més els moviments judicials de l'Estat. El cas de Valtònyc o les acusacions de terrorisme dels joves d'Altsasu se sumen a les dures mesures cautelars que afecten els presos catalans.

- Diria que aquestes reaccions de l'Estat són més de no saber resoldre les coses de cap altra manera, i per això s'entra en la via del càstig. En altres paraules, es judicialitza la política, i en aquest cas en Raül sempre ho diu, que ell està a la presó perquè no hem aconseguit parlar. Això, i que ells han deixat de fer política. En el moment de tancar cantants per escriure lletres o tancar dirigents polítics escollits democràticament perquè no saps com parar el procés, deixes de fer política. Què passa per les seves ments? No ho sé perquè veig inconcebible aquest càstig. 

"La rebel·lió només es pot justificar amb actes de violència contra l'Estat, i està clar que cap dels consellers ni l'expresidenta del Parlament han utilitzat la violència"

- El judici es preveu durant la tardor, però diverses causes el podrien fer endarrerir. Ho veurien com un fet negatiu o com una oportunitat?

- Cada setmana està canviant tot, i si finalment és d'aquí a un any, el temps ens correrà a favor. De fet, ara ja ens corre a favor perquè vam començar amb una acusació de rebel·lió i malversació de 5 milions, i ara ja no saben si és rebel·lió o sedició, i si la malversació diuen que són 2 milions. Si em diuen que s'allarga, m'imagino més temps per deconstruir aquest relat que han creat sobre el fet que els catalans som violents, quan no hi ha cap imatge que ho demostri. La rebel·lió només es pot justificar amb actes de violència contra l'Estat, i està clar que cap dels consellers ni l'expresidenta del Parlament han utilitzat la violència. 

- De fet, diversos tribunals europeus ja han fet trontollar també aquest relat de la rebel·lió per manca de violència. Això els juga a favor. 

- Sí. Per extradir els exiliats han d'aportar proves i no les estan presentant. Al final, el temps pot ser un aliat. Des del punt de vista familiar intentem viure l'excepcionalitat del dia a dia sense ràbia i també sense quedar-nos quiets. No ens porten enlloc aquests sentiments. Hem de viure el que ens toqui i ho hem d'anar afrontant, que no vol dir callar o deixar de fer denúncia. 
 
- I com s'afronta el futur?

- No el mires. Costa molt mirar el futur. Nosaltres mirem l'ara i com a molt, l'estiu. Ara mateix no ens podem agafar a res més perquè encara no tenim data del judici i no hi ha res. Quan hi hagi una sentència ja veurem. De fet, pensem que tot això és un procés tan polític que obre moltes finestres. Per exemple, es podria obrir una amnistia o una sentència clara d'algun país que obligués a mirar cap aquí. Podria canviar el govern espanyol...

- Vist que hi ha persones empresonades i altres a l'exili, creu que hauria estat millor que Romeva hagués optat per marxar?

- No. El que està clar és que l'exili i la presó són dues cares d'una mateixa moneda, i que no poden existir l'una sense l'altra. Sense la presó preventiva no s'entendria l'exili, perquè anar a l'exili no es podria explicar sense la vulneració de drets. I tot és molt necessari perquè l'exili dona veu des de fora, sense filtres ni coaccions. Nosaltres aquesta decisió no la vam prendre a nivell familiar, va ser la seva decisió, tot i que vam estar al seu costat. En Raül tenia molt clar que es presentaria a la justícia espanyola, i així ho va fer quan estava en llibertat provisional.